Història Contemporània de Catalunya
Codi: 100027 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502758 Humanitats | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- David Alegre Lorenz
- Correu electrònic:
- david.alegre@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Cap
Objectius
“Història de Catalunya contemporània” és una assignatura de 6 crèdits que s'insereix dins la matèria d’Història juntament amb “Prehistòria i història antiga”, “Història medieval”, també de segon curs, i “Història de Catalunya moderna”, de tercer curs. Forma part dels 60 crèdits nuclears programats pel tercer curs dels estudiants d’Humanitats, juntament amb altres assignatures de les matèries de Filologia clàssica, Filosofia, Llengua, Art, Literatura universal, Literatura catalana i espanyola, Geografia, Món actual, Gestió Cultural i Comunicació. L’assignatura és un estudi dels principals processos socials i fets culturals de la Catalunya contemporània.
Competències
- Analitzar críticament la cultura contemporània.
- Analitzar críticament la cultura de l'actualitat i les circumstàncies històriques en què s'inscriu.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica
- Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics
- Avaluar críticament els diferents enfocaments actuals de l'estudi de la història de Catalunya
- Avaluar críticament els models que expliquen les etapes històriques.
- Escriure en un text acadèmic utilitzant el vocabulari propi de la disciplina
- Explicar els processos històrics més rellevants de l'Època Moderna.
- Identificar els conceptes clau que permetin explicar l'Època Moderna.
- Identificar els conceptes històrics clau de les societats espanyola i catalana actuals.
- Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Identificar les tensions socials i econòmiques que marquen el pas de l'Edat Mitjana a l'Època Moderna.
- Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
- Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada a l'Edat Mitjana.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Organitzar i sintetitzar les diverses explicacions existents sobre les causes del canvi social en les diferents etapes històriques de la societat catalana
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
- Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un tema determinat.
- Treballar en equip respectant les diverses opinions.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
- Utilitzar les fonts de recerca pròpies de l'estudi de la història de Catalunya.
Continguts
Mòdul introductori. Els orígens de la Catalunya Contemporània, 1808-1875
La guerra total i les seves dimensions polítiques i socials, 1808-1814 i més enllà
La construcció de l'estat burocràtic modern a Catalunya durant el segle XIX
Primera industrialització i capitalisme: les particularitats econòmiques i socials de Catalunya al segle XIX
L'experiència polititzadora del Sexenni Democràtic al Principat, 1868-1874
Mòdul I. Las claus del règim de la Restauració a Catalunya (1876-1901)
El sistema de la Restauració i les particularitats del caciquisme a Catalunya
Fi de segle, crisi del capitalisme, guerra colonial i crisi de l'estat
Els orígens del catalanisme polític, 1868-1896
El sorgiment de la Lliga Regionalista arran la pèrdua de Cuba, 1887-1901
Els fonaments del conflicte social a la Catalunya del canvi de segle
Mòdul II. La crisi de la Restauració i l'emergència de la societat de masses a Catalunya (1901-1923)
Un moviment obrer radicalmentmodern, 1909-1919: la Setmana Tràgica
Les claus de la segona revolució industrial i la primera gran onada migratòria
La consolidació de la CNT com a central sindical i el paper de la violència, 1910-1923
La Lliga Regionalista, el regeneracionisme català i Francesc Cambó
Mòdul III. Els convulsos anys vint i trenta
La dictadura de Miguel Primo de Rivera a Catalunya: el catalanisme i l'obrerirsme davant la repressió, 1923-1929
Catalunya entre la Gran Depressió, la proclamació de la República i la implementació de la Generalitat, 1929-1935
El cop d'estat i la violència a la rereguarda catalana de la República, 1936-1937
La guerra civil a Catalunya i l'ocupació franquista, 1937-1939
Mòdul IV. Catalunya sota el franquisme
La llarga posguerra a Catalunya: entre la resistència, la col·laboració i l'adaptació (1939-1953)
Creixement econòmic, immigració i noves formes d'oposició davant el franquisme (1954-1976)
Mòdul V. Lluita i canvi polític: de la dictadura a la democràcia (1976-1996)
La lluita per la democràcia: llibertat, amnistia i estat d'autonomia (1976-1980)
La consolidació del model autonòmic català i la democràcia sota el pujolisme (1980-1996)
Metodologia
(metodologia docent)
Assistència a classes teòriques dirigides pel professor.
Assistència a sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor.
Lectura comprensiva de textos.
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
Estudi personal.
