Logo UAB
2023/2024

Treball de Final de Grau

Codi: 106392 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles OB 4 2

Professor/a de contacte

Nom:
Montserrat Amores Garcia
Correu electrònic:
montserrat.amores@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

- L'estudiant pot matricular-se del TFG un cop superats dos terços del pla d'estudis, és a dir, 160 crèdits ECTS. El treball es farà durant el segon semestre del quart curs. Només en casos excepcionals i amb l'aprovació de la coordinadora de TFG, es podrà fer durant el primer semestre.
- Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit.
- En el cas de l'expressió escrita, s'entén que l'estudiant redacta paràgrafs amb contingut ple. Es tindran en compte, òbviament, les faltes d'ortografia, la puntuació i l'estructura del discurs.
- Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.


Objectius

L'objectiu formatiu únic és la realització i la presentació d'un treball acadèmic, de síntesi, aplicat a qualsevol de les matèries del grau o a la seva interrelació.
En aquest treball s'inclouen dues activitats formatives:


1. La realització d'un treball escrit sobre un tema concret en el marc de les matèries incloses en el Pla d'estudis del grau. El text escrit del TFG ha de contenir, segons l'acordat entre el tutor i l'estudiant, el plantejament d'un marc teòric, un estat de la qüestió realitzat a partir de la recerca bibliogràfica, els criteris de
selecció dels materials analitzats, l'anàlisi crítica, un apartat de conclusions i el llistat de referències bilbliogràfiques emprades en el treball.


2. La defensa oral i pública del treball davant d'un tribunal constituït específicament per a aquesta finalitat.


Competències

  • Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua espanyola, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
  • Aplicar els principis ètics científics al tractament de la informació.
  • Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura hispànica, de la teoria literària, de la llengua espanyola i la lingüística, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
  • Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Buscar eines digitals apropiades per al tipus de treball que s'està duent a terme.
  2. Buscar solucions a problemes de manera autònoma.
  3. Contestar a les preguntes que li planteja el tribunal de manera adequada.
  4. Descobrir el potencial de fonts d'informació que ens ofereix la virtualitat i saber gestionar-lo en el treball.
  5. Elaborar un treball original que suposi una contribució al coneixement de la llengua i la literatura espanyoles, a l'aplicació d'aquest coneixement, a la seva transferència a l'àmbit professional o bé a la seva divulgació social.
  6. Escollir un fenomen lingüístic sobre la llengua espanyola que plantegi discussió i saber desenvolupar-lo.
  7. Esmentar les fonts consultades per evitar el plagi.
  8. Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina seguint la normativa de la llengua espanyola.
  9. Expressar-se utilitzant els procediments argumentatius tant a nivell oral com a nivell escrit, d'acord amb els requisits d'un treball científic.
  10. Organitzar el discurs escrit de manera que s'incloguin en aquest treball les parts d'un text acadèmic: marc teòric, metodologia, resultats, discussió de les dades i conclusions.
  11. Presentar, descriure i analitzar críticament una qüestió filològica, de manera adequada, oralment i per escrit.
  12. Saber com es fan servir en el text les cites directes o indirectes.
  13. Seleccionar críticament i sintetitzar de manera efectiva la bibliografia especialitzada sobre aspectes literaris i/o fenòmens lingüístics.
  14. Ser capaç d'elaborar un pla de treball i la temporalització de les activitats.

Continguts

Els estudis del Grau de Llengua i Literatura espanyoles han de concloure amb l'elaboració i defensa d'un treball final d'estudis: el Treball de Fi de Grau (TFG), de 6 crèdits ECTS. Aquest treball forma part de la formació complementària de quart curs que l'estudiant ha de cursar juntament amb els 54 crèdits optatius de l'oferta formativa de l'últim curs del Grau.
El Treball de Fi de Grau és un treball individual i autònom sota la supervisió d'un professor - tutor assignat d'entre els professors del grau. No podran presentar-se treballs realitzats en grup.
El Treball de Fi de Grau consisteix en la presentació per escrit i la defensa oral d'un tema referit a qualsevol de les matèries del Grau o a la seva interrelació. El text del TFG, juntament amb la seva presentació oral, permetran avaluar de forma global i sintètica el domini que posseeix l'alumne de les competències específiques i transversals associades al títol de Grau.
L'estudiant podrà seleccionar un tema relacionat amb Llengua espanyola, Literatura espanyola, Teoria de la Literatura i Literatura comparada o Lingüística, tenint en compte l'ampli llistat de temes que ofereix la titulació.
Excepcionalment, podran proposar alguns temes que suposin la iniciació en la investigació lingüística o literària espanyoles.


Metodologia

1. PROCEDIMENT PER A L'ASSIGNACIÓ DE TREBALLS


1.1. L'estudiantat haurà de seleccionar cinc temes del llistat que apareix al final d'aquesta Guia docent: "Llistat de temes. Estudis de Llengua, Literatura espanyoles i Teoria de la Literatura i Literatura comparada" o a la pàgina web de la Facultat de Lletres> Grau de Llengua i Literatura espanyoles> Pla d'Estudis> Treball Final de Grau.
https://www.uab.cat/web/estudiar/llistat-de-graus/pla-d-estudis/treball-de-final-de-grau/x-1345468416862.html?param1=1229587015920
Aquesta llista de temes ha estat subministrada pel professorat del Departament susceptible de tutoritzar el TFG. En alguns casos, el títol dels treballs pot ser orientatiu, per tal de concretar posteriorment amb l'estudiant l'aspecte que es pot desenvolupar, un cop s'hagi assignat el tutor.

