Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313816 Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura | OB | 0 | 2 |
No s'hi estableixen prerequisits.
En el mòdul s'ofereixen les bases per comprendre i analitzar els factors que incideixen en la configuració dels hàbits lectors de la població així com estratègies per poder-hi intervenir en els contextos de mediació lectora. S'identifica el rol de l'escola i de la biblioteca en el foment de la lectura i la incidència de les polítiques de promoció lectora.
El mòdul s'estructura en els dos blocs següents:
a) hàbits lectors
b) Promoció de la lectura
Els continguts que s'hi tracten són els següents:
- Estudis sociològics i etnogràfics sobre hàbits lectors: impacte, resultats i implicacions.
- Factors i entorns d'influència: família, societat, escola. El desenvolupament de la identitat lectora a través de comunitats de pràctica lletrada.
- La construcció de l'hàbit lector en els centres educatius: perfils lectors i línies d'intervenció docent.
- El paper de les biblioteques en el foment de la lectura: impacte de la col · lecció i ampliació de serveis.
- Les polítiques de promoció lectora: plans institucionals de lectura, recursos i iniciatives de suport.
- Accions de foment de la lectura en biblioteques: formats i destinataris.
- L'impacte del nou espai digital en les pràctiques i formes d'accés a la lectura
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Es reservaran 15 minuts d'una classe per emplenar les enquestes de la Facultat.
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
Classes magistrals i interactives
Anàlisi de materials impresos i digitals
Realització i presentació pública d'activitats / treballs
Resolució de casos / problemes / exercicis de manera virtual a través de diferents possibilitats de les TIC
Lectura i debat bibliogràfic en fòrums virtuals
Tutories en línia
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitats d'anàlisi, selecció i valoració de materials d'aula | 18 | 0,72 | |
Tipus: Supervisades | |||
Seguiment i realització dels treballs i lectures / Participació en els fòrums virtuals | 82 | 3,28 | |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura bibliogràfica i de materials relacionats amb l'assignatura | 50 | 2 |
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
L’avaluació es farà a partir de les activitats lliurades que seran comentades pel professorat.
Les activitats que compten un 30% es lliuraran un cop finalitzat el mòdul. La resta, durant el seu desenvolupament.
Es tindrà en compte també la participació en els fòrums i a l’aula. Les activitats han de fer ús de les lectures de cada tema.
Per poder-se acollir a l’avaluació continuada l’alumne ha de presentar i aprovar un 80% de les activitats. En cas contrari, es considerarà No presentat.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats de diagnòstic sobre hàbits lectors en situacions donades I proposta d'estratègies per a la adaptades al diagnòstic previ | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6 |
Activitats d'anàlisi de propostes de promoció de la lectura en contextos escolars, institucionals i digitals | 10% | 0 | 0 | 1 |
Assistència i participació a les activitats presencials i virtuals | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 7, 8 |
Disseny d'una estratègia de promoció de la lectura utilitzant les TIC per aplicar en un context determinat | 30% | 0 | 0 | 4, 5, 9 |
Escriptura d'un text reflexiu sobre la construcció d'hàbits lectors en contextos de mediació | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 9 |
Llibres
Arizpe, E.; Cliff-Hodges, G (eds.). (2018). Young People Reading. Empirical Research Across International Contexts. Abingdon, Oxon; New York: Rouledge: 123-136.
Asta, G.; Federighi, P. (eds.) (2000). El público y la biblioteca: metodologías para la difusión de la lectura. Gijón: Trea.
Baró, M.; Mañà, T. (2009). Estudi sobre les accions de foment de la lectura a les biblioteques públiques de Catalunya. [informe encomanat per la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Observatori sobre Biblioteques, Llibres i Lectura. En línia: <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/27426/1/Estudi_foment_lectura.pdf>.
Baró, M.; Aliagas, C.; Gorchs, G. (2013). Com crear un ambient lector a l'escola? Barcelona: Fundació Jaume Bofill. En línia: http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/575.pdf
Baudelot, C.; Cartier, M.; Detrez, C. (1999). Et pourtant ils lisent… Paris: Seuil.
Clark, C. Informes sobre hàbits de lectura del National Literacy Trust (Anglaterra). En línia: http://www.literacytrust.org.uk/research/nlt_research
Chartier, R. (dir.) (1985). Pratiques de la lecture. París: Editions Rivages.
Chartier, A.M.; Hebrard, J. (1994). Discursos sobre la lectura(1880-1980) . Barcelona: Gedisa.
Colomer, T. (2008). "Entre la normalitat i el desinterès: els hàbits lectors dels adolescents". A: T. Colomer (coord.). Lectures adolescents. Barcelona: Graó, 19-57.
Colomer, T. (2007). Andar entre libros. México: Fondo de Cultura Económica.
Colomer, T.; Manresa, M. (2008). "Lectures adolescents: entre la llibertat i la prescripció". A: Mirades i veus: recerca sobre l’educació lingüística i literària en entorns plurilingües. Barcelona: Graó
Court, J. (ed.) (2011). Read to succeed: strategies to engage children and young people in reading for pleasure. London: Facet.
Consejo Nacional para la Cultura y las Artes (2008). De la tradición oral a la sociedad de la información: prácticas y tendencias actuales de la lectura. México.
DDAA. (2013). La lectura en un centre educatiu. Saber llegir, llegir per aprendre, gust per llegir. Barcelona: Departament d'Ensenyament. En línia: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Monografies/Lectura/La_lectura_en_un_centre_educatiu.pdf
Durán, C.; Manresa, M. (2008). “Entre països: l’acció educativa al nostre entorn”. A: T. Colomer (dir.), Lectures adolescents. Barcelona: Graó. (també en castellà) En línia: http://gretel.cat/
Elkin, J. (2003). Reading and reader development: the pleasure of reading.London: Facet.
