Logo UAB
2022/2023

Sociologia del gènere

Codi: 101154 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500262 Sociologia OT 4 2

Professor/a de contacte

Nom:
Sara Moreno Colom
Correu electrònic:
sara.moreno@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Sara Moreno Colom

Prerequisits

S'aconsella haver cursat l'assignatura "Gènere i etnicitat"

Objectius

L'objectiu general de l'assignatura és l'adquisició dels continguts, competències i habilitats necessàries per a la comprensió de la problemàtica lligada a les relacions i a les desigualtats de gènere, així com de les polítiques públiques orientades a la igualtat.

Competències

  • Analitzar problemes derivats de l'aplicació de polítiques públiques i de situacions de conflicte reconeixent la complexitat dels fenòmens socials i de les decisions polítiques que afecten la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
  • Aplicar els conceptes i els enfocaments de la teoria sociològica, especialment les explicacions de les desigualtats socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics, a la posada en pràctica de les polítiques públiques i a la resolució de les situacions de conflicte.
  • Avaluar la qualitat del propi treball.
  • Avaluar les aportacions dels enfocaments sociològics a l'estudi de la cultura, l'educació, la interacció entre societat i medi ambient, la política social i el treball.
  • Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
  • Demostrar que es comprenen els enfocaments de la teoria sociològica, així com els diversos vessants, interpretacions i el context històric.
  • Demostrar que es comprenen les anàlisis dels fenòmens socials presentades en llengua anglesa, i observar-ne els punts forts i febles.
  • Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant i tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar la qualitat del propi treball.
  2. Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre la política social.
  3. Comparar la lectura de les polítiques socials des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya
  4. Comprendre les interpretacions socials de la política social d'acord amb aquests enfocaments.
  5. Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
  6. Definir els conceptes sociològics que interpreten la política social.
  7. Definir els fenòmens socials subjacents a les polítiques socials i els conflictes sobre les necessitats socials.
  8. Demostrar que es comprenen les anàlisis dels fenòmens socials presentades en llengua anglesa, i observar-ne els punts forts i febles.
  9. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  10. Discriminar les explicacions de les desigualtats d'accés i impacte de les polítiques socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics que aquests actors donen per descomptades.
  11. Distingir els conceptes sociològics sobre la política social.
  12. Distingir els conceptes sociològics, així com els mètodes i les tècniques de recerca social comunament utilitzats per analitzar la política social.
  13. Distingir les polítiques socials subjacents a uns conflictes determinats.
  14. Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a la política social.
  15. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  16. Relacionar els conceptes, els mètodes i les tècniques utilitzats per analitzar la política social amb els debats teòrics i metodològics generals.
  17. Relacionar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a la política social, amb el context històric en el qual han sorgit.
  18. Relacionar les explicacions de les desigualtats d'accés i impacte de les polítiques socials amb els debats teòrics i metodològics generals
  19. Relacionar-los amb els debats sobre l'estat, el canvi social i la desigualtat.

Continguts

Els continguts de l'assignatura s'estructuren en 5 temes:

1. La sociologia del gènere

    1.1. La construcció de l'objecte d'estudi i principals corrents

    1.2. Conflicte, subordinació, explotació, dominació

2. L'estudi de les masculinitats

    2.1. Masculintats i perspectiva de gènere

    2.2. Noves masculinitats: hegemonia, subordinació, complicitat, marginalitat

3. Sexualitat i gènere

   3.1. Sociologia de la sexualitat

   3.2. Camp d'estudi: construcció social, identitat sexual, pràctiques i polítiques

4. Les polítiques de gènere

    4.1. Breu història de les polítiques d'igualtat: orígens, resistències i reptes 

    4.2. La justícia de gènere: agendes feministes i LGTBI

5. L'anàlisi de les polítiques públiques des de la perspectiva de gènere

    5.1. La mesura de les desigualtats de gènere

    5.2. Avaluació i impacte de gènere de les polítiques públiques

Metodologia

Les sessions combinaran:

- Presentacions docents de caràcter teòric

- Seminaris de discussió de lectures, recerques i propostes d'actuació

- Tutories grupals

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i seminaris 42 1,68 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19
Tipus: Supervisades      
Tutories 3 0,12 3, 10, 12, 14
Tipus: Autònomes      
Lectura textos, treball en equip, elaboració i presentació seminaris i assaig 105 4,2 1, 5, 8, 9, 10, 11, 15

Avaluació

L'alumnat haurà de lliurar les següents evidències: 

1) Assaig I: a partir de les lectures treballades durant els seminaris I, II i III, l'alumnat elebarorà un assaig crític.