1.2 L'estudiant enviarà a través d'un formulari que es facilitarà prèviament en l'espai Moodle de l'assignatura les cinc propostes de tutor i de temes del Treball de Fi de Grau, segons ordre de prioritat, tenint en compte el calendari que s'indica a continuació (apartat 2). Han de seleccionar-se, almenys, 3 tutors de tots els que apareixen a la llista. La coordinació assignarà els tutors als estudiants d'acord amb l'expedient acadèmic de l'alumnat matriculats. Es tindrà en compte que el nombre de TFG que dirigeixi un tutor sigui equilibrat entre tot el professorat que pot tutoritzar treballs i que un mateix tutor no supervisi més de 3 treballs entre tots els graus en què imparteix docència el Departament.

1.3 Si l'estudiant s'interessa per un tema que no és al llistat, s'haurà de posar en contacte amb la coordinació del TFG, que l'orientarà sobre el possible tutor i, si cal, el posarà en contacte amb un especialista en la matèria. Així mateix, es comunicarà amb la coordinació si està interessat en realitzar un treball cotutoritzat amb un professor d'un altre departament.

1.4 En casos excepcionals, el tutor pot acceptar o no la tutorització d'un TFG, així com l'estudiant podrà decidir si prefereix un tutor diferent al proposat en el llistat. En aquests casos, el tutor i / o l'alumne hauran de posar-ho en coneixement de la coordinació de l'assignatura, que té la comesa de gestionar l'adjudicació de temes i tutors.

1.5 Només en casos justificats (Erasmus ...), la tutorització d'un TFG es durà a terme de forma virtual, sempre que el tutor estigui d'acord en això i ho comuniqui a la coordinació del TFG. La defensa de TFG serà sempre presencial, exceptuant situacions excepcionals.

1.6. Si l'estudiant no s'ha posat en contacte amb el professor en la data determinada per al lliurament de la evidència 1 (Seguiment), es considerarà NO AVALUABLE i no podrà continuar amb les altres activitats d'avaluació.

1.7. En el cas que els alumnes dels graus combinats realitzin el treball amb els professors de la àrea de Teoria de la literatura i Literatura comparada, el treball podrà ser escrit en qualsevol llengua inclosa en el seu grau combinat, sempre que el tutor estigui d'acord i que la coordinació asseguri que els professors que avaluen el treball són competents en aquesta llengua. Per a això, l'estudiant s'encarregarà d'enviar un correu a la coordinació de l'assignatura informant de la llengua en la que redactarà el seu TFG.

 

2. CALENDARI

2n Semestre

•       Juliol de 2023: matrícula.

•       Del 2 al 20 d’octubre de 2023: l’estudiant fa la tria detutors i temes.

•       Del 23 d’octubre al 16 de novembre de 2023: els coordinadors faran les assignacions.

•       Divendres 17 de novembre de 2023: es fan públiques les assignacions.

•       Durant el mes de desembre de 2023, l’estudiant i el tutor han de mantenir la primera entrevista. S’hi ha d’establir un cronograma de treball i el tutor explicarà a l’alumne el procediment que seguirà per la tutorització, el seguiment i l’avaluació.

•       Dimecres 3 d’abril de 2024: lliurament de l’evidència 1 en Moodle (el cronograma del treball, l’esquema del treball i un llistat de referències bàsiques). La coordinació demanarà al tutor la nota de l’Evidència 1 (10% de la nota).

•       Dimecres 12 de juny de 2024: lliurament del TFG abans de les 14:00 en Moodle, segons es consigna a l’apartat “Normes per a la presentació del TFG”.

•       A partir del 20 de juny es farà públic en Moodle el calendari de defensa i els tribunals dels TFG. En aquesta mateixa data la coordinació del TFG enviarà als tutors un correu demanant la nota dels TFG tutoritzats. El tutor enviarà la nota sobre 10 (Evidència 2: 50% de la nota final).

•       Del 25 de juny al 28 de juny de 2024: defenses orals.

1r Semestre (casos excepcionals)

•       15 de setembre de 2023: data límit per sol·licitar fer el TFG al 1r semestre amb les condicions que se especifiquen en cada guia docent.

•       Del 18 al 22 de setembre de 2023: assignació de temes i tutors.

•       Dilluns 22 de gener de 2024: lliurament del TFG.

•       Del 12 al 16 de febrer de 2024: defenses orals.

