Logo UAB

Public Policy Analysis and Management

Code: 42454 ECTS Credits: 10
Degree Type Year Semester
4313500 Public Administration OB 0 1


Raquel Gallego Calderon

Teaching groups languages

You can check it through this link. To consult the language you will need to enter the CODE of the subject. Please note that this information is provisional until 30 November 2023.


Francesc Xavier Ballart i Hernŕndez
Ricard Gomŕ Carmona
Raquel Gallego Calderon
Margarita Leon Ramon Borja
Ismael Iván Blanco Fillola
Roger Soler Marti

External teachers

Anna Segura
Cristina Ferrer
Júlia de Quintana
Marc Balaguer
Quim Brugué
Sheila Gonzalez


To follow this course it is necessary to have graduate level knowledge of public and administrative institutions and comparative politics.

Objectives and Contextualisation

Objectives of the course

  1. Understand the main theoretical and methodological models of the analysis and management of public policies.
  2. Learn how these theoretical and methodological models are applied to carry out research in this field.
  3. Understand the forms of applicability of this knowledge in the analysis and approach of complex social and political problems.
  4. Acquire the knowledge and skills necessary to apply this knowledge in organizational environments in the field of politics and management.

Skills to be achieved
1. Analyze the emergency processes of social and political problems 2. Analyze the policy making processes. 3. Evaluate public policies. 4. Set up lines of advice for decision-making, for the implementation and for the evaluation of policies. 5. Analyze various scenarios of public management in complex organizational and network environments. 6. Plan lines of advice for public management in these environments based on the use of various instruments.


  • Address complex public intervention situations, possibly involving ethical dilemmas, on the basis of proposals founded both on explicit values and on conceptual and methodological rigour.
  • Analyse public policies in different sectorial areas.
  • Apply concepts, theories and models from various disciplines in the exercise of public administration duties.
  • Continue the learning process, to a large extent autonomously
  • Design and evaluate processes of public intervention in specific social, political and sectorial situations and problem areas.
  • Identify, understand and analyse complex social and political phenomena that are important to the exercise of public administration duties.
  • Lead projects within inter-organisational environments, with different levels and different political and administrative contexts.
  • Propose innovative solutions to solve social and political problems.
  • Use acquired knowledge as a basis for originality in the application of ideas, often in a research context.

Learning Outcomes

  1. Address complex public intervention situations, possibly involving ethical dilemmas, on the basis of proposals founded both on explicit values and on conceptual and methodological rigour.
  2. Analyse public policies independently of their sectorial specialisation.
  3. Analyse the processes of preparation, implementation and evaluation of public policies
  4. Apply models cycle analysis of public policies to real cases.
  5. Construct suitable for design analysis empirical cases theoretical models.
  6. Continue the learning process, to a large extent autonomously.
  7. Design instruments to evaluate a particular public policy.
  8. Distinguish the actors involved in processes of policy generation and preparation, focusing especially, not only on their own complexity but also on that of the networks in which they interact.
  9. Foresee the possible consequences of the design of a particular public policy.
  10. Identify the factors and variables that can affect the definition and results of a public policy.
  11. Identify the importance of specific political contexts when designing a policy.
  12. Identify the various important actors involved in policymaking, their repertoires of action, interests and resources.
  13. Know the design and workings of political and administrative institutions and their link to the processes of multilevel and networked governance.
  14. Lead projects within inter-organisational environments, with different levels and different political and administrative contexts.
  15. Propose innovative solutions to solve social and political problems.
  16. Use acquired knowledge as a basis for originality in the application of ideas, often in a research context.



03/10/23 (Tuesday) 9:00-14:00 Public policy and public management (Raquel Gallego)

13/10/23 (Friday) 9:00-14:00 Governance: regulation, transparency and accountability (Ixchel Pérez)

17/10/23 (Tuesday) 15:00-20:00 Defining public policies: from technocratic to deliberative rationality (Quim Brugué)

24/10/23 (Tuesday) 15:00-20:00 Youth policies (Roger Soler-i-Martí)

30/10/23 (Monday) 15:00-20:00 Educational policies (Sheila González)

07/11/23 (Tuesday) 15:00-20:00 Childhood policies or Family policies (Margarita León and Manuel Alvariño)

