Logo UAB
2022/2023

Grans temes en Història de la Ciència

Codi: 42280 Crèdits: 15
Titulació Tipus Curs Semestre
4313223 Història de la ciència: ciència, història i societat OT 0 1

Professor/a de contacte

Nom:
Agustí Nieto Galan
Correu electrònic:
agusti.nieto@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Altres indicacions sobre les llengües

Pot haver-hi alguna sessió en castellà i alguna sessió en anglès.

Equip docent

Agustí Nieto Galan
Jorge Molero Mesa
Jaume Sastre Juan
Miquel Carandell Baruzzi
Silvia Cora Levy Lazcano
Monica Balltondre Pla

Equip docent extern a la UAB

Daniele Cozzoli (UPF)
Emilia Calvo (UB)
Jaume Valentines Álvarez (UNL)
Jesús Galech (UB)
Jon Arrizabalaga (CSIC)
Maria Rosa Massa (UPC)
Oliver Hochadel (CSIC)
Stefan Pohl
Tayra Lanuza-Navarro

Prerequisits

És un mòdul obligatori en l'itinerari acadèmic de recerca del màster. Capacita i prepara a l’estudiant per a la realització, al segon semestre, dels mòduls de recerca (M5 + M9), amb garanties d’èxit.

Objectius

Com escriure la història de la ciència al segle XXI? Per a poder respondre a aquesta pregunta complexa, el mòdul proporciona a l’estudiant una aproximació crítica a diferents escoles, temes i problemes de què s’ocupa la història de la ciència com a disciplina acadèmica, i convida a treure’n conclusions útils d’actualitat. Es tracta d’un mòdul historiogràfic, on les mirades plurals i sovint controvertides en relació a determinats esdeveniments del passat tenen prioritat per sobre dels consensos sobre aquests mateixos temes –més propis del mòdul M1.

Competències

  • Analitzar les perspectives plurals sobre el passat de la ciència que han desenvolupat diferents autors i escoles, i ubicar-se raonadament en relació amb aquestes visions.
  • Aplicar el coneixement històric de la ciència en aquells àmbits que tenen relació amb la comunicació, la cultura material i lensenyament de la ciència.
  • Aplicar els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina en la construcció de narratives històriques diverses.
  • Demostrar una cultura històrica sòlida per ubicar amb precisió els grans esdeveniments del passat: autors, teories, experiments, pràctiques, etc. i les etapes d'estabilitat i de transformació.
  • Desenvolupar una narrativa històrica original i interdisciplinària, que integri la cultura humanística i la científica.
  • Interpretar, comentar i editar textos científics del passat de la ciència i ubicar-los de manera rigorosa en el seu context històric.
  • Recollir i valorar de manera crítica informació per a la resolució de problemes, dacord amb els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Treballar de manera autònoma, resoldre problemes i prendre decisions amb propostes innovadores.
  • Treballar en equip, amb capacitat de lideratge i iniciativa, de manera interdisciplinària.
  • Utilitzar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en la investigació, i també aplicar-les a lactivitat professional.

