Pràctica Clínica Assistencial II
Codi: 106720 Crèdits: 3| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502442 Medicina | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Beatriz Molinuevo Alonso
- Correu electrònic:
- beatriz.molinuevo@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
Grups de pràctiques en català i en castellàEquip docent
- Rafael Azagra Ledesma
- Javier Mundet Tuduri
- Xavier Flor Escriche
- Lydia Gimenez Llort
- Ana María Altaba Barcelo
- Joan Juvanteny Gorgals
- Francisco Lopez Exposito
- Maria Isabel Gonzalez Saavedra
- Pablo Oromendia Rodríguez
- Sebastián Juncosa Font
- Clara Alavedra Celada
- Silvia Guell Parnau
- Lucas Mengual Martinez
- Jose Maria Bosch Fontcuberta
- Judit Llussa Arboix
- Maria Asuncion Wilke Trinxant
- Raquel Tienda Carretero
- Maria Antonia Llauger Rossello
- Victor Miguel Lopez Lifante
- Guillem Fluxa Terrasa
- Jose Miguel Llovet Lombarte
- Montserrat Bare Mañas
- Miriam Mulero Collantes
- Clara Pretus Gomez
- Maria Luz Bravo Vicien
- Raquel Gayarre Aguado
- Pascual Roig Cabo
- Esther Limon Ramirez
- Miquel Cirera Perich
- Pablo Hidalgo Valls
- Elisabeth Navarro Fontanellas
- Mónica Rebollar Gil
- Anna Estafanell Celma
- David Lacasta Tintorer
- Yolanda Pardo Cladellas
- Joan Taberner Viera
- Yoseba Canovas Zaldua
- F. Xavier Cos Claramunt
- Nuria Piquer Farres
- Oren Contreras Rodriguez
Prerequisits
És necessari que l'alumnat hagi superat l'assignatura Pràctica Clínica Assistencial I del Grau de Medicina. A més, l'alumnat haurà adquirit un nivell de coneixements bàsics sobre:
- L'estructura, l'organització i els recursos de l'atenció primària i els diferents components de l'Equip d'Atenció Primària (EAP).
- El personal que integra l'EAP, els seus perfils, les seves funcions i les relacions interprofessionals.
L'alumnat adquirirà el compromís de preservar la confidencialitat i el secret professional de les dades que pugui tenir accés per raó dels aprenentatges als serveis assistencials i dels materials audiovisuals. També en mantenir una actitud d'ètica professional en totes les seves accions.
Objectius
L'assignatura Pràctica Clínica Assistencial II s'imparteix a segon curs del Grau de Medicina i forma part de la Matèria Pràctica Clínica amb l'objectiu d'apropar a l'alumnat a la pràctica clínica des del primer any de carrera. L'experiència viscuda a l'assignatura Pràctica Clínica Assistencial I ha permès a l'alumnat conèixer el funcionament d'un Centre d'Atenció Primària i tenir un primer contacte amb persones usuàries del sistema de salut.
Atès que l'exercici de la Medicina es basa en una relació interpersonal que es dur a terme dins d’un context comunitari amb l'assignatura Pràctica Clínica Assistencial II es pretén que l'alumnat comenci a copsar la importància de les conductes, els estats psicològics, les creences, les expectatives, els desitjos, les actituds de les persones i la comunitat en la que habiten en els seus processos de salut-malaltia, així com de la rellevància de les habilitats comunicatives del personal sanitari en la relació amb pacients i familiars i amb altres professionals.
De manera més específica, l'assignatura Pràctica Clínica Assistencial II té com a objectius: 1) millorar la integració dels elements de la comunicació verbal i no verbal per a la comprensió de l'activitat assistencial; 2) aprofundir en l'atenció centrada en el/la pacient i l'aplicació del model biopsicosocial; 3) conèixer i facilitar els ressorts de la motivació de pacients pel canvi de conductes mitjançant el model de l'entrevista motivacional; 4) transmetre la importància de mesurar, registrar i sistematitzar la informació que rebem tant de l’anamnesi com de l’exploració física (fase exploratòria de l’entrevista) 5) reconèixer, en la seva comunitat, els determinants socials i els actius en salut que poden influir en el procés salut-malaltia.