 

3. NORMES PER A LA PRESENTACIÓ DEL TFG

-Els estudiants han d'enviar 3 documents a l'espai Moodle de l'assignatura.
Document 1: un document en PDF del seu TFG que contingui la portada amb la signatura del tutor. La portada del TFG ha de contenir: nom de l'autor, títol del treball, Grau al qual pertany, curs acadèmic en què s'avalua i, com s'ha assenyalat, signatura del tutor. L'arxiu ha de ser nomenat amb el títol:
Cognom_Nom.pdf
Document 2: un document en el qual es consignen les metadades del TFG, tal com s'assenyala en l'arxiu "Procediment" col·locat en l'espai Moodle. Es tracta de les dades que s'han d'enviar a la Biblioteca d'Humanitats perquè els TFG siguin publicats a l'arxiu digital (DDD), en el cas que la nota
mitjana entre la del tutor i la defensa sigui superior a 9 i l'alumne accedeixi a que el seu TFG sigui publicat.
Document 3: un document d'autorització signat pel tutor i per l'estudiant conforme estan d'acord en què el TFG es publiqui en el DDD, en el cas que la nota mitjana entre la del tutor i la defensa sigui superior a 9 i l'alumne accedeixi a que el seu TFG sigui publicat.

-El TFG tindrà una extensió d'entre 4.000 i 9.000 paraules (15 i 25 pàgines) més bibliografia i annexos en format DINA 4, amb interlineat d'1,5, tipus Times New Roman 12.
-L'estudiant ha de seguir un únic model de documentació, prèviament pactat amb el professor, per a les cites bibliogràfiques i la bibliografia final del treball (sistema cita-nota, MLA, APA ...)

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Elaboració de la proposta i del treball en els límits establerts (documentació, lecturse, síntesi i redacció) 130 5,2 3, 5, 8, 9, 10
Tutories en grup i sessions informatives 4 0,16 6, 12, 13
Tutories i correcció de borradors 15 0,6 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14

Avaluació

SEGUIMENT
Com s'ha assenyalat en l'apartat dedicat al Calendari, l'estudiant pactarà a l'iniciar-se el període lectiu de l'assignatura el seguiment del seu TFG, especificant el nombre de tutories obligatòries i de lliuraments previstes pel tutor, així com la manera d'avaluació. És important que el tutor registri en una acta de format  simple les tutories i lliuraments pactades. La coordinació disposa d'un document per a aquest propòsit, col·locat també en l'espai Moodle.

PLAGI
-El treball presentat en l'assignatura haurà de ser original i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'estudiant ha d'explicitar convenientment, segons els usos de la documentació bibliogràfica, l'autoria de totes les cites i l'ús de materials aliens. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen (còpia, ús no autoritzat de la IA), ocasionarà automàticament la qualificació de suspens (0).
-Plagiar és copiar de fonts no identificades un text, sigui una sola frase o més, que es presenta com a producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d'internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), la qual cosa es considera una falta greu. Cal aprendre a respectar la propietat intel·lectual aliena i a referenciar sempre les fonts que s'utilitzen, i és imprescindible responsabilitzar-se de l'originalitat i autenticitat del text propi.
-L'estudiant ha d'adjuntar al final del seu TFG el document signat sobre l'autoria del contingut del seu treball, col·locat a l'espai Moodle de l'assignatura.

AVALUACIÓ
-L'avaluació del TFG es durà a terme només durant el període comprès entre finals de juny i principis de mes de juliol. El TFG és una assignaturade segon semestre. Només en casos excepcionals, i sempre que el tutor estigui d'acord, es podrà avaluar durant el primer semestre (convocatòria de febrer) i sempre que l'assignatura es matriculi per segona o tercera vegada i que no hi hagi modificat ni el tema ni el tutor.
-L'avaluació del treball serà sempre individual i consta de dues parts, ambdues obligatòries: el treball escrit i la defensa oral.
-El tutor del treball és el responsable de la primera part de l'avaluació, que representa un 60% de la nota final. Aquest 60% serà el resultat de sumar el percentatge d'avaluació de les diferents evidències lliurades al tutor. El tutor ha d'avaluar el resultat final del treball, a més del procés de seguiment de les activitats formatives, i, per això, tindrà en compte els resultats d'aprenentatge lligats a les competències indicades en la guia docent de l'assignatura. (Evidències 1 i 2 col·locades al Moodle de l'assignatura)
-Per poder realitzar la defensa oral del TFG és imprescindible que la nota del tutor sigui, com a mínim, d'un 3,5 /10.
-La segona part de l'avaluació, 40% de la nota final, l'efectua un tribunal constituït per dos professors, davant els quals es defensa oralment el treball. La defensa oral del treball és obligatòria i serà sempre presencial. En aquesta segona part l'estudiant realitzarà una exposició oral del seu treball que no excedirà els 15 minuts. Després de la defensa del TFG per l'estudiant, el tribunal podrà plantejar a l'alumne les preguntes que cregui oportunes. Per a l'avaluació d'aquesta segona part, el tribunal comptarà amb un document en què s'han d'assenyalar els aspectes que s'han de tenir en compte per a l'avaluació de les competències orals. El tribunal també podrá considerar la part escrita del treball.
-La coordinació del TFG publicarà les notes a l'espai Moodle, segons el calendari previst.
-Un TFG es considerarà NO AVALUABLE si l'estudiant no s'ha posat en contacte amb el professor en la data determinada per al lliurament de la evidència 1 (Seguiment) i, per tant, no podrà continuar amb les altres activitats d'avaluació. També es considerarà NO AVALUABLE si l'estudiant, un cop entregat el seguiment, no ha lliurat cap dels altres ítems exposats en l'apartat Calendari d'aquesta guia docent. Si l'estudiant decideix no presenta el seu TFG en la convocatòria en què s'ha matriculat, ha de comunicar el més aviat possible al seu tutor i també a la coordinació del TFG.
-L'adjudicació de la qualificació màxima de matrícula d'honor quan hi ha més d'un candidat serà atorgada per un tribunal extern de professors. La comissió tindrà en compte el 75% de la nota del TFG i el 25% de la nota de l'expedient de l'alumne dels dos últims cursos.
El TFG no està subjecte a recuperació.
El TFG està sotmès als mateixos processos de revisió ordinària i revisió extraordinària. Per això, cal que el tutor estableixi un seguiment clar per a l'avaluació i l'exposició escrita i que es faci de la mateixa manera per a la defensa oral. En aquest cas, el tribunal farà explícites les mancances de la part oral i també de la part escrita si es dona el cas.

