Medicina, Cinema i Literatura
Codi: 103529 Crèdits: 3| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502442 Medicina | OT | 2 | 2 |
| 2502442 Medicina | OT | 3 | 0 |
| 2502442 Medicina | OT | 4 | 0 |
| 2502442 Medicina | OT | 5 | 0 |
| 2502442 Medicina | OT | 6 | 0 |
| 2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Carlos Tabernero Holgado
- Correu electrònic:
- carlos.tabernero@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
A més del català, també es fan servir el castellà i l'anglès.Prerequisits
Cap.
Objectius
L’assignatura de Medicina, Cinema i Literatura es cursa al segon semestre del segon curs del Grau de Medicina i forma part del grup de les assignatures optatives.
Els objectius fonamentals de l'assignatura són:
Introduir a l’estudiant a la consideració i experimentació del cinema com vehicle de reflexió/construcció cultural, com instrument de recerca, documentació i popularització científic - mèdic, i com eina pedagògica en els camps de la història, la ciència, la medicina i la tecnologia.
Introduir a l’estudiant al coneixement de diverses formes de comunicació lligades a la ciència, la medicina i la tecnologia i, en especial, la relació dels mitjans de comunicació amb els processos de generació, circulació i gestió del coneixement científic, mèdic i tecnològic, així com la seva intervenció en les transformacions socio - culturals al llarg de la història.
Introduir a l’estudiant a l’anàlisi del paper del cinema en la construcció social dels processos salut - malaltia i de les imatges de la medicina i els seus professionals en les societats contemporànies, prestant especial atenció a l’exploració, mitjançant les pràctiques i els discursos literaris i cinematogràfics, del paper de les ciències naturals i de la tecnologia en els processos de medicalització, en relació amb les pràctiques i els discursos mèdics i sanitaris, els sistemes d’organització i control social, i la percepció / auto - percepció dels processos salut - malaltia.
La metodologia docent combina les sessions presencials (projecció de pel·lícules i seminaris) amb lectures i visionat addicional de material fílmic per part dels estudiants.
Competències
- Medicina
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Demostrar que comprèn la importància i les limitacions del pensament científic en l'estudi, la prevenció i el maneig de les malalties.
- Demostrar que coneix els fonaments històrics de la salut, la malaltia i la professió mèdica.
- Demostrar un nivell bàsic d'habilitats de recerca.
- Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu i orientat a la recerca.
- Reconèixer els elements essencials de la professió mèdica com a resultat d'un procés evolutiu, científic i sociocultural, incloent els principis ètics, les responsabilitats legals i l'exercici professional centrat en el pacient.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'activitat professional.
- Valorar críticament i utilitzar les fonts d'informació clínica i biomèdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
- Ciència, Tecnologia i Humanitats
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Analitzar les relacions entre naturalesa i cultura utilitzant conceptes de l'antropologia, la filosofia i la història.
- Demostrar capacitat d'organització i planificació, que permeti l'adaptació a problemes o situacions noves.
- Dur a terme treballs escrits o presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat en diferents llengües.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer la dimensió política, social i cultural del desenvolupament de la ciència i la tecnologia en les diferents etapes històriques.
- Utilitzar de manera crítica les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques.
Resultats d'aprenentatge
- Afrontar, amb els coneixements específics necessaris, l'exposició oral de coneixements en un context acadèmic o laboral.
- Aplicar els coneixements adquirits, la comprensió d'aquests i la capacitat de resoldre problemes en àmbits complexos que concerneixen les humanitats, incloses les activitats professionals especialitzades que requereixin idees creatives i innovadores.
- Avaluar la qualitat del treball propi.
- Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
- Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre la cultura.
- Comparar la lectura dels fenòmens culturals des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya.
- Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Comunicar-se de manera clara, tant oralment com per escrit, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Conèixer de manera àmplia la història d'una àrea geograficocultural.
- Conèixer els fonaments teòrics dels diferents corrents de la historiografia.
- Definir els conceptes sociològics que interpreten els fenòmens culturals.
- Definir els factors determinants de la transició sanitària al món contemporani.
- Definir els fenòmens socials que hi ha al darrere de les polítiques i els conflictes culturals.
