Continguts

Competències a assolir

1. Analitzar els processos d’emergència de problemes socials i polítics
2. Analitzar els processos d’elaboració de polítiques. 
3. Avaluar polítiques públiques.
4. Plantejar línies d’assessorament per a la presa de decisions, per a la implementació i per a l’avaluació de les polítiques.
5. Analitzar escenaris diversos de la gestió pública en entorns organitzatius i de xarxa complexos.
6. Plantejar línies d’assessorament per a la gestió pública en aquests entorns en funció de la utilització d’instruments diversos.

 

Calendari de sessions:

Primer quadrimestre 

06/10/21  (dimecres)   9:00 -14:00 Política pública i gestió pública (Raquel Gallego)

12/10/21  (dimarts)   15:00-20:00 Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la deliberativa I (Quim Brugué)

19/10/21  (dimarts)   15:00-20:00 Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la deliberativa II (Quim Brugué)

27/10/21  (dimecres)   15:00-20:00 Nous paradigmes d’inversió social en les polítiques socials (Margarita León)

03/11/21  (dimecres)   15:00-20:00 Polítiques locals: educació, cultura i ciència (Joan Subirats)

09/11/21  (dimarts)  15:00-20:00  (Nicolás Barbieri)

17/11/21  (dimecres)   15:00-20:00 Avaluació I (Ivàlua)

24/11/21  (dimecres)   15:00-20:00 Avaluació II (Ivàlua)

01/12/21  (dimecres)   15:00-20:00 Avaluació III (Ivàlua)

08/12/21  (dimecres)   15:00-20:00 Avaluació IV (Ivàlua)

15/12/21  (dimecres)   15:00-20:00 Polítiques urbanes i rehabilitació de barris (Ismael Blanco)

22/12/21  (dimecres)   15:00-20:00 Municipalisme i govern local (Ricard Gomà)

 

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

  

Temari i sessions

El temari s’estructura en sessions al voltant de diverses preguntes. El procés d’aprenentatge té per objectiu acabar cada tema havent donat resposta a aquestes preguntes a partir de l’ús de la teoria i el contrast de les seves interpretacions. Les respostes derivarand’haver llegit les lectures que es recomanaran (veure apartats de metodologia docent i de bibliografia), d’haver escoltat les exposicions dels professors/es, d’haver debatut tots aquests continguts, i d’haver-los aplicat a estudis de cas i experiències in situ.

 

 

Raquel Gallego: Política pública i gestió pública.

Preguntes (I): Actors, Problemes i Agendes.

1.     Què és un problema? Quin tipus d’idees esdevenen problemes?

2.     Defineix un problema ianalitza com i per què entra (o no) a l’agendainstitucional. Utilitza el model teòric que creguis més adient.

 

Lectures obligatòries:

Peters, B.Guy (2018) Policy problems andpolicy design, Cheltenham: Edward Elgar, ch. 2 (pg.35-59).

True, J. Jones, B. Baumgartner, F. (1999) “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change inAmerican policymaking”, in Sabatier, P. op.cit. pp. 97-116.

Zahariadis, N. (1999) “Ambiguity, time and multiple streams”, in Sabatier, P. (ed) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.

 

Lectures opcionals (problemes, agendes):

Barzelay, M. 2003. “Introduction: The Process Dynamics of Public Management Policy-Making”, International Public Management Journal 6: 251-281;

Barzelay, M. and Gallego, R. 2006 “From ‘new institutionalism’ to institutional processualism’: Advancing knowledge about public management policy change”, Governance, 19(4):531-557;

Dery, D. (1984) Problem Definition in Policy Analysis, University Press of Kansas, Caps.2 i 3, pp.14-36.

Gallego, R. 2003 “Public management policy making in Spain, 1982-1996: policy entrepreneurs and (in)oportunity windows”, International Public Management Journal. 6(3): 283-307.

Gallego, R; Barzelay, M. 2010 “Public Management Policy-Making inSpain: The Politics of Legislative Reform of Administrative Structures, 1991-1997”, Governance 23(2): 277-296. ISSN: 0952-1895)

Lindblom, C. 1991 El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid:INAP, pp.9-53

 

Lectures opcionals (actors, xarxes i rol del sector public):

Blanco, I., Lowndes, V., Pratchett, L. 2011 “Policy Networks and Governance Networks: towards greater conceptual clarity”, PoliticalStudies Review, vol.9: 297-308

De Vries, M.; Nemec, J. 2013 “Public Sector Reform: An Overview of Recent Literature and Research on NPM and Alternative Paths”, International Journal of Public Sector Management, 26(1):4-16.

Ferlie, E. et al. 1996 The New Public Management in Action. Oxford: Oxford University Press. Ch.7, pp. 165-194.

Ferlie, E., Lynn, L.E. Jr and Pollitt, Ch. 2005 The Oxford Handbook of Public Management, New York: Oxford University Press.

Kickert, W. and Koppenjan, J. 1997 “Public management and network management”, in Kickert W. and Klijn, E., op.cit., pp. 35-61.