AVALUACIÓ ÚNICA

Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Evaluació del treball escrit 60% 0 0 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Presentació oral 40% 1 0,04 3, 8, 9, 11

Bibliografia

Manuales de escritura
BUSTOS GISBERT, J. M. (1996): La construcción de textos en español. Salamanca: Universidad de Salamanca.
CASSANY, D. (1995): La cocina de la escritura. Madrid: Anagrama, Colección Argumentos, 162. [Versión castellana, del autor de La cuina de la escriptura, Barcelona: Empúries, 1993].
CASSANY, D. (2007): Afilar el lapicero. Guía de redacción para profesionales. Madrid: Anagrama.
MONTOLÍO, E. (coord.) (2000): Manual práctico de escritura académica. Barcelona: Ariel. 3 vols.
NÚÑEZ LADEVÉZE, L. (1993): Teoría y práctica de la construcción del texto. Barcelona: Ariel.
REYES, G. (1998): Cómo escribir bien en español. Madrid: Arco/Libros.
WALKER, M. (2000): Cómo escribir trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa, trad. de José A. Álvarez.

Manuales sobre investigación
COROMINA, Eusebi, Xavier CASACUBERTA y Dolors QUINTANA (2002): El trabajo de investigación (traducción y adaptación al castellano de Luisa Cotoner). Vic-Barcelona: Eumo-Octaedro.
ECO, Umberto (1983): Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de investigación, estudio y escritura. Barcelona: Gedisa. [Versión castellana de Lucía baranda y Alberto Clavería Ibáñez].
HARVEY, Gordon (2001): Cómo se citan las fuentes. Madrid: Nuer Ediciones.
HOLTUS, Günter, Michael METZELTIN y Christina SCHMITT (eds.) (1988-2004): Lexikon der Romanistischen Linguistik. Tübingen: Niemeyer, 1988-2004.
LÁZARO CARRETER, Fernando (1963): Diccionario detérminos filológicos. Madrid: Gredos.
MONTEMAYOR HERNÁNDEZ, María Velia, María Consuelo GARCÍA TREVIÑO y Yolanda GARZA GORENA (2002): Guía para la investigación documental. México: Trillas.
ORNA, Elisabeth y Graham STEVENS (2001): Cómo usar la información en trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa.
PÖCKL, Wofgang, Franz RAINER y Bernhard PÖLL (2004): Introducción a la lingüística románica. Madrid: Gredos.
REGUEIRO, Mª Luisa y Daniel M. SÁEZ RIVERA (2013), El español académico. Guía práctica para la elaboración de textos académicos. Madrid: Arco-Libros.
SIERRA BRAVO, Restituto (1999): Tesis doctorales y trabajos de investigación científica; metodología general de su elaboración y documentación. Madrid: Paraninfo.
TOLCHINSKI LANDSMAN, Liliana, Mª José RUBIO HURTADO y Anna ESCOFET ROIG (2002): Tesis, tesinas y otras tesituras. De la pregunta de investigación a la defensa de la tesis. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
TRIGO ARANDA, Vicente (2002): Escribir y presentar trabajos en clase. Madrid: Prentice-Hall.

 

LISTADO DE TEMAS DEL TFG, CURSO ACADÉMICO 2023-2024

LENGUA ESPAÑOLA 

Lourdes Aguilar

1. Análisis de la relación entre los actos de habla y los eventos prosódicos en un corpus de diálogos. 

2. Estudio de la tipología acentual (acentos prominentes y secundarios) en situaciones de diálogo. 

3. Ejes de reforzamiento y debilitamiento en las consonantes. Procesos fonéticos y fonológicos del español en el habla espontánea.  