- Demostrar coneixements avançats i una comprensió dels aspectes teòrics i pràctics i de les metodologies de treball pròpies de les humanitats, de manera que s'assoleixi un nivell elevat en la generació de coneixements.
- Demostrar un nivell bàsic d'habilitats de recerca.
- Demostrar una visió diacrònica de les institucions assistencials i les estratègies sanitàries desenvolupades.
- Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu i orientat a la recerca.
- Descriure els fonaments històrics de les professions sanitàries en la perspectiva del pluralisme mèdic.
- Descriure la persona humana com un ésser multidimensional en el qual la interrelació de factors biològics, psicològics, socials, ecològics i ètics condicionen i modifiquen els estats de salut i malaltia, i les seves manifestacions.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Distingir el concepte paternalista de la relació entre metge i pacient de la tradició hipocràtica i el concepte actual de formes de relació més igualitàries, en el qual el pacient adquireix tot el protagonisme.
- Distingir el concepte paternalista de la relació entre metge i pacient de la tradició hipocràtica i el concepte actual de relació més igualitària, en el qual el pacient adquireix tot el protagonisme.
- Entendre la ciència mèdica com un coneixement en construcció, sotmès a canvis constants, que planteja nous reptes i noves oportunitats.
- Entendre les cronologies històriques i el seu sentit historiogràfic.
- Explicar el paper del professional de la sanitat com un agent social de canvi, crític i solidari, en favor de la salut de la comunitat.
- Explicar les interpretacions socials de la cultura d'acord amb aquests enfocaments.
- Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, respecte a la cultura.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Gestionar el temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
- Identificar els canvis i permanències en les formes i els continguts del procés de medicalització.
- Identificar els orígens i la institucionalització de l'activitat científica, així com les bases epistemològiques del pensament científic en ciències de la salut.
- Identificar els processos de professionalització en el camp de les ciències de la salut i la seva tendència a l'especialització.
- Reconèixer els estats de salut i malaltia com a construccions socialment determinades que canvien segons les cultures i el curs del temps.
- Reconèixer els estats de salut i malaltia com construccions socialment determinades que canvien segons les cultures i el curs del temps.
- Reconèixer i distingir les diferents tradicions mèdiques que configuren el panorama sanitari actual.
- Reconèixer l'abast i les limitacions del pensament científic en les ciències de la salut.
- Reconèixer la faceta d'activitat humanitària al servei de la salut basada en la relació entre metge i pacient, tant en els aspectes assistencials com en els aspectes de docència i recerca.
- Recopilar i interpretar dades i informacions sobre les quals fonamentar les conclusions pròpies incloent-hi, quan calgui i sigui pertinent, la reflexió sobre assumptes d'índole social, científica o ètica en l'àmbit de les humanitats.
- Relacionar els debats entorn d'aquests enfocaments, referits a la cultura, amb el context històric en el qual han sorgit.
- Relacionar els enfocaments teòrics amb els debats sobre l'ordre social i l'acció.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Saber articular els coneixements històrics amb els generats per les humanitats i per les diferents ciències socials i jurídiques.
- Saber buscar bibliografia històrica i historiogràfica en repertoris i catàlegs i localitzar fonts primàries i secundàries a la xarxa.
- Saber planificar estratègies per a l'anàlisi de processos de canvi social, a partir de la interpretació de fonts documentals, orals i materials.
- Saber sintetitzar, analitzar i explicar informació complexa (qualitativa i quantitativa) relativa a cultures, espais geogràfics, grups socials, ordenacions legals i períodes històrics diferents.
- Tenir familiaritat amb les eines conceptuals bàsiques de la sociologia, l'antropologia, l'economia i la ciència política.
- Tenir un coneixement general de la història mundial en els diferents períodes històrics.
- Tenir una visió global de les diferents metodologies de la historiografia.
- Utilitzar correctament les bases de dades i les obres de referència bibliogràfica, enciclopèdica i lexicogràfica en ciències de la salut.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'activitat professional.
- Valorar les conseqüències sobre el pacient de la diversitat de pràctiques i professions sanitàries.