Resultats d'aprenentatge

  1. "Identificar espais dintersecció entre la cultura humanística i la científica: ciència i religió; ciència i el poder; ciència i tecnologia; ciència i gènere."
  2. Analitzar críticament els moments històrics de canvi, transformació i, fins i tot, revolució en el pensament científic.
  3. Analitzar críticament les principals escoles dhistoriadors de la ciència que shan gestat al llarg del segle XX: positivisme, historicisme i sociologia.
  4. Analitzar una determinada teoria científica en la seva dimensió històrica des d'una perspectiva cultural i social.
  5. Avaluar la contribució dels grans paradigmes en la història de la ciència: heliocentrisme, geocentrisme, creacionisme, evolucionisme, etc.
  6. Confeccionar una bibliografia crítica dun determinat problema en història de la ciència a partir de bases de dades i repertoris.
  7. Contextualitzar i analitzar amb rigor les diferents fonts secundàries.
  8. Demostrar coneixements avançats sobre historiografia de la ciència.
  9. Demostrar hàbits metodològics en el comentari de textos representatius de les principals escoles historiogràfiques.
  10. Desconstruir correctament les notes a peu de pàgina a lhora danalitzar litinerari intel·lectual dun determinat autor i ubicar-lo, així, en una determinada escola historiogràfica.
  11. Descriure els grans experiments de la història de la ciència entesos en el seu context històric.
  12. Desenvolupar narracions històriques diverses (visions plurals) del mateix esdeveniment de la ciència del passat.
  13. Distingir els canvis fonamentals que shan produït en la història de la ciència abans i després de la contribució de Thomas S. Kuhn.
  14. Distingir les grans figures de la història de la ciència enteses en el seu context històric.
  15. Distingir les tendències historiogràfiques recents que perceben la ciència com un fenomen cultural de circulació de coneixement (knowledge in transit).
  16. Escriure ressenyes crítiques dobres representatives en història de la ciència.
  17. Exposar lestat de la qüestió dun determinat problema historiogràfic a partir de la identificació i anàlisi de la bibliografia pertinent.
  18. Identificar el pes dels factors socials i culturals en les diferents escoles historiogràfiques.
  19. Integrar factors intel·lectuals i materials (interns i externs) a lhora de desenvolupar una narrativa històrica de la ciència.
  20. Integrar noves fonts primàries (instruments científics, espais de pràctica científica, màquines, etc.) com a agents duna nova història social i cultural de la ciència.
  21. Recollir i valorar de manera crítica informació per a la resolució de problemes, dacord amb els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina.
  22. Relacionar aquestes noves fonts materials de la ciència amb les tradicionals fonts primàries textuals.
  23. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  24. Treballar de manera autònoma, resoldre problemes i prendre decisions amb propostes innovadores.
  25. Treballar en equip, amb capacitat de lideratge i iniciativa, de manera interdisciplinària.
  26. Ubicar les fonts secundàries en el context històric en el qual van ser escrites, difoses i contestades.
  27. Utilitzar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en la investigació, i també aplicar-les a lactivitat professional.

Continguts

El curs està organitzat en dos blocs:

A. Metodologia i desenvolupament de la disciplina: introdueix a l’estudiant en la bibliografia, enfocaments i metodologia de recerca en història de la ciència. Proporciona també una panoràmica del desenvolupament de la disciplina al llarg del segle XX.

B. Temes i problemes: explora la relació de la ciència amb determinats temes i problemes fronterers, des d’una perspectiva historiogràfica.

A. METODOLOGIA I DESENVOLUPAMENT DE LA DISCIPLINA

1

Presentació. La història de la ciència com a disciplina acadèmica: Eines i recursos.

2

Els orígens de la història de la ciència: Sarton

3

La primera sociologia: Merton

4

Els orígens de la història de la ciència: Koyré

5

Thomas Kuhn i la Guerra Freda

6

El gir sociològic

7

Sessió de síntesi. Crítica de textos

Preparació del primer exercici

 

B. LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA: TEMES I PROBLEMES

8

Ciències Humanes

9

Medicina

10

Història ambiental

Lliurament primer exercici

11

Gènere (I)

12

Gènere (II)

13

Art

14

Religió

15

Matemàtiques (I)

16

XVII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica de la SCHCT, Ciutat de Palma, 17, 18 i 19 de novembre

https://17-thct.iec.cat/

17

Matemàtiques (II)

Lliurament segon exercici

18

Tecnologia

19

Tecnologia  

 

20

Sessió de seguiment de l’assaig historiogràfic. Presentació oral de la lectura escollida per l’assaig final

21

Història global

22

HPS

23

Early Modern Science

24

Amèrica Llatina

25

Públics

 

26

Història Urbana

 

27

Boundaries

28

Diplomàcia

29

Hegemonia Cultural

30

Sessió final de síntesi

Lliurament tercer exercici

Metodologia

El professor prepara un seguit de lectures que es discuteixen posteriorment en exposicions i debats a classe.

L'alumne construeix un assaig historiogràfic al llarg del mòdul a partir de les lectures i debats setmanals.

Els alumnes elaboren tres assaigs relacionats amb diversos temes del mòdul. 

