Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4315497 Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge | OT | 0 | 1 |
Per al correcte desenvolupament del mòdul, es requerirà que els estudiants tinguin coneixements previs sobre els trastorns adquirits de la comunicació i del llenguatge, que puguin ser la base per a l’ampliació i actualització dels continguts teòric-pràctics que es treballaran en les sessions programades.
L'objectiu general d'aquest mòdul es centra en la investigació, diagnòstic i intervenció rehabilitadora i estimuladora en les patologies neurològiques i neuropsicològiques que cursen amb alteracions del llenguatge i/o de la parla, tant en l'edat infantil com en l'edat adulta, secundàries a un dany cerebral idiopàtic o lesió cerebral adquirida, i que afecten al procés de la comunicació.
Els objectius específics són:
1. Etiologia del dany cerebral adquirit.
2. Actualització i avenços en la recerca i l’avaluació del dany cerebral adquirit.
3. Avaluació de les lesions cerebrals en adults.
4. Actualització i avenços en la rehabilitació del dany cerebral adquirit.
5. Bases de la rehabilitació del llenguatge (afàsies, envelliment i demències).
6. Bases de la rehabilitació de la parla (disàrtria i anàrtria).
7. Bases de la rehabilitació de la deglució (disfàgia).
8. Factors d'interacció durant la intervenció logopèdica en dany cerebral infantil.
Els continguts del mòdul es treballaran a partir d’activitats dirigides: classes expositives en modalitat presencial, aprenentatge basat en problemes i debats; activitats supervisades: tutories; i activitats autònomes: elaboració de treballs escrits, presentació de treballs orals, lectura d’articles i informes d’interès i estudi personal. Caldrà assistir a un mínim del 80% de les sessions per ser avaluat.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Nota: El professorat destinarà, aproximadament, uns 15 minuts de la última classe docent a permetre que els estudiants puguin respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura o mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Aprenentatge basat en problemes | 9 | 0,36 | 1, 4, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17 |
Classes expositives | 22,5 | 0,9 | 1, 2, 3, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 6,5 | 0,26 | 5, 9, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de treballs escrits | 20 | 0,8 | 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17 |
Estudi personal | 60 | 2,4 | 2, 3, 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17 |
Lectura d'articles i informes | 25 | 1 | 7, 8 |
Presentació de treballs orals (preparació) | 7 | 0,28 | 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17 |
Es realitzaran tres tipus d’evidències d’aprenentatge: 1) assistència i participació en les activitats programades (individual) (EV1); 2) lliurament per escrit i/o defensa oral de treballs i informes (grupal) (EV2); i 3) prova escrita tancada amb preguntes tipus test de resposta múltiple (individual). L'alumnat ha d'haver lliurat totes les evidències d'aprenentatge definides per ser "avaluable" i amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) de totes les evidències d'aprenentatge lliurades no podrà constar en actes com a "no avaluable".
Per poder calcular la mitjana entre les diferents qualificacions serà imprescindible obtenir una nota igual o superior a 5 en l’exercici individual i a 3.5 en la resta d’activitats. Es considerarà suspès el mòdul quan no se superi amb un 5 la nota mitjana de les tres activitats avaluatives.
La setmana 19 ó 20 del semestre, els estudiants tindran opció de recuperació de la EV3 individual (prova tipus test) no superada i prèviament presentada. Per poder accedir a la prova de recuperació l’equip docent pot exigir haver obtingut una qualificació mínima en la mitjana de l’assignatura/mòdul. En casde fer-ho, aquesta nota ha de ser igual o inferior a 3.5. La recuperació escrita individual consistirà en una prova escrita tancada amb preguntes tipus test de resposta múltiple sobre el contingut teòric no superat.
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Link normativa avaluació: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1. Assistència i participació en les activitats programades (individual) | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 10, 12, 13, 14, 15, 17 |
EV2. Lliurament per escrit i/o defensa oral de treballs i informes (grupal) | 30% | 0 | 0 | 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17 |
EV3. Prova escrita (individual) | 50% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17 |
Bibliografia Fonamental:
Triviño M, Arnedo M & Bembibre J. (2020). Neuropsicología a través de casos clínicos. Evaluación y rehabilitación. Madrid: Médica Panamericana.