2) Assaig II: a partir del model posat en pràctica durant els seminaris IV i V, l'alumnat avaluarà l'impacte de gènere d'una política pública o projecte d'intervenció social.  

3) Treball de recerca: a partir de les indicacions específiques, s'eleborarà un treball en grup relacionat amb la temàtica impartida.

- Es farà retorn de totes les proves d'avaluació i es donarà la possibilitat de recuperar quan no s'obtingui el mínim exigit per superar l'assignatura.

- “No presentat/da”: no presentar les activitats individuals o de grup

- En cas de detectar plagi, la nota de l'evidència serà 0. 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assaig I 30 % 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
Assaig II 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
Treball recerca 40 % 0 0 1, 2, 5, 6, 9, 10, 19

Bibliografia

Bibliografia general (*)

Arango, L. G. (2005) "¿Tiene sexo la sociología? Consideraciones en torno a la categoría género". Revista Sociedad y Economía, núm. 8, pp. 1-24.

Astelarra, J. (2005) Veinte años de políticas de igualdad. Madrid: Cátedra.

Astelarra, J. (2005a) "Políticas públicas de igualdad en España y Europa", en M. De la Fuente (dir.) Repensar les polítiques de gènere des de l'àmbit local. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials, Col. Ciutats i Persones.

Astelarra, J. (1994) Polítiques dels ajuntaments de Catalunya a favor de les dones. Barcelona: Institut Català de la Dona.

Bardález, C. (1997) ¿Cómo realizar un taller sobre diagnóstico participativo con visión de género? Cuenca (Equador): Fundación HABITierra & Fundación Sendas.

Beauvoir S. (2000) El Segundo Sexo. Madrid . Catedra

Beechey, V. (1979) “On patriarchy”, Feminist Review, nº 3, pp. 66-82. Disponible en :

http://www.palgrave-journals.com/fr/journal/v3/n1/pdf/fr197921a.pdf

Behning, U.; Serrano Pascual, A. (2001) Gender Mainstreaming in the European Employment Strategy. Bruselas: European Trade Union Institute.

Benería, L. (2011) "Crisis de los cuidados, migración y políticas públicas". En Carrasco, Borderías, Torns (comp.) El trabajo de cuidados. Madrid: La Catarata.

Bettio, F.; Simonazzi, A., Villa, P. (2006) "Changes in care regimes and female immigration: the «care drain» in the Mediterranean", Journal of European social policy, vol 16, nº 3, 271-285.

Borderías C., Carrasco, C. y Alemany, C. (comp) (1994). Las mujeres y el trabajo. Barcelona - Madrid: Icaria-Fuhem.

Borràs, V.; Torns, T.; Moreno, S. (2007) "Las políticas de conciliación: políticas laborales versus políticas de tiempo", Papers, nº 83, pp. 83-96.

Bourdieu, P. (2000) La dominación masculina. Barcelona: Anagrama.

Braidotti, R. (2004) Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade. Barcelona: Gedisa.

Brullet, C. Carrasquer, P. (comp.) (1996). Sociología de las relaciones de género. Madrid: Instituto de la Mujer, Col. Debate 18.

Bustelo, M.; Lombardo, E. (2005) "Mainstreaming" de género y análisis de los diferentes "marcos interpretativos" de las políticas de igualdad en Europa: el proyecto MAGEEQ", Aequalitas: Revista jurídica de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres, núm. 17, pp. 15-26. Disponible en:

[portal.aragon.es/portal/page/portal/IAM/PUBLICACIONES/REVISTAS/Aequalitas/AEQUALITAS+17.pdf]

Bustelo, M.; Lombardo, E. (2007) Políticas de igualdad en España y en Europa. Madrid: Cátedra.

