Logo UAB
2023/2024

Criminologia Comparada

Codi: 103952 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500257 Criminologia OT 4 1

Fe d'errades

El professor responsable de l’assignatura és Gustavo Fondevila Pérez (gustavo.fondevila@uab.cat).

Professor/a de contacte

Nom:
Jose Cid Moline
Correu electrònic:
josep.cid@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

Aquest curs requereix tenir un nivell B2 d'anglès.


Objectius

-      Comprendre els problemes metodològics vinculats a les comparacions internacionals de la delinqüència.

-      Comprendre la manera en què les dades sobre la delinqüència són recollides en diferents països.

-      Comprendre les explicacions teòriques sobre l'evolució de la delinqüència a través del temps i de l'espai.

-      Comprendre com una perspectiva històrica i cultural pot ajudar a entendre les diferències en la delinqüència i l'ús del càstig a diferents països.


Competències

  • Accedir i interpretar les fonts de dades sobre la criminalitat.
  • Actualitzar els coneixements criminològics propis de manera autònoma.
  • Demostrar que es comprenen les teories criminològiques.
  • Demostrar que es coneix la diversitat de polítiques criminals per afrontar la criminalitat i els seus diferents fonaments.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Redactar un treball acadèmic.
  • Reflexionar sobre els fonaments de la criminologia (teòrics, empírics i eticopolítics) i plantejar aquesta dimensió en les anàlisis i les propostes.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • Transmetre oralment les idees a una audiència.
  • Treballar de manera autònoma.
  • Treballar en equip i en xarxa.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar les diferents polítiques criminals i explicar la seva fonamentació en l'àmbit criminològic.
  2. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  3. Inferir el coneixement científic de la criminologia en l'àmbit aplicat.
  4. Mantenir una actitud d'interès per l'actualització científica en l'àmbit criminològic.
  5. Redactar un treball acadèmic.
  6. Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  7. Transmetre oralment les idees a una audiència.
  8. Treballar de manera autònoma.
  9. Treballar en equip i en xarxa.
  10. Trobar i analitzar les bases de dades sobre delinqüència.
  11. Utilitzar de manera eficaç les bases teòriques de la criminologia.

Continguts

1. Introducció

2. Teories sobre la criminologia comparada

3. Temps, espai i cultura en la criminologia comparada

4. La importància de la cultura en les explicacions del delicte i la victimització

5. Estadístiques judicials en perspectiva comparada

6. Models de policia i cultures policials en perspectiva comparada

7. Polítiques criminal en perspectiva comparada. Polítiques criminals i models del benestar.

8. Enquestes de victimització en perspectiva comparada

9. Delictes  internacionals i justícia internacional

10. El futur de la criminologia comparada.


Metodologia

- El curs combina classes magistrals i seminaris. L'alumnat haurà de llegir les lectures obligatòries que es discutiràn a classe. Als seminaris es realitzaràn diverses activitats escrites i de discussió.

- Abans del començament del curs es publicarà un calendari detallat de les activitats del curs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Avaluació 5 0,2 6, 1, 5, 11, 10, 2, 3, 7, 8, 9
Classes magistrals 18 0,72 1, 11, 10, 2, 3, 4
Seminari 18 0,72 6, 1, 5, 11, 10, 3, 4, 7, 9
Tipus: Autònomes      
Lectures obligatòries 54,5 2,18 8
Treball escrit 54,5 2,18 6, 5, 11, 2, 8

Avaluació

Elements a avaluar:

- L'avaluació pren en consideració:

  • El resum i presentació d'un article científic (20%).
  • Activitats de participació avaluables als seminaris (15%).
  • Exercici d'anàlisi cultural (10%).
  • La realització i presentació d'un treball final d'assignatura (30%).
  • Examen final tipus test (25%)

Criteris per a l'avaluació:

- No s'acceptarà cap pràctica o treball fora de termini, exceptuant situacions de força major degudament justificades. En cas d'entrega tardía l'alumne tindrà un 0 en aquella pràctica sense possibilitat de recuperació.

- Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i perdrà dret a la re-avaluació. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació.

- Per a aprovar cal que la mitjana final sigui de 5.

- Si un alumne no assisteix a un mínim del 80% de classes (exceptuant absències justificades per raons de malaltia o similars) no podrà ser avaluat.

