Continguts

Les sessions s’estructuren així:

 

Primer quadrimestre:

04/10/21  (dimarts)   9:00 -14:00 Política pública i gestió pública (Raquel Gallego) 

11/10/21  (dimarts)   15:00-20:00 Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la deliberativa I (Quim Brugué) 

18/10/21  (dimarts)   15:00-20:00 Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la deliberativa II (Quim Brugué) 

25/10/21  (dimarts)   15:00-20:00 Polítiques de joventut (Roger Soler-i-Martí)

31/10/21  (dilluns)   15:00-20:00 Polítiques sanitàries (Raquel Gallego) 

08/11/21  (dimarts)  15:00-20:00  Polítiques educatives (Sheila González) 

15/11/21  (dimarts)   15:00-20:00 Avaluació I (Xavier Ballart i Ivàlua)

22/11/21  (dimarts)   15:00-20:00 Avaluació II (Xavier Ballart i Ivàlua)

29/11/21  (dimarts)   15:00-20:00 Avaluació III (Xavier Ballart i Ivàlua) 

12/12/21  (dilluns)   15:00-20:00 Avaluació IV (Xavier Ballart i Ivàlua) 

13/12/21  (dimarts)   15:00-20:00 Polítiques urbanes i rehabilitació de barris (Ismael Blanco) 

19/12/21  (dilluns)   15:00-20:00 Municipalisme i govern local (Ricard Gomà)

--------------------------------------------

Temari i sessions

El temari s’estructura en sessions al voltant de diverses preguntes. El procés d’aprenentatge té per objectiu acabar cada tema havent donat resposta a aquestes preguntes a partir de l’ús de la teoria i el contrast de les seves interpretacions. Les respostes derivaran d’haver llegit les lectures que es recomanaran (veure apartats de metodologia docent i de bibliografia), d’haver escoltat les exposicions dels professors/es, d’haver debatut tots aquests continguts, i d’haver-los aplicat a estudis de cas i experiències in situ.

 

Raquel Gallego: Política pública i gestió pública.

 

Preguntes (I): Actors, Problemes i Agendes.

1.     Què és un problema? Quin tipus d’idees esdevenen problemes?

2.     Defineix un problema i analitza com i per què entra (o no) a l’agenda institucional. Utilitza el model teòric que creguis més adient.

3.     Quin és el paper de les xarxes d’actors en el cicle de les polítiques públiques?

4.     Com podem explicar el canvi en les polítiques públiques?

Preguntes (II): Implementació i instruments de gestió

1. Quins són els factors d’èxit i fracàs de la implementació? Analitza un exemple.

 

Lectures obligatòries (I):

Howlett, M. (2002). Do Networks Matter? Linking Policy Network Structure to Policy Outcomes: Evidence from Four Canadian Policy Sectors 1990-2000. Canadian Journal of Political Science / Revue Canadienne de Science Politique, 35(2), 235–267.

Howlett, M.; McConnell, A.; Perl, A.  (2016) “Moving policy theory forward: Connecting multiple streams and advocacy coalition frameworks to policy cycle models of analysis”, Australian Journal of Public Administration

Moyson, S.; Scholten, P; Weible, C.M. (2017) “Policy learning and policy change”: theorizing their relations from diferent perspectives”, Policy and Society, 36:2:161-177.

Peters, B.Guy (2018) Policy problems and policy design, Cheltenham: Edward Elgar, ch. 2 (pg.35-59).

Shearer, J. C., Abelson, J., Kouyaté, B., Lavis, J. N., & Walt, G. (2016). Why do policies change? Institutions, interests, ideas and networks in three cases of policy reform. Health Policy and Planning, 31(9), 1200–1211.

True, J. Jones, B. Baumgartner, F. (1999) “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking”, in Sabatier, P. op.cit. pp. 97-116.

Zahariadis, N. (1999) “Ambiguity, time and multiple streams”, in Sabatier, P. (ed) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.

 

Lectures obligatòries (II):

Ansell, C. 2017 "Improving policy implementation through collaborative policymaking", PolicyandPolitics, 45 (3): 467-486.