14/11/23 (Tuesday) 15:00-20:00 Urban policies and neighborhood rehabilitation (Ismael Blanco)

21/11/23 (Tuesday) 15:00-20:00 Municipalism and local government (Ricard Gomà)

28/11/23 (Tuesday) 15:00-20:00 Evaluation I (Xavier Ballart and Ivàlua)

05/12/23 (Tuesday) 15:00-20:00 Evaluation II (Xavier Ballart and Ivàlua)

12/12/23 (Tuesday) 15:00-20:00 Evaluation III (Xavier Ballart and Ivàlua)

12/19/23 (Tuesday) 15:00-20:00 Assessment IV (Xavier Ballart and Ivàlua)


Topics and sessions

The syllabus is structured in sessions around various questions. The learning process aims to finish each subject by answering these questions based on the use of theory and the contrast of its interpretations. The answers will derive from having read the readings that will be recommended (see sections on teaching methodology and bibliography), from having listened to the professors' presentations, from having debated all these contents, and from having applied them to case studies and on-site experiences.


Raquel Gallego: Public Policy and Public Management. 


Questions (I): Actors, Problems and Agendas.

1.     Què és un problema? Quin tipus d’idees esdevenen problemes i per què?

2.     Com podem explicar els processos de formació de l’agenda?

3.     Com poder analitzar les xarxes d’actors i la seva rellevància en els processos de polítiques públiques?


Questions (II): Implementation and management instruments

1. Quins són els factors d’èxit i fracàs de la implementació? Analitza un exemple.


Cases: (to be read before the session)

  1. Duran, Sanz & Subirats (2022). El caso de Pirelli Mar. Case Program Series Ref. CL-2022-01.


2. Uribesalgo, B. & Ballart, X. (2023). Taxis en Barcelona y uberización del sector. Case Program Series Ref. CL-2023-04. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i Dret Públic. https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2023/03/CL_04_Taxis-BCN-IGOP.pdf


Compulsory readings (I):

Moyson, S; Scholten P., Weible, C. (2017) “Policy learning and policy change: theorizing their relations from diferent perspectives”, Policy and Society, 36(2):161-177.


Peters, B.Guy (2018) Policy problems and policy design, Cheltenham: Edward Elgar, ch. 2 (pg.35-59).

True, J. Jones, B. Baumgartner, F. (1999) “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking”, in Sabatier, P. op.cit. pp. 97-116.

Zahariadis, N. (1999) “Ambiguity, time and multiple streams”, in Sabatier, P. (ed) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.


Compulsory readings (II):

Elmore, R.1993. “Organizational models of social program implementation” in Hill, M. The policy process. A reader. Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2nd ed.

Hupe, P.L.; Hill, M.J. (2016) “’And the rest is implementation.’ Comparing approaches to what happens in policy processes beyond Great Expectations”, Public Policy and Administration, 3(2): 103-121. [PDF]


Optional readings (problemes, agendas) (I):

Barzelay, M. 2003. “Introduction: The Process Dynamics of Public Management Policy-Making”, International Public Management Journal 6: 251-281;

Barzelay, M. and Gallego, R. 2006 “From ‘new institutionalism’ to institutional processualism’: Advancing knowledge about public management policy change”, Governance, 19(4):531-557;

Dery, D. (1984) Problem Definition in Policy Analysis, University Press of Kansas, Caps.2 i 3, pp.14-36.

Gallego, R. 2003 “Public management policy making in Spain, 1982-1996: policy entrepreneurs and (in)oportunity windows”, International Public Management Journal. 6(3): 283-307.

Gallego, R; Barzelay, M. 2010 “Public Management Policy-Making in Spain: The Politics of Legislative Reform of Administrative Structures, 1991-1997”, Governance 23(2): 277-296. ISSN: 0952-1895)

Lindblom, C. 1991 El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid:INAP, pp.9-53

Moore, M.  (1992) “Anatomía del problema de la heroína: un ejercicio de definición de problemas”, en Aguilar, L. (ed.) Políticas Públicas. México:Miguel Porrúa, pp.189-215.