La recerca bibliogràfica autònoma permet també a l'alumne conèixer un determinat estat de la questió en temes i problemes en història de la ciència del seu interés.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals, expositives 94 3,76 1, 2, 3, 5, 8, 11, 12, 13, 14, 18, 19, 21
Tipus: Supervisades      
Exposicions orals, tutories i presentacions de treballs 46 1,84 1, 2, 3, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 24, 25
Tipus: Autònomes      
Estudi personal, elaboració de treballs, lectura i anàlisi d'articles 225 9 1, 2, 3, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 21, 24, 25, 27

Avaluació

El mòdul proporciona a l’estudiant una metodologia de treball que ha de poder desenvolupar durant tot el màster. Després de la corresponent tutorització, l’estudiant escollirà un possible l‘autor/a de l’assaig historiogràfic. També desenvoluparà les seves habilitats historiogràfiques mitjançant l’exercici 1 (clàssic), l’exercici 2 (un tema dels Companions/Readers) i l’exercici 3 (article especialitzat). El coordinador assignarà a cada estudiant un professor tutor que el guiarà en la confecció de l’assaig historiogràfic.

L’avaluació es realitzarà a partir de les activitats següents: 

 

Activitat

Pes

 

Primer exercici: Comentari historiogràfic d’un text clàssic del bloc A: S’assignarà un text clàssic d’alguns dels autors (o de les seves escoles) del bloc A (Sarton, Koyré, Merton, Kuhn, etc), que caldrà comentar de manera critica en un text de 1000 paraules, presentat en un format prèviament definit

Lliurament: 20-10-2022.

15%

 

Segon exercici: Comentari historiogràfic d’un article de Companion/Reader: S’assignarà un article especialitzat d’algun dels temesque apareixen en els Companions/Readers (Olby et al., Hessenbruch, Heilbron, Lightman), que caldrà comentar de manera crítica en un text de 1000 paraules, presentat en un format prèviament definit.

Lliurament: 22-11-2022

15%

 

Tercer exercici: Comentari historiogràfic d’un article del bloc B:

S’assignarà un article especialitzat d’algun dels temes que apareixen en el bloc B, que caldrà comentar de manera crítica en un text de 1000 paraules, presentat en un format prèviament definit.

Lliurament: 26-01-2023

15%

 

Presentació oralde la monografiaescollida per a l’assaig historiogràfic. Presentació breu de l’autor, de les idees principals de l’obra i del posicionament historiogràfic del llibre.

Exercici a l’aula el dia: 13-12-2022

20%

 

Redacció d’un assaig historiogràfic d’una extensió de 5000 paraules. L’assaig es centrarà en l’anàlisi de l’obra d’un determinat autor i de la seva contribució a la historiografia de la ciència. Cal escollir una de les obres que us proposem a l’apèndix.

L’assaig ha de partir de la presentació de l’autor (500 paraules) i d’un resum de la lectura (1000 paraules) per arribar a la identificació i discussió historiogràfica de l’obra (3500 paraules). Un vegada situat el posicionament historiogràfic de l’obra amb una discussió raonada, cal comparar-lo amb altres aproximacions al mateix tema (situant-les en el temps) i fer-ne una crítica raonada: veure quines implicacions té aquella aproximació historiogràfica, com està construint el seu objecte d’estudi, els problemes metodològics que presenta, etc. 

Proporcionarem un model d’article que caldrà seguir per a qüestions formals en l’elaboració de l’assaig. La correcció formal i lingüística comptarà en la qualificació final de l’exercici.

Lliurament de l’assaig historiogràfic: 03-02-2023

35%
       

Si un estudiant no supera alguna de les proves, podrà presentar-ne una versió revisada al final del mòdul. Les presentacions orals no són recuperables.

