AGD :: Aplicatiu de Guies Docents v2.1

Arxiu en format PDF

2022/2023

L'Educació Plurilingüe: Tendències i Perspectives de Recerca

Codi: 43225 Crèdits: 6

Titulació	Tipus	Curs	Semestre
4313815 Recerca en Educació	OT	0	1

Professor/a de contacte

Nom:: Melinda Dooly Owenby
Correu electrònic:: melindaann.dooly@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:: espanyol (spa)

Altres indicacions sobre les llengües

Segons el perfil de l’alumne, i en línia amb el contingut, la interacció plurilingüe és una part natural del curs. S'accepten materials i discussions en castellà, català i anglès.

Equip docent

: Júlia Llompart Esbert

Prerequisits

No hi ha requisits previs tot i que els estudiants han d'estar preparats per treballar amb múltiples idiomes i en un context plurilingüe.

Objectius

Introducció a projectes multilingües en centres educatius dins el marc europeu.
Introducció a la investigació relacionada amb l'aprenentatge integrat de llengües i altres disciplines.
Se amb la investigació i la seva aplicació a la multiliteracidad i la multimodalitat.
Familiaritzar-se amb i comprendre la investigació i la seva aplicació a l'aprenentatge d'idiomes en contextos multilingües.
Familiaritzar-se amb i comprendre la investigació i la seva aplicació a la globalització i les habilitats digitals relacionades amb l'aprenentatge d'idiomes.

Competències

Analitzar dades d'acord amb la seva natura i elaborar resultats d'acords amb els propòsits de la recerca.
Comunicar els resultats de la recerca, el coneixement adquirit i les implicacions per a la pràctica, i adequar-ne el registre al públic i als protocols formals.
Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la cerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i la comunicació de resultats.
Planificar recerques d'acord amb problemes relacionats amb la pràctica, tenint en compte els avenços teòrics en el camp de coneixement.
Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
Recollir dades per a la recerca en coherència amb l'opció metodològica triada.
Reconèixer el coneixement aportat per la recerca en educació lingüística i literària com una eina imprescindible per a una societat més equitativa i respectuosa amb la igualtat d'oportunitats.
Reconèixer i relacionar els aspectes teòrics, empírics i socials del domini específic de recerca.
Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.

Resultats d'aprenentatge

Analitzar els marcs teòrics de referència per a establir aquells que orienten la investigació.
Analitzar les tendències actuals de la investigació en l'aprenentatge integrat de llengües i continguts curriculars.
Buscar i analitzar referents teòrics.
Conèixer els aspectes rellevants dels contextos d'educació plurilingüe i analitzar-los com a objectes d'investigació.
Conèixer la investigació sobre els projectes d'educació plurilingüe al marc europeu.
Conèixer les possibilitats que ofereixen el treball en xarxa i l'aprenentatge de les llengües des de les aportacions de la investigació educativa.
Defensar oralment, utilitzant la tecnologia idònia, la investigació desenvolupada.
Dissenyar estratègies de recollida d'informació.
Elaborar conclusions tenint com a referència els objectius i qüestions de la recerca i els referents teòrics.
Elaborar l'informe d'investigació d'acord a l'estructura de protocols formals.
Identificar problemàtiques educatives i avaluar quines aproximacions metodològiques permeten donar-los resposta.
Identificar referents teòrics i avaluar-ne l'adequació per interpretar problemàtiques relatives a l'educació plurilingüe.
Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la recerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i comunicació de resultats.
Interpretar les polítiques i les situacions d'aprenentatge de llengües des de l'òptica de la investigació educativa en contextos de globalització, de multilingüisme i de multiculturalitat.
Jutjar la rellevància i pertinència teòrica i social d'una problemàtica d'investigació relativa a l'educació plurilingüe.
Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
Relacionar resultats en base a la seva procedència (fonts i / o instruments).
Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.
Utilitzar els mètodes, tècniques i estratègies de recerca i elaborar el disseny pertinent al problema de recerca en el seu context.

Continguts

Aquest mòdul és obligatori per als estudiants que s'especialitzen en l'àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura i és opcional per a les altres especialitats.