4. Dicción, inteligibilidad, naturalidad. La evaluación del habla patológica.

5. Diversidadlingüística en América:  lenguas, identidades y educación.

6. El español en Estados Unidos: fenómenos fonéticos en hablantes de herencia.

7. Creación de recursos educativos para enseñar lengua española.

Cristina Buenafuentes

1. La morfología (léxica o flexiva) a la luz de la variación (temporal, geográfica, social y/o situacional) 

2. La morfología y su reflejo lexicográfico (perspectiva sincrónica y/o diacrónica) 

3. Morfosintaxis histórica del español 

4. La actualización de contenidos sobre gramática (especialmente, morfología o clases de palabras) en las asignaturas de lengua de Secundaria y Bachillerato 

5. Gramática y escritura. Errores de escritura con base gramatical: análisis y estrategias didácticas para solucionarlos. 

María Teresa Cantillo

1. Estudio léxico de tipo histórico.

2. Historia de la lexicografía.

3. Análisis de un diccionario especializado.

4. Didáctica de la lengua en ESO / Bachillerato.

Gloria Clavería

1. Historia de la lengua española.

2. Los neologismos del español.

3. Historia de la lexicografía española: de Nebrija a los diccionarios del siglo XXI.

4. Estudio lexicológico de los adjetivos del español

5. Las ideas lingüísticas en los prólogos de las gramáticas del español.

Jéssica Córdoba

1. Fenómenos de ambigüedad semántica en los titulares de los medios de comunicación escrita.

2. Errores lingüísticos en los medios de comunicación digitales.

Margarita Freixas

1. Recursos lingüísticos de la lengua literaria en la prensa en español.

2. Recursos lingüísticos en la poesía visual.

3. Historia de la lexicografía: análisis de la evolución de aspectos de los diccionarios académicos y no académicos.

4. Recepción de la variación y asentamiento de normas en las obras lexicográficas. 

5. Variación y norma: estudio de casos de variación desde el punto de vista diacrónico.

Cecilio Garriga

1. Los diccionarios especializados.

2. El diccionario de uso

3. Lenguas de especialidad. 

Yurena Gutiérrez

1. Análisis (sintáctico o prosódico) de la cuantificación como recurso enfático.

2. Estudio y clasificación de reducciones coloquiales en el lenguaje de las redes sociales.

3. La eliminación del acento en el adverbio “solo”. Análisis y valoración de sus consecuencias sintáctico-semánticas. 

4. Retórica y memes. Estrategiaslingüísticas utilizadas en los memes con efecto humorístico. 

María Machuca

1. Estudios fonéticos contrastivos en aprendices de español.

2. Categorías fonéticas y fonológicas de los fonemas en posición final de sílaba.

3. Manifestaciones fonéticas de los sonidos fricativos en contacto.

4. Fenómenos de hesitación en el habla espontánea.

5. Parámetros acústicos y perceptivos del acento en habla espontánea.

Laura Muñoz

1. Estudio de una parcela léxica del español a partir de los procesos de formación de palabras.

2. Herramientas informáticas para el estudio diacrónico o sincrónico de la lengua.

3. Elaboración de un glosario terminológico sobre un área especializada.

4. Neología y productividad en el español (perspectiva diacrónica y sincrónica).

María Ohannesian

1. La derivación apreciativa.

2. Análisis y comparación de procesos morfofonológicos entre diferentes variedades del castellano.

3. Análisis y comparación de procesos morfofonológicos entre el castellano y el catalán o el castellano y otras lenguas.

4. Estudio de los procesos morfofonológicos que intervienen en la formación de neologismos.

Dolors Poch 

1. Aspectos fonéticos del bilingüismo español / catalán.

2. Recursos lingüísticos de la lengua literaria.

3. Aspectos lingüísticos de la traducción literaria

4. El español como lengua extranjera (imprescindible haber cursado la asignatura de El español como lengua extranjera)

Marta Prat

1. Lexicografía o fraseografía: lengua española o español-otra/s lengua/s (perspectiva sincrónica y/o diacrónica). 

2. Lexicología o fraseología (idiomaticidad y/o variabilidad): lengua española o español-otra/s lengua/s (perspectiva sincrónica y/o diacrónica). 

3. Variación de la lengua española, norma y uso (perspectiva sincrónica). 

4. La lexicografía monolingüe didáctica (análisis de diccionarios de diferentes niveles educativos): selección de aspectos concretos.

Matthias Raab

1. La morfología léxica del español a la luz de la variación.

2. Análisis semántico del discurso político.

3. Dialectología del español de España.

4. El aragonés autóctono en las redes sociales.

Antinea Ravarotto

1. Discursos orales eficaces en español (el arte de convencer).

2. Influencia de otras lenguas en las características lingüísticas de un corpus concreto en español.

Yolanda Rodríguez

1. Análisis contrastivo entre lenguas. Análisis comparativo de un fenómeno gramatical en español y catalán, español e inglés...

2. Análisis crítico de propuestas teóricas contrastadas. Análisis crítico del tratamiento de un fenómeno gramatical a partir de la lectura de dos o más trabajos que presenten propuestas teóricas divergentes para dar cuenta del mismo.

3. Investigación basada en el manejo de corpus. Análisis de un determinado fenómeno gramatical cuyas características puedan ser acotadas con una relativa facilidad por medio del manejo de bases de datos.

4. El español L2. Estudio de algún aspecto relevante de la gramática del español como L2.

5. Estudio de aspectos gramaticales y pragmáticos en el discurso. Elaboración de un trabajo en el que se aborde la relevancia de fenómenos gramaticales y no gramaticales en la confección de un discurso.