Elmore, R.1993. “Organizational models of social program implementation” in Hill, M. The policy process. A reader. Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

Howlett, M.; Ramesh, M. ; G. Capano (2020) “Policy-makers, policy takers and policy tools. Dealing with behavioural issues in policy design”, Journal of Comparative Policy Analysis . Research and Practice, 22(6):487-497

Hupe, P.L.; Hill, M.J. (2016) “’And the rest is implementation.’ Comparing approaches to what happens in policy processes beyond Great Expectations”, Public Policy and Administration, 3(2): 103-121.

Sabatier, P. 1993. “Top-down and bottom-up approaches to implementation research” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

 

Lectures opcionals (problemes, agendes):

Barzelay, M. 2003. “Introduction: The Process Dynamics of Public Management Policy-Making”, International Public Management Journal 6: 251-281;

Barzelay, M. and Gallego, R. 2006 “From ‘new institutionalism’ to institutional processualism’: Advancing knowledge about public management policy change”, Governance, 19(4):531-557;

Dery, D. (1984) Problem Definition in Policy Analysis, University Press of Kansas, Caps.2 i 3, pp.14-36.

Gallego, R. 2003 “Public management policy making in Spain, 1982-1996: policy entrepreneurs and (in)oportunity windows”, International Public Management Journal. 6(3): 283-307.

Gallego, R; Barzelay, M. 2010 “Public Management Policy-Making in Spain: The Politics of Legislative Reform of Administrative Structures, 1991-1997”, Governance 23(2): 277-296. ISSN: 0952-1895)

Lindblom, C. 1991 El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid:INAP, pp.9-53

 

Lectures opcionals (actors, xarxes i rol del sector public):

Blanco, I., Lowndes, V., Pratchett, L. 2011 “Policy Networks and Governance Networks: towards greater conceptual clarity”, Political Studies Review, vol.9: 297-308

De Vries, M.; Nemec, J. (2013) “Public Sector Reform: An Overview of Recent Literature and Research on NPM and Alternative Paths”, International Journal of Public Sector Management, 26(1):4-16.

Ferlie, E. et al. 1996 The New Public Management in Action. Oxford: Oxford University Press. Ch.7, pp. 165-194.

Ferlie, E., Lynn, L.E. Jr and Pollitt, Ch. 2005 The Oxford Handbook of Public Management, New York: Oxford UniversityPress.

Hassenteufel, P.; Smyrl, M.; Genieys, W.; Moreno-Fuentes, F.J. 2010. Programmatic actors and the transformation of European health care states”, Journal of Health Policy, Politics and Law, 35(4): 517-538.

Kickert, W. and Koppenjan, J. 1997 “Public management and network management”, in Kickert W. and Klijn, E., op.cit., pp. 35-61.

Klijn, E. 1997 “Policy networks: An overview”, in Kickert W. and Klijn, E. (eds) Managing complex networks. London:Sage, pp.14-34.

Lane, J.E. 2000.New Public Management, London: Routledge, pp.1-15, 212-225

Pollitt, C. and Bouckaert, G. 2004 Public Management Reform. A Comparative Analysis, Oxford: Oxford University Press.

           

Lectures opcionals (implementació): 

Hogwood, B.; Gunn, L. 1984. Policy analysis for the real world. New York: Oxford University Press. Capítol 11: ”Implementation”, pp.196-218.

Lipsky, M. 1993. “Street level bureaucracy: An introduction” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

 

Avaluació:

Per aquesta sessió caldrà respondre en forma d’assaig (1.000 paraules aproximadament) una de les preguntes proposades. Data de lliurament: abans del 13/10/22.

A clase es treballarà l’aplicació dels conceptes a casos empíric, en grups, i caldrà lliurar el corresponent document.

 

 

 

Quim Brugué: Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la racionalitat deliberativa.

Objectius:

Elements del context: del gerencialisme a la governança

Elements substabtius: de la racionalitat tecnocràtica a la racionalitat deliberativa

Aspectes teòrics: entre el “Speaking Truth to Power” de Wilsdavsky i el “The Intelligence of Democracy” de Lindblom

Exemples pràctiques de diverses polítiques públiques

 

Bibliografia obligatòria

Brugué, Q.; Blanco, I.; Boada, J.  2014 “Entornos y motores para la innovación en las políticas públicas”, Revista del CLAD Reforma y Democracia, 59, p. 5-34.