Arnedo M, Bembibre J. & Triviño M. (2015). Neuropsicología infantil a través de casos clínicos. Barcelona: Médica Panamericana.
Artigas J. & Narbona J. (2011). Trastornos del neurodesarrollo. Barcelona: Viguera.
Chomel-Guillaume, S., Leloup, G. & Bernard I. (2010). Les aphasies: évaluation et rééducation. Paris: Masson.
Jurado M. Q., Mataró M. & Pueyo, R. (2014). Neuropsicología de las enfermedades neurodegenerativas. Madrid: Síntesis.
Tirapu, J., Rios, M. & Maestú, F. (2011). Manual de Neuropsicología (2ª edició). Barcelona: Viguera.
Webb, W. & Adler, R. (2010). Neurología para el logopeda. Barcelona: Masson.
Bibliografia Complementària:
Alberca, R. & López-Pousa S. (2011). Enfermedad de Alzheimer y otras demencias. Barcelona: Médica Panamericana.
Cuetos, F. (2012). Neurociencia del Lenguaje. Madrid: Médica Panamericana.
Cuetos, F. González, J & De Vega, M. (2015). Psicología del lenguaje. Madrid: Médica Panamericana.
Damasio, A. (2010). I el cervell va crear l’home. Barcelona: Destino.
De Noreña, D., Ríos-Lago, M, Bombín-González, I., Sánchez-Cubillo, I., García-Molina, A. &Tirapu-Ustárroz, J. (2010). Efectividad de la rehabilitación neuropsicològica en el daño cerebral adquirido: atención, velocidad de procesamiento, memoria y lenguaje. Revista de Neurologia, 51 (11), 687-698.
Deví, J. & Deus, J. (2004). Las demencias y la enfermedad de Alzheimer: una aproximación pràctica e interdisciplinar. Barcelona: ISEP Universidad.
Deus, J., Sáinz M.P & Deví, J. (2018). Neuropsicología de la enfermedad de Alzheimer. Madrid: Editorial Síntesis.
Dieguez-Vide, F. & Peña-Casanova, J. (2012). Cerebro y Lenguaje. Sintomatologia neurolingüística. Madrid. Médica Panamericana.
Ellis, D.W. & Young, A.W. (1992). Neuropsicologia cognitiva humana. Barcelona: Masson.
Fernandez, S. & López-Higes, R (2005). Guía de intervención logopédica en las afasias. Madrid: Síntesis.
González, P. & González, B. (2012). Afasia, de la teoría a la práctica. México: Médica Panamericana.
Marcus, G. & Rabagliati, H. (2006). What developmental disorders can tell us about the nature and origins of language. Nat Neurosci. 9(10): 1226-1229.
Martí-Vilalta J. L. & Martí-Fábregas J. (2012). Enfermedades vasculares cerebrales. Madrid: Médica Panamericana.
Peña-Casanova, J. (2007). Neurología de la Conducta y Neuropsicología. Madrid: Médica Panamericana.
Pérez García, M. (2009). Manual de neuropsicologia clínica. Madrid: Pirámide.
Purves, D., Augustine, G.J., Fitzpatrick, D., Hall, W.C., Lamantia, A.S., Mcnamara, J.O. & Williams, S. (2007). Neurociencia (3ª edició). Buenos Aires: Médica Panamericana.
Small, S.L. & Llano, D.A. (2009). Biological approaches to aphasia treatment. Curr Neurol Neurosci Rep. 9(6):443-50.
Stanfiield, C. (2011). Principios de fisiologia humana. Madrid:Pearson.
Subhash, C. & Orlando, J. (1997). Neurociencia para el estudio de las alteraciones de la comunicación. Barcelona: Masson.
Thibodeau, M. (2010). Anatomia y fisiología humana. Barcelona: Mosby.
Tresguerres, J. (2011). Fisiología humana. Madrid: Mc Graw Hill.
White, E.J., Hutka, S.A., Williams, L.J. & Moreno, S. (2013). Learning, neural plasticity and sensitive periods: implications for language acquisition, music training and transfer across the lifespan. Frontiers in Systems Neuroscience, 7, 90.
No hi ha.