Carlos Sánchez

1. Análisis contrastivo de los cambios gramaticales entre el español medieval y el clásico.

2. Norma gramatical y cambio lingüístico en la historia del español.

3. Procesos de gramaticalización en español actual.

4. Cambio lingüístico y periodización en la historia del español.

5. Metáfora y metonimia en la lexicalización de unidades fraseológicas en español.

6.El cambio gramatical a la luz de los diccionarios del español.

 

LITERATURA ESPAÑOLA E HISPANOAMERICANA

Montserrat Amores

1. Análisis de un aspecto de una o varias novelas de escritores románticos o realistas y naturalistas españoles (Leopoldo Alas, Pedro Antonio de Alarcón, Emilia Pardo Bazán, Benito Pérez Galdós, José María de Pereda, Benito Pérez Galdós, Jacinto Octavio Picón)

2. Análisis de un aspecto de una selección de cuentos, artículos de costumbres, relatos de viajes o artículos periodísticos de algún escritor o escritora del siglo XIX.

3. Análisis comparativo de un aspecto una novela española y una europea del siglo XIX.

4. La representación de la mujer en novelas, cuentos o revistas del siglo XIX.

5. Análisis de revistas ilustradas o artículos periodísticos de la prensa española o mexicana del siglo XIX. 

Sònia Boadas

1. Herramientas digitales aplicadas al estudio de manuscritos.

2. Edición crítica digital y marcación TEI.

3. Estudio de manuscritos teatrales autógrafos, en especial de Lope de Vega.

4. Edición y estudio de la obra de Lope de Vega.

5. Transmisión textual de los textos del Siglo de Oro.

6. Crítica textual.

7. Bibliografía material (estudio del proceso de impresión de los textos).

8. Prosa política (Saavedra Fajardo, Gracián, Quevedo, Malvezzi, etc.).

9. Relaciones de sucesos.

10. Literatura en la Guerra de los Treinta Años.

11. Relaciones diplomáticas durante la Guerra de los Treinta Años.

12. Ciencia y literatura.

13. Influencia de la imagen y la iconografía en la literatura áurea.

Laura Fernández

1. Procesos editoriales en el Siglo de Oro: Estudios sobre censuras y licencias en los diferentes reinos hispánicos (1580-1650). 

2. Mujeres impresoras en el siglo XVII: Francisca de Medina, María de Quiñones, Catalina del Barrio, Teresa Junti… 

3. Estudios de ecdótica: Reflexiones sobre el concepto de error, sus tipologías y su valor para la fijación del texto crítico en la tradición impresa.

4. Estudios de ecdótica: Catalogación y clasificación de las erratas en la imprenta del Siglo de Oro (1600-1625).

5. Estudios de ecdótica: Las lagunas en las ediciones impresas de las comedias de Lope de Vega (1603-1635).

6. Personajes fantásticos en Cervantes: Monstruos, brujas, hombres lobo… 

7. Incendios, terremotos, tempestades: Las catástrofes como motor de la historia en la novela bizantina. 

Beatriz Ferrús

1. Alteridad e imaginarios en las crónicas de Indias.

2. Sor Juana Inés de la Cruz en ‘la ciudad letrada’.

3.Literatura conventual: mujer y saber en los virreinatos.

4. Literatura y comunidad imaginada en el siglo XIX hispanoamericano.

5. La emergencia de la escritora profesional en el siglo XIX hispanoamericano.

6. Poetas posmodernistas en América Latina.

7. El boom de la literatura hispanoamericana: hallazgos y críticas.

8. Testimonio, memoria y posmemoria en América Latina.

9. Literatura e identidades de género en Hispanoamérica.

10. Escrituras de lo insólito en América Latina.

11. Necroescrituras en América Latina.

12. Distopía y ecología en la literatura hispanoamericana.

José Ramón López

1. Las vanguardias poéticas (1910-1939).

2. Las vanguardias teatrales (1910-1939).

3. La poesía del exilio republicano de 1939. 

4. Escena y literatura dramática del exilio republicano de 1939.

5. La poesía española durante el Franquismo y la Transición.

6. Escena y literatura dramática durante el Franquismo y la Transición.

7. La poesía española actual.

Rebeca Martín López

1. Causas célebres: crimen, prensa y literatura en los siglos XVIII, XIX y XX.

2. Cuento y novela española de los siglos XIX, XX y XXI.

3. Literatura fantástica moderna y contemporánea.

Francisca Montiel Rayo

1. La literatura del exilio republicano de 1939: narrativa (análisis de una novela, un libro de relatos o de cuentos).

2. La literatura del exilio republicano de 1939: escrituras del yo (análisis de un libro de memorias, una autobiografía, un diario o un epistolario).

3. Narrativa de posguerra: Análisis de una novela o de un volumen de cuentos.

4. Narrativa actual: Análisis de una novela o de un volumen de cuentos. 

Bienvenido Morros

1. Edición y comentario de textos poéticos inéditos tanto medievales como de los Siglos de Oro. Selección de textos breves que pueden o no ser transmitidos por más de un testimonio.

