Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500260 Educació social | OT | 3 | 2 |
2500260 Educació social | OT | 4 | 1 |
2500261 Pedagogia | OT | 4 | 1 |
2500797 Educació Infantil | OT | 4 | 1 |
2500798 Educació Primària | OT | 4 | 1 |
Els objectius formatius a destacar són:
Bloc I: ELEMENTS DE CONTEXT
- Conflicte: definicions, tipus, origen, fases, estructura, posicions, anàlisi (necessitats i interessos).
- Conflicte i violència, tipus de violència.
- Conflicte i relacions socials.
- Conflictes intergrupals. Definició i tipologies.
- Enfocament transformatiu dels conflictes (Galtung, Lederach i Vinyamata).
- Obstacles per a la superació dels conflictes.
- El context jurídic.
Bloc II: ÀMBITS D’ANÀLISI
- Context de diversitat sociocultural: el conflicte intercultural.
1. Mediació intercultural: concepte, principis i context d’intervenció.
2. Accions de mediació intercultural.
3. Anàlisi de casos.
- El conflicte des d’una perspectiva de gènere.
1. Causes estructurals i impacte local.
2. Formes d’intervenció.
- Convivència als centres educatius:
1. Rol del/a mediador/a.
2. Mediació i resolució de conflictes.
3. Programes de mediació escolar: exemples segons etapes educatives.
- Conflicte a les organitzacions:
- El conflicte des d’una perspectiva familiar:
. Eines pe a la mediació familiar.
Bloc III: ELEMENTS PRÀCTICS
- El procés mediador: orígens, concepte, objectius, dimensions, principis, funcions i fases.
- Principals models de mediació: Harvard, circular – narratiu, transformatiu.
- Elements bàsics per una comunicació efectiva i no violenta: assertivitat, confiança, comunicació sana, cooperació, escolta activa i creativitat.
- Competències professionals i tècniques de mediació.
- Processos grupals per a la gestió dels conflictes: cooperació, presa de decisions i negociació.
- Deontologia professional.
- El procés d'ensenyament-aprenentatge es desenvoluparà a l'aula, contant en tot moment amb l'aportació i implicació de l'estudiantat.
** La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat presencial | 45 | 1,8 | 1, 14, 26, 31, 34, 35, 36, 44, 45 |
Tipus: Supervisades | |||
Actividad Supervisada | 30 | 1,2 | 14, 26, 31, 32 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitat autònoma | 75 | 3 | 1, 14, 24, 26 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats programades. Es farà el promig a partir d'una puntuació de 5 en cadascuna de les activitast d'avaluació. S'aprovarà l'assignatura amb una puntuació mínima de 5. Cal presentar totes les evidències d'avaluació per aprovar l'assignatura. A les estudiants que durant el curs hagin fet un seguiment adient de l'assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit, se'ls donarà l'oportunitat de poder superar la matèria realitzant una recuperació final. No es contempla la possibilitat de que la re-avaluació serveixi per pujar nota.
L’assistència a classe és obligatòria al 100%. Si l'estudiant no assisteix a un mínim del 80% de les activitats docents no es podrà avaluar. Per tal que una absència sigui justificada aquesta ha d’estar documentada. Només poden ser absències justificades les derivades de força major sobrevingudes com malaltia o situacions similars que impedeixen assistir a les activitats docents. La realització d’altra activitat formativa del grau podrà ser considerada absència justificada si així ho accepta amb anterioritat el professor responsable de l’assignatura.
Les classes comencen puntualment. No s’admet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat ni la sortida avançada a la seva finalització.
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats avaluatives es lliuraran a l’estudiantat en un màxim de 20 dies mitjançant publicació dels resultats al Campus Virtual. Un cop lliurades les qualificacions l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les horesdestinades a tutories durant els deu dies posteriors a rebre la qualificació.
La copia o plagi de material es revisarà amb l'eina URKUND, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, implica un zero en tota l'assignatura.
Dates d'interès avaluatiu:
La data de la prova escrita individual és el 25/10/2022, d'entrega del treball grupal és el 20/12/2022, i la reavaluació el 17/01/2023. Les dates de les presentacions es decidiran el primer dia de classe.
** La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
A1 - Treball escrit grupal | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45 |
A2 - Presentació oral del treball: defensa de la proposta de mediació (individual i oral) | 25% | 0 | 0 | 1, 14, 24, 26, 31, 32, 35, 37, 43, 44, 45 |
A3 - Prova pràctica dels continguts més rellevants (individual i escrit) | 40% | 0 | 0 | 5, 6, 9, 14, 15, 19, 24, 25, 26, 30, 31, 32, 33, 43 |
- Almirall, J. I.; Checa, P. y Grau, A. (2001). La mediación como metodología de resolución de conflictos. Aula de Innovación Educativa, 103-104; pp. 68-71.
