Logo UAB
2021/2022

La Llengua Catalana en el seu Context. Ús i Realitat Social

Codi: 42495 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4313382 Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes OT 0 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
David Paloma Sanllehí
Correu electrònic:
David.Paloma@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Equip docent

Salvador Comelles Garcia

Equip docent extern a la UAB

Emili Boix Fuster (UB)
Núria Alturo Monné (UB)

Prerequisits

Cap.

Objectius

Aquest mòdul té com a objectiu proporcionar una formació específica en la variació social i funcional de la llengua catalana, així com en el context sociolingüístic en què estan imbricades. L'alumne/a es familiaritzarà amb els principals enfocaments teòrics que analitzen aquesta variació i amb les principals metodologies corresponents. Així l'alumne/a estarà preparat per a comprendre la complexitat de la variació social i funcional i, per tant, podrà prendre decisions pràctiques que afecten l'ús social de la llengua catalana, en l'administració, en els mitjans de comunicació i en la creació literària, entre d'altres.

Competències

  • Aplicar els mètodes d’investigació propis dels àmbits lingüístic i literari.
  • Produir informes sobre activitats o obres lingüístiques o literàries.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar els nous mètodes de treball en investigació social i funcional de la llengua.
  2. Aplicar les normatives lingüístiques que afecten les diferents varietats i la legislació que determina l’ús de la llengua.
  3. Produir informes sobre la problemàtica d’ús del català en una societat multilingüe.
  4. Produir informes sobre l’ús de les diverses varietats socials i funcionals en la societat catalana actual.
  5. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  6. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  7. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Continguts

BLOC 1

Professora: Núria Alturo (UB)

1. Conceptes bàsics: context, discurs, multimodalitat, gènere, tipus de text, estil, registre, variació funcional

2. Perspectives funcionals sobre el llenguatge. Aproximació a quatre models teòrics i metodològics que adopten una perspectiva funcional per a l’estudi de la llengua: l’Etnografia de la Comunicació, l’Anàlisi Crítica del Discurs, la Lingüística Sistèmica Funcional i la Gramàtica Funcional Discursiva.

3. Recursos per a l’estudi de la llengua oral: corpus per a l’estudi de la llengua catalana oral; fonaments i mètodes de la transcripció discursiva.

 

BLOC 2

Professor: Emili Boix-Fuster (UB)

1. La sociolingüística de la societat i la sociolingüística de la llengua. La sociolingüística del poder (la metàfora del mercat) de Pierre Bourdieu: capitals, camps i habitus. Les 6 Ds. Les històries de vida lingüístiques (Calsamiglia 2010, 419-436; Todó 2017, 9-16).

2. Les ideologies lingüístiques (Boix-Fuster 2012, Boix-Fuster i Woolard (en preparació)). El purisme com a exemple.

3. La transmissió lingüística intergeneracional (TLI), com a prioritat per a Fishman (Boix-Fuster 2009; Boix-Fuster i Paradís 2015). La vitalitat etnolingüística subjectiva. La TLI: els qüestionaris de les entrevistes semidirigides de final obert. La TLI: primers resultats qualitatius i quantitatius als països de llengua catalana

4. Les marques transcòdiques (Boix 1993): tries de llengua, alternances de codi i interferències

5. Variació i canvi: indicadors marcadors i estereotips. La variació sociolectal en la literatura i els mitjans de comunicació: Pigmalió, papà/papa i les obres de Ramon Solsona com a exemples (Boix 1999, 2007; Boix i Riba 2017). El Corpus de Varietats Socials de la UB.

6. Elaboració d’ideologies lingüístiques pròpies. Posada en comú de l’exercici central del curs triat per cada alumne.

 

BLOC 3 

Professor: David Paloma (UAB)

1. Els conceptes de norma i d'estàndard

2. El procés d’estandardització de la llengua catalana

3. La gestió acadèmica de la diversitat

4. L’ús del català als mitjans de comunicació: quantitat i qualitat

5. Els serveis de correcció i d’assessorament lingüístic dels mitjans de comunicació

6. L’extensió social de la normativa als mitjans de comunicació

7. La llengua dels informatius, de l’entreteniment i de la ficció

8. Autodiatopisme i alterdiatopisme, a la base de la versemblança

 

BLOC 4

Professor: Salvador Comelles (UAB)

Variació i aspectes sociolingüístics en la literatura catalana

1. Llenguatge estàndard i llenguatge literari

2. Oralitat, escriptura i gèneres literaris

3. La variació social i funcional en les obres literàries: convencions i límits. 

4. El teatre: la paraula en el regne de la multimodalitat

5. La narrativa: el llenguatge del narrador i la construcció del personatge

6. La poesia: de l’arcaisme a la col·loquialitat

7. La literatura infantil i juvenil: llenguatge, experiència i formació literària

8. Estàndard i variació dialectal enles obres publicades als Països Catalans

Metodologia

BLOC 1: Classes expositives, presentació i discussió col·lectiva d'articles rellevants i activitats pràctiques.