L'assoliment de les competències de l'assignatura permetrà a l'alumnat començar la seva formació en habilitats interpersonals i comunicatives que es relacionen amb l'obtenció de major informació i més acurada, la millora del nivell de satisfacció de pacients i de professionals sanitaris, un major nivell de precisió diagnòstica, el disseny d'un pla terapèutic adaptat a les característiques dels/de les pacients i una major probabilitat de compliment terapèutic entre altres. Ampliarà la visió de la salut com a objectiu individual i determinat per l’assistència sanitària cap a una visió de salut com a objectiu col·lectiu a dins d’una comunitat determinat també per les seves estructures i relacions entre les persones.
Competències
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Demostrar que coneix les organitzacions nacionals i internacionals de salut i els entorns i condicionants dels diferents sistemes de salut.
- Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a l'autonomia del pacient, a les seves creences i cultura, amb respecte a altres professionals de la salut, demostrant habilitats de treball en equip.
- Escoltar amb atenció, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes que afligeixen al malalt i comprendre el contingut d'aquesta informació.
- Establir una bona comunicació interpersonal que capaciti per dirigir-se amb eficiència i empatia als pacients, als familiars, acompanyants, metges i altres professionals sanitaris.
- Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
- Reconèixer el rol de la complexitat, la incertesa i la probabilitat en la presa de decisions de la pràctica mèdica.
- Tenir capacitat de treballar en un context internacional.
- Valorar críticament i utilitzar les fonts d'informació clínica i biomèdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les limitacions que hi ha en la interpretació de la conducta mitjançant la comunicació no verbal.
- Aplicar els elements essencials de la bioètica (drets del pacient, obligacions del metge).
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Conèixer els elements bàsics de la comunicació de resultats de la recerca clínica.
- Descriure el procés de comunicació i el seu efecte sobre la relació professional-pacient.
- Detectar emocions a través de la comunicació no verbal en un context de relació professional sanitari-pacient.
- Detectar formes de relació entre la conducta verbal i la no verbal en un context de relació sanitari-pacient.
- Diferenciar els riscs de població amb els riscs individuals.
- Distingir els diversos components de la comunicació no verbal en un context de relació professional sanitari-pacient.
- Explicar els elements a tenir en compte per valorar el paper del pacient en la presa de decisions respecte a la seva salut i respecte a l'assistència mèdica que rep als CAP.
- Identificar els diferents professionals de l'equip assistencial, així com els perfils i les funcions que tenen i les relacions entre ells.
- Identificar els elements bàsics de l'entrevista metge-pacient en un entorn propi d'alta accessibilitat i presència, amb atenció longitudinal.
- Identificar l'estructura, l'organització i els recursos de l'atenció primària i els diferents components de l'EAP.
- Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
- Qüestionar un model simple per explicar l'estat de salut/malaltia de les persones.
- Tenir capacitat de treballar en un context internacional.
Continguts
- Seminari especialitzat (SESP) 1. La teva salut es al teu codi postal. La persona i la seva comunitat ¿Cóm influeix en el procés salut-malaltia?
- Seminari 2. El model biopsicosocial i l'entrevista centrada en el/la pacient en la pràctica assistencial.
- Seminari 3. Elements de negociació i l'entrevista motivacional en la consulta. El principi d'autonomia.
- Seminari 4. Exploració física integrada a l’entrevista clínica.
- Seminari 5. Projectes comunitaris com abordatge de determinats problemes de salut.
- Pràctica de laboratori (PLAB) 1. La comunicació no verbal: concepte, característiques i components.
- PLAB 2. L'expressió i detecció d'emocions a través de la comunicació no verbal. Funcions de la comunicació no verbal en la pràctica assistencial.
- PLAB 3. Factors d’influència en la interpretació de la comunicació no verbal.
- PLAB 4. La comunicació no verbal en diversos contextos de relació assistencial: visita presencial, telemedicina i visita domiciliària.
Metodologia
L'assignatura Pràctica Clínica Assistencial II és una assignatura bidepartamental.
El Departament de Medicina s'encarrega de la docència vinculada als:
- 5 seminaris (SESP) que tenen lloc a la Unitat Docent de Ciències Mèdiques Bàsiques (UDCMB). Cada seminari dura 2 hores i es realitza en grups d'aproximadament 20 alumnes.
