Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500245 Estudis Anglesos | OT | 3 | 1 |
2500245 Estudis Anglesos | OT | 4 | 1 |
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 | 1 |
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 | 1 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 1 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 1 |
2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 | 1 |
2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 | 1 |
2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 3 | 1 |
2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 4 | 1 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 | 1 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 | 1 |
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 | 1 |
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 | 1 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 | 1 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 | 1 |
2504212 Estudis Anglesos | OT | 3 | 1 |
2504212 Estudis Anglesos | OT | 4 | 1 |
No n'hi ha.
El cos és un element clau en les propostes d’anàlisi des del gènere (i les seves interseccionalitats), i ha estat protagonista d’algunes de les inflexions més radicals en les genealogies feministes occidentals. El propòsit d’aquesta assignatura és prendre en consideració el cos com un text-arxiu cultural, en un triple sentit del terme arxiu: a) com allò que regula el que pot ser dit/entès (Foucault), b) en tant que somateca, o lloc d’inscripció dels règims biopolítics (Preciado), i c) en un sentit lat, entès com un dipòsit on es pot rastrejar i documentar una memòria del passat fet present i, en el cas del cos, presència.
Bloc I
Interseccions entre els textos i els cossos
La marca de gènere i/o sexualitat als textos literaris. L’autoria: escriure com a dona. La lectura: llegir com a feminista. Les tasques d’una crítica feminista. Tradicions i genealogies. Desafiaments al canon i a les metodologies i instruments de la crítica. El subjecte polític dels feminismes. La perspectiva interseccional inevitable. El cos com arxiu.
Bloc II
Gèneres, discursos i imatges de la sexualitat
El desenvolupament de la teoria feminista: onades i discursos. Definicions del sexe social i de gènere. El sistema sexe-gènere. Les relacions sexe/gènere/sexualitat. Representacions i canvis de la sexualitat femenina i masculina en la literatura. Pràctiques sexuals i control social.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides (30%). Classes magistrals amb suport de TIC i debat en gran grup.
· Activitats supervisades (25%). Exposicions, ressenyes o treballs de curs (individuals o en grup) a partir d'una guia per a la seva realització.
· Activitats autònomes (45%). Lectura comprensiva i crítica de textos literaris i teòrics. Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb suport de TIC i debat en gran grup. | 25 | 1 | 5, 8, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Exposicions, ressenyes o treballs de curs (individuals o en grup) a partir d'una guia per a la seva realització. | 48 | 1,92 | 2, 5, 6, 8, 10, 15 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura comprensiva i crítica de textos literaris i teòrics. Realització d‘esquemes, mapes conceptuals i resums. | 60 | 2,4 | 2, 5, 6, 8, 10, 15 |
L’estudiant:
Haurà de presentar al llarg del curs obligatòriament dues lectures teòriques a classe (el temps de l’exposició és de 30 minuts) i guiar-ne el debat posterior. Aquest treball es farà en grup i suposa, junt amb les intervencions a l’aula, un 40% de la nota final. L’exposició NO ÉS recuperable.
Durant cada bloc temàtic –i segons el calendari marcat per lxs docents– haurà de comentar a l’aula un text d’aplicació (intervenció de 10 minuts). A propòsit d’aquest text i situant-lo en el curs de l’assignatura, haurà de lliurar un assaig crític referint-se, completant, desenvolupant o incidint en un o varis dels aspectes apareguts a les lectures o a les discussions suscitades a l’aula. Cada exposició a l’aula val un 10% i cada assaig crític val un 20% (2 en total) i constitueix un sistema d’avaluació continuada que val el 60% restant de la nota final. Lxs estudiants que no el compleixin seguint les directrius i les dates assenyalades, o que ho compleixin parcialment no duent a terme les quatre activitats, hauran de passar a fer, per tal de cobrir aquest 60% de la nota, l’examen de recuperació.
Si l’estudiant realitza qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En el cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquestaassignatura serà 0.
