Guerra i Societat en l'Època Moderna
Codi: 100356 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500501 Història | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Antonio Espino Lopez
- Correu electrònic:
- antonio.espino@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Altres indicacions sobre les llengües
S'utiliza habitualment el català quan l'alumnat és comunica amb el docent en aquesta llengua. A més, com no podia ser d'altra manera, els treballs i les proves escrites poden lliurar-se en català.Prerequisits
Cap.
Objectius
La matèria Historia de la Guerra, de la qual aquesta assignatura forma part, es proposa analitzar un dels fenòmens històrics més importants i decisius en l'esdevenir de la Història de la Humanitat. Molt sovint, la guerra ha estat el principal agent del canvi històric en nombrosos moments i en diversos espais en el transcurs de la història humana (l'Antiguitat, l'Edat Mitjana hispana, l'Època Moderna o l'Època Contemporània). Un fenomen de tals dimensions ha de ser abordat des de perspectives diverses; ara bé, és criteri del professor que una perspectiva a cuidar molt especialment és la dimensió politico-militar del conflicte, encara que també es tindran en compte les perspectives econòmica, tecnològica, cultural (la producció cultural generada per l'experiència de guerra) i, sobretot, social, és a dir, atenent especialment a la seva connexió amb la societat, al seu impacte sobre la societat al llarg de la història. Sens dubte, no poden entendre's fenòmens històrics com l'imperialisme, el colonialisme o les revoltes i revolucions en diversos moments de l'esdevenir històric sense un profund i ampli coneixement de les formes de fer la guerra i les seves repercussions a tots els nivells. Tampoc es descuraran els debats historiogràfics que han tingut a la citada matèria com el seu epicentre. D'altra banda, el contingut de l'assignatura serà sensible amb els aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
Competències
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar-ne críticament el desenvolupament.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics.
- Aprendre de manera autònoma.
- Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
-
Tema 1. Introducció: la Guerra en l'Edat Moderna.
Tema 2. El model militar hispànic, 1494-1621
Tema 3. La guerra en el mar: de Lepanto a l'Armada Invencible
Tema 4. La guerra dels Trenta Anys, 1618-1648 [1659]
Tema 5. El model militar francès, 1660-1714 [1739]
Tema 6. El model militar prussià, 1740-1763
Epíleg: Cap a la Nació en Armes, 1763-1793
Metodologia
Assistència a classes teòriques dirigides pel professor. L'alumnat que no assisteixi regularment a les classes haurà de justificar el seu absentisme.
Assistència a sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor.
Lectura comprensiva de textos.
Aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació.
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 39 | 1,56 | 1, 3, 9 |
| Seminaris i pràctiques dirigides | 6 | 0,24 | 6, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exercicis pautats d'aprenentatge | 7,5 | 0,3 | 4, 8, 9 |
| tutories | 15 | 0,6 | 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 45 | 1,8 | 2, 6, 10 |
| Lectura de textos. Redacció de treballs. Preparació de comentaris orals i seminaris. Recerca de informació bibliogràfica | 30 | 1,2 | 4, 5, 6, 8, 10 |
Avaluació
50% dues proves escrites parcials -les proves consistiran en respondre dues preguntes.
Una primera prova es programarà al mes d'abril i, en la mesura del posible, s'avaluarà el contingut de la meitat de les classes realitzades al curs.
La segona prova es realitzarà a finals del mes de maig o inicis de juny. I sempre en funció de la data de la recuperació.
|
40% Realització de treballs, assaigs, presentacions a classe, ressenyes i/o resums. |
10% informe escrit sobre una batalla o un setge importants dintre de l'àmbit cronològic de l'assignatura.
S'encarregarà a l'alumnat un treball el primer dia de classe que es lliurarà a mitjans del mes de maig.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En les activitats escrites es tenen en compte les faltes ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques. La penalització pot ser d'entre 0,1-0,2 punts per cada falta comesa sobre la nota final. Les faltes repetides poden descomptar.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l'assignatura (quatre preguntes a escollir entre cinc, amb dues hores de temps) i es celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat. En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir en la recuperació és de 5,0 (Aprovat).
Es tindran en compte els casos particulars que rebran, com no podria ser d’altra manera, un tractament particular.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves escrites a l'aula | 50% | 3,5 | 0,14 | 1, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Ressenya d'un llibre | 50% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Bibliografia
-ANDERSON, Matthew, Guerra y Sociedad en la Europa del Antiguo Régimen, 1618-1789. Madrid, Ministerio de Defensa, 1990.
-ANDUJAR, Francisco, Ejércitos y militares en la Europa moderna. Madrid, Síntesis, 1999.
-BLACK, Jeremy (ed.), European warfare, 1453-1815. Nueva York, St. Martin’s Press, 1999.
-BLACK, Jeremy, European warfare, 1492-1660. Londres, Routledge 2002.
-CHAGNIOT, Jean, Guerre et société à l’Èpoque Moderne. París, PUF, 2001.
-GLETE, Jan, War and the State in Early Modern Europe. Londres&Nueva York, Routledge, 2002.
-KEEGAN, John, A History of Warfare. Nueva York, Vintage Books, 1994 (Historia de la Guerra, Madrid, Turner, 2013).
-MARTINES, Lauro, Un tiempo de guerra. Una historia alternativa de Europa, 1450-1700, Madrid, Crítica, 2013.
-PARKER, Geoffrey (ed.), Historia de la guerra. Madrid, Akal, 2010.
-TALLETT, Frank, War and Society in Early Modern Europe, 1495-1715. Londres-Nueva York, Routledge, 1992.
Programari
Cap observació