El mòdul tracta aspectes relacionats amb la investigació innovadora en l'àmbit de la didàctica de les llengües en el context de la globalització, la diversitat lingüística i la super-diversitat, el multiculturalisme i l'ús creixent de l'anglès com a lingua franca en diversos contextos educatius.

Els continguts inclouen:

Les bases teòriques de l'educació plurilingüe i intercultural;
Les característiques dels enfocaments que es centren en l'educació plurilingüe;
L'aplicació de la investigació qualitativa en contextos educatius multilingües (per exemple, la interacció plurilingüe a l'aula, en contextos digitals, i en contextos educatius informals).
Els enfocaments actuals sobre la recerca en el camp de l’ensenyament i l'aprenentatge de llengües mediats per la tecnologia.

Metodologia

L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les següents propostes didàctiques:

Classes magistrals/expositives per part de les professores.
Lectura d’articles i d’altres fonts documentals.
Anàlisi i discussió d'articles i fonts documentals.
Activitats empíriques: aplicació de conceptes de recerca sobre interaccions d'aula; anàlisi de contextos educatius plurilingües; resolució de problemes o casos.
Desenvolupament del treball final (en format article) i defensa oral dels treballs.

*Nota important: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de qualsevol restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol	Hores	ECTS
Tipus: Dirigides
Classes presencials; treball en grup	36	1,44
Tipus: Supervisades
Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals	36	1,44
Tipus: Autònomes
Elaboració del treball individual del mòdul. Participació en debats i tallers a l'aula.	78	3,12

Avaluació

Criteris d’avaluació del mòdul

Assistència i participació 15%

Es tindran en compte els següents aspectes:

L’assistència regular a les sessions de classe;
La puntualitat a la classe;
La participació activa en les activitats proposades a l’aula;
La col·laboració amb els companys de classe;
Facilitació i suport tant a l'aprenentatge dels companys com del seu propi procés d'aprenentatge.

Activitats realitzada durant el desenvolupament del mòdul (lectures, activitats de preparació per a classe, o de seguiment posterior a la classe, etc.) 35%

Es tindran en compte:

Lectura crítica dels textos i dels materials proposats;
La preparació prèvia a les classes;
Exploració, després de classe, dels fonaments teòrics necessaris per avançar en l’elaboració de les tasques d’avaluació i en la comprensió conceptual dels continguts del mòdul;
Execució de les tasques intermèdies per avançar cap al producte final (participació en el taller d’escriptura, lliurament d’esborranys, etc.);
Implicació en la resolució de les tasques empíriques de recerca proposades (estudis de casos, etc.).

Treball final (50%)

El treball final consisteix en:

L'elaboració d’un text escrit, en format d’article acadèmic en que es proposi unes petits anàlisi de dades justificades teòric i metodològicament.

Extensió de l'article: de 3.000 a 4.000 paraules. El text ha de seguir les pautes d'estil presentades en el taller d'escriptura acadèmica.

La defensa oral i la discussió de l'article durant una sessió de classe, tal com es faria en un congrés o en una conferència.

Es tindrà en compte el següent:

Sobre l’article acadèmic escrit:

El contingut: interès del tema, originalitat de l’enfocament; rigor investigador; resultats obtinguts;
Els aspectes comunicatius i formals: text coherent i entenedor que tingui totes les característiques de la redacció acadèmica i no utilitza un llenguatge discriminatori.

Sobre la defensa pública de l'article:

El contingut: exposició del marc teòric i metodològic de l’article, presentació i discussió de les dades; reflexions sobre les implicacions de l’estudi. Cal que estigui en compte a l’oient;
Les habilitats expositives: presentació ordenada i entenedora; bona organització de la presentació, ús del discurs acadèmic en la explicació i discussió sense fer servir un llenguatge discriminatori.

Un estudiant que ha suspès el curs pot recuperar-lo si lliura un segon article, el qual ha de tenir una extensió més llarga de 5000-6000 paraules i ha de complir els estàndards de qualsevol article a una revista científica.