BLOC 2: Classes expositives, aprenentatge basat en problemes, realització d'activitats pràctiques i treballs, presentació oral de treballs, debats, participació en activitats complementàries.

BLOCS 3 i 4: Classes expositives, realització d'activitats pràctiques, presentació oral de treballs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposició de temes, pràctiques d'aula i exercicis de reforç per grup 50 2 1, 2, 3, 4, 7
Tipus: Supervisades      
Feina tutoritzada 70 2,8 1, 2, 3, 4, 7
Tipus: Autònomes      
Estudi de la matèria - Lectura crítica de textos - Anàlisi de dades - Redacció de treballs 120 4,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Avaluació

L'avaluació es basarà en la realització i superació dels treballs, exercicis o presentacions encomanats en cada bloc. S'avaluarà el coneixement de la matèria i la capacitat d'aplicar-ne els mètodes i els conceptes. La nota final serà la suma ponderada de les puntuacions obtingudes en cada bloc, segons el barem que s'explicarà al començament de curs. S'obtindrà un “no presentat” quan no s'hagi fet un dels quatre blocs.

Bloc 1 (prof. Núria Alturo, UB). Presentació oral d'un article: 40%; participació en la discussió d'articles: 20%; proposta de treball de recerca des d'una perspectiva funcional: 40%.

Bloc 2 (Prof. Emili Boix, UB). A part dels exercicis regulars del curs (50%), cal que l'alumne triï un dels exercicis següents: (1) dues històries de vida lingüístiques; (2) una entrevista a una parella lingüística mixta; o (3) una petita recerca sobre sociolectes a partir dels mitjans de comunicació o fonts lexicogràfiques (50%).

Bloc 3 (Prof. David Paloma, UAB). Exercicis setmanals (5 setmanes x 5%= 25%), presentació oral (35%), exercici escrit final (40%).

Bloc 4 (Prof. Salvador Comelles, UAB). L’avaluació del bloc es farà a través dels exercicis individuals que es proposaran al final de cada sessió (50%); i amb la presentació a classe d’una anàlisi de la variació en una obra literària (50%).

La nota final s'obtindrà a partir de la mitjana dels quatre blocs.

 

Proves de recuperació

Per poder presentar-se a la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. A més a més, l'alumnat ha d'haver obtingut una qualificació final mínima de 3,5.

 

Observacions generals

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lliurament de treballs 40% 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Presentacions orals 30% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Resolució d'exercicis 30% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Bibliografia

Bloc 1:

Alturo, Núria; Bladas, Òscar; Payà, Marta; Payrató, Lluís (ed.) (2004): Corpus oral de registres. Materials de treball. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Alturo, Núria (2010): “Coherencia discursiva: Dimensiones contextual, conceptual y gramatical”. CLAC, Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 41: 3-30. Disponible a <http://webs.ucm.es/info/circulo/no41/alturo.pdf>

Alturo, Núria; Keizer, Evelien; Payrató, Lluís (ed.) (2014): The interaction between context and grammar in Functional Discourse Grammar. Pragmatics, 24 (Monogràfic). Disponible a <https://ipra.uantwerpen.be/main.aspx?c=*HOME&n=1480>

Alturo, Núria; Ignasi Clemente i Lluís Payrató (2016): “Notes for a Multilingual and Multimodal Functional Discourse Grammar”.  Fernández-Villanueva, Marta i Konstanze Jungbluth (ed.): Beyond language boundaries. Multimodal use in multilingual contexts. Berlín: Walter de Gruyter. 3-33.

Bibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs (BiPAD-cat). Recurs en línia. Disponible a <http://www.ub.edu/grepad/bd/bipad-cat/>

Castellà Lidon, Josep Maria (2001): La complexitat lingüística en el discurs oral i escrit: densitat lèxica, composició oracional i connexió textual. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Disponible a <http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/7486/tjcl1de2.pdf?sequence=1>

Cuenca, Maria Josep (2014): “The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies, 16: 729–752.

Curell, Hortènsia (2013): “Politeness and cultural styles of speaking in Catalan”. Payrató, Lluís; Cots, Josep Maria (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 273-308.