Klijn, E. 1997 “Policy networks: An overview”, in Kickert W. and Klijn, E. (eds) Managing complex networks. London:Sage, pp.14-34.

Lane, J.E. 2000.New Public Management, London: Routledge, pp.1-15, 212-225

Pollitt, C. and Bouckaert, G. 2004 Public Management Reform. A Comparative Analysis, Oxford: Oxford University Press.

 

Casos:

1.    Moore, M.  (1992) “Anatomía del problema de la heroína: un ejercicio de definición de problemas”, en Aguilar, L. (ed.) Políticas Públicas. México:Miguel Porrúa, pp.189-215.

2.    Pirelli-Mar

 

Preguntes (II): Implementació i instruments de gestió

1. Quins són els factors d’èxit i fracàs de la implementació? Analitza un exemple.

 

Lectures obligatòries:

Elmore, R.1993. “Organizational models of social program implementation” in Hill, M. The policy process. A reader. Harvester –Wheatsheaf:Prentice-Hall. 2^nd ed.

Sabatier, P. 1993. “Top-downandbottom-up approaches to implementation research” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

           

Lectures opcionals:

Ansell,C. 2017 "Improving policy implementation through collaborative policymaking", PolicyandPolitics, 45 (3): 467-486.

Hogwood, B.; Gunn, L. 1984. Policy analysis for the real world. New York: Oxford University Press. Capítol 11: ”Implementation”, pp.196-218.

Lipsky, M. 1993. “Street level bureaucracy: An introduction” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

 

Avaluació:

Per aquesta sessió caldrà respondre en forma d’assaig (800 paraules aproximadament) una de les preguntes proposades. 

 

 

 

Quim Brugué: Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la racionalitat deliberativa.

Objectius:

Elements del context: del gerencialisme a la governança

Elements substabtius: de la racionalitat tecnocràtica a la racionalitat deliberativa

Aspectes teòrics: entre el “Speaking Truth to Power” de Wilsdavsky i el “The Intelligence of Democracy” de Lindblom

Exemples pràctiques de diverses polítiques públiques

 

Bibliografia obligatòria

Brugué, Q.; Blanco, I.; Boada, J.  2014 “Entornos y motores para la innovación en las políticas públicas”, Revista delCLADReforma y Democracia, 59, p. 5-34.

Simpson, P. et al. 2015 “Assessing the Public’s Views on Prison and Prison Alternatives: Findings from Public Deliberation Research in Three Australian Cities”, Journal of Public Deliberation, 11(2): 1-24.

 

Avaluació

A partir d’un treball de cas fet a classe, presentar un breu treball en grup. Les instruccions es donaran durant el transcurs del cas

NO cal portar el text llegit.

 

 

 

Margarita León: Nous paradigmes d'inversió social en les polítiques socials-

La Inversión Social (Social investment en inglés) se ha convertido en uno de los paradigmas emergentes en la reforma de los estados debienestar. En esta sesión analizaremos las ideas principales que subyacen a este nuevo paradigma de política pública y qué tipo de soluciones ofrece en el contexto de creciente desigual. Como caso más específico nos centraremos en las políticas de atención a la temprana infancia

 

Caso 1: Pobreza y desigualdad

Caso: Inversión en la temprana infancia

The Heckman equation

 

Pregunta: ¿Por qué se considera que las políticas de inversión en la temprana infancia tienen un gran potencial en asegurar la igualdad de oportunidades entre niños/as de distintos entornos socio-económicos? ¿qué tipo de dilemas surgen? ¿cúales son las evidencias del éxito de estas políticas? ¿cúales son los límites de esta aproximación?

 

Lectura/vídeos obligatoria:

-       Al menos tres vídeos/posts de los que aparecen en :  www.heckmanequation.org

-       Morabito, Vandenbroeck and Roose (2013)‘The Greatest of Equalisers’:A Critical Review of International Organisations’ Views on Early Childhood Care and Education, Journal of Social Policy Vol. 42 (3) 451-467 (available at JSTOR)

-       Anderson, L. et al. (2003) “The Effectiveness of Early Childhood Development Programs. A Systematic Review”. American Journal of Preventive Medicine 24(35): 32-42.

 

Evaluación: cada estudiante debe de escribir un breve ensayo de máximo 1,000 palabras incorporando las preguntas señaladas y las lecturas que figuranmás arriba. Este ejercicio hayque entregarlo el mismo día de la sesión, antes de empezarla.

 

 

  

Joan Subirats: Polítiques locals: educació, cultura i ciència

 "Anàlisi documental de les polítiques locals de cultura, educaci de l'Ajuntament de Barcelona. Estudi de cas".

 Les lectures i exercici d’avaluació s’especificaran just abans de la sessió.

 

 

Nicolás Barbieri: Polítiques Culturals

a) Les polítiques públiques i la cultura: models i paradigmes d'intervenció.

b) El dret a participar en la vida cultural de la ciutat: desigualtats i dimensions clau.

c) Cultura i equitat: respostes de política pública.