Es recomana la lectura atenta de les pautes contingudes a la pàgina web http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/#, que ha estat elaborada pel conjunt de les universitats de parla catalana. Aquí hi trobareu des de com preparar els exàmens, a com preparar una ressenya o redactar un article.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques dirigides pel/per la professor/a | 37,5 | 1,5 | 1, 8, 9, 10, 15, 17 |
| Sessions de seminaris i pràctiques dirigides per/per la professor/a | 15 | 0,6 | 1, 18 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exercicis pautats d'aprenentatge | 3 | 0,12 | 1, 10, 18 |
| Tutories | 12 | 0,48 | 12, 14, 17 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 45 | 1,8 | |
| Lectura de textos. Redacció de treballs. Preparació de comentaris orals i seminaris. Recerca d'informació bibliogràfica | 30 | 1,2 | 12, 14, 17 |
Avaluació
Avaluació continuada:
Proves teòriques:
- Dos exàmens parcials: 30% cada un dels dos exàmens parcials=60%
(El primer parcial es farà a mig quadrimestre i el segon al final del quadrimestre)
Proves pràctiques:
- Treball 1: (25%) sobre un personatge històric relacionat amb el món de les Humanitats que hagi estat rellevant en el període que s'aborda al llarg de l'assignatura
- Treball 2 (15%) sobre la qüestió de la subjectivitat a nivell epistemològic, aprofitant les particularitats històriques i les problemàtiques presents de Catalunya, una activitat en la qual l'alumnat s'haurà de plantejar un treball autobiogràfic on es qüestioni les seves motivacions per apropar-se a les humanitats, però sobretot com la seva realitat personal (material-econòmica, de gènere, procedència geogràfica-cultural, familiar, memorística, lingüística, militant, etc.) condiciona de manera decissiva la seva manera d'apropar-se al passat i d'entendre el present, d'analitzar els fets humans.
La nota final de l'assignatura s'aconsegueix fent la mitjana de les notes segons els percentatges acabats d'especificar. Per poder aprovar l'assignatura cal haver fet els dos exàmens i els dos treballs.
En cap cas es farà mitja si l'alumnat té en algun dels dos exàmens una nota inferior a 3,5. Aquesta circumstància comportarà haver de recuperar la/les part/s de l'assignatura corresponent/s.
L'estudiant que no arribi a 5 punts tindrà dret a anar a l'examen de recuperació sempre que compleixi aquests requisits:
- tingui fets els treballs (sino s'han entregat els treballs no es podrà anar a la recuperació)
- tingui una nota mínima global no inferior a 3
- tingui una nota mitjana dels dos parcials no inferior a 3,5
L'estudiant podrà revisar amb el professor els continguts i les notes de totes les proves.
Les proves pràctiques i els treballs no es podran recuperar, i en cas que l'estudiant hagi d'anar a la recuperació d'algun o dels dos parcials les proves pràctiques i els treballs continuaran fent nota mitjana amb la nota de la recuperació.
En qualsevol cas, l'estudiant que hagi d'anar a la recuperació no podrà aspirar a treure més d'un 5 de nota final de l'assignatura.
Altres consideracions: Els treballs s'hauran d'entregar en les dates fixades pel professor, exceptuant motius justificats. Per cada classe de retard en la presentació dels treballs s'abaixarà dos punts la nota del treball. Per cada falta d'ortografia que aparegui al treball s'abaixarà un 0,2 punts la nota de la tasca en qüestió.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació serà qualificat amb un 0 en l'acte d’avaluació o tasca en qüestió, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura la qualificació final serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format(mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.
Avaluació única:
En aquells casos en què l'alumnat opti per la forma d'avaluació única degut a la necessitat de conciliar la seva vida laboral i familiar el sistema emprat per valorar l'adquisició de les competències exigides serà el següent:
Proves teòriques:
- Un únic examen final amb un valor del 50% del total de la nota a repartir entre una entrevista oral que comptarà el 25% de la nota i una prova escrita que comptarà el restant 25%
Proves pràctiques:
- Treball 1: (25%) petita recerca sobre un cas d'estudi concret, ja sigui una trajectòria individual, un fenòmen, un esdeveniment o una organització rellevant en algun moment del periode estudiat al llarg de l'assignatura. La tria es consensuarà amb el professor de manera presencial o telemàtica i formarà part de l'avaluació.
- Treball 2 (25%) elaboració d'una ressenya combinada de dos llibres del llistat bibliogràfic, establint els lligams entre les problemàtiques, tesis i arguments generals presents als dos treballs analitzats, punts de debat i discussió entre ells, etc.
La nota final de l'assignatura s'obté fent la mitja de les qualificacions segons els percentatges que acabem d'especificar més amunt. Per poder aprovar l'assignatura és necessari haver realitzat les dues parts de l'examen i els dos treballs.
En cap cas es farà mitja si l'alumnat té en l'examen una nota total inferior a 3,5. Aquesta circumstància comportarà haver d'anar a recuperació.
L'estudiant que no arribi a 5 punts tindrà dret a anar a l'examen de recuperació sempre que compleixi aquests requisits:
- tingui fets els treballs (si no s'han entregat els treballs no es podrà anar a la recuperació)
- tingui una nota mínima global no inferior a 3
- tingui una nota mitjana de l'examen no inferior a 3,5
L'estudiant podrà revisar amb el professor els continguts i les notes de totes les proves.
Les proves pràctiques i els treballs no es podran recuperar, i en cas que l'estudiant hagi d'anar a la recuperació d'algun o dels dos parcials les proves pràctiques i els treballs continuaran fent nota mitjana amb la nota de la recuperació.