Continguts
A. Introducció a l’anàlisi cinematogràfic i literari, amb èmfasi en la relació medicina – cinema – literatura.
B. Bloc dedicat als metges.
C. Bloc dedicat a la Salut Pública.
D. Bloc dedicat als pacients i les malalties
E. Bloc de conclusions.
Metodologia
L'assignatura es basa en una metodologia teòrico-pràctica mitjançant sessions de debat sobre materials bibliogràfics i filmogràfics que es faciliten durant el semestre.
En cas que les activitats i proves de l’assignatura no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de TEAMS, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| TEORIA (TE) | 26 | 1,04 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| TUTORIES | 7,5 | 0,3 | 52 |
| Tipus: Autònomes | |||
| ELABORACIÓ DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL / LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 37,5 | 1,5 | 52 |
Avaluació
L'avaluació de l’assignatura és continuada en relació amb:
- La participació activa en les discussions de classe, la qual incloirà dos petits assaigs que s'assignaran durant el semestre (30% de la nota final cada assaig escrit).
- La preparació d’un treball escrit final, a realitzar en equip, en relació amb algun tema concret integrat en els continguts i competències de l’assignatura, i on l’estudiant haurà de demostrar la seva capacitat d’investigar, situar històricament i analitzar críticament qualsevol problema relatiu als continguts de l’assignatura (40% de la nota final).
- Els i les estudiants que no realitzin les proves d'avaluació (petits assaigs i treball final) seran considerats com 'No Avaluats', exhaurint els drets a la matrícula de l'assignatura.
- En cas de necessitat, es realitzarà una prova de recuperació (examen) per aquells i aquelles estudiants que no superin les proves d’avaluació continuada en conjunt. Per participar en la recuperació, els i les estudiants han d’haver estat prèviament avaluats en un conjunt d’activitats el pes del quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura i haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 sobre 10.
En cas que les activitats i proves de l’assignatura no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB.
Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de TEAMS, etc.
El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig d'equip | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53 |
| Petit assaig 1 | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53 |
| Petit assaig 2 | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53 |
Bibliografia
Es facilitaran fonts bibliogràfiques d'accés digital durant el semestre. A continuació, però, es detallen obres de referència que poden també utilitzar-se.
- Apple, Rima D.; Apple, Michael W. (1993). Screening Science. Isis 84(4): 750-754
- Boon, Timothy (2008). Films of Fact: A History of Science in Documentary Film and Television. London/New York: Wallflower Press
- Bräuchler, B., Postill, J. (eds.) (2010). Theorising Media as Practice. Oxford / New York: Berghahn.
- Cooter, Roger; Pumphrey, Stephen. (1994). “Separate Spheres and Public places: Reflections on the History of Science popularisation and science in popular culture”. History of Science 32: 237-267
- Couldry, Nick (2004) “Theorising Media as Practice”. Social Semiotics 14(2): 115–32
- Elena, Alberto. (2002). Ciencia, Cine e Historia: de Méliès a 2001. Madrid, Alianza
- Ferro, M. (1995 [1977]), Historia contemporánea y cine. Barcelona: Ariel.