Optionala readings (actors, networks and public sector role) (I):

Blanco, I., Lowndes, V., Pratchett, L. 2011 “Policy Networks and Governance Networks: towards greater conceptual clarity”, Political Studies Review, vol.9: 297-308

De Vries, M.; Nemec, J. 2013 “Public Sector Reform: An Overview of Recent Literature and Research on NPM and Alternative Paths”, International Journal of Public Sector Management, 26(1):4-16.

Ferlie, E. et al. 1996 The New Public Management in Action. Oxford: Oxford University Press. Ch.7, pp. 165-194.

Ferlie, E., Lynn, L.E. Jr and Pollitt, Ch. 2005 The Oxford Handbook of Public Management, New York: Oxford University Press.

Howlett, M. (2002) “Do Networks Matter? Linking Policy Network Structure to Policy Outcomes: Evidence from Four Canadian Policy Sectors 1990-2000”, Canadian Journal of Political Science / Revue Canadienne de Science Politique, 35(2):235–267. [PDF]


Kickert, W. and Koppenjan, J. 1997 “Public management and network management”, in Kickert W. and Klijn, E., op.cit., pp. 35-61.

Klijn, E. 1997 “Policy networks: An overview”, in Kickert W. and Klijn, E. (eds) Managing complex networks. London:Sage, pp.14-34.

Lane, J.E. 2000.New Public Management, London: Routledge, pp.1-15, 212-225

Pollitt, C. and Bouckaert, G. 2004 Public Management Reform. A Comparative Analysis, Oxford: Oxford University Press.


Optional readings (II):

Ansell, C. 2017 "Improving policy implementation through collaborative policymaking", PolicyandPolitics, 45 (3): 467-486.

Hogwood, B.; Gunn, L. 1984. Policy analysis for the real world. New York: Oxford University Press. Capítol 11: ”Implementation”, pp.196-218.

Lipsky, M. 1993. “Street level bureaucracy: An introduction” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2nd ed.

Sabatier, P. 1993. “Top-down and bottom-up approaches to implementation research” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2nd ed.



Aquesta sessió s’avaluarà en base a un treball breu (800-1000 paraules) en format essay, en el qual caldrà respondre auna preguntarà que es comunicarà al final de la sessió. Es lliurarà una setmana després a través del campus virtual.




Ixchel Pérez: From traditional bureaucracy to the use of algorithms and artificial intelligence in public policies.



-    Analizar la evolución desde la burocracia tradicional hacia los modelos de gobernanza y el uso de inteligencia artificial en el sector público.

-    Explorar el significado del uso de algoritmos en la toma de decisiones, a través de ejemplos comparativos.

-    Discutir los posibles problemas que pueden surgir como consecuencia de su implementación.


Compulsory reading:

Busuioc, M. (2021), Accountable Artificial Intelligence: Holding Algorithms to Account. Public Admin Rev, 81: 825-836. https://doi.org/10.1111/puar.13293


Complementary reading:

Meijer, A., Lorenz, L. and Wessels, M. (2021), Algorithmization of Bureaucratic Organizations: Using a Practice Lens to Study How Context Shapes Predictive Policing Systems. Public Admin Rev, 81: 837-846. https://doi.org/10.1111/puar.13391


Evaluation: Seminar

Acebillo-Baqué, M.; Pérez Durán, I. (2022). Artificial intelligence and automated decisionmaking in welfare policies. Barcelona: 14 pag. (Case Program Series ; PCUBE-2022-02) https://ddd.uab.cat/record/272376




Quim Brugué:  Defining public policies: from technocratic rationality to deliverative rationality


  1. La fase de presa de decisions en el procés de polítiques públiques
  2. Models racionals, incrementals i gir deliberatiu
  3. Les raons i el què de la racionalitat deliberativa
  4. El com i exemples dels processos deliberatius


Tria un exemple de problema objecte d’una política pública (“maleït” o “del aquí no”) i dissenya un procés de presa de decisions per abordar-lo. Aquest disseny ha d’incorporar:

-       Explica les característiques del problema a abordar en termes de complexitat i incertesa

-       Defineix el context institucional desdel qual cal abordar-lo

-       Identifica la xarxa d’actors i explica com la formaries i la gestionaries

-       Proposa un procés de diàleg a través del qual adoptar la decisió

-       Explica els avantatges d’aquesta aproximació i les dificultats que intueixes


(La resposta a aquest 4 punts hauria d’ocupar 3-4 pàgines)



La bibliografia adjunta és útil per seguir les sessions, però no s’ha de llegir prèviament a la sessió:

Ansell,Ch.; Sorensen,E. & Torfing,J. (2022) “Public administration and politics meet turbulence: the search for robust governance”, Public Administration, Wiley, pp. 1- 20.

