Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
4313382 Estudios Avanzados de Lengua y Literatura Catalanas | OT | 0 | 0 |
Ninguno.
Este módulo tiene como objetivo proporcionar una formación específica en la variación social y funcional de la lengua catalana, así como en el contexto sociolinguístico en el que se dan. Los estudiantes se familiarizarán con los principales enfoques teóricos que analizan esta variación y las principales metodologías correspondientes. Así, el alumno estará preparado para comprender la complejidad de la variación social y funcional y, por lo tanto, podrá tomar decisiones prácticas que afecten al uso social de la lengua catalana, en la administración, en los medios de comunicación y en la creación de obras literarias, entre otras.
1. Los conceptos de norma y de estándar
2. El proceso de estandarización de la lengua catalana
3. La gestión académica de la diversidad
4. El uso del catalán en los medios de comunicación: cantidad y calidad
5. Los servicios de corrección y de asessoramiento linguístico de los medios de comunicación
6. La extensión social de la normativa en los medios de comunicación
7. La lengua de los informativos, del entretenimiento y de la ficción
8. Autodiatopismo y alterdiatopismo, en la base de la verosimilitud
Variación y aspectos sociolingüísticos en la literatura catalana
1. Lengua estándar y lengua literaria
2. Oralidad, escritura y géneros literarios
3. La variación social y funcional en las obras literarias: convenciones y límites
4. El teatro: la palabra en el reino de la multimodalidad
5. La narrativa: el lenguaje del narrador y la construcción del personaje
6. La poesía: del arcaísmo a la lengua coloquial
7. La literatura infantil y juvenil: lenguaje, experiencia y formación literaria
8. Estándar y variación dialectal en las obras publicadas en los territorios de cultura catalana.
BLOQUE 1: Clases magistrales, presentación y discusión colectiva de artículos relevantes y actividades prácticas.
BLOQUE 2: Clases magistrales, aprendizaje basado en problemas, realización de actividades prácticas y trabajos, presentación oral de trabajos, debates, participación en actividades complementarias.
BLOQUES 3 i 4: Clases expositivas, realización de actividades prácticas, presentación oral de trabajos.
Nota: se reservarán 15 minutos de una clase dentro del calendario establecido por el centro o por la titulación para que el alumnado rellene las encuestas de evaluación de la actuación del profesorado y de evaluación de la asignatura o módulo.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Presentaciones de temas, prácticas de aula y ejercicios de refuerzo por grupo | 50 | 2 | 2, 1, 4, 3, 7 |
Tipo: Supervisadas | |||
Tareas supervisadas | 70 | 2,8 | 2, 1, 4, 3, 7 |
Tipo: Autónomas | |||
Estudio - Lectura critica de textos - Análisis de datos - Redacción de trabajos | 120 | 4,8 | 2, 1, 4, 3, 5, 6, 7 |
La evaluación se basará en la realización y superación de los trabajos, ejercicios o presentaciones asignados en cada bloque. Se evaluará el conocimiento de la materia y la capacidad de aplicar los métodos y los conceptos. La nota final será la suma ponderada de las puntuaciones obtenidas en cada bloque, según el baremo que se explicará al inicio del curso. Se obtendrá un “no presentado” cuando no se haya completado uno de los cuatro bloques.
Pruebas de recuperación
Para poder presentarse a la recuperación, el alumnado tiene que haber sido previamente evaluado en un conjunto de actividades el peso de las cuales equivalga a un mínimo de 2/3 partes de la calificación total. Además, el alumnado tiene que haber obtenido una calificación final mínima de 3,5.Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
Entrega de trabajos | 40% | 6 | 0,24 | 2, 1, 4, 3, 5, 6, 7 |
Presentaciones orales | 30% | 1 | 0,04 | 2, 1, 4, 3, 5, 6, 7 |
Resolución de ejercicios | 30% | 3 | 0,12 | 2, 1, 4, 3, 5, 6, 7 |
Bloque 1:
Alturo, Núria; Bladas, Òscar; Payà, Marta; Payrató, Lluís (ed.) (2004): Corpus oral de registres. Materials de treball. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Alturo, Núria (2010): “Coherencia discursiva: Dimensiones contextual, conceptual y gramatical”. CLAC, Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 41: 3-30. <http://webs.ucm.es/info/circulo/no41/alturo.pdf>
Alturo, Núria; Keizer, Evelien; Payrató, Lluís (ed.) (2014): The interaction between context and grammar in Functional Discourse Grammar. Pragmatics, 24 (Monogràfic). <https://ipra.uantwerpen.be/main.aspx?c=*HOME&n=1480>
Alturo, Núria; Ignasi Clemente i Lluís Payrató (2016): “Notes for a Multilingual and Multimodal Functional Discourse Grammar”. Fernández-Villanueva, Marta i Konstanze Jungbluth (ed.): Beyond language boundaries. Multimodal use in multilingual contexts. Berlín: Walter de Gruyter. 3-33.
Bibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs (BiPAD-cat). Recurso en linea. <http://www.ub.edu/grepad/bd/bipad-cat/>
Castellà Lidon, Josep Maria (2001): La complexitat lingüística en el discurs oral i escrit: densitat lèxica, composició oracional i connexió textual. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesis doctoral. <http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/7486/tjcl1de2.pdf?sequence=1>
Cuenca, Maria Josep (2014): “The use of demonstratives and contextactivation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies, 16: 729–752.
Curell, Hortènsia (2013): “Politeness and cultural styles of speaking in Catalan”. Payrató, Lluís; Cots, Josep Maria (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 273-308.
Gómez González, María de los Ángeles (2018): "Lexical cohesion revisited. A combined corpus and systemic-funcional analysis". En Ribera, Josep E.; Maria Josep Marín i Núria Alturo (ed.) (2018): Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 23. Universitat de València. 105-127. <https://ojs.uv.es/index.php/qfilologia/article/view/13523/12686>
Gonzálvez García, Francisco i Christopher Butler (2006): "Mapping functional-cognitive space". Annual Review of Cognitive Linguistics, 4, 1: 39-96. <https://www.researchgate.net/publication/233581022_Mapping_functional-cognitive_space>
Milà-Garcia, Alba (2018), Pragmatic annotation for a multi-layered analysis of speech acts: a methodological proposal, Corpus Pragmatics 2 (3) pp. 265-287.
Payrató, Lluís (ed.) (1998): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Universitat de Barcelona - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Payrató, Lluís (2012): “L’anàlisi del discurs al segle XXI: reflexions crítiques a l’entorn del context comunicatiu i la multimodalitat”. Dins Vicent Salvador (ed.), L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui.València: Edicions Tres i Quatre. 105-149.
Payrató, Lluís (2016): “Multimodalitat i llengua oral. Ensenyant les fronteres del llenguatge”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 70: 43-49. (“Multimodalidad y lengua oral. Enseñando las fronteras del lenguaje”. Textos. Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 73: 43-49.)
Payrató, Lluís; Alturo, Núria (ed.) (2002): Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Payrató, Lluís; Cots, Josep Maria (ed.) (2013): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton.
Payrató, Lluís; Fitó, Jaume (ed.) (2008): Corpus audiovisual plurilingüe. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Payrató, Lluís, Nogué, Neus (eds.) (2013): Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Universitat de Barcelona – PPU. Disponible en obert a Publicacions de la Universitat de Barcelona <http://www.publicacions.ub.edu/refs/grup-estudi-variacio/ficha.aspx?cod=08385>
Salvador, Vicenç (1989): "L'anàlisi del discurs, entre l'oralitat i l'escriptura". Caplletra, 7: 9-31. <http://www.cervantesvirtual.com/obra/caplletra--12/>
Tuson, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries.
Viana, Amadeu (2006): “Humor i argumentació en la conversa ordinària: una aproximació”. Alturo,Núria; Josep Besa; Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). Disponible en obert a Publicacions de la Universitat de Barcelona <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08382>
Bloque 2:
Boix, Emili (1998) “La variació social”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia 25, 135-132.
Boix, Emili (1999) “Papà, papa, pare nostre. Un exercici de dialectologia social”. Revista de Llengua i Literatura, 18, 445-473.
Boix, Emili (2007) “Els Pigmalions de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala: dues adaptacions separades per quaranta anys”. Els Marges 78, 55-80.
Boix, E.(1999) “L’entrevista semidirigida en sociolingüística. Alguns suggeriments artesanals”, a E. Boix,Núria Alturo (et al.) El contacte i la variació lingüístics: Descripció i metodologia. Barcelona: PPU, 239-283.
Boix, E. (2001) "Varietats socials ". A: F. Vallverdú i J.Bañeres (eds.) Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Eds. 62.
Boix, Emili (2007) Corpus de Varietats socials. Materials de treball. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
Boix-Fuster, Emili (2009) Català o castellà amb els fills?La transmissió de la lelngua en famílies bilingües a Barcelona. Sant Cugat del Vallès: Rourich.
Boix-Fuster, Emili; i Torrens, Rosa M. (eds.) (2011) Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana. Lleida: Pagès editors.
Bourdieu, Pierre (1982) Ce que parler veut dire. Paris: Fayard.
Briguglia, Caterina (2013) Dialecte i traducció literària. El cas català. Vic: Eumo.
Montoya, Brauli i Mas, Antoni(2012) La transmissió familiar del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Pomares, Joaquim (1997) Diccionari del català popular i d’argot. Barcelona: Eds. 62.
Sabater, Antònia (2012) Els senyors de Palma. Història oral. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.
Schieffelin, Bambi B. et al. (2012, or. anglès 1998) Ideologías lingüísticas. Madrid: Catarata.
Subirats, Marina (2012) Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI. Barcelona: L’Avenç.
Bloque 3:
Benavent, L. (2021):«Sobre la concepció de l'estàndard en paratextos de gramàtiques: les introduccions». A: Treballs de Sociolingüística Catalana, 31, Barcelona, p. 31-45.
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006). ésAdir [en línia]. Barcelona: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. http://esadir.cat.