Simpson, P. et al. 2015 “Assessing the Public’s Views on Prison and Prison Alternatives: Findings from Public Deliberation Research in Three Australian Cities”, Journal of Public Deliberation, 11(2): 1-24.

 

Avaluació

A partir d’un treball de cas fet a classe, presentar un breu treball en grup. Les instruccions es donaran durant el transcurs del cas

NO cal portar els textos llegits.

 

 

 

Roger Soler-i-Martí: Les polítiques de joventut: El repte de les polítiques transversals.

Malgrat que les polítiques de joventut acostumen a tenir una posició perifèrica en les estructures i prioritats governamentals, necessiten tenir incidència sobre algunes de les anomenades hard social policies (com educació, treball o habitatge) per aconseguir els objectius que sovint es proposen. Per això, en el cas de les polítiques de joventut, la governança relacional (la interdepertamentalitat i la interinstitucionalitat) són una repte ineludible. A la sessió es presentarà la naturalesa de les polítiques de joventut en perspectiva comparada, i s’analitzaran les estratègiesde transversalitat i els resultats obtinguts pel cas de Catalunya.

Continguts:

-       Joventut, transicions, identitat i desigualtats

-       El rol de les polítiques de joventut en perspectiva comparada

-       El repte de la incidència de les polítiques de joventut. Transversalitat i govern multinivell

-       Planificació estratègica i governança relacional: el cas del Pla Nacional de la Joventut de Catalunya

 

Lectures obligatòries:

Chevalier, T. (2016). Varieties of youth welfare citizenship: Towards a two-dimension typology. Journal of European Social Policy, 26(1), 3–19. https://doi.org/10.1177/0958928715621710

Brugué, Quim (2019) Els fils invisibles de la governança relacional. El cas de les polítiques de Joventut. In S. Fabra (Ed.) La situació de les polítiques municipals de Joventut a Catalunya. Direcció General de Joventut.

 

Lectures opcionals:

Nico, Magda (2015) Life is cross-sectoral, why shouldn’t youth policies be? Overview of existing information on cross-sectoral youth policy in Europe. EU-CoE Youth Partnership

Șerban, A. M., Barber, T. (2018). Insights into youth policy governance. Council of Europe Publishing.

Soler-i-Martí, R., Fabra, S. & Serracant, P. (2017) ‘Implementation problem of cross-sectoral youth policies at the local level – An analysis of a decade promoting integrality in Catalan municipalities’ in M. Nico & M. Taru (Eds.) Needles in Haystacks: finding a way forward for cross-sectoral youth policy. Council of Europe publishing.

Wallace, C., Bendit, R. (2009).Youth policies in Europe: Towards a classification of different tendencies in youth policies in the European Union. Perspectives on European Politics and Society, 10(3), 441–458. https://doi.org/10.1080/15705850903105868

Walther, A. (2006). Regimes of youth transitions: Choice, flexibilityand security in young people’s experiences across different European contexts. YOUNG, 14(2), 119–139. https://doi.org/10.1177/1103308806062737

Williamson, H., Chevalier, T., & Loncle, P. (2021). Theorizing and Doing Youth Policies: an Interview with Howard Williamson, Youth and Globalization, 3(1), 241-249. doi: https://doi.org/10.1163/25895745-03010010

 

Avaluació:

Per aquesta sessió caldrà respondre en forma d’assaig (1.000 paraules aproximadament) una de les preguntes proposades

 

 

 

Raquel Gallego: Política sanitària

1. Dels mercats sanitaris als sistemes sanitaris: models de sistema de salut.

2, Reformes dels sistemes de salut des de 1980 fins ara

3. Evolució del sistema de salut espanyol i català

 

Lecturas obligatorias

Gallego, Raquel; Subirats, Joan (2011) “Regional welfare regimes and multi-level governance”, Guillén, A.M.; León M. (eds) The Spanish welfare state in European context, Surrey: Ashgate, pp. 97-118. [PDF]

Marí-Klose, P.; Moreno-Fuentes F.J. (2013) “The Southern European welfare model in the post-industrial order”, European Societies, 15(4): 475-492.