Activitats d'avaluació

Títol	Pes	Resultats d'aprenentatge
Activitats durant el desenvolupament del mòdul	35%	1, 4, 5, 11, 12, 15, 16, 17
Assistència i participació en les sessions	15%	2, 3, 4, 5, 6, 14, 20
Treball final (escrit i defensa oral)	50%	2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 21

Bibliografia

Bibliografia recomanada (no totes les lectures d'aquesta llista s'utilitzaràn específicament durant les activitats dirigides, però són útils per al treball autònom.) Al començament del curs i durant el desenvolupament del mòdul es donarà bibliografia específica per poder realitzar les activitats que l’alumnat durà a terme. Els enllaços que consten en aquest document s’actualitzaran a principis de curs, si és necessari.

Alam, F., Stein, A. i Rosemberg, C.R. (2011). “Te explicó qué quiere decir”, “te digo cómo se llama”. Interacciones niño-niño en torno a vocabulario no familiar, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 4(4), 56-71. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.442
Andreani , H.A. (2014). Wawqes Pukllas. Prácticas juveniles de escritura quichua (Argentina), Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(4), 38-56. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.537
Anguera Cerarols, C. (2013). L’ensenyament de l’espai geogràfic en una aula d’anglès de primària, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6(4), 33-53. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.549
Antoniadou, V. (2011). Virtual collaboration, ‘perezhivanie’ and teacher learning: A socio-cultural-historical perspective, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 4(3), 53-70. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.424
Antoniadou, V. i Dooly, M. (2017). Educational ethnography in blended learning environments. A: E. Moore i M. Dooly (eds.) Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 237-263). Research-publishing.net. DOI: https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.626 (també disponible en Català)
Ballena, C., Masats, D. i Unamuno, V. (2020). The transformation of language practices: Notes from the Wichi community of Los Lotes (Chaco, Argentina). A: E. Moore, J. Bradley i J. Simpson (eds.), Translanguaging as transformation: The collaborative construction of new linguistic realities (pp.76-92). Multilingual Matters.
Beacco, J.-C., Coste, D., van de Ven, P.-H. i Vollmer, H. (2010). Langues et matières scolaires – dimensions linguistiques de la construction des connaissances dans les curriculums. Conseil de l’Europe. Veure: Plateforme de ressources et de références pour une éducation plurilingue et interculturelle.
Beacco, J.-C., Coste, D., van de Ven, P.-H. i Vollmer, H. (2010). Language and school subjects-Linguistic dimensions of knowledge building in school curricula. Conseil de l’Europe.
Birello, M., Llompart, J. i Moore, E. (2021). Being a plurilingual speaker versus becoming a linguistically sensitive teacher: contradictions in the discourses of initial teacher education students. International Journal of Multilingualism. https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/14790718.2021.1900195
Blommaert, J. i Backus, A. (2011). Repertoires revisited: ‘Knowing language’ in superdiversity. Working papers in urban language & literacies, no. 67. Tilburg University.
Borràs, E. (2022). Plurilingual teamwork practices in an internationalised setting at a Catalan university. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 109-122). Taylor & Francis/Routledge.
Borràs, E. i Moore, E. (2019). The plurilingual and multimodal management of participation and subject complexity in university CLIL teamwork. English Language Teaching, 12(2), 100-112.https://doi.org/10.5539/elt.v12n2p100
Borràs, E. i Nussbaum, L. (2022). Plurilingual modes of interaction in English-medium university classes. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 15-26). Taylor & Francis/Routledge.
Corona, V. (2017). Un acercamiento etnográfico al estudio de las variedades lingüísticas de jóvenes latinoamericanos en Barcelona. A: E. Moore i Melinda Dooly (eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 151-169). Research-publishing.net. DOI: https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.626 (també disponible en anglès)
Corona, V., Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2013). The emergence of new linguistic repertoires among Barcelona'syouthof Latin American Origin, International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 182-194. https://doi.org/10.1080/13670050.2012.720668