Carrasco, C. (2006) Estadístiques sota sospita. Proposta de nous indicadors des de l'experiència femenina. Barcelona: Institut Català de les Dones. (Eines 7). Disponible en:

http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones

Castro C., Pazos M. (2008)“Permiso de maternidad, de paternidad y parentales en Europa: algunos elementos para el análisis de la situación social”.  En Pazos, M. (dir.) Economía e igualdad de género: retos de la Hacienda Pública en el siglo XXI. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. Colección: Estudios de Hacienda Pública. Pp 185-220. Disponible en:

http://www.ief.es/documentos/investigacion/genero/Libro_Genero.pdf

Comisión Europea, Dirección General de Trabajo, Relaciones Industriales y Asuntos sociales (1997) Guía para la evaluación del impacto según el género. Disponible en:

www.europa.eu.int/comm/employment_social/equ_opp/gender/gender_es.pdf.

Connell, R. W. (1995) Masculinities. Cambridge: Polity Press.

Consejo Económico y Social (2011) Tercer informe sobre la situación sociolaboral de las mujeres en España. Madrid: CES. http://www.ces.es/informes.jsp?last=S

Crompton, R (2006) Employment and the family. Cambridge: Cambridge University Press.

De Beauvoir, S. (1977) El segundo sexo. Los hechos y los mitos. Vol. I Madrid: Cátedra. Feminismos, 51.

De la Fuente, M (dir.) (2005) Repensar les polítiques de gènere des de l'àmbit local. Barcelona: ICPS.

De la Fuente, M (dir.) (2008) Polítiques locals dels temps. Gènere, ciutat i benestar quotidià. Barcelona: ICPS.

Davis A. (2004) Mujeres, raza y clase. Madrid . Akal.

Delphy, C. (1985) “El enemigo principal”. En Por un feminismo materialista, Cuadernos inacabados, 2-3, Barcelona: laSAl, edicions de les dones.

Departament de Treball. Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball (2008). On som en matèria d'igualtat d'oportunitats en l'àmbit laboral?  Disponible en :

http://www.gencat.cat/treball/departament/activitat/publicacions/igualtat/dones/index.html

Durán, Mª A. (ed.) (1996) Mujeres y hombres en la formación de la teoría sociológica. Madrid: CIS.

Duval E. (2021) Después de lo trans. Sexo y género entre la izquierda y lo identitario. Ed La caja Books. Madrid

Foucault M. (1977) Historia de la sexualidad. SXXI.Argentina

Fraser, N. (1997) Justice interruptus. Critical reflectionson the « postsocialist » condition. New York- London: Routledge.

Garaizabal c. (2003) “Masculinidades y feminismos”. En Valcuende y Blanco La construcción cultural de las masculinidades. Madrid: Talasa.

Guash O. Viñuales O. (2003) Sexualidades. Ed Bellaterra. Barcelona.

Hartmann, H.  (s/f) “Un matrimonio mal avenido: hacia una unión más progresiva entre marxismo y feminismo”.Papers de la Fundació/88. Disponible en:

http://oldweb.fcampalans.cat/archivos/papers/88.pdf

[original en inglés disponible en: http://cnc.sagepub.com/content/3/2/1.full.pdf+html ]

Izquierdo, M.J. (1998) El malestar de la desigualdad. Madrid: Cátedra.

Haywood C.; Mac an Ghaill M. (2003) Men and masculinities. Philadelphia: Open University Press.

Jackson, S; Scott, S. (2002) ‘Introduction: The Gendering of Sociology’. En Gender: A Sociological Reader. New York: Routledge.

Kimmel M. (2015) Sexualities, Identities, Behaviors, and Society.  Oxord University Press, New York.

Le Quentrec  Y. (2005) « Résistances et renégociations chez les syndicalistes ». En Welzer-Lang D. et alt. Les hommes entre résistances et changements. Lyon: Aleas.

Lewis, J. (2008) "Gender and welfare state change". En  S. Leibfried y S. Mau, (eds.) Welfare states: construction, deconstruction, reconstruction, Cheltenham, UK: Edward Elgar.

Lewis. J. (2009) Work-Family balance, gender and policy. Chetelhamp: Edward Elgar.

