Logo UAB
2022/2023

Investigar en Educació III: Eines TIC en el Procés de Recerca

Codi: 43200 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4313815 Recerca en Educació OB 0 1

Professor/a de contacte

Nom:
Lluís Albarracin Gordo
Correu electrònic:
lluis.albarracin@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Equip docent

Mariona Espinet Blanch
Lurdes Martinez Minguez
Angelina Sanchez Marti
Ingrid Noguera Fructuoso
Lluís Albarracin Gordo

Prerequisits

No n'hi ha

Objectius

Aquest mòdul pretén donar a conèixer a l'estudiant les possibilitats i limitacions de les tecnologies de la informació i la comunicació al servei de la investigació educativa.

 

Competències

  • Analitzar dades d'acord amb la seva natura i elaborar resultats d'acords amb els propòsits de la recerca.
  • Comunicar els resultats de la recerca, el coneixement adquirit i les implicacions per a la pràctica, i adequar-ne el registre al públic i als protocols formals.
  • Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la cerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i la comunicació de resultats.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Reconèixer i avaluar les potencialitats i les limitacions dels instruments i de les estratègies metodològiques.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar les potencialitats i limitacions dels diferents instruments i estratègies de recollida de dades.
  2. Avaluar les potencialitats i limitacions dels diferents tipus d'anàlisis i dels programes informàtics que en faciliten el desenvolupament.
  3. Conèixer les possibilitats i limitacions de les tecnologies de la informació i la comunicació al servei de la investigació educativa.
  4. Defensar oralment, utilitzant la tecnologia idònia, la investigació desenvolupada.
  5. Fer servir eficaçment paquets estadístics i interpretar els resultats obtinguts.
  6. Identificar els fòrums adequats per difondre els resultats de la investigació en educació.
  7. Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la recerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i comunicació de resultats.
  8. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  9. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  10. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  11. Reconèixer la investigació aplicada a les ciències de l'educació com a eina contínua d'innovació i millora educativa i social.
  12. Reconèixer la responsabilitat cap a la societat com a professionals de la investigació en educació.
  13. Redactar documents científics de síntesi per a ser presentats a diferents audiències.
  14. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  15. Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.

Continguts

- La recerca i la gestió de la informació: bases de dades, motors de cerca, gestors bibliogràfics ...
- L'anàlisi de dades: textuals, audiovisuals, quantitatius, qualitatius, mètodes mixtes (SPSS, NVivo, Atlas-Ti, MaxQDA ...).
- La difusió i la divulgació científica: portals de recerca, revistes digitals.
- Informe d'investigació i comunicació de resultats.
- La redacció de l'informe científic, d'articles i comunicacions.

- La comunicació dels resultats de recerca i les implicacions per a la pràctica: audiències i protocols.

 

Metodologia

- Classes magistrals / expositives.
- Lectura d'articles i fonts documentals.
- Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals.
- Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis.
- Tutories.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Explicacions magistrals 20 0,8 3, 6, 11, 12
Tallers/exercicis d'aula 30 1,2 2, 4, 5, 7, 13, 15
Tipus: Supervisades      
Elaboració d'un treball individual (lectures, memòria final) 40 1,6 2, 3, 4, 5, 7, 13, 15
Tutories individual/col·lectives 30 1,2 2, 3, 6, 11, 12
Tipus: Autònomes      
Activitats relacionades amb l'estudi personal, lectures complementàries, anàlisi de casos, recerca d'informació. 30 1,2 2, 3, 6, 7, 11, 12, 13

Avaluació

L'avaluació del mòdul es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen.

La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 4 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i a la memòria/treball final del mòdul.

L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.

El procediment de revisió de les proves es realitzarà de forma individual.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats durant el desenvolupament del mòdul 30% 0 0 1, 2, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 15
Assistència i participació en les sessions 20% 0 0 3, 4, 5, 6, 11, 12, 13, 15
Memòria / treball individual de mòdul 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 14

Bibliografia

Referències principals del curs:

Bazeley, P., & Jackson, K. (Eds.). (2013). Qualitative data analysis with NVivo. Sage.

Biglia, B., Donoso, T., Jiménez, E., Luxan, M., & Vilà, R. (2009). Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn al disseny i l'explotació de les fonts de dades socials. Seminario Interdisciplinar de Metodología de Investigación Feminista. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/10422

Blasco Mira, J. E. & Mengual Andrés, S. (2010). Análisis de datos cualitativos asistido por ordenador en Ciencias de la Educación. En Roig Vila, R. & Fioruci, M. (Eds.), Claves para la investigación en innovación y calidad educativas. La integración de las Tecnologías de la Información y la Comunicación y la Interculturalidad en las aulas. Strumenti di ricerca per l’innovazione e la qualità in ambito educativo. Le Tecnologie dell’Informazione e della Comunicazione e l’Interculturalità nella scuola (pp. 71-84). Alcoy - Roma: Marfil - TRE Universita degli studi.