- Boqué, M.C. (2003). Cultura de mediación y cambio social. Gedisa.
- Boueri, S. y Salazar, M. (2004) Aportaciones teóricas para el abordaje del conflicto y los medios alternativos de resolución con especial énfasis en la mediación. Cenipec, 23, 159-191.
- Canimas, J. & Carbonell, F. (2008). Educació i conflictes interculturals. Primum non nocere. EUMO Editorial.
- Cascón, F. (2000d). La mediación. Cuadernos de Pedagogía 287; pp. 72-76.
- Colectivo AMANI. (2004). La escuela intercultural: regulación de conflictos en contextos multiculturales.
- Conforti, F. (2010). Comentando el libro "Transformación de conflictos". Pequeño manual de uso de John Paul Lederach. Versión digital online.
- Decret 135/2012, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 15/2009. (DOGC 6240 25.10.2012).
- Fabra, M.Ll. (2008). Jo, ni més, ni menys. Assertivitat per a força dones i alguns homes. Octaedro.
- Fisher, R. y Ury, W. (1981/1999). Getting to yes. Negotiating an agreement without living in. Random House Business Books.
- Folberg, H. J. y Taylor, A. (1984). Mediation. Jossey-Bass Publishers.
- Folger, J. y Taylor, A. (1992). Mediación. Resolución de conflictos sin Litigio. Limusa.
- Galtung, J. (1998). Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Bakeaz.
- García Sáiz, M. & Gil Rodríguez, F. (1999). Procesos de influencia social. A Gil Rodríguez & Alcover de la Hera. (Coords.). Introducción a la psicología de los grupos. Pirámide.
- Gil Rodríguez, F. (1999). Relaciones intergrupales. A Gil Rodríguez & Alcover de la Hera. (Coords.). Introducción a la psicología de los grupos. Pirámide.
- Harvard Business School (2005). Negociaciones ganadoras para conservar las relaciones. Gestión 2000.
- Knight, S. (2002). La PNL en el trabajo. Sirio.
- Kressel, K. y Pruitt, D. G. (1985). Themes in the mediation social conflict. Journal of Social Issues,41, 179-198.
- Kressel, K. y Pruitt, D. G. (1989). Mediation Research: The Process and Effectiveness of Third-Party Intervention (Jossey-Bass Social & Behavioral Science). Jossey-Bass Wiley.
- Lederach, J. P. (1996). El proceso de mediar en conflicto. Aula de Innovación Educativa, 63. pp.79-80.
- Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l'àmbit deldret privat. (DOGC 5432 - 30.7.2009)
- Mayer, B. S. (2008). Más allá de la neutralidad. Cómo superar la crisis de la resolución de conflictos. Gedisa.
- MEC. (2007). Coeducación y prevención temprana de la violencia de género. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
- Munduate, J. L. y Medina, F. J. (2005). Gestión del conflicto, negociación y mediación. Pirámide.
- Munné, M., et. al. (2006) Els 10 principis de la cultura de mediació. Ed.Graó.
- Ponti, F. (2008). Los caminos de la negociación. Verticales de Bolsillo.
- Pruitt, D. G. y Rubin, J. Z. (1986). Social conflict: Escalation, stalemate, and settlement. Random House.
- Puchol, L. (2009). El libro de la negociación. Díaz de Santos.
- Puntes, S. (2003). Los derechos sociales y la mediación: un cambio real. A Casanovas & Poblet. Gestió i resolució de conflictes al segle XXI: ciutadania i violència. Fundació Caixa Sabadell.
- Romero, C. (2000). Mediació Escolar. Barcelona. Ediciones ICESB. Colección Quaderns d'Estudi; 2.
- Soleto, E. y Otero, M. (2007). Mediación y solución de conflictos. Habilidades para una necesidad emergente. Tecnos.
- Torrego, J.C. (Coord). (2000a). Mediación de conflictos en instituciones educativas. Manual para la formación de mediadores. Narcea.
- Ury, W. L. (2005). Alcanzar la paz. Resolución de conflictos y mediación en la familia, el trabajo y el mundo. Paidós.
- Vallejo, R. D. y Guillén, C. (2006). Mediación: procesos, tácticas y técnicas. Pirámide.
- Vinyamata, E. (2001). Conflictología. Curso de resolución de conflictos. Ariel.
- Vinyamata, E. (Coord.). (2004). Guerra y paz en el trabajo. Tirant lo Blanch.