Lombardo, E.; Meier, P. (2006) “Gender Mainstreaming in the EU: Incorporating a Feminist Reading?”, European Journal of Women’s Studies, Vol. 13/2, pp. 151–166. Disponible en:

http://www.ucm.es/info/mageeq/documentos/Art%20GMlombardoMeier_EJWS.pdf 

Madoo Lengermann, P y Niebrugge- Brantley, J. (1998) "Teoría sociológica feminista". En A G. Ritzer, Teoría Sociológica Contemporánea. Ed. Mc Graw-Hill, México. Cap. 8

Macinnes J. (2006) “The crisis  of Masculinity and the Politics of Identiy”. En Whitehead S. M.; Barrett  F.J. The masculinities Reader. Cambridge: Polity Press. 

Marshall, B.L.; Witz, A. (eds.) (2004) Engendering the social: feminist encounters with sociological theory. Maidenhead: Open University Press.

Merla, L. (2006) “"No trabajo y me siento bien": cambios en la división sexual del trabajo y dinámicas identitarias de padres en casa en Bélgica”, Cuadernos de Relaciones Laborales,  vol.24, nº 2, pp. 111-127. Disponible en:

http://revistas.ucm.es/index.php/CRLA/search/authors/view?firstName=Laura&middleName=&lastName=Merla&affiliation=&country=

Núñez G. (2008) “Los hombres en los estudios de género de los hombres: un reto de los estudios queer”. En Ramirez J.C. y Uribe G.(cood). Masculinidades. El juego de género de los hombres en el que participan las mujeres. México: Plaza y Valdés.

Plantenga, J; Remery, Ch; Rubery, J. (eds.) (2008) Gender mainstreaming of employment policies: a comparative review of 30 European countries. Luxembourg: Office for Official Publications of the European. Disponible en:

Communities. cc.europa.eu/social/BlobServlet?docId=2059

PNUD (1995) Informe sobre Desarrollo Humano 1995. La revolución hacia la igualdad en la condición de los sexos. Disponible en:

http://hdr.undp.org/en/media/hdr_1995_es_indice.pdf

PNUD (2008) Políticas de Igualdad, Equidad y Gender mainstreaming: ¿De qué estamos hablando? Marco conceptual. Disponible en:

Http://www.americalatinagenera.org/es/index.php?option=com_content&task=view&id=905&pub_id=922.

Rodríguex R. M. (2019). La mujer molesta. Feminismos postgènero y transidentidad seuxal. Ed Menades.

Rubin, G. (1978) “The Traffic in Women: Notes on the 'Political Economy' of Sex”. En  R. Reiter (comp.) Towards an Antropology ofWomen. New York: Monthly Review Press. P. 157-210.

Rubio A. (1990) “El feminismo de la diferencia: los argumentos de una igualdad compleja” en Revista de Estudios Políticos, nº 70 pp 185-207

Scott, J. (1990) "El Género: Una categoría útil para el análisis histórico". En  J.S. Amelang y M. Nash (ed.) Historia y Género. València: Alfons el Magnànim.

Stratigaki, M. (2004) “The Cooptation of Gender Concepts in EU Policies: The Case of "Reconciliation of Work and Family"”, Social Politics: International Studies in Gender, State and Society, vol. 11/1, pp. 30-56.

Sarraceno C. (2000) ” Gender, genere e sesso” C.I.R.S.De - Università degli studi di Torino

Corso on line - Introduzione agli studi di genere (A.a 2001-2002)Lezioni Introduttive 

Tena O.; Jiménez P. (2008) “Rescate de la imagen paterna en riesgo ante el incumplimiento del mandato de la proveeduría”.  En Ramírez J.C. y Uribe G. (cood). Masculinidades. El juego de género de los hombres en el que participan las mujeres. México: Plaza y Valdés.

Verloo, M. (2004) Mainstreaming gender equality in Europe. A frame analysis approach. Ponencia presentada en la "Conference of the Europeanists in Chicago", dentro del “Panel on "Gender mainstreaming Europe". Disponible en:  www.mageeq.com

Walby, S. (1986) Patriarchy at Work, Patriarchal and Capitalist Relations in Employment. Cambridge: Polity Press.

Walby, S. (1994) Theorizing Patriarchy. Oxford: Blackwell.

Whitehead S. M.; Barret F. J. (2001) “The sociology of masculinities”. En Whitehead S. M.; Barret F. J.  The Masculinities Reader. Cambridge: Polity Press. 

(*) A inici de curs es donaran les indicacions sobre la bibliografia bàsica obligatòria i la bibliografia específica per temes

Programari

-