Brugué,Q. (2022) Organizaciones que saben, organizaciones que aprenden. Madrid: INAP.

Lightbody,R. & Roberts,J.J. (2020) “Experts: the polítics of evidence and expertise in democràtic innovation” a Elstub,S. & Escobar,O. (eds) Handbook of democràtic innovation and governance. Edward Elgar Publishing.




Roger Soler-i-Martí: Youth policies: Periphery and transversality

Despite the fact that youth policies tend to have a peripheral position, of little relevance, in governmental structures and priorities, they need to influence some of the so-called hard social policies (such as education, work or housing) in order to achieve the goals that often they propose For this reason, in the case of youth policies, relational governance (interdepartmentality and interinstitutionality) are an unavoidable challenge. The session will present the nature of youth policies, discuss the concept of adult-centrism and its impact on the political and institutional system, analyze different models or regimes of youth transitions in a comparative perspective, and analyze the cross-cutting strategies and the results obtained in the case of Catalonia.


-       Joventut, transicions, identitat i desigualtats

-       Les polítiques de joventut en ‘administracions adultes’

-       Sistemes de benestar i règims de transició juvenil en perspectiva comparada

-       El repte de la incidència de les polítiques de joventut. Complexitat, transversalitat i govern multinivell

-       Planificació estratègica i governança relacional: el cas del Pla Nacional de la Joventut de Catalunya



Per aquesta sessió caldrà respondre en forma d’assaig (1.000 paraules aproximadament) una de les preguntes proposades


Compulsory readings (to be read before the session):

Chevalier, T. (2016). Varieties of youth welfare citizenship: Towards a two-dimension typology. Journal of European Social Policy, 26(1), 3–19. https://doi.org/10.1177/0958928715621710

Brugué, Quim (2019) Els fils invisibles de la governança relacional. El cas de les polítiques de Joventut. In S. Fabra (Ed.) La situació de les polítiques municipals de Joventut a Catalunya.Direcció General de Joventut. https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/JOVENTUT_documents/arxiu/publicacions/col_estudis/Estudis38.pdf


Optional readings:

Ballesté, E. & Soler-i-Martí, R. (2023) Adultcentrisme i polítiques públiques locals: Percepcions i propostes. Sindicatura de Greuges de Barcelona.  https://www.sindicaturabarcelona.cat/wp-content/uploads/2023/04/20230508-Monografic-Adultocentrisme-Plecs-Web.pdf

Nico, Magda (2015) Life is cross-sectoral, why shouldn’t youth policies be? Overview of existing information on cross-sectoral youth policy in Europe. EU-CoE Youth Partnership.

Șerban, A. M., Barber, T. (2018). Insights into youth policy governance. Council of Europe Publishing.

Soler-i-Martí, R., Fabra, S. & Serracant, P. (2017) ‘Implementation problem of cross-sectoral youth policies at the local level – An analysis of a decade promoting integrality in Catalan municipalities’ in M. Nico & M. Taru (Eds.) Needles in Haystacks: finding a way forward for cross-sectoral youth policy. Council of Europe publishing.

Wallace, C., Bendit, R. (2009). Youth policies in Europe: Towards a classification of different tendencies in youth policies in the European Union. Perspectives on European Politics and Society, 10(3), 441–458. https://doi.org/10.1080/15705850903105868

Walther, A. (2006). Regimes of youth transitions: Choice, flexibility and security in young people’s experiences across different European contexts. YOUNG, 14(2), 119–139. https://doi.org/10.1177/1103308806062737

Williamson, H., Chevalier, T., & Loncle, P. (2021). Theorizing and Doing Youth Policies: an Interview with Howard Williamson, Youth and Globalization, 3(1), 241-249. doi: https://doi.org/10.1163/25895745-03010010




Sheila González: The limitations of education policy in a multivel state.



