Actors i Institucions Polítiques Contemporànies
Codi: 104772 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503868 Comunicació de les Organitzacions | FB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jordi Argelaguet Argemí
- Correu electrònic:
- jordi.argelaguet@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No hi ha prerequisits
Objectius
Actors i institucions polítiques contemporànies és una introducció al sistema polític català i espanyol. Anàlisi de les institucions polítiques, els partits polítics i altres actors polítics emergents a Catalunya i Espanya.
Enfocament comparatiu de la diversitat de les cultures polítiques, des del punt de vista de la tipologia de les institucions, a escala mundial.
També introdueix una referència constant a l'experiència comparativa en administració, gestió pública i polítiques públiques, amb estudis de casos en diferents contextos polítics i culturals. El seu objectiu principal és que els estudiants coneguin aquests referents teòrics i empírics i que sàpiguen utilitzar-los per interpretar la dinàmica de funcionament i canvi en les administracions i les polítiques públiques.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Demostrar un coneixement adequat del món contemporani en les dimensions social, econòmica, política i cultural.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Treballar d'acord amb la deontologia professional.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i descriure els pressupòsits bàsics de l'estructura i les funcions de les institucions polítiques contemporànies en el context espanyol.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Diferenciar les característiques dels actors i les institucions polítiques contemporànies, la qual cosa permetrà construir un pensament crític i generar idees originals sobre el context que l'envolta.
- Distingir la diversitat de les institucions polítiques contemporànies i el rol que tenen en els diferents sistemes polítics mundials.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Exposar per escrit i oralment la síntesi de les anàlisis realitzades.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit de coneixement propi.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Interpretar i discutir documents de les principals teories de la ciència política sobre el sistema d'actors i institucions.
- Planificar i executar treballs acadèmics en l'àmbit de la ciència política, especialment sobre l'estructura i les funcions de les institucions públiques contemporànies.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
- Respectar la idiosincràsia de cada institució i actor polític en l'anàlisi de les seves característiques en el marc de la ciència política.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
- Antecedents històrics al sistema polític espanyol i català actual.
- La transició a la democràcia
- Característiques i efectes de la Constitució de 1978
- Organització territorial: Estat de les Autonomies
- Actors: partits i institucions.
- Eleccions 1977-2019
- Sistema Electoral: funcionament i possibles reformes.
- Comportament electoral i cultura política
- El procés independentista a Catalunya
Metodologia
La dedicació a aquesta assignatura es concreta en diversos tipus d'activitats. El seu valor, 6 crèdits ECTS, implica una dedicació total de 150 hores, que es distribuiran de la següent manera:
a.- Activitats dirigides, amb presència del professor. Inclouran classes magistrals. Seminaris amb exposicions orals dels estudiants sobre diferents documents històrics.
Aquestes activitats representen, aproximadament, el 33% del temps de treball de l'estudiant.
b.- Activitats supervisades, realitzades fora de l'aula, i seguint les indicacions del professor. S'haurà de preparar un treball individual.
Aquesta activitat representa, aproximadament, el 17% del temps de treball de l'estudiant.
c.- Activitats autònomes, que realitza cada estudiant pel seu compte per a la preparació del temari, mitjançant les lectures recomanades pel professor.
Aquestes activitats representen, aproximadament, el 50% del temps de treball de l'estudiant.
El procés d'aprenentatge i adquisició de competències serà supervisat pel professor a través de tutories individuals.
L'aula Moodle serà l'espai que vehicularà la informació relacionada amb l'organització de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Estudi i lectura de material | 75 | 3 | 1, 5, 6, 8, 12, 13, 16 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Classes magistrals i Seminaris participatius | 50 | 2 | 1, 5, 6, 8, 12, 13, 16 |
| Tipus: Autònomes | |||
| treball final de curs | 25 | 1 | 1, 5, 6, 8, 12, 13, 16 |
Avaluació
Les activitats d'avaluació son:
A. Seminaris Participatius, 40% sobre la calificació fAnalitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
B. Treball en grup, 15% sobre la qualificació final
C. Treball final de curs, 45% sobre la qualificació final.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. Es penjarà també al Campus Virutal on l'alumnat podrà trobar la descripció detallada dels excercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura.