Al primer seminari, dins de cada grup de pràctiques es crearan equips de treball formats per aproximadament 5 persones que treballaran un cas pràctic relacionat amb les practiques als Centres d’Atenció Primària (CAPs). Els equips de treball es mantindran a les diverses activitats docents vinculades als SESP i a les PLAB. Una persona de cada equip exercirà el rol interlocutor/a i serà l'encarregada de fer els lliuraments de treballs i de mantenir la comunicació amb el professorat.
El cas es presentarà oralment en el cinquè seminari (veure Apartat Avaluació).
Els membres de l'equip de professorat responsables d'aquesta part són: Xavier Mundet Tuduri, Raquel Gayarre Aguado i Esther Limón Ramírez.
El Departament de Psiquiatria i Medicina Legal s'encarrega de la docència vinculada a les:s
- 4 sessions de pràctiques de laboratori (PLAB) que tenen lloc a la UDCMB en grups d'aproximadament 20 alumnes (les sessions 1 i 4 tenen una durada d'1 hora i mitja i les sessions 2 i 3 de 3 hores).
La professora responsable és Beatriz Molinuevo Alonso.
L'alumnat realitza 3 estàncies (Pràctica Clínica Assistencial; PCA) en un Centre d'Atenció Primària de 4 hores de durada cadascuna (1-2 alumnes per preceptor/a) vinculades als coneixementsi competències adquirits als SESP iPLAB.
Els membres de l'equip de professorat responsables d'aquesta part són: Xavier Mundet Tuduri, Raquel Gayarre Aguado, Esther Limón Ramírez i Beatriz Molinuevo Alonso.
La sol·licitud de CAP es realitzarà des de SIGMA@: https://sia.uab.es/Matrícula i expedient/Inscripció al treball de Fi d'Estudis/Pràctiques
Les dades de contacte per a peticions justificades de canvis i les incidències són:
- Coordinació general: Beatriz.Molinuevo@uab.cat
- Coordinació de seminaris (SESP): Xavier.Mundet@uab.cat (Dep. Medicina)
- Coordinació pràctiques (PLAB): Beatriz.Molinuevo@uab.cat (Dep. Psiquiatria i Medicina Legal)
- Incidències CAP: pca.medicina@uab.cat
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| PRÀCTIQUES CLÍNIQUES ASSISTENCIALS (PCA) | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| PRÀCTIQUES DE LABORATORI (PLAB) | 9 | 0,36 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 14, 16 |
| SEMINARIS ESPECIALITZATS (SESP) | 10 | 0,4 | 2, 3, 5, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Tipus: Autònomes | |||
| ELABORACIÓ DE TREBALL (GRUPAL) | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14 |
| ESTUDI PERSONAL | 26 | 1,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15 |
| INFORMES D'INTERÈS (PROTOCOLS D'OBSERVACIÓ) | 3 | 0,12 | 1, 3, 6, 7, 9, 10, 12, 14, 16 |
Avaluació
REQUISITS PER SUPERAR L'ASSIGNATURA:
- Assistència mínima a quatre seminaris (SESP) programats a la Unitat Docent de Ciències Mèdiques Bàsiques (UDCMB, Bellaterra).
- Assistència mínima a tres sessions de pràctiques de laboratori (PLAB) programades a la UDCMB (Bellaterra).
- Realització de les tres estades (pràctica clínica assistencial, PCA) en un Centre d'Atenció Primària (CAP) amb qualificació d'apte.
- Lliurament en grup de tres protocols d'observació (un per cada visita PCA).
- Participació en un treball grupal i en la defensa oral.
- Tenir una nota igual o superior a 5 a l'examen.
AVALUACIÓ
L'avaluació continuada de l'assignatura Pràctica clínica assistencial II es farà a partir de:
a) Assistència i participació activa als seminaris i a les sessions pràctiques:
L'assistència als cinc seminaris (SESP) generarà una nota de 10. La no assistència a algú dels quatre primers seminaris generarà una nota de 0.
L’assistència al cinquè seminari és obligatòria (s’exposa el treball grupal i s’avalua).
L'assistència a les quatres sessions pràctiques de laboratori (PLAB) generarà una nota de 10. L'assistència a tres de les quatre pràctiques generarà un nota de 0.