Cohen, L., Manion, I., Morrison, K. (2000). Research Methods in Education (5th edition). London and New York: Routledge, Falmer, pp 73-91.

Delgado, C. (2014). Viajando a Ítaca por mares cuantitativos: manual de ruta para investigar en grado y postgrado. Amarú.

Field, A. (2019). Discovering statistics using SPSS (and sex and drugs and rock ‘n’ roll). SAGE Publications.

Flick, U. (2014). La gestión de la calidad en Investigación Cualitativa. Morata.

Gibbs, G. (2012). El análisis de datos cualitativos en investigación cualitativa. Morata.

Goss-Sampson, M. (2020). Statistical analysis in JASP: A guide forstudents. JASP. https://doi.org/10.6084/m9.figshare.9980744

Hernández-Sampieri, R., & Mendoza, C. (2018). Metodología de la Investigación. Las rutas cuantitativa, cualitativa y mixta. McGraw-Hill.

Martínez-Garrido, C., & Murillo-Torrecilla, F. J. (2012). Análisis de datos cuantitativos con SPSS en investigación socioeducativa. UAM.

Pallant, J. (2020). SPSS Survival Manual: a step by step guide to data analysis using IBM SPSS. Routledge.

Pérez, R., García, J. L., Gil, J. A., & Galán, A. (2009). Estadística aplicada a la educación. Pearson.

PSPP (2019). PSPP Users’ Guide. Statistical Analysis Software. http://www.gnu.org/software/pspp/manual/pspp.pdf

Rapley, T. (2014). Los análisis de conversación, de discurso y de documentos en Investigación Cualitativa. Morata.

Ravitch, S.M.& Mittenfelner, N. (2016). Qualitative Research: Bridging the Conceptual, Theoretical and Methodological. LA: Sage Publishing.

Revuelta, F.I. & Sánchez, M.C. (2012). Programas de análisis cualitativo para la investigación en espacios virtuales de formación. http://campus.usal.es/~teoriaeducacion/rev_numero_04/n4_art_revuelta_sanchez.htm

Silver, C., & Lewins, A. (2014). Using software in qualitative research: A step-by-step guide. Sage.  

Woods, M., Paulus, T., Atkins, D. P., & Macklin, R. (2016). Advancing qualitative research using qualitative data analysis software (QDAS)? Reviewing potential versus practice in published studies using ATLAS. ti and NVivo, 1994–2013. Social Science Computer Review, 34(5), 597-617. 

Altres referències:

CABERO, J., BARROSO, J., AND LLORENTE, MC. (2010) El diseño de Entornos Personales de Aprendizaje y la formación de profesores en TIC. In: Digital Education Review, 18, 27-37. [Accessed: 14/01/2013] Retrieved from: http://greav.ub.edu/der

CANALS R.  (2007). La argumentación en el aprendizaje del conocimiento social. Enseñanza de las Ciencias Sociales. Revista de Investigación, 6, 49-60.

CLERICI, C. (2013): Lectura y escritura de textos académicos y científicos. Accés web: https://www.academia.edu/3218131/Lectura_y_escritura_de_textos_acad%C3%A9micos_y_cient%C3%ADficos

FORTANET, I. (coordinadora), 2002. Cómo escribir un artículo de investigación en inglés. Alianza Editorial, 218 p.

GARCÍA ÁLVAREZ DE TOLEDO, J. Y FERNÁNDEZ SÁNCHEZ, R. (2011). Difusión y divulgación científica en Internet. Asturias: Gobierno Principado de Asturias. Accés web: http://ria.asturias.es/RIA/bitstream/123456789/1661/1/Difusion-y-divulgacion-cientifica-en-Internet.pdf

HERNÁNDEZ, R.; FERNÁNDEZ, C.; BAPTISTA, P. (2003). Metodología de la investigación. 3ª ed. Méjico, D.F.: McGraw-Hill

HERNANDEZ, R.; FERNÁNDEZ, C.; BAPTISTA, P. (2007). Fundamentos de metodología de la investigación. Madrid. McGraw-Hill

JARIOT, M. y RODRÍGUEZ PARRÓN, M. (2007). La formación por competencias profesionales. Evaluación y mejora de las competencias del profesor de formación vial desde un modelo de cambio de actitudes. Educación XX1, . 107-136.

