Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OB | 2 | 1 |
2503702 Ciències de l'Antiguitat | FB | 2 | 1 |
No n'hi ha.
Filosofia antiga (6 ECTS) és una assignatura que es considera matèria bàsica de la UAB, programada per al segon any dels següents estudis: Grau en Filosofia i Grau en Ciències de l'Antiguitat.
L'assignatura compleix dos objectius: d'una banda, és principalment l'estudi dels dos autors més importants de la filosofia antiga (Plató i Aristòtil), que alhora són dels més importants de la filosofia en general. D'altra banda, com que l'àmbit d'estudi coincideix historiogràficament amb el del naixement de la filosofia, l'assignatura és també un inici a la filosofia, en la seva singularitat històrica. En aquest sentit, l'estudi dels primers filòsofs es farà a través de dues de les figures més assenyalades: Heràclit i Parmènides.
El programa de l’assignatura està format pels temes següents:
Bloc 1.
Tema 1. El problema del naixement de la filosofia.
Tema 2. La filosofia anomenada “presocràtica”.
Tema 3. Heràclit d’Efes I.
Tema 4. Heràclit d’Efes II.
Tema 5. Parmènides d’Elea I.
Tema 6. Parmènides d’Elea II.
Tema 7. La “revolució” dels sofistes.
Tema 8. Sòcrates.
Bloc 2.
Tema 9. Plató, autor de diàlegs socràtics.
Tema 10. Plató, el filòsof que aprèn a morir.
Tema 11. Plató i les idees.
Tema 12. Plató, politeia.
Tema 13. Plató i la ciutat justa.
Tema 14. Plató i la vida justa.
Tema 15. Plató, el bé i la dialèctica.
Bloc 3.
Tema 16. Aristòtil i la sil·logística.
Tema 17. Aristòtil i les categories.
Tema 18. Aristòtil, el saber i les causes.
Tema 19. Aristòtil, l’acte i la potència.
Tema 20. Aristòtil i el moviment.
Tema 21. Aristòtil i l’ànima.
Tema 22. Aristòtil i la reproducció dels animals.
Tema 23. Aristòtil, tècnica i naturalesa.
Les classes es basen en l’exposició del professor (“classes magistrals”) i en intervencions d’alumnes a través de debats, comentaris de text i petites exposicions.
La dinàmica de classe fa necessària la lectura fora de l’horari d’aula de textos indicats pel professor.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 45 | 1,8 | 1, 3, 8, 11, 13, 14, 25 |
Tipus: Supervisades | |||
Informes | 22,5 | 0,9 | 3, 4, 5, 6, 7, 10, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 24 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures i estudi | 75 | 3 | 4, 5, 12, 16, 17, 22 |
L'avaluació consistirà en 3 proves tipus test, al final de cada un dels tres blocs temàtics (de 2 punts cadascuna), i 2 lliuraments d'informes en els períodes entre les proves test (de 2 punt cadascun). En tots els casos, les proves es podran fer per via telemàtica.
En el moment de la realització de cada activitat d’avaluació, el professor informarà l’alumnat (via Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant que no hagi fet almenys un nombre d’activitats d’avaluació per valor de 2/3 de la nota (7 punts) es considera “no avaluable”.
Es considerarà superada l'assignatura si la mitjana aritmètica de les sis activitats és igual o superior a 5.
Abans d'entrar formalment la qualificació final, el professor publicarà la data / hora de la revisió i la nota final. Hi ha un procediment per recuperar activitats avaluades, és a dir, l’assignatura té un calendari de recuperació abans de l’establiment de la nota final, que tindrà lloc entre la finalització de les classes i la data d’avaluació final establerta per la Gestió Acadèmica de la Facultat. Aquesta recuperació pot afectar, si cal, les cinc activitats esmentades anteriorment.
La nota global màxima que es pot obtenir si l’estudiant es presenta a l’examen de recuperació és un 5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
1a prova | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25 |
1er Informe | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25 |
2na prova | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25 |
2on Informe | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25 |
3a prova | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
Edicions de les fonts
Els escrits conservats dels principals filòsofs antics es troben editats a les grans col·leccions de clàssics grecs i llatins. Amb traducció: “The Loeb Classical Library”, “Collection des Universités de France” (Fond. G. Budé). Sense traducció: “Bibliotheca Teubneriana” i “Bibliotheca Oxoniensis”. Alguns títols es troben també a la col·lecció de la Fundació Bernat Metge.
Edicions de fragments
Diels, Hermann i Walther Kranz. Die fragmente der vorsokratiker, 2 vol. i 1 vol. d’índex, Hildesheim: Weidmann, 2004-2018.
Laks, André i Glenn Most. Les débuts de la philosophie grecque. París: Fayard, 2016. [Edició anglesa: Loeb edition of Early Greek Philosophy, en 9 volums. El volum I conté materials d'introducció i de referència imprescindibles per utilitzar totes les altres parts de l'edició. Els volums II i III inclouen capítols sobre doxografia antiga, antecedents i els jònics des de Ferècides fins a Heràclit. Els volums IV i V presenten els pensadors grecs occidentals des dels pitagòrics fins a Hipó. Els volums VI i VII comprenen sistemes filosòfics posteriors i les seves seqüeles en els segles cinquè i quart. Els volums VIII i IX presenten reflexions del segle cinquè sobre llenguatge, retòrica, ètica i política (els anomenats sofistes i Sòcrates) i conclouen amb un apèndix sobre filosofia i filòsofs en el drama grec.]