Per a poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura, s'haura hagut d'obtenir una nota inferior a 3,5 en el treball de final de curs que representa el 45% de l'assignatura.
Plagi
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixi més d'una irregularitat, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
D'acord amb la normativa de la UAB, els estudiants tenen dret a acollir-se a l'avaluació única. Han de comunicar al professor que s'hi volen acollir dins de les primeres sessions del curs. Si hom ja ha fet alguna prova de l'avaluació continuada, ja no s'hi podrà acollir.
L'avaluació única consistirà en tres evidències:
1. Examen sobre el conjunt del temari de l'assignatura. Tindrà un pes del 45% sobre la nota final. Per aprovar l'assignatura, caldrà que hom superi aquest examen amb una nota de 5/10, com a mínim.
2. El lliurament del treball de curs, que serà fet seguint les instruccions del professor. Tindrà un pes del 45% sobre la nota final. S'haurà de lliurar el dia de l'examen.
3. El lliurament de 2 comentaris de text extrets de les lectures que proposi el professor. Tindran un pes del 10% de la nota final.
La recuperació de l'avaluació única seguirà les pautes següents:
1. Només hi podrà participar aquell estudiant que hagi estat prèviament avaluat d'almenys 2/3 del total d'activitats avaluables de l'assignatura.
2. Només podrà tornar a fer l'examen final en el cas que l'hagués suspès.
3. El treball de curs no és recuperable.
4. El dia de l'examen de recuperació, l'estudiant haurà de lliurar 2 nous comentaris de text vinculats a les lectures recomanades i que hagi determinat el professor.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Seminaris participatius | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| treball en grup | 15% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| treball final de curs | 45% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Bibliografia
Bibliografía més rellevant:
CROSSMAN, Richard HS (1941), Biografía del Estado moderno, Madrid, FCE.
JUDT, Tony (2008), Postguerra. Una historia de Europa desde 1945, Madrid, Taurus.
SARTORI, Giovanni (2012), Partidos y sistema de partidos, Madrid, Alianza Editorial.
NOELLE-NEUMANN, Elisabeth (2010), La espiral del silencio, Barcelona, Paidós.
Bibliografía complementaria:
AJA, Eliseo. (2014) Estado autonómico y reforma federal. Alianza.
AJA, Eliseo. i SOLÉ TURA, Jordi. (1977) Constituciones y períodos constituyentes en España (1808-1936). Siglo XXI.
AMAT, Jordi. (2015) El llarg procés. Tusquets.
ANDUIZA, Eva. i BOSCH, Agustí. (2004) Comportamiento político y electoral. Ariel.
BARTOMEUS, O. (2016) El terratrèmol silenciós. Eumo.
BOSCH, Agustí (2004) Guía del sistema electoral. UAB.
COTARELO, Ramon. (ed.) (1992).- Transición polítia y consolidación democrática. CIS.
EQUPIO PIEDRAS DE PAPEL (2015) Aragón es nuestro Ohio. El hombre del tres
Fundación ALTERNATIVAS.- Informes sobre la democracia.
MONTABES, Juan. i MARTÍNEZ, Antonia. (2019) Gobierno y política en España. Tirant lo Blanch.
PANEBIANCO, A. (2009) Modelos de partido. Alianza.
RENIU, Miquel. (ed.) (2012).- El sistema político español. Huygens.
TOHARIA José Juan (ed.) et al. (2011).- Pulso de España. Un informe sociológico. Fundación Ortega-Marañón.
TORCAL, Mariano Et al. (2005).- España: sociedad y política en perspectiva comparada. Tirant lo Blanch.
Programari
En aquesta assignatura no s'utilitzen programes informàtics