Coste, D.; Moore, D., i Zarate, G. (2009). Plurilingual and pluricultural competence. Council of Europe.
Dooly, M. (2011).Divergent perceptions of telecollaborative language learning tasks: Tasks-as-workplan vs. task-as-process, Language Learning & Technology, 15(2), 69-91.https://doi.org/10125/44252
Dooly, M. (2017). A mediated discourse analysis (MDA) approach to multimodal data. A: E. Moore i M. Dooly (eds.) Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe (pp. 189-211). Research-publishing.net. (també disponible en Català)
Dooly, M. (2022). ‘We will have to remember this as teachers’: A micro-analytical approach to student-teacher online interaction and teacher identity. A H. Kayi-Aydar & J. Reinhardt (Dirs.) Contemporary perspectives on language teacher development in digital contexts (pp. 67-90). John Benjamins.
Dooly, M. (2022). ‘Can you repeat please?’ Young learners’ emergent awareness and use of interactional repertoires in a telecollaborative exchange. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 149-161). Taylor & Francis/Routledge.
Dooly, M. i Czura, A. (2022). Let's talk about el catalan's😉”: Student teachers’ use of plurilingual and plurimodal resources in WhatsApp interaction. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 200-211). Taylor & Francis/Routledge.
Dooly, M. i Davitova, N. (2018). ‘What can we do to talk more?’ Analysing language Learners’ online interaction. Hacettepe University Journal of Education, Special Issue: Conversation Analytic Studies on Teaching and Learning Practices: International Perspectives, 33, 215-237.
Dooly, M. i Masats, D. (2011). Closing the loop between theory and praxis: New models in EFL teaching, ELT Journal, 65(1), 42-51. https://doi.org/10.1093/elt/ccq017
Dooly, M. i Masats, D. (2020). 'What do you zinc about the project?': Examples of technology-enhanced project-based language learning. A:G. Beckett i T. Slater (eds.), Global perspectives on project-based language learning, teaching, and assessment: Key approaches, technology tools, and frameworks (pp. 126–145). NY/Milton Park, Routledge.
Dooly, M., Moore, E. i Vallejo, C. (2017). Research ethics. A: E. Moore i M. Dooly (eds.), Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe (pp. 351-362). Research-publishing.net. (També disponible en castellà)
Dooly, M. i Vallejo, C. (2018). Bridging across languages and cultures in everyday lives: an expanding role for critical intercultural communication. Language & Intercultural Communication (Special Issue), 18(1), 1-8. https://doi.org/10.1080/14708477.2017.1400508
Dooly, M. i Vallejo, C. (2020). Bringing plurilingualism into teaching practice: a quixotic quest? Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 81-97. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1598933
Erling, E. i Moore, E. (2021). Introduction: Socially just plurilingual education in Europe: Shifting subjectivities through researchandaction, International Journal of Multilingualism, 1-11. https://doi.org/10.1080/14790718.2021.1913171
Gajo, L. (2011).Trabajar en otra lengua para elaborar saberes en una disciplina. A C. Escobar Urmeneta i L. Nussbaum (eds.) Aprendre en una altra llengua. Learning through another language. Aprender en otra lengua (pp. 53-70). Servei de Publicacions UAB.
Gandulfo, C., i Nussbaum, L. (2016). Hablantes bi/plurilingües y prácticas educativas: Perspectivas etnográficas e interaccionistas, Signo y Seña, 29, 5-10.
Garcia, O. (2009). Education, multilingualism and translanguaging in the 21st century. A O. Garcia (ed.) Bilingual education in the 21st century: A global perspective (pp. 140-158). Wiley-Blackwell.
Hall, J.K., Cheng, A., i Carlson, M. T. (2006). Reconceptualizing multicompetence as a theory of language knowledge, Applied Linguistics, 27(2), 220–240.https://doi.org/10.1093/applin/aml013
Llompart Esbert , J. (2014). Ressources en transformation: multimodalitat, plurilingüismo, acquisizione – seen from an interactional perspective. Una entrevista amb Lorenza Mondada, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(4), 79-87. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.607
Llompart, J. (2022). Students as teachers, teacher as learner: Collaborative plurilingual teaching and learning in interaction. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 54-65). Routledge.
Llompart, J., Masats, D., Moore, E. i Nussbaum, L. (2020). 'Mézclalo un poquito': plurilingual practices in multilingual educational milieus. Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1),98-112. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1598934