Durant cada visita al CAP, cada estudiant disposarà d'un protocol d'observació específic per tal d'entrenar les competències proposades pel professorat a les sessions prèvies de SESP i PLAB i poder recollir observacions que li resultaran d'utilitat per a posteriorment treballar en grups petits (equips de treball fixes de 5 persones establerts dins de cada grup de pràctiques). La persona interlocutora de cada equip haurà de lliurar a través del Campus Virtual cada protocol treballat en grup (un total de tres) dins del calendari de lliuraments previst al començament de l'assignatura al segon semestre. Aquests protocols són matèria de treball durant les PLAB. L'alumnat disposarà d'un guió i rúbriques d'avaluació al campus virtual. Cada protocol grupal lliurat en el termini establert (sessió corresponent de pràctiques) generarà una nota segons una escala de tres valors: Regular (0); Bo (5) i Excel·lent (10). En el cas que un protocol no sigui apte, el professorat podrà requerir al grup repetir-lo i indicarà la qualificació màxima que es podrà obtenir en una segona revisió. Els membres de cada equip de treball tindran la mateixa qualificació. L’alumnat posar consultar la retroalimentació sobre el treball i les a través de l’eina Qualificacions del Campus Virtual.
El professorat pot requerir que l'alumnat expliqui a l’aula els casos observats i descrits als protocols individuals.
Aquesta part té un pes del 19% a la nota final de l'assignatura que quedaria repartida de la següent manera:
- Seminaris: 5%
- Pràctiques: 5%
- Protocols d’observació: 9% (cada protocol pesa un 3%)
b) Examen:
L'examen és una prova de preguntes d'elecció múltiple amb cinc opcions de resposta (una única resposta vàlida). S’aplicarà una correcció per descomptar els encerts a l’atzar [Puntuació corregida= (encerts-(errors/4))] que serà transformada en una nota que pot variar entre 0 i 10.
La data d'examen serà la data programada segons el calendari oficial de la Facultat de Medicina.
La matèria a avaluar correspon a tots els continguts teòrics i pràctics de l'assignatura. El L’alumnat disposarà de material d’estudi al Campus Virtual, que s’haurà de completar amb el llibre de referència de l'assignatura (Introducció i capítols de l'1 al 7; veure apartat Bibliografia específica) i amb lectures que s’indicaran a determinades sessions.
L'examen es considera superat amb una nota de 5 o superior.
Després de cada examen, l'alumnat disposarà d'un període de 24 hores per enviar, a través del Campus Virtual, comentaris o reclamacions sobre les preguntes, els quals seran analitzats per part del professorat. L’alumnat posar consultar la seva nota provisional a través de l’eina Qualificacions del Campus Virtual. La revisió de l'avaluació es realitzarà de manera individual sota petició de tutoria amb la coordinació de l’assignatura.
Aquesta part té un pes del 50% a la nota final de l'assignatura.
c) Elaboració de treball en grup i defensa oral d’un cas clínic i el seu abordatge comunitari.
L'alumnat haurà de realitzar un treball en grup relacionat amb els seminaris (SESP) realitzats a la UDCMB i les estàncies al CAP (PCA).
Per a realitzar aquesta activitat, que comença a partir del primer seminari, es treballarà segons els equips formats en la sessió esmentada.
L'alumnat disposarà d'un guió i rúbrica d'avaluació al Campus Virtual. Els membres de cada equip de treball tindran la mateixa qualificació.
Aquesta part té un pes del31%a la nota final de l'assignatura.
RECUPERACIÓ
L'alumnat que no hagi superat l'examen (nota 5), o no s'hagi presentat, es podrà presentar a una prova de recuperació, sempre i quan s'hagin assolit els cinc primers requisits per superar l'assignatura.
Es pot presentar a un examen de recuperació l’alumnat que compleixi alguna de les següents condicions:
- No haver superat l’examen final (nota mínima 5).
- No haver-se presentat a l’examen final.
- Voler millorar nota. En aquest cas s’haurà d’avisar al/la coordinador/a de l’assignatura (per correu electrònic) una setmana abans de la data de l’examen. En aquest cas, la nota definitiva serà sempre l'obtinguda tenint en compte el darrer examen.
La data d'examen serà la data programada segons el calendari oficial de la Facultat de Medicina.
NOTA FINAL DE L'ASSIGNATURA
Nota final = (Assistència als cinc SESP * 0,05) + (Assistència a les quatre PLAB * 0,05) + (Protocols d'observació * 0,03 per cada protocol) + (nota Examen * 0,50) + (nota Treball en grup * 0,31).
Aquesta fórmula només s'aplicarà en el cas que s'hagin complert els requisits per assolir l'assignatura.