- Les classes comencen puntualment. No s'admet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat, ni la sortida abans que aquesta acabi sense justificació.

Sistema d’avaluació única

Consistirà en 2 proves. Es obligatori aprovar les dues parts per separat. En cas de no superar l’examen es tindrà dret a la recuperació.

1ª. 4 preguntes sobre les lectures obligatòries del curs

2ª. Es plantejarà un supòsit pràctic en que demostri que es capaç de fer una anàlisi comparatiu


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats de participació avaluables als seminaris 15% 0 0 1, 11, 10, 2, 3, 4, 7, 8, 9
Examen final tipus test 25% 0 0 1, 11, 10, 3, 4
Exercici anàlisi cultural 10% 0 0 6, 5, 11, 2, 4, 8
Resum d'un article científic i presentació 20% 0 0 6, 5, 11, 10, 7, 8
Treball final 30% 0 0 6, 1, 5, 11, 10, 2, 3, 4, 7, 8

Bibliografia

Lectures obligatòries

Aebi M.  & Linde A. (2015). The epistemological obstacles in comparative criminology: A special issue introduction. European Journal of Criminology, 12(4), 381-385. https://doi.org/10.1177/1477370815595311

Evans, T. D., Lagrange, R. L., & Willis, C. L. (1996). Theoretical development of comparative criminology: Rekindling an interest. International Journal of Comparative and Applied Criminal Justice, 20(1), 15-29. https://doi.org/10.1080/01924036.1996.9678559

Friedrichs, D. O. (2007). Transnational crime and global criminology: Definitional, typological, and contextual conundrums. Social Justice, 34(2), 4-18.

Karstedt, S. (2001). Comparing cultures, comparing crime: Challenges, prospects and problems for a global criminology. Crime, Law and Social Change, 36, 285-308. https://doi.org/10.1023/A:1012223323445

Liu, J. (2007). Developing comparative criminology and the case of China: An introduction. International Journal of Offender Therapy and Comparative Criminology, 51(1), 3-8. https://doi.org/10.1177/0306624X06295774

Marshall, I. H., & Marshall, C. E. (1983). Toward a refinement of purpose in comparative criminological research: Research site selection in focus. International Journal of Comparative and Applied Criminal Justice, 7(1-2), 89-97. https://doi.org/10.1080/01924036.1983.9688765

Nelken, D. (2002b). Comparing criminal justice. A M. Maguire, R. Morgan, & R. Reiner (Eds.), The Oxford Handbook of Criminology (3rd ed., pp.175-202). Oxford University Press.

Nivette, A. (2014). Legitimacy and crime: Theorizing the role of the state in cross-national criminological theory. Theoretical Criminology, 18(1), 93-111.
https://doi.org/10.1177/1362480613499793

Sebba, L., & Berenblum, T. (2014). Victimology and the sociology of new disciplines: A research agenda. International review of victimology, 20(1), 7-30. https://doi.org/10.1177/0269758013511657

Bibliografia complementària

Cavadino, M. & J. Dignan (2006). Penal Systems: A Comparative Approach. Sage.

Chockalingam, K. (2000). Female infanticide-A victimological perspective. A P. C. Friday & G. K. Kirchhoff (Eds.), Victimology at the transition from the 20th to the 21st century (pp. 273-287). World Society of Victimology

Elias, N. (1939/2000). The Civilizing Process. Blackwell.

Flint, C., M. Harrower, and R. Edsall. 2000. But how does place matter? Using bayesian networks to explore a structural definition of place. Paper presented at the New Methodologies for the Social Sciences Conference. University of Colorado, Boulder.

Fotheringham, A. S., Brunsdon, C., & Charlton, M. E. (2002). Geographically weighted regression: The analysis of spatially varying relationships. Wiley.

Garland, D. (2001). The culture of control. Oxford University Press.

Gieryn, T. (2000). A space for place in sociology. Annual review of Sociology, 26, 463–496.

Hedderman, C., & Hough, M. (1994). Does the criminal justice system treat men and women differently? (Home Office Research Findings No. 10). Home Office.