- Florensa C, Hochadel O, Tabernero C. (2014). Science on television: Theory meets practice. An introduction. Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 7:11-16
- Florensa C, Hochadel O, Tabernero C. (2014). Science on television: Audiencies, markets and authority. Some conclusions. Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 7: 127-136
- Friedman, Lester D. (ed.) (2004). Cultural Sutures: Medicine and Media. Durham, N.C.: Duke University Press
- Gabbard, Krin; Gabbard, Glen O. (1987). Psychiatry and the Cinema. Chicago: The University of Chicago Press
- Gilman, Sander L. (1988). Disease and Representation: Images of Illness from Madness to AIDS. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press
- Guzmán M, Tabernero C. (2016). “The city in waves: Radio Barcelona and urban everyday life”.En: Hochadel O, Nieto-Galán A. (eds.) Barcelona (1888-1929). An urban history of science and modernity. Oxford, Routledge, pp. 200-222
- León, Bienvenido (1999). El documental de divulgación científica. Barcelona: Paidós Ibérica
- Martinet, Alexis (1994). Le Cinéma et la Science. Paris: CNRS Éditions
- Medina-Doménech, Rosa M.; Menéndez-Navarro, Alfredo (2005). “Cinematic representations of medical technologies in the Spanish oficial newsreel, 1943-1970”. Public Understanding of Science, 14: 393-408
- Mendiguchía Olalla, Ignacio; Santiago Lardón, José A. (2003). La medicina en el cine. Madrid: PBM
- Molero Mesa J, Medà I, Alcalá-Lorente M, Tabernero C. (2016). “El imperativo científico-técnico en Night of the Living Dead (G.A. Romero, 1968)”. En: Bernat P. (ed.) Ciencia y ficción. Barcelona, Taliots/IEC/SCHCT, pp. 97-104
- Nieto-Galán, Agustí [2011, en preparación]. Los públicos de la ciencia. Expertos y profanos a través de la historia. Barcelona: Marcial Pons Historia
- Papanelopoulou, Faidra; Nieto-Galan, Agustí; Perdiguero, Enrique (eds.) (2009). Popularizing Science and Technology in the European Periphery, 1800–2000. Farnham (U.K.); Burlington, Vermont: Ashgate
- Revista de Medicina y Cine <http://revistamedicinacine.usal.es/>
- Seale, Clive (2004). Media and Health. London: Sage
- Secord, James A. (2004). “Knowledge in Transit”. Isis 95: 654–672
- Shinn, Terry; Whitley, Richard (eds.) (1985). Expository science: forms and functions of popularization. Dordrecht: Reidel.
- Snow, Charles P. (1959/1998) The two cultures. Cambridge: Cambridge University Press
- Tabernero, Carlos (2006). “L’Audiència-meca: ciència, tecnologia i la condició humana en el cinema de Stanley Kubrick i Steven Spielberg”. Mètode 48: 71-76
- Tabernero, Carlos (2010). Discursos y representaciones médico-sanitarias en el cine documental colonial español de la posguerra (1939-1950). Barcelona: Centro de Historia de la Ciencia (CEHIC) / Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) <http://www.recercat.net/handle/2072/97216>
- Tabernero, Carlos (2016). “Cine y procesos de medicalización: documentales médico-coloniales de la posguerra española (1946-1949)”. En: Brigidi S. (ed.) Cultura, Salud, Cine y Televisión. Tarragona, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, pp. 169-207
- Tabernero, Carlos; Perdiguero, Enrique. (2016). “Cine y medicina: imágenes sobre la salud y la enfermedad”. En: Brigidi S. (ed.) Cultura, Salud, Cine y Televisión. Tarragona, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, pp. 257-294
- Tabernero, Carlos (2016). Terapias de cine. Barcelona, UOC
- Tabernero, Carlos (2016). “Cine, ciencia y ficción: La máquina de Stanley Kubrick”. En: Bernat P. (ed.) Ciencia y ficción. Barcelona, Taliots/IEC/SCHCT, pp. 185-192
- Tabernero, Carlos; Jiménez-Lucena, Isabel; Molero-Mesa Jorge (2016). Colonial scientific-medical documentary films in 1940s Spain as legitimating tools for Franco’s regime. Manguinhos (en prensa)
- Thompson, John B. (1995). The Media and Modernity. A Social Theory of Media. Cambridge: Polity Press
- Topham, Jonathan R. (2009). “Focus: Historicizing ‘Popular Science’. Introduction” Isis 100(2): 310-318
- VV.AA. (1983). Journal of Contemporary History 18(3). [Monográfico sobre “cine e historia”].
- VV.AA. (1989). Sylva Clius 8. [Monográfico sobre “cine ehistoria de la ciencia”].
- VV.AA. (2006). Fotogrames de ciència. Mètode 48: 57-108. / Anuario 2006: 198-237 [Monográfico sobre “ciencia y cine”].
- VV.AA. (2009). Focus: Historicizing ‘Popular Science’. Isis 100(2): 310-368
- Wear, Andrew (ed.)(1992). Medicine in Society. Cambridge: Cambridge University Press
Programari
A més d'eines web i d'Office, com ara el campus virtual, el correu electrònic, Google docs, word, powerpoint i excel, es faran servir eines com wetransfer, dropbox o el lector d'arxius audiovisuals VLC.