Costa-Font, J.; Ferrer i Carbonell, A. (2021) “Does devolution alter the choice of public versus private health care?” Barcelona School of Economics Working Papers, No. 1291.

https://bse.eu/research/working-papers/does-devolution-alter-choice-public-versus-private-health-care

 

Lectures optatives

Gallego, Raquel (dir.)  (2016) Descentralización y desigualdad en el estado autonómico. Valencia: Tirant lo Blanch.

Gallego, Raquel; Ricard Gomà and Joan Subirats. (eds.) (2003) Estado de bienestar y Comunidades Autónomas. Madrid: Tecnos-UPF

Gallego, Raquel (Dir.) (2014) Descentralització i autonomia política: L’impacte de la ideologia i el finançament territorial en els models sanitaris de Catalunya i Andalusia. Barcelona:Institut d’Estudis Autonòmics.

             (http://www.gencat.cat/governacio/pub/sum/iea/IEA_92.pdf)

Gallego, Raquel and Joan Subirats (dir.) (2011) Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i polítiques de benestar. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.

            (https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2011/194392/autdesesp_a2011.pdf )

OECD (2021) Health at a glance 2020-2021. OECD Indicators. OECD Publishing, Paris.

https://www.oecd-ilibrary.org/docserver/ae3016b9-en.pdf?expires=1643707711&id=id&accname=guest&checksum=CB4E76E200167DF860DA0C49579A8189, chapters 2, 5 and 7.

Costa-Font, J. and Hernández-Quevedo, C. (2012) “Measuring inequalities in health: What do we know? What do we need to know?”, Health Policy, 106: 195-206.

Costa-Font, J.; Zigante, V. (2016) The choice agenda in European health systems: the role of middle-class demands, LSE Research Online, Public Money and Management 36(6):409-416. http://eprints.lse.ac.uk

Subirats, Joan and Raquel Gallego. (eds.) (2002) Veinte años de autonomías en España: Leyes, políticas públicas, instituciones y opinión pública. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

 

Avaluació:

Per aquesta sessió caldrà respondre en forma d’assaig (1.000 paraules aproximadament) una de les preguntes proposades. Data de lliurament: abans del 10/11/22.

  

 

 

Sheila González: Polítiques educatives

Las limitaciones de la política educativa en un estado multinivel

Contenidos

-La desigualdad educaiva

-La política educativa en un estado multinivel: descentralización y desconcentración

-4 ámibtos de intervención:

La educación 0-3

La segregación escolar

El tiempo extraescolar

Las políticas de refuerzo y acompañamiento escolar

Errores y omisiones de la política educativa en España

 

Lecturas obligatorias

Benito, R; González, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona:Editorial Mediterrània. [Capítulo 2: Una panorámica general a la segregació i la concentració escolar]

Calero, J; Bonal, X,. (1999). Política Educativa y Gasto Público en Educación. Barcelona: Pomares-Corredor. [Capítulo 2: Planteamientos teóricos de la educación pública en educación]

 

González Motos (2016) ¿Qué impacto tienen las actividades extraescolares sobre los aprendizajes de los niños y los jóvenes? Ivàlua / Fundació Jaume Bofill

 

Save the Children (2019) Donde todo empieza’ - Educación infantil de 0 a 3 años para igualar oportunidades

 

Lecturas complementarias

Bonal, X., Rambla, X., Calderón, E. y Pros, N. (2005). La descentralización educativa en España. Una mirada comparativa a los sistemas escolares de las comunidades autónomas. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer. [Conclusiones]

https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2005/176069/Descentralizacion_educativa_en_Espana_conclusiones.pdf

González & Bonal (2021) . COVID-19 school closures and cumulative disadvantage: Assessing the learning gap in formal, informal and non-formal education, European Journal of Education 56(4), 607-622

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/ejed.12476

 

Evaluación

Con posterioridad a la sesión y en base a los contenidos tratados en ella,losestudiantes elaborarán por parejas ensayo que dé respuesta a una pregunta que será formulada al final de la sesión.