Herek, G. M. (1992). The social context of hate crimes: Notes on cultural heterosexism. A G. M. Herek & K. T. Berrill (Eds.), Hate crimes (pp. 89-104). Sage

Koss, M. P. (1996). The measurement of rape victimization in crime surveys. Criminal Justice and Behavior, 23, 55-69. https://doi.org/10.1177/0093854896023001

LaFree, G. (2021). Progress and Obstacles in the Internationalization of Criminology. International Criminology, 1, 58-69.

Law, D. S. (2015). Judicial comparativism and judicial diplomacy. University of Pennsylvania Law Review, 927-1036.

Massa Roldan, R., Fondevila, G., & García-Tejeda, E. (2021). Female homicide victimisation in Mexico: a group-based trajectory and spatial study. Global Crime, 22(2), 123-142. DOI: 10.1080/17440572.2020.1869539

Messner, S. F. (2014). Social institutions, theory development, and the promise of comparative criminological research. Asian Journal of Criminology, 9, 49-63. https://doi.org/10.1007/s11417-013-9175-1

Michaelis-Arntzen, E. (1994). Vergewaltigung [Rape]. Beck

Miethe, T. D., & Meier, R. F. (1994). Crime and its social context. State University of New York Press.

Mirrlees-Black, C., Budd, T., Partridge, S., & Mayhew, P. (1998). The 1998 British Crime. Home Office.

Muncie, J. (2006). Repenalisation and rights: Explorations in comparative youth criminology. Howard Journal of Criminal Justice, 45(1), 42-70. https://doi.org/10.1111/j.1468-2311.2006.00403.x

Nagin, D. S., & A. R. Piquero (2010). Using the Group-based Trajectory Model to Study Crime over the Life Course. Journal of Criminal Justice Education, 21(2) 105–116. DOI: 10.1080/10511251003693637

Neapolitan, J. L. (1997). Cross-National Crime: A Research Review and Sourcebook. Greenwood Publishing Group.

Newman, G. R. (1977). Problems of method in comparative criminology. International Journal of Comparative and Applied Criminal Justice, 1(1-2), 17-31. https://doi.org/10.1080/01924036.1977.9688627

Pogrebin, M. (Ed.). (2003). Qualitative Approaches to Criminal Justice. Sage.

Schneider, H. J. (1996). Violence in the institution. International Journal of Offender Therapy and Comparative Criminology, 40, 5-18. https://doi.org/10.1177/0306624X96401002

Schwind, H. -D., Ahlborn, W., & Weiss, R. (1989). Dunkelfeldforschung in Bochum 1986/87 [Dark field research in Bochum 1986/87]. Bundeskriminalamt.

Shelley, L. I. (1981). Crime and Modernization: The Impact of Industrialization and Urbanization on Crime. Southern Illinois University Press.

Simon, J. (2007). Governing through Crime. Oxford University Press.

Stamatel, J.P.(2009) Contributions of cross-national research to criminology at the beginning of the 21st century. In: Krohn MD, Lizotte AJ and Hall GP (Eds.) Handbook on Crime and Deviance (pp. 3-32). Springer.

Szabo, D. (1975). Comparative Criminology. The Journal of Criminal Law and Criminology, 66(3), 366-379

Tonry, M. (2005) ‘Why are Europe’s Crime Rates Falling?’, ESRC newsletter, July: 8.

Ulmer, J. (2005). The localized uses of federal sentencing guidelines in four U.S. district courts: Evidence of processual order. Symbolic Interaction, 28(2), 255-280. https://doi.org/10.1525/si.2005.28.2.255

Vilalta, C. J. (2013). How exactly does place matter in crime analysis? Place, space, and spatial heterogeneity. Journal of Criminal Justice Education, 24(3), 290-315. https://doi.org/10.1080/10511253.2012.715659

Wacquant, L. (2009). Punishing the Poor: The Neoliberal Government of Social Insecurity. Duke University Press

Williams,P., & Godson, R. (2002). Anticipating organized and transnational crime. Crime, Law and Social Change, 37, 311-355.

Zedner, L. (2002). Dangers of dystopias in penal theory. Oxford Journal of Legal Studies, 22, 341-366.

Zvekic, U. (1996). The international crime (victim) survey: Issues of comparative advantages and disadvantages. International Criminal Justice Review, 6, 1- 21. https://doi.org/10.1177/105756779600600101


Programari

L'assignatura no requereix de programari específic.