Llompart, J. i Moore, E. (2020). La reflexión para la didáctica lingüísticamente inclusiva, Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 88, 55-60.
Llompart-Esbert, J. i Nussbaum, L. (2020). Collaborative and participatory research for plurilingual language learning. A: E. Moore, J.Bradley i J. Simpson (eds.), Translanguaging as transformation: The collaborative construction of new linguistic realities (pp. 216-249). Multilingual Matters.
Markee, N. (2008). Towards a learning behavior tracking methodology for CA-for SLA, Applied Linguistics, (29)3, 404–427. https://doi.org/10.1093/applin/amm052
Masats, D. (2017). L'anàlisi de la conversa al servei de la recerca en el camp de l'acquisició de segones llengües (CA-for-SLA). A: E. Moore i M. Dooly (eds.), Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe (pp. 293-320). Dublin: Research-publishing.net. (també disponible en anglès)
Masats, D. (2022). Doing 'being sociolinguists': Students' envisagement of languages, varieties and uses. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.), Plurilingual classroom practices andparticipation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 95-106). Routledge.
Masats, D., Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2007).When the activity shapes the repertoire of second language learners. A: L. Roberts, A. Gürel, S. Tatar i L. Martí (eds.) EUROSLA Yearbook (selected papers of EUROSLA 16 and 15 conferences): Volume 7 (pp. 121-147). John Benjamins.
Masats, D. i Noguerol, A. (2022). Creating a plurilingual space through talk-in-interaction. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 27-39). Routledge.
Masats, D. i Unamuno, V. (2001). Constructing social identities and discourse through repair activities. A: S.H. Foster-Cohen i A. Nizegorodcew (eds.) EUROSLA Yearbook: Volume 1 (pp. 239–254). Amsterdam: John Benjamins.
Menti, A.B. i Alam, F. (2014). Los gestos y la enseñanza de palabras poco familiares: ¿Cuándo emplean las maestras información gestual?, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(1), 17-32. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.510
Migdalek, M.J. i Rosemberg, C.R. (2012). La función de los gestos durante la planificación del juego en el jardín de infantes, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 5(3), 25-43. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.457
Moore, E. (2014). Constructing content and language knowledge in plurilingual student teamwork: Situated and longitudinal perspectives, International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 17(5), 586-609. https://doi.org/10.1080/13670050.2013.860947
Moore, E. (2022). “How do the apples reproduce?”: Mediation-in-interaction in a university CLIL course. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 134-146). Routledge.
Moore, E., Borràs, E. i Nussbaum, L. (2013). Plurilingual resources in lingua franca talk: An interactionist perspective. A: H. Haberland, D. Lønsmann i B. Preisler (eds.) Language alternation, language choice and language encounter in international tertiary education (pp. 53-84). Springer.
Moore, E. i Llompart, J. (2019). De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 2(2), 57-65. https://doi.org/10.5565/rev/clil.27
Moore, E. i Nussbaum, L. (2011). Què aporta l'anàlisi conversacional a la comprensióde les situacions d'AICLE. A: C. Escobar Urmeneta i L. Nussbaum (eds.) Aprendre en una altra llengua. Learning through another language. Aprender en otra lengua (pp. 93-117). Servei de Publicacions UAB.
Moore, E. i Nussbaum, L. (2013). La lingüística interaccional y la comunicación en las aulas, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 63, 43–50.
Moore, E. i Nussbaum, L. (2014). Building a multilingual university in institutional policies and everyday practices. A J.W. Unger, M. Krzyżanowski i R. Wodak (eds.) Multilingual encounters in Europe’s institutional spaces (pp. 243-269). Continuum.
Moore, E., Nussbaum, L. i Borràs, E. (2013). Plurilingual teaching and learning practices in ‘internationalised’ university lectures. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(4), 471–493. https://doi.org/10.1080/13670050.2012.702724
Moore, E. i Patiño-Santos, A. (2014). Plurilingual resources for ‘welcoming’ at a university service for international students, Journal of Multilingual and Multicultural Development, 35(4), 406-425. https://doi.org/10.1080/01434632.2013.874437