Haugen, E. (1983): «The implementation of Corpus Planning: Theory and Practice». A: J. Cobarrubias y J. A. Fishman (ed.), Progress in Language Planning. International Perspectives. Berlín / Nova York / Amsterdam: Mouton, p. 269-289.
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990a [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC.
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990b). «La llengua en els mitjans de comunicació de massa i especialment en la televisió». A: Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990), Documents de la Secció Filològica, i, Barcelona: IEC.
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1992 [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC.
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (2018 [20201]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic. Barcelona: IEC. https://estandard-oral.llocs.iec.cat/
Joseph, J. E. (1987): Eloquence and power. The rise of language standards and standard languages. Londres: Frances Pinter.
Julià-Muné, J. (2004): El llenguatge de la ràdio i de la TV. Alzira: Edicions Bromera.
Kabatek, J. i C. D. Pusch (ed.) (2009): Variació, poliglòssia i estàndard. Processos de convergència i divergència lingüístiques en català, occità i basc. Aachen: Shaker.
Lamuela, X. (1994): Estandardització i establiment de les llengües. Barcelona: Edicions 62.
Lebsanft, F.; Tacke, F. (2020): Manual of standardization in the Romance languages. Berlin / Boston: De Gruyter.
Mas Castells, J. À. (2021):«Invitació al pluricentrisme. Notes per a l'estudi d'una llengua pluricèntrica en conflicte». A: Treballs de Sociolingüística Catalana, 31, Barcelona, p. 15-30.
Montoya, B. (2020): Aproximació a la història social de la llengua catalana. Alzira: Bromera.
Paloma, D. (2019): «La 'Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic'. Deu consideracions a raig». A: Llengua Nacional, 107, Barcelona, p. 22-23.
Paloma, D.; Montserrat, M. (2014): Variació autodiatòpica i variació alterdiatòpica en les sèries de televisió en català[En línia]. Palma: Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears. http://curs.uib.cat/files/2018/07/82014-paloma.pdf
Pradilla, M. À. (ed.) (2001): Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor.
Segarra, M. (1985a). Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries.
Segarra, M. (1985b [19872]). Història de la normativa catalana. Barcelona: EC.
Segarra, M. i M. Bassols (2009): El col·loquial dels mitjans de comunicació. Vic: Eumo.
Televisió de Catalunya (1995 [19982]). El català a TV3. Llibre d’estil. Barcelona: Edicions 62.
Veny, J. (2001): Llengua històrica i llengua estàndard. València: UV.
Bloque 4:
Batlle, Carles et al. (ed) (2003): La representació teatral. Barcelona, UOC.
Batlle, Carles (2020) : El drama intempestiu (Per una escriptura dramàtica "contemporània"). Barcelona, Institut del Teatre / Angle.
Blake, N.F. (1991): Non-standard Language i English Literature. London, Andre Deutsch.
Comelles, Salvador (2011): «"Digui, faci el favor”. L’ús del diàleg en els articles de Josep Pla», Els Marges 94, pp. 49-71.
Comelles, Salvador (2003): “Infants vs. adults: focalització i llenguatge en alguns contes de Pere Calders”, dins Pere Calders i el seu temps. Barcelona, UAB/PAM.
Garcia-Pinos, Eva ( 2018): La variació lingüística a Solitud, de Víctor Català, i a les seves traduccions al castellà i a l'alemany. Tesi doctoral. Barcelona, UPF.
Hodson, Jane (2014): Dialect in Fim & Literature. London, Palgrave Macmillan.
Jeffries, Lesley (2019): “Literary Variation”, dins Bas Aarts, Jill Bowie i Gergaria Popova (ed.), The Oxford Handbook of English Grammar. Oxford, OUP.
Julià, Jordi (1999): Al marge dels versos. Barcelona, PAM.
Locher, Miriam A. i Jucker, Andreas H (ed.) (2017): Pragmatics of Fiction. Berlín, De Gruyter Mouton.
Marco, Josep (2002): El fil d’Ariadna. Anàlisi estilístics i traducció literària. Vic, Eumo Editorial.
Paloma, David (2013): “La representació del col·loquial mediatitzat. Aproximació a un model de quatre constituents”, Caplletra 55, pp.87-105.
Payrató, Lluís i Nogué, Neus (ed.) (2013): Estil estils. Teoria i aplicacions de l’estilistica. Barcelona, UB.
Rosselló, Ramon X (1999): Anàlisi de l’obra teatral (Teoria i pràctica). València/Barcelona, IUFV/PAM.
Tannen, Deborah (1987): “The Orality of Llterature and the Literacy of Conversation”, dins de Judith Langer (ed.) : Language, literacy, and culture: Issues of society and schooling. New York, Ablex.
Thacker, Deborah (1995): “The Child's Voice in Children's Literature”, dins Sustaining the Vision. Selected Papers from the Annual Conference of the International Association of School Librarianship. Disponible a https://files.eric.ed.gov/fulltext/ED400855.pdf
Paquete Microsoft Office o similar.