La desigualdad educativa

La política educativa en un estado multinivel: descentralización y desconcentración

4 ámbitos de intervención:

La educación 0-3

La segregación escolar

El tiempo extraescolar

Las políticas de refuerzo y acompañamiento escolar

Errores y omisiones de la política educativa en España


Compulsory readings:

Los alumnos han de leer estas lecturas con anterioridad a la sesión. Al inicio de la sesión se hará una actividad evaluativa basada en estos textos

Benito, R; González, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Editorial Mediterrània. [Capítulo 2: Una panorámica general a la segregació i la concentració escolar]

Calero, J; Bonal, X,. (1999). Política Educativa y Gasto Público en Educación. Barcelona: Pomares-Corredor. [Capítulo 2: Planteamientos teóricos de la educación pública en educación]

González Motos (2016) ¿Qué impacto tienen las actividades extraescolares sobre los aprendizajes de los niños y los jóvenes? Ivàlua / Fundació Jaume Bofill

Save the Children (2019) Donde todo empieza’ - Educación infantil de 0 a 3 años para igualar oportunidades[Pág. 8-25]


Complementary readings

Bonal, X., Rambla, X., Calderón, E. y Pros, N. (2005). La descentralización educativa en España. Una mirada comparativa a los sistemas escolares de las comunidades autónomas. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer. [Conclusiones]


González & Bonal (2021) . COVID-19 school closures and cumulative disadvantage: Assessing the learning gap in formal, informal and non-formal education, European Journal of Education 56(4), 607-622 https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/ejed.12476



Con posterioridad a la sesión y en base a los contenidos tratados en ella, los estudiantes elaborarán por parejas ensayo que dé respuesta a una pregunta que será formulada al final de la sesión.




Margarita León y Manuel Alvariño: Conciliation policies. The case of paternity leave



Trayectorias de las políticas de conciliación en Europa; conceptualización y principales análisis empíricos. Estudio en profundidad de los permisos parentales

Compulsory reading:

O'Brien, Margaret 2009 Fathers, Parental Leave Policies and Infant Quality of Life: International perspectives and policy impact. Annals, AAPSS 190-213


Pequeño cuestionario a realizar en clase sobre la lectura obligatoria



Ismael Blanc i Ricard Gomà: Urban pollicies, municipalism and local governments 



Analitzarem el paper de les polítiques públiques urbanes en les dinàmiques de transformació social, econòmica i mediambiental en el context de la globalització. Definirem les polítiques urbanes com a polítiques multinivell, multidimensionals i basades en interacciones creuades entre actors públics, privats i comunitaris. Identificarem els components principals de la “nova agenda urbana” a les que les polítiques urbanes han de fer front. Discutirem el pes específic dels governs locals en el marc de les polítiques urbanes i el paper del nou municipalisme. Posarem l’accent en dos àmbits de política pública urbana com a àmbits en els que fer aterrar totes les reflexions assenyalades: les polítiques de transformació de barris i les polítiques socials de proximitat. 


Quina importància hem de donar a les ciutats i a lespolítiques urbanes en un món globalitzat?

Quin pes específic tenen els governs locals en aquest context i quin paper pot jugar el (nou) municipalisme?

Quin paper té l’espai urbà en la reproduccióde les desigualtats socials i quina incidència hi poden tenir les polítiques de transformació de barris?

Quina importància tenen avui les polítiques socials de proximitat i quins són els seus principals reptes?



1. Cities, urban policies and policies or neighourhood transformation. Ismael Blanco.

Esquema de la sessió:

- Significat i importància de les polítiques urbanes

- La segregació urbana com a exemple: el concepte i les implicacions de la segregació

- Dinàmiques evolutives de la segregació urbana a Catalunya i reptes per a la governança metropolitana

- Polítiques de transformació de barris: models, hipòtesis del canvi i resultats

- Exemples de polítiques: recull d’informació i discussió a classe.


Basic references

Blanco, I., Gomà, R. (coords.) (2022) Vidas Segregadas. (Re)construir fraternidad. València: Tirant Lo Blanch.