Moore, E. i Vallejo, C. (2022). “What do you like about Spain?”: Building understandings of people and places in interaction mediated by plurilingual and digital resources. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 162-174). Routledge.
Nussbaum, L., Moore, E. i Borràs, E. (2013). Accomplishing multilingualism through plurilingual activities. A: A-C. Berthoud, F. Grin i G. Lüdi (eds.), Exploring the dynamics of multilingualism: The DYLAN project (pp. 229-252). John Benjamins.
Nussbaum, L. (2013). Socialisation langagière et construction des identités. A B.Falaize, Ch. Heimberg i O. Louves (eds.) L’école et la nation (pp. 195-206). ENS Éditions.
Nussbaum, L. (2013).De las lenguas en contacto al habla plurilingüe. A V. Unamuno i A. Maldonado (eds.) Prácticas y repertorios plurilingües en Argentina (pp. 273-283). GREIP-UAB.
Nussbaum, L. (2013). Interrogations didactiques sur l’éducation plurilingue. A V. Bigot, A. Bretegnier i M. Vasseur (eds.) Vers le plurilinguisme? 20 ans après (pp. 85-93). Albin Michel.
Nussbaum, L. (2014). Una didàctica ‘sociolingüística’ de les llengües? Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(3), 1-13. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.590
Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2014). Luces y sombras de la educación plurilingüe en España y América Latina. A: C.Lomas (ed.) La educación lingüística, entre el deseo y la realidad. Competencias comunicativas y enseñanza del lenguaje (pp. 203-215). Octaedro.
Nussbaum, L. i Unamuno, V. (Dirs.) (2006). Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant. Servei de Publicacions de la UAB.
Pratginestós, C. (2022). Interactional competence in transnational plurilingual peer interactions. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 188-199). Routledge.
Thorne, S.L. (2013). Language learning, ecological validity, and innovation under conditions of superdiversity, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6(2), 1-27. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.526
Unamuno, V. (2010). Plurilingüismo y formación de maestros indígenas en la Argentina, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 3(2), 88-97. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.211
Unamuno, V. i Maldonado, A. (Dirs.) (2013). Prácticas y repertorios plurilingües en Argentina. GREIP-UAB.
Vallejo, C. (2020). Child-volunteer socialisation in an after-school programme: a case study about transcaring and transformation, Language and Intercultural Communication, 10(6), 513-530. https://doi.org/10.1080/14708477.2020.1763378
Vallejo, C. (2022). Plurilingual practices and pluriliteracies in an after-school program: Encouraging children’s use of their entire repertoire for meaning making. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 43-53). Routledge.
Vallejo, C. i Dooly, M. (2020). Plurilingualism and translanguaging: emergent approaches and shared concerns. Introduction to the special issue, Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 1-16. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1600469

Recursos educatius oberts / Open Educational Resources (OER):

Making Literacy Meaningful: Dooly, M, Masats, M., Pascual Calvo, X. i Vallejo, C. (2019). FAQs about plurilingual Education: Key issues and some informed answers.
Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019). Teaching pronunciation across languages.
Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019). Creatingan inclusive supportive language environment.
Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C.(2019). Crear un ambient inclusiu per donar suport a l’aprenentatge de la llengua.
Making LiteracyMeaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019).First and other language acquisition: Activities for promotion of language learning across all levels.
Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019).Identifyingand working with the different levels of linguistic competence of the newcomer.
Making Literacy Meaningful: Pascual Calvo, X. (2019). La gestió de la diversitat lingüística a l’aula: un repte per al professorat.
Making Literacy Meaningful: Pascual Calvo, X. (2019). Els primers passos vers l’escriptura: Entrevista a Maria Montes Valls.

Programari

Tecnologia utilitzada en aquest mòdul:

VLE Moodle
Editor de vídeo (opcional - per a anàlisi de dades)
Lector PDF
Editor de documents
Punctualmente es pot introduir altres plataformes segons les necessitats dels continguts. El seu ús sempre serà acompanyat amb instruccions explícites.