Degree | Type | Year | Semester |
---|---|---|---|
2500246 Philosophy | OB | 2 | 1 |
2503702 Ancient Studies | FB | 2 | 1 |
This course has no prerequisites.
Ancient Philosophy (6 ECTS) is a subject considered UAB Basic Training, scheduled for the second year of following undergraduate programs: Bachelor's Degree in Philosophy and Bachelor's Degree in Ancient Studies.
The subject fulfills two goals: on the one hand, it is mainly the study of the two most important authors of ancient philosophy (Plato and Aristotle), which at the same time are the most important of philosophy in general. On the other hand, since the field of study is historiographically the same as that of the birth of philosophy, the subject is also a beginning to philosophy, in its historical singularity. In this sense, the study of the first philosophers will be done through two of the most indicated figures: Heraclitus and Parmenides.
The syllabus of the subject consists of the following topics:
Block 1.
1. The problem of the birth of philosophy.
2. The so-called "pre-Socratic" philosophy.
3. Heraclitus of Ephesus.
4. Heraclitus of Ephesus.
5. Parmenides of Elea.
6. Parmenides of Elea.
7. The "revolution" of the sophists.
8. Socrates.
Block 2.
9. Plato, author of Socratic dialogues.
10. Plato, the philosopher who learns to die.
11. Plato and ideas.
12. Plato, politeia.
13. Plato and the just city.
14. Plato and the just life.
15. Plato, the good and the dialectic.
Block 3.
16. Aristotle and syllogistic.
17. Aristotle and the categories.
18. Aristotle, knowledge, and causes.
19. Aristotle, actuality, and potentiality.
20. Aristotle and movement.
21. Aristotle and the soul.
22. Aristotle and animal reproduction.
23. Aristotle, technique, and nature.
Classes are based on the teacher's exposition ("master classes"). However, there is usually room for debates, text comments and small student presentations.
The dynamics of the class makes it necessary to read texts indicated by the teacher outside the classroom timetable.
Annotation: Within the schedule set by the centre or degree programme, 15 minutes of one class will be reserved for students to evaluate their lecturers and their courses or modules through questionnaires.
Title | Hours | ECTS | Learning Outcomes |
---|---|---|---|
Type: Directed | |||
Classes | 45 | 1.8 | 2, 22, 8, 9, 7, 26, 1 |
Type: Supervised | |||
Reports | 22.5 | 0.9 | 22, 4, 5, 6, 16, 3, 10, 11, 14, 13, 17, 18, 21, 25 |
Type: Autonomous | |||
Readings and study | 75 | 3 | 4, 5, 10, 14, 13, 21 |
The evaluation will consist of 3 multiple choice tests, at the end of each of the three thematic blocks (of 2 points each), 2 deliveries of reports in the periods between the test tests (of 2 point each).
The student who has not done at least a number of assessment activities worth 2/3 of the mark (7 points) is considered "not evaluable".
The subject will be considered pass if the average of the five activities is equal to or greater than 5.
Prior to formally entering final marks, the lecturer will publish the date / time for assessment revision and the final mark. There is a procedure for resitting or making up evaluated activities, i.e. the subject has a schedule of retrieves before the establishment of the final mark, which will take place between the end of classes and the final evaluation date established by the Academic Office of the Faculty. This recovery may affect, if necessary, the five activities mentioned above.
The maximum mark that can be obtained if a student sits the reassessment exam is a 5.
In the event of a student committing any irregularity that may lead to a significant variation in the grade awarded to an assessment activity, the student will be given a zero for this activity, regardless of any disciplinary process that may take place. In the event of several irregularities in assessment activities of the same subject, the student will be given a zero as the final grade for this subject.
Title | Weighting | Hours | ECTS | Learning Outcomes |
---|---|---|---|---|
1st records | 20% | 1.5 | 0.06 | 2, 15, 22, 4, 5, 6, 16, 8, 3, 9, 10, 7, 26, 11, 14, 12, 13, 17, 18, 21, 20, 23, 25, 1 |
1st test | 20% | 1.5 | 0.06 | 2, 15, 22, 4, 5, 6, 16, 8, 3, 9, 10, 7, 26, 11, 14, 12, 13, 17, 18, 21, 20, 23, 25, 1 |
2nd records | 20% | 1.5 | 0.06 | 2, 15, 22, 4, 5, 6, 16, 8, 3, 9, 10, 7, 26, 11, 14, 12, 13, 17, 18, 24, 21, 20, 23, 25, 1 |
2nd test | 20% | 1.5 | 0.06 | 2, 15, 22, 4, 5, 6, 16, 8, 3, 9, 10, 7, 26, 11, 14, 12, 13, 17, 18, 19, 21, 20, 23, 25, 1 |
3rd test | 20% | 1.5 | 0.06 | 2, 15, 22, 4, 5, 6, 16, 8, 3, 9, 10, 7, 26, 11, 14, 12, 13, 17, 18, 24, 19, 21, 20, 23, 25, 1 |
Edicions de les fonts
Els escrits conservats dels principals filòsofs antics es troben editats a les grans col·leccions de clàssics grecs i llatins. Amb traducció: “The Loeb Classical Library”, “Collection des Universités de France” (Fond. G. Budé). Sense traducció: “Bibliotheca Teubneriana” i “Bibliotheca Oxoniensis”. Alguns títols es troben també a la col·lecció de la Fundació Bernat Metge.
Edicions de fragments
Diels, Hermann i Walther Kranz. Die fragmente der vorsokratiker, 2 vol. i 1 vol. d’índex, Hildesheim: Weidmann, 2004-2018.