 

  

Tema: Avaluació

15/11: Xavier Ballart i Marc Balaguer Avaluació (I)

Per aquesta part del curs no has de presentar un assaig però has de revisar les lectures obligatòries per tal de tenir coneixement dels materials com a recurs.

La teva avaluació es farà en base a 2 exercicis que et proposaran, per una banda el professor Xavier Ballart i per l’altra, l’equip d’analistes d’Ivàlua. 

 

CONCEPTES, AUTORS BÀSICS I LLENGUATGE - Xavier Ballart

INSTITUCIONALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ - Marc Balaguer

 

Preguntes:

Lectura obligatòria:

-       Guies 1 i 2 d’Ivàlua. Versions en català i en castellà en la web d’Ivàlua.

-       Revista EPUM de l’EAPC n4. Evaluation of Public Policies

http://www.gencat.cat/eapc/epum/N4/index.html

-       The institutionalization of evaluation matters: Updating the International Atlas of Evaluation 10 years later: https://www.researchgate.net/publication/273339192_The_institutionalization_of_evaluation_matters_Updating_the_International_Atlas_of_Evaluation_10_years_later

 

 

22/11: Xavier Ballart i Carla Cordoncillo (Avaluació II)

AVALUACIÓ DE NECESSITATS – Xavier Ballart

AVALUACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ - Carla Cordoncillo

 

Lectura obligatòria:  

-       Guies 1, 2 i 8 d’Ivàlua. Versions en català i en castellà en la web d’Ivàlua

 

Casos estudi de necessitats

-       Avaluació del disseny i implementació del Fons de Solidaritat de l'Aigua d'Aigües de Barcelona

http://www.ivalua.cat/documents/1/15_12_2015_08_02_42_Informe_novembre_2015.pdf

-       Ajuts infants a càrrec 0-16

http://www.ivalua.cat/documents/1/07_09_2016_08_20_49_Informe_completV4.pdf

 

Casos estudi d’implementació

-       Avaluació del programa Escola de Segones Oportunitats (2020).

https://ivalua.cat/sites/default/files/2021-06/Informe_definitiu_escola%20Segones%20Oportunitats.pdf

-       Avaluació de la Llei 17/2015d’igualtat efectiva de dones i homes, de l’Institut Català de les Dones. (Disponible al web d’Ivàlua)

 

 

 

29/12: Xavier Ballart i Anna Segura (Avaluació III)

AVALUACIÓ D’IMPACTE-Xavier Ballart i Anna Segura

 

Lectura obligatòria:

-       Guia 5 d’Ivàlua. Versions en català i en castellà en la web d’Ivàlua.

-       Guia 11 d’Ivàlua. Versions en català i en castellà en la web d’Ivàlua.

-       Ballart X.; Riba, C. (1996) Políticas de Seguridad: el caso del uso del casco en Barcelona. Hacienda Pública Española, 135: 7-1

 

Casos avaluació d’impacte

-        Avaluació del programa de suport a les persones tutelades i ex tutelades

https://dretssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Analisi-5

-        Informe final Avaluació dels Programa Exit (seccions 4 i 6): https://ivalua.cat/ca/avaluacio/educacio/exit-curs

 

 

12/12: Xavier Ballart i Ramon Sabes-Figuera (Avaluació IV)

UTILITZACIÓ D’INDICADORS PER AVALUACIÓ  - Xavier Ballart

AVALUACIÓ ECONÓMICA - Ramon Sabes

 

Lectura obligatòria:

-       Mòdul sobre indicadors preparat per XB. Versions en català i en castellà.