Kern, Otto. Orphicorum fragmenta, Berlin, 1922.
Untersteiner, Mario i Antonio Battegazzore. I Sofisti. Testimonianze e frammenti, Milà: Bompiani, 2009.
Giannantoni, Gabriele. Socratis et socraticorum reliquiae, 4 vol. Nàpols: Bibliopolis, 1990.
Algunes traduccions
De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis, edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011.
De Tales a Demócrito. Fragmentos presocráticos, trad. Alberto Bernabé. Madrid, Alianza, 2016.
Saviesa grega arcaica, Traducció de Jaume Pòrtulas / Sergi Grau. Martorell: Adesiara editorial, 2012.
Los Sofistas. Testimonios y fragmentos, trad. José Solana Dueso. Madrid: Alianza editorial, 2013.
Platón: Traduït al castellà en 9 vols. a la col·lecció "Biblioteca Clásica Gredos".
Plató. Diàlegs. Barcelona: Fundació Bernat Metge (ed. encara incompleta).
Aristòtil: Traduït al castellà en 18 vols. a la col·lecció "Biblioteca Clásica Gredos".
Laercio, Diógenes. Vidas y opiniones de los filósofos ilustres. Madrid: Alianza, 2007.
Diccionari de conceptes
Brunschwig, Jackes i Geoffrey Lloyd (ed.). Diccionario Akal de El saber griego, Madrid: Akal, 2000.
Històries de la filosofia antiga recomanades
Bréhier, Émile. Història de la filosofia 1. Antiguitat i edat mitjana, Barcelona: UAB Servei de Publicacions-Tecnos, 1998.
García Gual, Carlos. Historia de la filosofía antigua, Madrid: Trota, 1997.
*Guthrie, W. K. C.. Historia de la filosofía griega, edició nova en 3vol., Madrid: Gredos, 2012.
Martínez Marzoa, Felipe. Historia de la filosofía Antigua, Madrid: Akal, 1995.
Bibliografia secundària
Bloc temàtic 1.
Berti, Enrico. En el principio era la maravilla. Las grandes preguntas de la filosofía antigua. Madrid: Gredos, 2009.
Colli, Giorgio. El naixement de la filosofia, Barcelona: Ed. 1984, 2001.
Snell, Bruno. El descubrimiento del espíritu. Estudios sobre la gènesis del pensamiento europeo en los griegos. Barcelona: Acantilado, 2008.
*Vernant, Jean-Pierre. Los orígenes del pensamiento griego, Barcelona: Paidós, 2011.
Williams, Bernard. Vergüenza y necesidad. Recuperación de algunos conceptos Morales de la Grecia Antigua. Madrid: Antonio Machado Libros, 2011.
Zellini, Paolo. Número y “logos”. Barcelona: Acantilado, 2018.
* Kirk, Geoffrey S.; John Earle Raven i Michael Schofield. Los filósofos presocráticos, Madrid: Gredos, 2014.
Laks, André. Introducción a la filosofía "presocrática". Madrid: Gredos, 2010.
Brun, Jean. Sòcrates, Barcelona, Edicions de 1984, 2005.
Wilson, Emily. La muerte de Sócrates. Héroe, villano, charlatán, santo. Barcelona: Ed. Biblioteca Buridán, 2008.
Bloc temàtic 2.
*Bredlow, Luis Andrés. Platón Esencial. Todo lo bueno es bello, y lo bello no carece de medida, Barcelona: Montesinos, 2017.
Görgemanns, Herwig. Platón. Una introducción, Santiago de Chile: IES, 2010.
Grube, G.M.A.. El pensamiento de Platón, Madrid: Gredos, 2010.
Hare, Richard Mervyn. Platón. Madrid: Alianza Editorial, 2009.
Melling, D. J.. Introducción a Platón, Madrid: Alianza, 1991.
Ross, Willian David. Teoría de las ideas de Platón, Madrid: Cátedra, 1989.
Taylor, Alfred Edward. Platón. Madrid: Tecnos, 2014.
*Vegetti, Mario, Platón. Quince lecciones sobre Platón, Madrid: Gredos, 2012.
Bloc temàtic 3.
*Calvo, Tomás. Aristóteles y el Aristotelismo, Madrid: Akal, 2008.
Düring, Ingemar. Aristóteles. Exposición e interpretación de su pensamiento. Mèxic: UNAM, 2005.
Leroi, Armand Marie. La laguna. Cómo Aristóteles inventó la ciencia. Córdoba: Guadalmazán, 2017.
Lloyd, Geoffrey Ernest Richard. Aristóteles. Desarrollo y estructura de su pensamiento, Buenos Aires: Prometeo, 2013.
Ponsatí-Murlà, Oriol. Aristóteles. Barcelona: RBA, 2019.
*Ross, Willlian David. Aristóteles, Madrid: Gredos, 2013.
Rovira, R.. Repertorio de definiciones aristotélicas. Madrid: Escolar y Mayo, 2015.
Vigo, A.. Aristóteles. Una Introducción, Santiago de Chile: IES, 2007.
No cal.