Laks, André i Glenn Most. Les débuts de la philosophie grecque. París: Fayard, 2016. [Edició anglesa: Loeb edition of Early Greek Philosophy, en 9 volums. El volum I conté materials d'introducció i de referència imprescindibles per utilitzar totes les altres parts de l'edició. Els volums II i III inclouen capítols sobre doxografia antiga, antecedents i els jònics des de Ferècides fins a Heràclit. Els volums IV i V presenten els pensadors grecs occidentals des dels pitagòrics fins a Hipó. Els volums VI i VII comprenen sistemes filosòfics posteriors i les seves seqüeles en els segles cinquè i quart. Els volums VIII i IX presenten reflexions del segle cinquè sobre llenguatge, retòrica, ètica i política (els anomenats sofistes i Sòcrates) i conclouen amb un apèndix sobre filosofia i filòsofs en el drama grec.]
Kern, Otto. Orphicorum fragmenta, Berlin, 1922.
Untersteiner, Mario i Antonio Battegazzore. I Sofisti. Testimonianze e frammenti, Milà: Bompiani, 2009.
Giannantoni, Gabriele. Socratis et socraticorum reliquiae, 4 vol. Nàpols: Bibliopolis, 1990.
Algunes traduccions
De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis, edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011.
De Tales a Demócrito. Fragmentos presocráticos, trad. Alberto Bernabé. Madrid, Alianza, 2016.
Saviesa grega arcaica, Traducció de Jaume Pòrtulas / Sergi Grau. Martorell: Adesiara editorial, 2012.
Los Sofistas. Testimonios y fragmentos, trad. José Solana Dueso. Madrid: Alianza editorial, 2013.
Platón: Traduït al castellà en 9 vols. a la col·lecció "Biblioteca Clásica Gredos".
Plató. Diàlegs. Barcelona: Fundació Bernat Metge (ed. encara incompleta).
Aristòtil: Traduït al castellà en 18 vols. a la col·lecció "Biblioteca Clásica Gredos".
Laercio, Diógenes. Vidas y opiniones de los filósofos ilustres. Madrid: Alianza, 2007.
Diccionari de conceptes
Brunschwig, Jackes i Geoffrey Lloyd (ed.). Diccionario Akal de El saber griego, Madrid: Akal, 2000.
Històries de la filosofia antiga recomanades
Bréhier, Émile. Història de la filosofia 1. Antiguitat i edat mitjana, Barcelona: UAB Servei de Publicacions-Tecnos, 1998.
García Gual, Carlos. Historia de la filosofía antigua, Madrid: Trota, 1997.
*Guthrie, W. K. C.. Historia de la filosofía griega, edició nova en 3vol., Madrid: Gredos, 2012.
Martínez Marzoa, Felipe. Historia de la filosofía Antigua, Madrid: Akal, 1995.
Bibliografia secundària
Bloc temàtic 1.
Berti, Enrico. En el principio era la maravilla. Las grandes preguntas de la filosofía antigua. Madrid: Gredos, 2009.
Colli, Giorgio. El naixement de la filosofia, Barcelona: Ed. 1984, 2001.
Snell, Bruno. El descubrimiento del espíritu. Estudios sobre la gènesis del pensamiento europeo en los griegos. Barcelona: Acantilado, 2008.
*Vernant, Jean-Pierre. Los orígenes del pensamiento griego, Barcelona: Paidós, 2011.
Williams, Bernard. Vergüenza y necesidad. Recuperación de algunos conceptos Morales de la Grecia Antigua. Madrid: Antonio Machado Libros, 2011.
Zellini, Paolo. Número y “logos”. Barcelona: Acantilado, 2018.
* Kirk, Geoffrey S.; John Earle Raven i Michael Schofield. Los filósofos presocráticos, Madrid: Gredos, 2014.
Laks, André. Introducción a la filosofía "presocrática". Madrid: Gredos, 2010.
Brun, Jean. Sòcrates, Barcelona, Edicions de 1984, 2005.
Wilson, Emily. La muerte de Sócrates. Héroe, villano, charlatán, santo. Barcelona: Ed. Biblioteca Buridán, 2008.
Bloc temàtic 2.
*Bredlow, Luis Andrés. Platón Esencial. Todo lo bueno es bello, y lo bello no carece de medida, Barcelona: Montesinos, 2017.
Görgemanns, Herwig. Platón. Una introducción, Santiago de Chile: IES, 2010.
Grube, G.M.A.. El pensamiento de Platón, Madrid: Gredos, 2010.
Hare, Richard Mervyn. Platón. Madrid: Alianza Editorial, 2009.
Melling, D. J.. Introducción a Platón, Madrid: Alianza, 1991.
Ross, Willian David. Teoría de las ideas de Platón, Madrid: Cátedra, 1989.
Taylor, Alfred Edward. Platón. Madrid: Tecnos, 2014.
*Vegetti, Mario, Platón. Quince lecciones sobre Platón, Madrid: Gredos, 2012.
Bloc temàtic 3.
*Calvo, Tomás. Aristóteles y el Aristotelismo, Madrid: Akal, 2008.
Düring, Ingemar. Aristóteles. Exposición e interpretación de su pensamiento. Mèxic: UNAM, 2005.
Leroi, Armand Marie. La laguna. Cómo Aristóteles inventó la ciencia. Córdoba: Guadalmazán, 2017.
Lloyd, Geoffrey Ernest Richard. Aristóteles. Desarrollo y estructura de su pensamiento, Buenos Aires: Prometeo, 2013.
Ponsatí-Murlà, Oriol. Aristóteles. Barcelona: RBA, 2019.
*Ross, Willlian David. Aristóteles, Madrid: Gredos, 2013.
Rovira, R.. Repertorio de definiciones aristotélicas. Madrid: Escolar y Mayo, 2015.
Vigo, A.. Aristóteles. Una Introducción, Santiago de Chile: IES, 2007.
Not applicable.