Política catalana
Codi: 101082 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 3 | 2 |
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jordi Argelaguet Argemí
- Correu electrònic:
- jordi.argelaguet@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
És recomanble que els i les estudiants hagin assimilat els coneixements de l'assignatura Comportament Polític i Política Espanyola
Objectius
L'objectiu de l'assignatura és dotar als estudiants de les eines per analitzar els elements principals que configuren la política a Catalunya, posant l'èmfasi en les transformacions que aquesta ha sofert en els darrers anys, tant pel que fa a l'evolució dels perfils de la societat, la cultura política i el comportament electoral.
Competències
- Ciència política i gestió pública
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Aplicar el coneixement de l'estructura i funcionament de les institucions polítiques a problemes i/o casos práctics, reals o simulats
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que coneix l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques
- Demostrar que es comprèn l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional, tant en l'esfera analítica com en l'elaboració de propostes d'intervenció o de polítiques públiques
- Demostrar que es coneix l'estructura i el funcionament de la Unió Europea i de les seves institucions principals, i que s'és capaç d'identificar els principals actors polítics i reconèixer els principals mecanismes d'integració.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Emprar les principals formulacions teòriques sobre les institucions polítiques i relacionar-les amb l'estructura global del sistema polític, tant en l'esfera interna com en la internacional
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Relacionar els diferents components que conformen l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i l'entorn en què interactuen
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Analitzar el processos electorals, incloent campanyes, estratègies electorals dels partits, escenaris polítics i l'anàlisi i interpretació dels resultats electorals
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que es comprèn l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional, tant en l'esfera analítica com en l'elaboració de propostes d'intervenció o de polítiques públiques
- Demostrar que es coneix l'estructura i el funcionament de la Unió Europea i de les seves institucions principals, i que s'és capaç d'identificar els principals actors polítics i reconèixer els principals mecanismes d'integració.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Relacionar els diferents components que conformen l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i l'entorn en què interactuen
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Continguts
1. Els antecedents històrics.
2. La política catalana "clàssica": 1980-2003
3. Elements del sistema 1: el cos social
4. Elements del sistema 2: la cultura política
5. Elements del sistema 3: comportament electoral i competència política
6. Polítiques Públiques: estat del benestar, gènere i medi ambient
7. Política local i municipalisme
8. Transformació del sistema: les eleccions de 2012
9. Un nou sistema polític català?
Metodologia
L'avaluació de l'assignatura es farà en base a la participació obligàtoria dels estudiants en els tres tipus d'activitats:
1. Participació en els tres seminaris de lectures oblgatòries i redacció d'un comentari sobre cadascuna d'elles (30%)
2. Treball en grup sobre el sistema electoral a Catalunya (40%)
3. Examen final (30%)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 45 | 1,8 | |
| Debat a l'aula sobre la lectura d'un element concret del temari | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 11, 12, 15, 18, 19, 23 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 5 | 0,2 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Preparació d'un comentari escrit sobre les lectures | 9 | 0,36 | 4, 6, 9, 11, 15, 19, 20, 22 |
| Redacció de les respostes a les preguntes de l'examen final | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 18, 21, 22, 23 |
| Redacció del treball final | 35 | 1,4 | 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 16, 20, 21, 22, 24 |
Avaluació
L'avaluació de l'assignatura constarà de les següents activitats fixades en el programa: controls de lectura, treball en grup i examen final.
La nota final és la mitjana ponderada de les diferents activitats d'avaluació.
Hi haurà tres controls de lectura per escrit. També es valorarà la participació en el seminari associtat. La nota de cada control de lectura tindrà un pes del 10% en la nota final.
Hom haurà de fer un treball en grup, seguint les instruccions del professor, sobre el sistema electoral de Catalunya. També es valorarà la participació en el debat que hi haurà associat. La nota d'aquest treball -i la participació en el debat- tindrà un pes del 40% de la nota final.