2. Los grados del amor en la literatura medieval.

3. Las polémicas literarias en torno al género de la épica en los Siglos de Oro.

4. La mitología en la prosa alfonsí. Selección de un mito aún no estudiado en relación con la obra historiográfica de Alfonso X.

5. Los orígenes medievales del mito de don Juan Tenorio.

6. La figura de los reyes medievales en el teatro de Lope de Vega. Selección de obras y personajes históricos, como Alfonso XI o Pedro I, y su función en diferentes dramaturgos.

7. Los sonetos de aniversario en la poesía de los Siglos de Oro.

8. Flora y el tema del rapto en la literatura española: origen y sus diferentes versiones.

9. Nuevas fuentes sobre la leyenda de los amantes de Teruel en el Renacimiento.

10. La influencia de la Vita Nuova de Dante en la literatura española medieval.

11. Don Quijote en el cine

12. La ambigüedad de la belleza de Melibea.

13. Las mujeres de Garcilaso: prototipo o realidad.

14. Los éxtasis de Santa Teresa entre la religión y la enfermedad.

15. La simbología del ruiseñor en la Edad Media y el Siglo de Oro.

16. Poesía goliarda en castellano en la Edad Media.

Laura Pache Carballo

1. Narrativa breve contemporánea (a concretar)

2. Las antologías de cuentos en los siglos XX y XXI

3. Revistas femeninas del s. XIX

4. La representación de la mujer en la literatura contemporánea (cuento, microrrelato, novela, cómic…)

5. La obra literaria de Enrique Vila-Matas

6. Propuestas híbridas en la narrativa española contemporánea

7. Humor y feminismo (cuento, novela, microrrelato, cómic…)

Omar Sanz

1. Poesía, prosa y teatro medieval.

2. Mester de clerecía: Gonzalo de Berceo, Libro de Alexandre, Libro de Apolonio, etc.

3. Libro de buen amor.

4. La Celestina, El conde Lucanor, Poema demio Cid, etc.

5. Temas, motivos, autores y géneros medievales.

6. Poesía, prosa y teatro del Siglo de Oro.

7. Fray Luis de León, Lope de Vega, Cervantes, etc.

8. La novela del Siglo de Oro: sentimental, pastoril, bizantina, caballerías, etc.

9. Temas, motivos y autores del Renacimiento.

10. Temas, motivos yautores del Barroco.

Agustín Sánchez Aguilar

1. El Cid: historia y leyenda.

2. El cuento en la Edad Media.

3. Cultura popular y tradición culta en el Quijote.

4. Procesos de creación en el teatro español del Siglo de Oro.

5. La mitología clásica en la literatura española

Alba Saura Clares

1. Literatura dramática española y latinoamericana.

2. Teatro europeo y latinoamericano.

3. Violencia, memoria y posmemoria en la literatura latinoamericana.

4. El cuento latinoamericano del siglo XX.

Guillermo Serés

1. La poesía de tipo tradicional en San Juan de la Cruz y Santa Teresa de Jesús.

2. La Epístola moral a Fabio: fuentes, sentido y estructura.

3. La poesía mitológica del conde de Villamediana.

4. Géneros narrativos en el Quijote. Función y distribución.

5. Evolución de la novela cortesana del siglo XVII.

6. Literatura colonial: épica y crónicas.

7. La cuentística medieval

Christian Snoey

1. Poesía latinoamericana actual

2. Poesía española actual

3. Poesía latinoamericana del siglo XX

4. Escribir el horror histórico: representaciones de la violencia en la literatura latinoamericana

5. Narrativa latinoamericana contemporánea

6. Narrativa histórica latinoamericana

Constanza Ternicier

1. El paso del modernismo a las vanguardias hispanoamericanas. La “tradición de la ruptura” (Octavio Paz y Los hijos del limo, 1974). 

2. El conflicto entre civilización y barbarie en la modernidad: manifestaciones en la literatura hispanoamericana. 

3. El conflicto entre la letra y la escritura en la literaturahispanoamericana. 

4. El naturalismo hispanoamericano: indigenismo e indianismo. 

5. Los romances nacionales en América Latina: literaturas nacionales del siglo XIX. 

6. El neofantástico y el realismo mágico en la literatura hispanoamericana. 

7. El boom latinoamericano desde una mirada del campo cultural. 

8. Relaciones transatlánticas entre América Latina y Europa: casos literarios. 

9. La literatura testimonial y el giro documental en la literatura hispanoamericana. 

10. La novela híbrida latinoamericana: casos del siglo XX y XXI. 

11. Las mujeres eclipsadas del boom latinoamericano. 

12. El boom latinoamericano desde una perspectiva sistémica: un fenómeno multifactorial. 

13. Proyectos actuales de visibilización de las escritoras hispanoamericanas: eso que no hace boom. 

14. La crónica en la literatura hispanoamericana. 

Ramón Valdés

1. Literatura y Humanidades Digitales.

2. Edición crítica digital (edición de una obra o fragmento).

3. Crítica textual e informática.

4. La difusión del patrimonio teatral clásico español.

5. Teatro español del Siglo de Oro.

6. Pervivencias, representaciones, refundiciones y versiones del teatro del Siglo de Oro hasta el día de hoy.

7. Estudios comparados en Literatura española del Siglo de Oro y literaturas inglesa / francesa / italiana y latina.

8. Sátira.

9. La difusión y representación del teatro del Siglo de Oro en Alemania, Inglaterra, Italia, en Hispanoamérica o en cualquier otro país del mundo.