JUSTE, R. et al. (2009). Estadística aplicada a la educación. Madrid: Pearson

MACMILLAN, J. I SCHUMAQUER, S. (2005). Investigación educativa. 5a. Ed. Madrid: Pearson.

Manual de usuario Refwoks. Document electrònic: http://www.upo.es/biblioteca/export/sites/biblioteca/bib_digital/documentos/manual_refworks.pdf

MATEO, V.; SORIANO, M.; Y GODOY, C. (2009). Un estudio descriptivo sobre el acoso y violencia escolar en la educación obligatoria, Escritos de Psicología, Vol. 2, nº 2, pp. 43-51

PARDO, A.; RUIZ, M.A. (2005). Anàlisis de datos con SPSS 13. Madrid. Mc Graw Hill.

QUINTANA, J. Y HIGUERAS, E. (2007). Les Webquest, una metodologia d’aprenentatge cooperatiu basada en l’accés, el maneig i l’ús d’informació de la xarxa. Quaderns de docència universitària, no 11. ICE. Universitat de Barcelona. Accés web: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/1921/1/QDU_11.pdf

RIGO, A. & GENESCÀ, G. 2002. Cómo presentar una tesis y trabajos de investigación. Eumo-Octaedro, 157 p.

SAN MARTIN, D. (2014) Teoría fundamentada y Atlas ti: recursos metodológicos para la investigación educativa. Revista electrónica de Investigación Educativa, 16(1),104-122. http://redie.uabc.mx/vol16no1/contenido-sanmartin.html

SANTAMARÍA, F. (2008). Posibilidades pedagógicas: redes sociales y comunidades educativas. Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, 76, 99-109.Accés web: http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/articulocuaderno.asp@idarticulo%3D7&rev%3D76.htm

SIEMENS, G. & TITTENBERGER, P. (2009). Handbook of Emerging Technologies for Learning – HETL. Canada: University of Manitoba’s Learning Technologies Centre and Extended Education.

SLAFER, G. (2009). ¿Cómo escribir un artículo científico? Revista de Investigación en Educación, 6, pp.124-132.

Universidad Pedagógica Nacional (2009). Base de datos ERIC (Education Resources Information Center). Manual de uso. Document electrònic: http://biblioteca.ajusco.upn.mx/pdf/m.eric.pdf

VALLEJO, M.; ROJAS, C. Y FERNÁNDEZ CANO, A. (2002). Sesgos relativos al género en las políticas editoriales de revistas científicas españolas del campo de la educación [GenderBiases in Editorial Policy of SpaniardScientificJournals in the Field of theEducation]. RELIEVE. vol. 8, núm. 2.

 

SOFTWARE

IBM (2010). Manual del usuario del sistema básico de IBM SPSS Statistics 19. Document electrònic: http://www.szit.bme.hu/~kela/SPSSStatistics%20%28E%29/Documentation/Spanish/Manuals/IBM%20SPSS%2

Domínguez, Daniel; Beaulieu, Anne; Estalella, Adolfo; Gómez, Edgar; Schnettler, Bernt & Read, Rosie (2007). Etnografía virtual. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 8(3), http://nbn- resolving.de/urn:nbn:de:0114-fqs0703E19

Koch, Sabine C. & Zumbach, Jörg (2002). The Use of Video Analysis Software in Behavior Observation Research: Interaction Patterns in Task-oriented Small Groups. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 3(2), Art. 18; http://nbnresolving.de/urn:nbn:de:0114-fqs0202187

Muñoz, J. (2003). Análisis cualitativo de datos textuales con ATLAS/TI. Document electrònic: http://www.ugr.es/~textinfor/documentos/manualatlas.pdf

Laukkanen, Mauri (2012). Comparative Causal Mapping and CMAP3 Software in Qualitative Studies [59 paragraphs]. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 13(2), Art. 13, http://nbn- resolving.de/urn:nbn:de:0114-fqs1202133

Revuelta, F.I. y Sánchez, M.C. (2012). Programas de análisis cualitativo para la investigación en espacios virtuales de formación. Document electrònic: http://campus.usal.es/~teoriaeducacion/rev_numero_04/n4_art_revuelta_sanchez.htm

WEBS

http://www.atlasti.com/index.html 

http://www.eval.org/Resources/QDA.asp (Qualitative Software. American Evaluation. Association).

http://www.refworks.com/

http://biblio.universia.es/catalogos-recursos/bases-datos/  

http://biblio.universia.es/catalogos-recursos/metabuscadores/

http://biblio.universia.es/catalogos-recursos/revistas-digitales/

http://www.qsrinternational.com/other-languages_spanish.aspx

Programari

Anàlisi qualitativa de dades: Nvivo

Anàlisi quantitativa de dades: Jasp; Jamovi