-      Guies 9, i 14 d’Ivàlua. Versions en català i en castellà en la web d’Ivàlua

 

Casos estudi

ž  Ballart, X. Galais,C. 2019, ¿Gestión pública, privada o por el tercer sector? Diferencias en los resultados en atención primaria de Cataluña, Atención Primaria,Vol. 51(10):610-616 (10.1016/j.aprim.2018.08.006)

-       Avaluació econòmica de l’impost sobre begudes ensucrades envasades: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/salut/impost-sobre-begudes-ensucrades-envasades-ibee

 

 

 

Ismael Blanco i Ricard Gomà: Polítiques urbanes municipalisme i governs locals

Objectius:

Analitzarem el paper de les polítiques públiques urbanes en les dinàmiques de transformació social, econòmica i mediambiental en el context de la globalització. Definirem les polítiques urbanes com a polítiques multinivell, multidimensionals i basades en interacciones creuades entre actors públics, privats i comunitaris. Identificarem els components principals de la “nova agenda urbana” a les que les polítiques urbanes han de fer front. Discutirem el pes específic dels governs locals en el marc de les polítiques urbanes i el paper del nou municipalisme. Posarem l’accent en dos àmbits de política pública urbana com a àmbits en els que fer aterrar totes les reflexions assenyalades: les polítiques de transformació de barris i les polítiques socials de proximitat. 

Preguntes:

Quina importància hem de donar a les ciutats i a les polítiques urbanes en un món globalitzat?

Quin pes específic tenen els governs locals en aquest context i quin paper pot jugar el (nou) municipalisme?

Quin paper té l’espai urbà en la reproducció de les desigualtats socials i quina incidència hi poden tenir les polítiques de transformació de barris?

Quina importància tenen avui les polítiques socials de proximitat i quins són els seus principals reptes?

Sessions

1. Ciutats, polítiques urbanes i polítiques de transformació de barris. Ismael Blanco.

Esquema de la sessió:

- Significat i importància de les polítiques urbanes

- La segregació urbana com a exemple

- Polítiques de transformació de barris: models, hipòtesis del canvi i resultats

Referències bàsiques: 

Blanco, I., Subirats, J. (2012) "Políticas urbanas en España. Dinámicas de transformación y retos ante la crisis" a Geopolíticas 3(1): 15- 33 http://revistas.ucm.es/index.php/GEOP/article/download/39304/38729

Nel·lo, O., Blanco, I. (2015) La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona. Pla EstratègicMetropolità de Barcelona. https://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf

Antón, F., Porcel, S. (coords.) (2021) Metrópolis, vulnerabilidad urbana y políticas de mejora de barrios. Número monográfico. Revista PAPERS, 63. https://iermb.uab.cat/es/revistapapers/n-63-metropolis-vulnerabilidad-urbana-y-politicas-de-mejora-de-barrios/ 

 

 

2. Municipalisme: governs locals i polítiques públiques. Ricard Gomà.

Esquema de la sessió:

-Models clàssics de Govern Local en perspectiva comparada

-Governs Locals en un nou context de governança multinivell

-Canvi d’època i nou municipalisme

-Nova Agenda Urbana: les polítiques públiques

-Municipalisme i innovació democràtica: participació, iniciatives ciutadanes i cocreació

 

Referències bàsiques:

-Blanco, I. Gomà, R. (2016) El municipalisme del bé comú. Barcelona: Icaria

 

-Blanco, I., Gomà, R., Subirats, J. (2018) "El nuevo municipalismo: derecho a la ciudad y comunes urbanos". GAPP. Nueva Época. Num. 20. 

https://revistasonline.inap.es/index.php/GAPP/article/view/10491 

 

-Martí, S. et.al. (2018) Movimientos sociales y derecho a la Ciudad. Barcelona: Icaria

 

-Gomà, R. (2020) Derechos sociales y derecho a la ciudad. Municipalismo, bienestar de proximidad y agenda urbana. VIII INFORME FOESSA. Documento de trabajo 6.6 

https://www.foessa.es/main-files/uploads/sites/16/2019/05/6.6.pdf 

 

-Nel·lo, O. Blanco, I. Gomà, R. (2022) El apoyo mutuo en tiempos de crisis. Buenos Aires: CLACSO

 

 

Avaluació

L’avaluació consistirà en la redacció d’un únic assaig a l’entorn de qüestions que reflectiran el que s’ha tractat a les dues sessions.