Gómez González, María de los Ángeles (2018): "Lexical cohesion revisited. A combined corpus and systemic-funcional analysis". Dins Ribera, Josep E.; Maria Josep Marín i Núria Alturo (ed.) (2018): Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 23. Universitat de València. 105-127. Disponible a <https://ojs.uv.es/index.php/qfilologia/article/view/13523/12686>

Gonzálvez García, Francisco i Christopher Butler (2006): "Mapping functional-cognitive space". Annual Review of Cognitive Linguistics, 4, 1: 39-96. Disponible a <https://www.researchgate.net/publication/233581022_Mapping_functional-cognitive_space>

Milà-Garcia, Alba (2018), Pragmatic annotation for a multi-layered analysis of speech acts: a methodological proposal, Corpus Pragmatics 2 (3) pp. 265-287.

Payrató, Lluís (ed.) (1998): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Universitat de Barcelona - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Payrató, Lluís (2012): “L’anàlisi del discurs al segle XXI: reflexions crítiques a l’entorn del context comunicatiu i la multimodalitat”. Dins Vicent Salvador (ed.), L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre. 105-149.

Payrató, Lluís (2016): “Multimodalitat i llengua oral. Ensenyant les fronteres del llenguatge”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 70: 43-49. (Versió espanyola: “Multimodalidad y lengua oral. Enseñando las fronteras del lenguaje”. Textos. Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 73: 43-49.)

Payrató, Lluís; Alturo, Núria (ed.) (2002): Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Payrató, Lluís; Cots, Josep Maria (ed.) (2013): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton.

Payrató, Lluís; Fitó, Jaume (ed.) (2008): Corpus audiovisual plurilingüe. Barcelona: Publicacions de la  Universitat de Barcelona.

Payrató, Lluís, Nogué, Neus (eds.) (2013): Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Universitat de Barcelona – PPU. Disponible en obert a Publicacions de la Universitat de Barcelona <http://www.publicacions.ub.edu/refs/grup-estudi-variacio/ficha.aspx?cod=08385>

Salvador, Vicenç (1989): "L'anàlisi del discurs, entre l'oralitat i l'escriptura". Caplletra, 7: 9-31. Disponible a <http://www.cervantesvirtual.com/obra/caplletra--12/>

Tuson, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries.

Viana, Amadeu (2006): “Humor i argumentació en la conversa ordinària: una aproximació”. Alturo,Núria;Josep Besa; Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). Disponible en obert a Publicacions de la Universitat de Barcelona  <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08382>

 

Bloc 2:

Boix, Emili (1998) “La variació social”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia 25, 135-132.

Boix, Emili (1999) “Papà, papa, pare nostre. Un exercici de dialectologia social”. Revista de Llengua i Literatura, 18, 445-473.

Boix, Emili (2007) “Els Pigmalions de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala: dues adaptacions separades per quaranta anys”. Els Marges 78, 55-80.

Boix, E.(1999) “L’entrevista semidirigida en sociolingüística. Alguns suggeriments artesanals”, a E. Boix,Núria Alturo (et al.) El contacte i la variació lingüístics: Descripció i metodologia. Barcelona: PPU, 239-283.

Boix, E. (2001) "Varietats socials ". A: F. Vallverdú i J.Bañeres (eds.) Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Eds. 62.

Boix, Emili (2007) Corpus de Varietats socials. Materials de treball. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix-Fuster, Emili (2009) Català o castellà amb els fills? La transmissió de la lelngua en famílies bilingües a Barcelona. Sant Cugat del Vallès: Rourich.

Boix-Fuster, Emili; i Torrens, Rosa M. (eds.) (2011) Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana. Lleida: Pagès editors.

Bourdieu, Pierre (1982) Ce que parler veut dire. Paris: Fayard.

Briguglia, Caterina (2013)Dialecte i traducció literària. El cas català. Vic: Eumo.

Montoya, Brauli i Mas, Antoni (2012) La transmissió familiar del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Pomares, Joaquim (1997) Diccionari del català popular i d’argot. Barcelona: Eds. 62.

Sabater, Antònia (2012) Els senyors de Palma. Història oral. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.

Schieffelin, Bambi B. et al. (2012, or. anglès 1998) Ideologías lingüísticas. Madrid: Catarata.

Subirats, Marina (2012) Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI. Barcelona: L’Avenç.

 

Bloc 3:

Benavent, L. (2021):«Sobre la concepció de l'estàndard en paratextos de gramàtiques: les introduccions». A: Treballs de Sociolingüística Catalana, 31, Barcelona, p. 31-45.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006). ésAdir [en línia]. Barcelona: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. http://esadir.cat.

Haugen, E. (1983): «The implementation of Corpus Planning: Theory and Practice». A: J. Cobarrubias i J. A. Fishman (ed.), Progress in Language  Planning. International Perspectives. Berlín / Nova York / Amsterdam: Mouton, p. 269-289.

Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990a [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC.

Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990b). «La llengua en els mitjans de comunicació de massa i especialment en la televisió». A: Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990), Documents de la Secció Filològica, i, Barcelona: IEC.

Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1992 [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC.

Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (2018 [20201]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic. Barcelona: IEC. https://estandard-oral.llocs.iec.cat/

Joseph, J. E. (1987): Eloquence and power. The rise of language standards and standard languages. Londres: Frances Pinter.

Julià-Muné, J. (2004): El llenguatge de la ràdio i de la TV. Alzira: Edicions Bromera.

Kabatek, J. i C. D. Pusch (ed.) (2009): Variació, poliglòssia i estàndard. Processos de convergència i divergència lingüístiques en català, occità i basc. Aachen: Shaker.

Lamuela, X. (1994): Estandardització i establiment de les llengües. Barcelona: Edicions 62.

Lebsanft, F.; Tacke, F. (2020): Manual of standardization in the Romance languages. Berlin / Boston: De Gruyter.

Mas Castells, J. À. (2021):«Invitació al pluricentrisme. Notes per a l'estudi d'una llengua pluricèntrica en conflicte». A: Treballs de Sociolingüística Catalana, 31, Barcelona, p. 15-30.

Montoya, B. (2020): Aproximació a la història social de la llengua catalana. Alzira: Bromera.

Paloma, D. (2019):«La 'Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic'. Deu consideracions a raig». A: Llengua Nacional, 107, Barcelona, p. 22-23.

Paloma, D.; Montserrat, M. (2014):Variació autodiatòpicai variació alterdiatòpica en les sèries de televisió en català [En línia]. Palma: Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears. http://curs.uib.cat/files/2018/07/82014-paloma.pdf

Pradilla, M. À. (ed.) (2001): Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor.

Segarra, M. (1985a). Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries.

Segarra, M. (1985b [19872]). Història de la normativa catalana. Barcelona: EC.

Segarra, M. i M. Bassols (2009): El col·loquial dels mitjans de comunicació. Vic: Eumo.

Televisió de Catalunya (1995 [19982]). El català a TV3. Llibre d’estil. Barcelona: Edicions 62.

Veny, J. (2001): Llengua històrica i llengua estàndard. València: UV.

 

Bloc 4:

Batlle, Carles et al. (ed) (2003): La representació teatral.  Barcelona, UOC.

Batlle, Carles (2020) : El drama intempestiu (Per una escriptura dramàtica "contemporània"). Barcelona, Institut del Teatre / Angle.  

Blake, N.F. (1991): Non-standard Language i English Literature. London, Andre Deutsch.

Comelles, Salvador (2011): «"Digui, faci el favor”. L’ús del diàleg en els articles de Josep Pla», Els Marges 94, pp. 49-71.

Comelles, Salvador (2003):  “Infants vs. adults: focalització i llenguatge en alguns contes de Pere Calders”, dins Pere Calders i el seu temps. Barcelona, UAB/PAM.

Garcia-Pinos, Eva ( 2018): La variació lingüística a Solitud, de Víctor Català, i a les seves traduccionsal castellà i a l'alemany. Tesi doctoral. Barcelona, UPF.

Hodson,  Jane (2014): Dialect in Fim & Literature. London, Palgrave Macmillan.

Jeffries, Lesley (2019): “Literary Variation”, dins Bas Aarts, Jill Bowie i Gergaria Popova (ed.),  The Oxford Handbook of English Grammar. Oxford, OUP.

Julià, Jordi (1999): Al marge dels versos. Barcelona, PAM. 

Locher, Miriam A. i Jucker, Andreas H (ed.) (2017): Pragmatics of Fiction. Berlín, De Gruyter Mouton.

Marco, Josep (2002): El fil d’Ariadna. Anàlisi estilístics i traducció literària. Vic, Eumo Editorial.

Paloma, David (2013): “La representació del col·loquial mediatitzat. Aproximació a un model de quatre constituents”, Caplletra 55, pp.87-105.

Payrató, Lluís i Nogué, Neus (ed.) (2013): Estil estils. Teoria i aplicacions de l’estilistica. Barcelona, UB. 

Rosselló, Ramon X (1999): Anàlisi de l’obra teatral (Teoria i pràctica). València/Barcelona, IUFV/PAM.

Tannen, Deborah (1987): “The Orality of Llterature and the Literacy of Conversation”, dins de Judith Langer (ed.) : Language, literacy, and culture: Issues of society and schooling.  New York,  Ablex.

Thacker, Deborah (1995): “The Child's Voice in Children's Literature”, dins Sustaining the Vision. Selected Papers from the Annual Conference of the International Association of SchoolLibrarianship. Disponible a https://files.eric.ed.gov/fulltext/ED400855.pdf

 

Programari

Paquet Microsoft Office o similar.