En qualsevol cas, l'estudiant que hagi d'anar a la recuperació no podrà aspirar a treure més d'un 5 de nota final de l'assignatura.
Altres consideracions: Els treballs s'hauran d'entregar en les dates fixades pel professor, exceptuant motius justificats. Per cada classe de retard en la presentació dels treballs s'abaixarà dos punts la nota del treball. Per cada falta d'ortografia que aparegui al treball s'abaixarà un 0,2 punts la nota del treball.
Els estudiants que per motius de força major no puguin garantir la seva assistència a les sessions presencials seguiran una avaluació paral·lela que incorporarà, a banda dels components de l'avaluació més amunt indicats, un treball suplementari, sempre i quan puguin demostrar de forma degudament acreditada la impossibilitat de seguir la forma d'avaluació prevista.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves teòriques | 50 | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 15, 19 |
| exercicis a classe | 10 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
| treball 1 | 25 | 2 | 0,08 | 12, 14, 17 |
| treball 2 | 15 | 1,5 | 0,06 | 5, 19, 20, 21 |
Bibliografia
ARMENGOL, Josep; RUBÍ, Gemma, Vots, electors i corrupció. Una reflexió sobre l'apatia política a Catalunya, 1869-1923, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012.
BALCELLS, Albert (dir), Història de Catalunya, Barcelona, L'Esfera dels Llibres, 2004.
EALHAM, Chris, La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898-1937), Barcelona, Virus, 2022.
ESCULILES, Joan, Tarradellas. Una cierta idea de Cataluña, Barcelona, RBA, 2022.
ESCULIES, Joan y MARTÍNEZ FIOL, David, 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial, Barcelona, ARA Llibres, 2014.
FERRÉ BALDRICH, Meritxell, El maig de les dones. El moviment feminista a Catalunya durant la Transició, Tarragona, Publicacions URV, 2018.
FERRER, Ll.; RODÓ, J.; RUBÍ, G.; TORRAS, M., Història de l'autogovern de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006.
FONTANA, Josep, La fi de l'Antic Règim i la industrialització (1787-1868), Barcelona, Edicions 62, 1998.
GABRIEL, Pere (dir), Història de la Cultura Catalana, 10 vols., Eds. 62, Barcelona, 1998-1999.
GONZÀLEZ I VILALTA, A., LÓPEZ, M., UCELAY-DA CAL, E., 6 d’octubre. El fracàs de la revolució catalanista de 1934, Barcelona, Base, 2014.
GONZÀLEZ I VILALTA, A., FORTI, S., UCELAY-DA CAL, E., El proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017), Granada, Comares, 2017.
GONZÀLEZ I VILALTA, Arnau, La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), València, Afers, 2006.
HURTADO, Víctor, MESTRE, Jesús i MISERACHS, Toni, Atles d'Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995.
MARÍN, Martí, ¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977), Vic, Eumo, 2019.
MARÍN, Dolors, Dones pioneres en la lluita pels drets civils, Barcelona, Angle, 2018.
MARTÍN RAMOS, José Luis, La rereguarda en guerra.Catalunya, 1936-1937, Barcelona, L’Avenç, 2012.
MARTIN RAMOS, José Luis, Territori capital. La guerra civil a Catalunya, 1937-1939, Barcelona, L'Avenç, 2015.
MOLINERO, Carme i YSÀS, Pere (coords.), Contruint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, Barcelona, Icaria, 2010.
PALA, Giaime, Cultura clandestina. Los intelectuales del PSUC bajo el franquismo, Granada, Comares, 2016.
PUIGSECH, Josep, La Revolució Russa i Catalunya, Vic, Eumo, 2017.
RICO GARCÍA, Antoni, Joan Fuster i el pensament nacional. Entre el probllema i el programa, València, Afers, 2021.
RIQUER, Borja de, Francesc Cambó: l'últim retrat, Barcelona, Edicions 62, 2022.
RIQUER, Borja de (dir.), Història Mundial de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 2018.
RISQUES, Manuel (dir.), DUARTE, Àngel, RIQUER, Borja de, ROIG ROSICH, Josep Maria, Història de la Catalunya contemporània. De la guerra del Francès al nou Estatut, Barcelona, Mina Editorial, 2006.
ROCA VERNET, Jordi i MIQUEL MAGRINYÀ, Núria, La bullanga de Barcelona: 25 de juliol de 1835, Barcelona, Rosa dels Vents, 2021.
RODRIGO Y ALHARILLA, Martín, Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas, Madrid, Ariel, 2021.
SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume (director), Història contemporània de Catalunya, vols. I i II, Barcelona, Columna, 1997-1998.
TOLEDANO GONZÁLEZ, Lluís Ferran, La Catalunya dels furs carlins, 1 de novembre de 1874, Barcelona, Rosa dels Vents, 2022.
UCELAY-DA CAL, E., GONZÀLEZ I VILALTA, A., NÚÑEZ SEIXAS, X. M., El catalanisme davant del Feixisme (1919-2018), Maçanet de la Selva, Gregal, 2018.
UCELAY DA CAL: El imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, Madrid, Edhasa, 2003.
Programari
.