La nota final de l'alumnat que no hagi superat l'examen després de la prova de recuperació, serà:
1) En el cas que la nota resultant després d'aplicar la fórmula per calcular la Nota final sigui ≤ 4,7, es posarà aquella nota.
2) En el cas que la nota resultant després d'aplicar la fórmula per calcular la Nota Final sigui > 4,7, la nota final serà 4,7.
S'assignarà la qualificació de "no avaluable" a l'alumnat que no acompleixi algun dels requisits següents:
1) Assistència mínima a cinc SESP
2) Assistència mínima a tres PLAB
3) Realització de les tres estades (PCA) en un CAP amb qualificació d'apte.
4) Lliurament grupal de tres protocols d'observació.
5) Realització d'un treball grupal i participació en la defensa oral.
6) Realització de la prova d'elecció múltiple.
La revisió de l'avaluació es realitzarà de manera individual sota petició de tutoria amb la coordinació de l’assignatura.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació activa a SESP, PAUL i CAPs | 19% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 16 |
| Avaluació escrita mitjançant proves objectives (ítems d'elecció múltiple) | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15 |
| Elaboració de treball grupal i defensa oral | 31% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 14, 16 |
Bibliografia
Bibliografía específica
- Molinuevo, B. (2017). La comunicación no verbal en la relación médico-paciente. UOC.
- Molinuevo, B. (2011). La comunicación no verbal en la relación médico-paciente. Aresta.
*Serveixen les dues edicions.
Bibliografia de consulta
- American Psychological Association (2013) Guidelines for the Practice of Telepsychology. American Psychologist, 68 (9), 791–800. doi: 10.1037/a0035001
- Borrell, F. (2011). Práctica clínica centrada en el paciente. Triacastela.
- Borrell, F. & Bosch, J. M. (2014). Entrevista clínica y relación asistencial. La atención centrada en la persona. En M. Zurro y JF Cano. Atención Primaria. Conceptos, organización y práctica clínica. Elsevier.
- Bosch, J. M. & Campíñez, M. (2015). Comunicar para modificar conductas, promover la salud y aumentar la adherencia terapéutica. En R. Ruiz Moral (coord.), Comunicación clínica: Principios y habilidades para la práctica. Médica Panamericana.
- Bosch, J. M., Campíñez, M., & Caber, M. (2011). Entrevista clínica y comunicación asistencial. En M. Zurro y G. Jodar (coord.), Atención Familiar y Salud Comunitaria. Conceptos y materiales para docentes y estudiantes. Elsevier.
- Clèries, X. (2006). La comunicación: una competencia esencial para los profesionales de la salud. Masson.
- Hernández-Aguado I., Santaolaya, M., & Campos, P. (2012). Las desigualdades sociales en salud y la atención primaria. Gaceta Sanitaria, 26, 6-13. https://doi:10.1016/j.gaceta.2011.09.036
- Knapp, M. L. (1992). La comunicación no verbal. El cuerpo y el entorno. Paidós.
- Knapp, M. L., Hall, J. A., & Horgan, T. G. (2021). Nonverbal communication in human interaction (9 ed.). Kendall Kunt Publising Company.
- Manusov, V. & Patterson, M. L. (2006). The SAGE Handbook of Nonverbal Communication. Sage Publications.
- Muñoz-Seco, E. (2020). Las consultas por teléfono han llegado para quedarse (AMF 2020). Actualización En Medicina de Familia.
- Muñoz-Seco, E. (2020). No todo es clínica. La entrevista telefónica. AMF, 16(11), 659–667.
- Patterson, M. L. (2010). Més que paraules. El poder de la comunicació no verbal. Aresta/UOC.
- Schrager, S. (2020). Managing a telephone encounter: Five tips for effective communication. Family Practice Management, 27(3), 1.
- Silverman, J., Kurtz, S., & Draper, J. (2013). Skills for communicating with patients (3 ed.). Radcliffe Publishing.
- Sobrino, C., Hernán, M., & Cofiño, R. (2018) ¿De qué hablamos cuando hablamos de «salud comunitaria»? Gaceta Sanitaria, 32 (1), 5-12. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2018.07.005.
- The Royal Australian College of General Practitioners (2014). Implementation guidelines for video consultations in general practice. A telehealth initiative. Melbourne.
Programari
No cal programari específic