En cas que les activitats i proves de l’assignatura no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de TEAMS, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Comentari historiogràfic d'un article de Companion/Reader 15% 2 0,08 3, 5, 8, 13, 14, 21, 24
Comentari historiogràfic d'un article del bloc B 15% 2 0,08 8, 9, 13, 15, 18, 19, 23, 25
Comentari historiogràfic d'un text clàssic del bloc A 15% 2 0,08 3, 5, 8, 13, 14, 16, 21, 24
Exposició Oral 20% 2 0,08 4, 7, 10, 15, 20, 22, 24, 26, 27
Redacció d'un assaig historiogràfic 35% 2 0,08 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 26

Bibliografia

Base de dades History of Science, Technology and Medicine

La UAB s'ha subscrit a la base de dades “History of Science, Technology and Medicine”, que inclou la base de dades bibliogràfica d'Isis i la History of Science Society (HSS). Tenim 4 accessos simultanis. Hi podeu accedir de la següent manera:

1) Aneu a https://www.uab.cat/biblioteques/

2) Cliqueu “Bases de Dades” (necessitareu el vostre NIU i password)

3) Busqueu la base de dades: “History of Science, Technology & Medicine”

4) Cliqueu sobre la referència i trobareu l’enllaç directe a la base de dades.

Bibliografia  

Companions/Readers/Diccionaris/Obres panoràmiques

BYNUM, William F. & Roy PORTER (eds.) (1993). Companion Encyclopedia of the History of Medicine. London: Routledge, 2 vols.

BYNUM, William F.; BYNUM, Helen (eds.) (2006). Dictionary of Medical Biography. Westport: Greenwood, 5 volumes.

GILLESPIE, Charles (ed.) (1970/90). Dictionary of Scientific Biography. New York: Charles Scribner's Sons.

(*)HEILBRON, John L. (ed.) (2003). The Oxford Companion to the History of Modern Science. Oxford: Univ. Press.

BIAGIOLI, Mario (ed.) (1999). The Science Studies Reader. New York: Routledge.

HACKETT, Edward J. et al., eds., The Handbook of Science and Technology Studies, 3ª ed., Cambridge, MA: MIT Press.

(*)HESSENBRUCH, Arne (ed.) (2000). Reader’s Guide to the Historry of Science. London: Fitzroy Dearbour.

(*)LIGHTMAN, Bernard V., A Companion to the History of Science. Chichester: Wiley Blackwell, 2016

PATTON, Lydia (ed.) (2014). Philosophy, Science, and History: A Guide and Reader. New York: Routledge.

(*)OLBY, Robert; Geoffrey CANTOR; John CHRISTIE; Jonathan HODGE, eds. (1990) Companion to the History of Modern Science. London: Routledge.

The Cambridge History of Science. Cambridge: Cambridge University Press, 8 vols. 

PESTRE, Domique (ed.) (2015). Histoire des sciences et des savoirs. Paris: Seuil, 3 vols.

Historiografia 

DOEL, Ronald E., SÖDERQVIST, Thomas (2006). The Historiography of Contemporary Science, Technology, and Medicine: Writing Recent Science, London: Routledge.

FOX, Robert,  KOKOWSKI, Michał,  "Historiography of Science and Technology in Focus. A Discussion with Professor Robert Fox." Studia Historiae Scientiarum 16 (2017): 69-119.

GAVROGLU, Kōstas, CHRISTIANIDIS, Jean., NICOLAIDIS, E. Trends in the Historiography of Science. Dordrecht ; London: Kluwer Academic, 1994.

GAVROGLU, Kostas (2007). O Passado das Ciências como História. Porto: Porto Editora.

GRAHAM, L. W. LEPENIES,  P. WEINGART (eds.) (1987). Functions and Uses of Disciplinary Histories. Dordrecht: Springer.

GOLINSKI, Jan (1998). Making Natural Knowledge. Constructivism and the History of Science. Cambridge University Press.

KRAGH, Helge (1989; 2007). Introducción a la historia de la ciencia. Barcelona: Crítica.

SOLÍS, Carlos (ed.) (1994). Razones e intereses. La historia dela ciencia después de Kuhn. Barcelona: Paidós.

SOLÍS, Carlos (ed.) (1998). Alta tensión: historia, filosofía y sociología de la ciencia. Ensayos en honor de Thomas S. Kuhn. Barcelona: Paidós.

Obres per a l’assaig historiogràfic

Cal escollir un llibre de la llista següent. Hi trobareu els llibres més prestigiosos en història de la ciència, que han obtingut premis des del anys 1960 ençà:

Award-Winning Books - History of Science Secondary Sources by Type - LibGuides at The University of Oklahoma Libraries

Programari

El mòdul no requereix cap programari específic especial.