Aquest treball s'haurà de lliurar en el termini que fixi el professor i que serà abans d'acabar el període lectiu.
Hi haurà un examen final sobre el conjunt del temari de l'assignatura, d'acord amb les instruccions del professor. La nota de l'examen final tindrà un pes del 30% en la nota final. Per superar l'assignatura, caldrà que hom obtingui una qualificació de 4/10 en l'examen final.
El fet d'haver fet una activitat d'avaluació impedirà que l'estudiant tingui a la qualificació final "NO PRESENTAT".
D'acord amb la normativa vigent de la UAB, els estudiants que així ho desitgin tenen dret a l'"avaluació única".
L'han de sol·licitar d'acollir-s'hi durant les primeres sessions del curs.
L'avaluació única consistirà en el lliurament el dia de l'examen d'un treball de curs (segons les instruccions donades pel professor) i en un examen final sobre el conjunt del temari de l'assignatura. En aquest examen, hi haurà alguna(es) pregunta(es) sobre les tres lectures obligatòries.
Aquest examen tindrà un pes del 60% en la nota final i el treball tindrà el pes del 40%.
Per a tots els estudiants hi haurà la possibilitat de fer una prova de reavaluació de l'examen final i dels controls de lectura o de l'examen final en la modalitat d'avaluació única (segons cada cas). El treball no es podrà reavaluar.
Aquesta prova de reavaluació serà el dia que fixi oficialment la Facultat.
La reavaluació es regirà pels següents criteris:
1. Els estudiants que hagin seguit l'avaluació continuada, en el cas que hagin suspès l'examen final, podran tornar-lo a fer. El pes de l'examen és del 30% de la nota final. Podran tornar a ser avaluats dels controls de lectura que hagin suspès. Però no es poden recuperar els controls de lectura no realitzats en el seu moment. El dia de l'examen, els estudiants hauran de lliurar per escrit les respostes a algunes preguntes sobre les lectures, d'acord amb les instruccions del professor. Per aprovar l'assignatura caldrà haver aprovat l'examen, amb una nota igual o superior a 4/10.
2. Els estudiants que hagin seguit l'avaluació única, en el cas que hagin suspès l'examen final, podran tornar-lo a fer. El pes examen és del 60% de la nota final. Per aprovar l'assignatura caldrà haver aprovat l'examen, amb una nota igual o superior a 4/10. Així mateix, el dia de l'examen, els estudiants hauran de lliurar un assaig on respondran a algunes preguntes sobre el treball de curs, segons les indicacions del professor. Aquest assaig valdrà el 40% de la nota final.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final | 30% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 24 |
| Treball final i debat públic | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
| Tres controls de lectura i participació en els seminaris | 30% | 6 | 0,24 | 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 15, 18, 19, 20, 22 |
Bibliografia
Bibliografia obligatòria:
Seminari 1. Colomines, Agustí (2023): Amnistia i Llibertat! Dies que han fet Catalunya. 28 d'octubre de 1973.
Seminari 2: Lo Cascio, Paola (2008): Nacionalisme i autogovern. Catalunya, 1980-2003, Catarroja - Barcelona: editorial Afers
Seminari 3: Culla, Joan B. (2017): El tsunami. Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible. Barcelona: Pòrtic
Bibliografia recomanada:
Alquézar, Ramon; i altres: La pàtria dels humans. Història del socialisme català. Barcelona: Edhasa, 2003
Anduiza, Eva: ¿Individuos o sistemas? Las razones de la abstención en Europa Occidental. Madrid CIS 1999
Botella, Joan: “El comportament electoral” a Giner, Salvador (director): La societat catalana Barcelona Generalitat de Catalunya 1998
Cabré, M. Àngels: El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya. Barcelona Grup 62 2020.