Blanco, I., Subirats, J. (2012) "Políticas urbanas en España. Dinámicas de transformación y retos ante la crisis" a Geopolíticas 3(1): 15- 33 http://revistas.ucm.es/index.php/GEOP/article/download/39304/38729

Nel·lo, O., Blanco, I. (2015) La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. https://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf

Antón, F., Porcel, S. (coords.) (2021) Metrópolis, vulnerabilidad urbana y políticas de mejora de barrios. Número monográfico. Revista PAPERS, 63. https://iermb.uab.cat/es/revistapapers/n-63-metropolis-vulnerabilidad-urbana-y-politicas-de-mejora-de-barrios/ 


2. Municipalism: local govenments and public policies. Ricard Gomà.

Esquema de la sessió:

-Models clàssics de Govern Local en perspectiva comparada

-Governs Locals en un nou context de governança multinivell

-Canvi d’època i nou municipalisme

-Nova Agenda Urbana: les polítiques públiques

-Municipalisme i innovació democràtica: participació, iniciatives ciutadanes i cocreació


Basic references:

Blanco, I. Gomà, R. (2016) El municipalisme del bé comú. Barcelona: Icaria

Blanco, I., Gomà, R., Subirats, J. (2018) "El nuevo municipalismo: derecho a la ciudad y comunes urbanos". GAPP. Nueva Época. Num. 20. https://revistasonline.inap.es/index.php/GAPP/article/view/10491 

Martí, S. et.al. (2018) Movimientos sociales y derecho a la Ciudad. Barcelona: Icaria

Gomà, R. (2020) Derechos sociales y derecho a la ciudad. Municipalismo, bienestar de proximidad y agenda urbana. VIII INFORME FOESSA. Documento de trabajo 6.6  https://www.foessa.es/main-files/uploads/sites/16/2019/05/6.6.pdf 

Nel·lo, O. Blanco, I. Gomà, R. (2022) El apoyo mutuo en tiempos de crisis. Buenos Aires: CLACSO



L’avaluació consistirà en la redacció d’un únic assaig a l’entorn de qüestions que reflectiran el que s’ha tractat a les dues sessions.



Sessions: Evaluation of public policies

Per aquesta part del curs no has de presentar un assaig però has de revisar les lectures obligatòries per tal de tenir coneixementdels materials com a recurs.

La teva avaluació es farà en base a 2 exercicis que et proposaran, per una banda el professor Xavier Ballart i per l’altra, l’equip d’analistes d’Ivàlua. 


28/11/23: Xavier Ballart i Marc Balaguer Avaluació(I)





Lectura obligatòria:

-       Ivàlua - Guia Pràctica 1 - Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació. Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

-       The institutionalization of evaluation matters: Updating the International Atlas of Evaluation 10 years later: https://www.researchgate.net/publication/273339192_The_institutionalization_of_evaluation_matters_Updating_the_International_Atlas_of_Evaluation_10_years_later


Lectura complementària:

-       Revista EPUM de l’EAPC n4. Evaluation of Public Policies




05/12/23: Xavier Ballart i Júlia de Quintana (Avaluació II)





Lectura obligatòria:

-       Ivàlua – Guia Pràctica2 - Avaluació de necessitats socials.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 4 - Avaluació de la implementació.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 8 - La Metodologia qualitativa en l'avaluació de polítiques públiques.


Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)


Casos estudi de necessitats

-       Avaluació del disseny i implementació del Fons de Solidaritat de l'Aigua d'Aigües de Barcelona


-       Ajuts infants a càrrec 0-16



Casos estudi d’implementació

-       Avaluació de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, de l’Institut Català de les Dones: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/llei-172015-digualtat-efectiva-de-dones-i-homes

-       Avaluació del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD): https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/servei-dajuda-domicili-sad

-       Avaluació del programa Escola de Segones Oportunitats (2020): https://ivalua.cat/sites/default/files/2021-06/Informe_definitiu_escola%20Segones%20Oportunitats.pdf



12/12/23: Xavier Ballart i Anna Segura (Avaluació III)


AVALUACIÓ D’IMPACTE - Xavier Ballart i Anna Segura


Lectura obligatòria:

-       Ivàlua – Guia Pràctica 5 - Avaluació d’impacte.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 11 - Com avaluar l'impacte de les polítiques educatives

Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

-       Ballart X.; Riba, C. (1996) Políticas de Seguridad: el caso del uso del casco en Barcelona. Hacienda Pública Española, 135: 7-1


Casos estudi avaluació d’impacte

-        Avaluació del programa de suport a les persones tutelades i ex tutelades


-        Informe final Avaluació dels Programa Èxit (seccions 4 i 6): https://ivalua.cat/ca/avaluacio/educacio/exit-curs 

-        Avaluació de l’impacte del BMincome: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/projecte-b-mincome-avaluacio-dimpacte  



19/12/23: Xavier Ballart i Cristina Ferrer (Avaluació IV)





Lectura obligatòria:

-       Mòdul sobre indicadors preparat per XB. Versions en català i en castellà.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 9 - Introducció a l'avaluació econòmica.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 14 - L'avaluació econòmica en l'àmbit de les polítiques de justícia. Una guia introductòria.

Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)


Cas estudi d’indicadors

ž  Ballart, X. Galais, C. 2019, ¿Gestión pública, privada o por el tercer sector? Diferencias en los resultados en atención primaria de Cataluña, Atención Primaria,Vol. 51(10):610-616 (10.1016/j.aprim.2018.08.006)


Casos estudi avaluació econòmica

-       Avaluació econòmica de l’impost sobre begudes ensucrades envasades: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/salut/impost-sobre-begudes-ensucrades-envasades-ibee






Learning method

Learning is based on the revision, questioning and constant construction of theoretical and practical knowledge. The objective of learning is to acquire the ability to generate questions and give answers - always provisional. To achieve this, it is essential that the student take an active role in the autonomous approach to information, reading and reflecting in order to establish an informed and enriching dialogue with the teacher.

We base learning on the integration of theory and practice:

  • We work on the added value of theory both when interpreting reality and acting on it.
  • We seek the usefulness of theory to rethink and modify practice: theory allows us to learn from practice.
  • We investigate how the analysis of the practice allows us to rethink the theory.
  • We concentrate theoretical teaching in the first quarter, and connect them with real experiences (in situ).

In this module, prior autonomous work will be required, through reading and preparation of short papers, for each topic. This work will be complemented with discussions in seminars and with the preparation and presentation of oral presentations, which will help to better sedimentation of knowledge and the ability to rethink them.

The time dedicated to learning is structured from the combination of in-class taught sessions and autonomous homework by the student: 25 hours of student work by ECTS credit (total of 250 hours), of which 20% (50 hours) will be in-class taught classes, 30% (75 hours) will be semi-autonomous and oriented by the lecturer, and 50% (125 hours) will be autonomous student work.

The in-class learning led by the lecturer will be based on the combination of lectures and discussion seminars on both the theoretical aspects and the application of these case studies. The semi-autonomous learning led by the lecturer will be based on the timely tutoring of short assignments and the preparation of oral presentations.

Annotation: Within the schedule set by the centre or degree programme, 15 minutes of one class will be reserved for students to evaluate their lecturers and their courses or modules through questionnaires.


Title Hours ECTS Learning Outcomes
Type: Directed      
Taught classes 50 2
Type: Supervised      
Seminars and tutorials 75 3
Type: Autonomous      
Reading and elaboration of exercises and essays 125 5


Evaluation method

The evaluation will be continuous and will be based on the demonstration of the competences reached by the student in the course of the following activities and corresponding products:

1. Preparation of exercises or short work for each session, indicated by each lecturer (40% of the grade)

2. Participation in seminar sessions and case discussions (10% of the grade)

3. Individual exam done at home within 48 hours (50% of the grade).

It is necessary to elaborate the exercises that each lecturer indicates for each session.

Assessment Activities

Title Weighting Hours ECTS Learning Outcomes
Oral presentations 10% 0 0 1, 3, 2, 9, 13, 7, 8, 12, 10, 11, 14, 15, 6, 16
Participation in class 10% 0 0 1, 3, 2, 9, 13, 7, 8, 12, 10, 11, 14, 15, 6, 16
Submission of exercises 40% 0 0 1, 3, 2, 9, 4, 5, 13, 7, 8, 12, 10, 11, 14, 15, 6, 16
Synthesis tests/exams 40% 0 0 1, 3, 2, 9, 13, 7, 8, 12, 10, 11, 14, 15, 6, 16


The bibliography below includes general references for the course. Each lecturer will provide specific bibliography for their sessions and topics. 


a) Generic bibliography:

Albi, E.; González-Páramo, J.; López Casasnovas, G. 1997. Gestión pública. Barcelona. Ariel.