Gagnon-Roberge, S. (2019) Despertar el placer por la lectura. Narcea: Madrid.
Gonçalves Da Silva, F. (2018). La nostalgia del vacío: la lectura como espacio de pertenencia en los adolescentes. Zaragoza: Pantalia Publicaciones.
Gómez Soto, I. (1999). Mito y realidad de la lectura. Madrid: Endymion.
Jover, G. (2007). Un món per llegir. Educació, adolescents i literatura. Barcelona: Rosa Sensat [existeix edició en castellà a Octaedro]
Lahire, B. (2004). Sociología de la lectura. Barcelona: Gedisa.
Leveratto, J.-M. (2008). Internet et la sociabilité littéraire. París: bibliothèque publique d’information / Centre Pompidou.
Manresa, M. (2013). L'univers lector adolescent. Dels hàbits de lectura a la intervenció educativa. Barcelona: Rosa Sensat.
Manresa, M.; Real, N. (eds.) (2015). Digital Literature for Children: Texts, Readers and Educational Practices. “Recherches comparatives sur les livres et le multimédia d’enfance” Vol. 9. Bruxelles, Bern, Berlin, Frankfurt am Main, New York, Oxford, Wien: Peter Lang.
Millán, José Antonio (coord.) (2017). La lectura en España: informe 2017. Madrid: Federación de Gremios de Editores de España.
Miret, I.;Baró, M.; Dussel, I.; Mañà, T. Huellas de un viaje. Trayectorias y futuros de las bibliotecas escolares en Galicia. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia[en línia/en línea/online].
Munita, Felipe (2021). Yo, mediador(a). Mediación y formación de lectores. Barcelona: Octaedro
Petit, M. (1999). Nuevos acercamientos a los jóvenes y la lectura.México: Fondo de Cultura Económica.
Rouxel, A. (2005). Lectures cursives: quel accopagnement? París: Delagrave Edition / CRDP Midi-Pyrénées.
Sarland, C. (2003). La lectura en los jóvenes: cultura y respuesta. México: Fondo de Cultura Económica.
Ramírez Leyva, E. M. (coord.) (2008). La biblioteca pública y la formación de lectores en la sociedad de la información: memoria. México: Universidad Nacional Autónoma de México.
Articles en publicacions periòdiques
Aliagas, C.; Manresa, M. i Vilà, M. (2011). Què llegeixen els “no-lectors”?. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 53 (Monogràfic: Què llegeixen els “no lectors”?), 7-11.
Aliagas, C. (2011). Llegir en temps de lleure. Estudi de cas d’una colla d’adolescents amb el virus de la desafecció lectora. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 53 (Monogràfic: Què llegeixen els “no lectors”?), 45-57.
Aliagas, C.; Castellà, J. M.; Cassany, D. (2009). Aunque lea poco, yo sé que soy listo. Estudio de caso de un adolescente que no lee literatura. Ocnos 5, 97-112.
Casas Poves, J.; Ventura, N. (2011). La promoció de la lectura a les biblioteques públiques. Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. 2010-2011, 129-141. En línia:http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/262533
Cencerrado, M. (2014). Nuevos modelos de promoción de la lectura. Biblogtecarios. En línia: https://www.biblogtecarios.es/lmcencerrado/nuevos-modelos-de-promocion-de-la-lectura/
Daura i Jorba, A. (2017). La promoció de la lectura a les llibreries de Catalunya (2016/17). Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. En línia: https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/348141
Díaz-Plaja, A.; Cosials, À. (2011). La promoció de la lectura a l'escola. Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. 2010-2011, 142-151. En línia:http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/262536
Lluch, G.; Sánchez-García, S. (2017). La promoción de la lectura: un análisis crítico de los artículos de investigación. Revista Española de Documentación Científica, vol., 40, núm. 4. En línia: http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/996/1554
Manresa, M. (2011). Retrat del lector literari feble: del desert a l'oasi de lectura. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 53, 12-24.
Manresa, M. (2009). El hábito lector a través de lavoz adolescente: de la vida al texto. Lectura y vida (revista latinoamericana de lectura), 30 (4), 32-42
Manresa, M. (2009). Lecturas juveniles: el hábito lector dentro y fuera de las aulas. Textos deDidáctica de la Lengua y la Literatura 51, 44-54.
Manresa, M. (2010). Los buenos lectores como minoría: una falsa élite. 32è congrés Internacional de l'IBBY. Santiago de Compostela, 8-12 de setembre. En línia: http://www.ibby.org/index.php?id=1123&L=3
Manresa, M.; Margallo, A. M. (2016). Prácticas de lectura en red: exploración de blogs literarios adolescentes. Catalejos. Revista sobre lectura, formación de lectores y literatura para niños, [S.l.], v. 2, n. 3, 51-69. En línia: <http://fh.mdp.edu.ar/revistas/index.php/catalejos/article/view/1985>.
Manresa, M. (2020). Lectura autònoma i lectura guiada. Apunts per a una actualització en aules i biblioteques. Dossier Departament d’Educació: Apunts per a la biblioteca escolar: 13-21. En línia: https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/1175/be21_apunts_per_biblioteca_escolar_2020.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Mañà, T.; Agustí, L.; Barrios, T.; Ventura, N.; Villarroya, A. (2011). La promoció de la lectura a Catalunya (2008-2009). Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. 2010-2011, p.71-87. En línia: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/209618
Ramos Revillas, A. (2015). Contra "una" promoción de la lectura. Letraslibres. En línia: https://www.letraslibres.com/mexico-espana/contra-una-promocion-la-lectura
Villarroya, A. (2017). Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2016-17). Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. En línia:https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/353622
Ús de Teams i/o Zoom per a videoconnexions, si cal.