Caminal, Miquel i Matas, Jordi (eds.): El Sistema Polític de Catalunya; Barcelona; Tecnos; 1998
Canals, Ramon M. i Virós, Rosa: “La geografia electoral de Catalunya” a Equip de Sociologia Electoral: Atlas electoral de Catalunya 1976-1980 Barcelona Fundació Jaume Bofill 1981
Canals, Ramon M. i Virós, Rosa: “L’estructura político-electoral de Catalunya 1977-1984” a Equip de Sociologia Electoral: Decisió electoral i cultura política Barcelona Fundació Jaume Bofill 1986
Colomé, Gabriel: El Partit dels Socialistes de Catalunya. Estructura, funcionalment i electorat (1978-1984), Barcelona: edicions 62. 1989
Culla, Joan B.: El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (1974-2000). Barcelona: Pòrtic. 2001
Culla, Joan B.: Esquerra Republicana de Catalunya (1931-2012). Una història política. Barcelona, La Campana, 2013.
De Riquer, Borja: Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Vic: Eumo editorial, 2000
Font, Joan; Conteras, Jesús; Rico, Guillem: L’abstenció en les eleccions al Parlament de Catalunya Barcelona Fundació Jaume Bofill-Editorial Mediterrània 1998.
Gomà, Ricard; Subirats, Joan (coords.): Govern i poítiques públiques a Catalunya (1980-2000), Barcelona: edicions de la UB - Servei de Publicacions de la UAB, 2001
Magre, Jaume: "Quaranta anys d'eleccions municipals a Catalunya: Nacionalització electoral i estabilitat política" a Revista Catalana de Dret Públic, (57), 51-71, 2018
Marcet, Joan i Casals, Xavier (eds.): Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI Barcelona ICPS 2011
Molas, Isidre i Bartomeus, Oriol: Estructura de la competència política a Catalunya Working Papers, num. 138 Barcelona ICPS 1998
Molas, Isidre i Bartomeus, Oriol: Els espais de frontera entre els electorats Working Papers, num. 165 Barcelona ICPS 1999
Pallarès, Francesc: “Electorats i geografia electoralde Catalunya” a Equip de Sociologia Electoral: Atlas electoral de Catalunya 1982-1988 Barcelona Fundació Jaume Bofill 1990
Pallarès, Francesc; Font, Joan: “Las elecciones autonómicas en Cataluña (1980-1992)” a Del Castillo, Pilar (ed.): Comportamiento político y electoral Madrid, CIS, 1994
Pallarès,Francesc (ed.): Eleccions i comportament electoral a Catalunya 1989-1999. Estudis electorals, 11 Barcelona Editorial Mediterrània/Fundació Jaume Bofill 1999
Riba, Clara: “Voto dual y abstención diferencial. Un estudio sobre el comportamiento electoral en Cataluña” Revista Espanola de Investigaciones Sociológicas, num. 91 CIS 2000
Risques, Manel (dir.): Història de la Catalunya Contemporània, Barcelona: Pòrtic, (1999)
Rodon, Toni i Orriols, Lluís (eds.): Cataluña en la encrucijada. Las elecciones catalanas de 2012, Madrid: Marcial Pons, 2014,
Termes, Josep: Història del Catalanisme fins al 1923. Barcelona: Pòrtic. 2000
Ubasart-González, Gemma i Martí, Salvador (coords.): Política i Govern a Catalunya; Madrid; Catarata; 2018
Verge, Tània. «On són les dones a les entitats de cultura popular?». Canemàs: revista de pensament associatiu, [en línia], 2018, Núm. 16, p. 30-45, https://raco.cat/index.php/canemas/article/view/381303
Verge, Tània: Dones a les institucions polítiques catalanes: el llarg camí cap a la igualtat (1977-2008); Barcelona; ICPS; 2009
Virós, M. Rosa, Canals Ramon M. i Pallarès, Francesc: “Influència d’alguns factors sòcio-demogràfics i polítics. Perfil dels electorats” a Equip de Sociologia Electoral: L’electorat català a les eleccions autonòmiques de 1988: opinions, actituds i comportaments Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 1991
Programari
No es requereix d'un programari específic per cursar l'assignatura.