Si les proves no es poden fer presencialments’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assaig crític 1 | 20% | 7 | 0,28 | 2, 5, 6, 8, 9, 10, 15 |
Assaig crític 2 | 20% | 7 | 0,28 | 2, 5, 6, 8, 9, 10, 15 |
Comentari text d'aplicació 2 | 10% | 1 | 0,04 | 2, 4, 7, 8, 9, 10, 15 |
Comentari text d'aplicació 1 | 10% | 1 | 0,04 | 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 15 |
Exposició oral i debat | 40% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Bibliografia orientativa:
Adán, Carme. Feminismo e coñecemento. da experiencia das mulleres ao cíborg. A Coruña: Espiral Maior Universitas, 2003.
Andrés, Rodrigo (ed.). Homoerotismos literarios. Barcelona: Icaria, 2011.
Butler, Judith. Cuerpos que importan. Sobre los límites materiales y discurivos del “sexo”.
Traducción de Alcira Bixio. Barcelona: Paidós, 2002.
Butler, Judith. Deshacer el género. Traducción de Patrícia Soley-Beltrán. Barcelona: Paidós, 2006.
Butler, Judith. El género en disputa. El feminismo y la subversión de la idetidad. México: Paidós, 2001.
Carbonell, Neus i Meri Torras (eds.). Feminismos literarios. Madrid: Arco libros, 1999.
Castrejón, María. Que me estoy muriendo de agua. Guía de narrativa lésbica española. Madrid-
Barcelona: Egales, 2008.
Clúa, Isabel (ed). Género y cultura popular. Estudios culturales. Bellaterra: Edicions UAB, 2008. Ciplijauskaité, Biruté. La construcción del yo femenino en la literatura. Cádiz: Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 2004.
Cixous, Hélène. La risa de la Medusa. Ensayos sobre la escritura.Traducción de Ana María Moix.
Barcelona: Anthropos, 1995.
De Lauretis, Teresa. Diferencias. Etapas de un camino a través del feminismo. Madrid: Horas y horas, 2000.
Falconí Trávez, Diego. “La heteromaricageneidad contradictoria como herramienta crítica cuy-r en las literaturas andinas”, Revista Interdisciplinaria de Estudios de Género no. 8, 2021.
Fe, Marina (ed). Otramente. Lectura i escritura feminista. México: FCE, 1999.
Fernàndez, Josep-Anton i Adrià Chavarria (eds.). Calçasses, gallines i maricons. Barcelona: Angle editorial, 2008.
Fuss, Diana. En essencia. Traducció d’Eva Espasa. Vic: Eumo, 1996.
González, Helena e Isabel Clúa (eds.). Máxima audencia. Cultura popular y género. Barcelona: Icaria, 2011.
Haraway, Donna. Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Trad. Manuel Talens. Madrid: Cátedra, 1991.
Horswell, Michael. Decolonizing the Sodomite. Queer Tropes on Sexuality in Colonial Andean Culture, University of Texas Press, 2005.
Julià, Lluïsa. Tradició i orfenesa. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2007.
Llamas, Ricardo.Teoría torcida. Prejuicios y discursos en torno a “la homosexualidad”. Madrid: siglo XXI, 1998.
Lugones, María. “Colonialidad y género”, Tabula Rasa 9, 2008, 73-101.
Marçal, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, 2004.
Medina, Raquel y Barbara Zecchi (eds.). Sexualidad y escritura (1850-2000). Barcelona: Anthropos, 2002.
Mérida, Rafael M. Sexualidades transgresoras. Barcelona: Icaria, 2002.
Mérida, Rafael M. Manifiestos gays, lesbianos y queer. Testimonios de un alucha (1969-1994).
Barcelona: Icaria, 2009.
Missé, Miquel y Gerard Coll-Planas (eds.). El género desordenado. Críticas en torno a la patologización de la transexualidad. Barcelona-Madrid: Egales, 2010.
Moi, Toril. Teoría literaria feminista. Madrid: Cátedra, 1988.
Nieto Piñeroba, José Antonio. Transexualidad, intersexualidad y dualidad de género. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2008.
La bibliografia específica s'entregarà per a cada tema del curs.
Campus Virtual MOODLE
Tractament de textos (amb possibilitat de conversió a Word i a pdfs)
Lector de pdfs
Power point o similar.
TEAMS
El software lliure és benvingut, sempre i quan pugui entregar-se els documents en el format demanat.