Fernando Valls

1. Narrativa española (1936-2021): novela, novela corta, cuento y microrrelato.

2. El microrrelato en Hispanoamérica.

3. El retrato, el autorretrato y los diarios en la literatura española de los siglos XX y XXI.

4. La literatura de humor: Jardiel Poncela, Edgar Neville,José López Rubio y Miguel Mihura.

5. La narrativa breve (novela corta, cuento y microrrelato) del exilio republicano español.

6. La obra literaria de Roberto Bolaño y de Cristina Peri Rossi.

 

TEORIA DE LA LITERATURA Y LITERATURA COMPARADA 

Pere Ballart

1. Anàlisi estilística i retòrica de textos poètics i narratius moderns i contemporanis.

2. Estudis sobre poesia catalana i espanyola contemporànies.

3. Ironia, sàtira i paròdia.

4. Òpera i literatura.

Carles Batlle

1. Drama i teatre contemporanis (d'arreu): teoria de la dramatúrgia, autors, estructures, procediments, temes i comparacions.

2. Adaptacions al teatre des d'altres gèneres (i a la inversa).

3. Anàlisi de la representació: estudi de muntatges i propostes escèniques.

4. Aspectes de la història de les nostres arts escèniques.

Alicia Fernández Gallego-Casilda

1.Aproximaciones a la literatura de propaganda desde una perspectiva comparativa (estudios traductológicos, temáticos o de algún otro tipo)

2. Transición de las vanguardias a literatura comprometida en el período de entreguerras: narrativa, teatro y poesía

3. Poesía de la Guerra Civil española: estudios comparativos de carácter estilístico, temático y/o de recepción

4.Respuestas literarias a la Guerra Civilespañola en Hispanoamérica/Gran Bretaña/Irlanda/Estados Unidos/Canadá/Francia

5. Política cultural en Europa durante la década de 1930: la rehumanización de la literatura, el fin del pacifismo, revistas literarias, proliferación de los libros de bolsillo y otros fenómenos sociohistóricos

6. Escritura de mujeres en el frente y la retaguardia durante la Guerra Civil española: estudio comparativo entre autoras y/o sus tropos y temas

7. Literatura de entreguerras e interseccionalidad: disidencia sexual y racial

Jordi Julià

1. Poesia contemporània: temes, formes o comparacions.

2. Teatre contemporani: temes, formes o comparacions .

3. Adaptacions cinematogràfiques d’obres de teatre.

4. La identitat literària: impostura, pseudonímia i heteronímia.

5. Poesia i exili contemporani.

6. Literatura i arts.

7. Escriptura bilingüe, traducció i autotraducció.

Antonio Penedo

1. Estudios Culturales en general: fenómenos artísticos y/o sociales estudiados desde la Literatura Comparada y la transdisciplinariedad.

2. Análisis de fenómenos artísticos desde la cibercultura en la era digital.

3. Análisis de la ciencia-ficción, lo fantástico o lo maravilloso en literatura, cine, series televisivas y nuevos medios audiovisuales.

4. Reflexiones filosóficas (hermenéuticas y postestructurales) de diferentes fenómenos artísticos.

Andrea Pereira

1. Literaturas postcoloniales y estudios de género.

2. Literatura oulipiana

3.Poesía moderna y contemporánea.

4. Novela gráfica y estudios de género (especialmente Alison Bechdel)

5. La neoruralidad en la literatura y el cine contemporáneos

6. La relación entre el cine y la literatura: el caso de la nouvelle vague. 

Míriam Ruiz-Ruano

1. Tradició literària i construcció del cànon

2. Reescriptures i apropiacions de la tradició literària

3. Poesia i narrativa medievals

4. Poesia catalana contemporània comparada

5. Crítica literària

6. Adaptacions audiovisuals d'obres de la tradición

7. Bilingüisme i traducción

Meri Torras

1. Estudio de las representaciones culturales del cuerpo, desde una perspectiva del género, etnia y sexualidad.

2. Estudio de la recepción de un/a autor/a dentro de un contexto cultural determinado.

3. Las amistades peligrosas entre las mujeres y los animales.

4. Literatura y capacitismo: la representación de los cuerpos con diversidad funcional en los textos literarios y culturales.

5. Autoras desplazadas o cómo escribir desde otro lugar cultural o incluso desde una lengua no materna: la escritura con acento

6. Ficciones de autor o cuando la autoría misma es objeto de metarreflexión literaria.

Irene Zurrón Servera

1. Estudi de temes i arguments literaris.

2. Estudi comparatiu d'obres literàries amb perspectiva de gènere.

3. Estudi d'obres literàries des dels postulats de l'ecocrítica, els estudis animals i/o el posthumanisme.

4. Literatura infantil i juvenil.

 


Programari

El programari específic depen del tema i tutor triats per l'alumnat.