Aguilar, L. 1992. La hechura de las políticas públicas. México. M.A. Porrua. 4 vols.

Ballart, X. 1992 ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

Barzelay, M.; Gallego, R. 2006. ‘From “new institutionalism” to “institutional processualism”: Advancing knowledge about public management policy change’. Governance, 19, 4:531-557.

Brugué, Q.; Subirats, J. 1996. Lecturas de gestión pública. Selección de textos. Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

Colebatch, H. 2002. Policy. London: Open University Press. 2nd edition.

Hill, M. ed. 1997. The policy process. A reader. Hertfordshire. Prentice Hall/Harvester Wheatsheaf. 2nd edition.

Kingdon, J. 1995. Agendas, alternatives, and public policies. New York. HarperCollins. 2nd edition.

Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. 2001. Analyse et pilotage des politiques publiques.Basel. Helbing and Lichtenhahn.

Lane, J. 1993. The public sector. Concepts,models and approaches. London. Sage.

Loseke, D. 2003. Thinking about social problems. New Jersey. Aldine Transaction. 2nd edition.

Mény, Y.; Thoenig, J. 1989. Las políticas públicas. Barcelona. Ariel. (traducció 1992)

Moore, M. 1995. Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Paidós. Barcelona. (traducció 1998).

Pressman, J.; Vildavsky. A. 1984. Implementation. Berkeley. University of California Press. 3rd edition.

Sabatier, P. ed. 1999. Theories of the policy process. Oxford. Westview Press.

Stone, D. 2002. Policy paradox. The art of political decision making. London. Norton. 2nd edition.

Subirats, J. 1989. Análisis de políticas públicas y eficiacia de la administración. Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.


b) Bibliografphy on policy sectors

Aguilar, S.; Font, N.; Subirats, J. 1999. Política ambiental en España. Valencia. Tirant lo Blanch.

Barzelay, M. 2001. The new public management. Improving research and policy dialogue. Berkeley. University of California Press.

Brugué, Q.; Gomà, R. 1998 Gobiernos locales y políticas públicas. Barcelona. Ariel.

Gallego, R., Gomà, R.; Subirats, J. eds. 2003. Estado de bienestar y Comunidades Autónomas. Madrid. Tecnos-UPF.

Gallego, Raquel (ed.)  2016.  Descentralización y desigualdad en el estado autonómico: Opinión pública, financiación territorial, ideología y políticas públicas. Valencia: Tirant lo Blanch.

Gallego, Raquel; Nicolás Barbieri; Cristina de Gispert; Sheila González; Maite Vilalta, 2014. Descentralització i autonomia política: L’impacte de la ideologia i elfinançament territorial en els models sanitaris de Catalunya i Andalusia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics. ISBN: 978-84-393-9228-6.

Gallego, Raquel and Joan Subirats (dir.) 2011. Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i polítiques de benestar. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics.

Gallego, Raquel; Ricard Gomà, and Joan Subirats. eds. 2002. Els règims autonòmics de benestar: Anàlisi de les polítiques socials en les comunitats autònomes amb més capacitat d'autogovern, 1980-2000. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics. ISBN: 84-393-5825-3

Gomà, R.; Subirats, J. eds. 1998. Políticas públicas en España. Contenidos, redes de actores y niveles de gobierno. Barcelona. Ariel.

Grau, M.; Mateos, A. 2002. Análisis de políticas públicas en España: Enfoques y casos. Valencia. Tirant lo Blanch.

Gomà, R. y Subirats, J. 2001 Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000). Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de Barcelona, 2 volums.

Morata, F. 2000 Políticas públicas en la Unión Europea. Barcelona: Ariel.

Pollitt, C.; Bouckaert, G. 2004. Public Management Reform. A comparative Analysis. New York. Oxford University Press. 2nd edition.

Subirats, J.; Gallego, R. 2002 Veinte años de autonomías en España: Leyes, políticas públicas, instituciones y opinión pública. Madrid. Centro de Investigaciones Sociológicas.


c) Journals

International Journal of Public Administration

International Public Management Journal


Journal of European Public Policy

Journal of Policy Analysis and Management

Journal of Public Admistration Research and Theory

Public Administration –an international quarterly.



No specific softwarwe is used in this module.