 

-Lectures obligatòries

Martín Barbero, J. (2008). Políticas de la comunicación y la cultura: Claves de la investigación, Serie: Dinámicas interculturales CIDOB (11). https://www.cidob.org/content/download/59517/1555242/version/1/file/doc_dinamicas_11.pdf

Barbieri, N. (2018). “Es la desigualdad, también en cultura.” Cultura y ciudadanía. Disponible en:

http://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:3419299b-4183-4a2c-9eea-433393379d9e/nicolas-barbieri.pdf

  

-Avaluació: en la darrera part de la sessió, es realitzarà un exercici de síntesi i anàlisi del contingut treballat. Els detalls s'explicaran al llarg de la sessió.

 

 

Ivàlua Avaluació (I) Docents pendents de concreció

 

Innovar en política pública: la importància de l’avaluació

La primera part de la sessió està orientada a mostrar el valor afegit que pot tenir incloure la perspectiva de l’avaluació durant els diversos moments del cicle de la política pública, i més concretament, el potencial que té.

Entendre la problemàtica que afrontem: l’avaluació de les necessitats

La segona part de la sessió està dedicada a parlar sobre la importància de tenir un bon diagnòstic de la problemàtica o situació insatisfactòria que volem canviar per tal de poder dissenyar i implementar polítiques públiques que hi puguin donar resposta de forma efectiva. L’objectiu de la sessió és conèixer la informació que pot proporcionar una avaluació de necessitats i com aquesta pot ajudar a millorar la presa de decisions sobre el disseny i la implementació d’una política.

Lectures obligatòries:

Guia Pràctica Ivàlua.1 Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació . Ivàlua 2009. (disponible a https://ivalua.cat/sites/default/files/2019-10/16_02_2010_10_18_20_Guia1_Introduccio_Abril2009versiorevisada_final.pdf )

Ana de Inés, Grecia Guzmán, Maria Verdaguer i MaFe Contreras (2019).  El sensellarisme a Barcelona. Evolució i joves en situació de sensellarisme. Xarxa d’Atencio a Persones sense llar (disponible a http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2019/11/Diagnosi_sensellarisme_2019_WEB.pdf)

 

 

Ivàlua (Avaluació II)  Docents pendents de concreció

 

Millorar el disseny de la política pública: l’avaluació del disseny

La primera part d’aquesta sessió està dedicada a aprofundir sobre la concepció de la política pública com a una seqüència d’hipòtesis, les quals cal revisar críticament per valorar el seu grau de versemblança. A més, es presenten els avantatges i inconvenients de treballar la teoria del canvi de les polítiques com a exercici per a millorar-les

La política pública del paper al terreny: l’avaluació de la implementació

La segona part de la sessió s’enfoca a exposar com l’avaluació de la implementació pot ajudar a saber com està funcionant la política pública dissenyada un cop la portem a terreny i identificar possibles millores en la seva execució. Així, es proporcionen les bases per a poder definir una bona avaluació de la implementació 

Lectures obligatòries:

Eina practica Ivàlua 1. Com puc elaborar una teoría del Canvi? (disponible a https://mailchi.mp/ivalua.cat/ivalua-actualitat-abril-maig-2021 )

Fleury, MJ., Grenier, G. & Vallée, C. Evaluation of the implementation of the Montreal at home/chez soi project. BMC Health Serv Res 14, 557 (2014). https://doi.org/10.1186/s12913-014-0557-6 (disponible a

 

 

Ivàlua (Avaluació III) Docents pendents de concreció

 

Conèixer l’efectivitat d’una política pública: l’avaluació de l’impacte

La primera part d’aquesta sessió està dedicada a entendre quines metodologies i enfocaments ens permeten conèixer l’efectivitat d’una política pública, entesa com les millores atribuïbles a l’existència de la mateixa, i quines en canvi només ens permeten fer seguiment de les variables d’interès. Addicionalment, es reflexiona sobre com encaixa l’avaluació d’impacte amb els altres tipus d’avaluació i amb el cicle de la política pública.

Prioritzar les polítiques públiques més eficients: l’avaluació econòmica

A la segona part de la sessió s’exposa la importància de posar en relació els impactes obtinguts per una política amb els costos derivats de la implementació de la mateixa per poder prendre decisions informades de priorització en l’ús de recursos. Concretament, la sessió està dedicada a:

Lectures obligatòries:

Sanz J , Kirchner L, I Vilchez D (2017) Avaluació del programa ‘Primer la Llar’ de l’Ajuntament de Barcelona.  Avaluació de l’efectivitat: primer seguiment als 19 mesos. Ivàlua  (document de treball, s’enviarà pdf)

Wright L, Peasgood T (2019) cost-effectiveness analysis of housing first. What Works wellbeing (disponible https://whatworkswellbeing.org/wp-content/uploads/2020/01/housing-first-Cost-effectiveness-model-may2018_0158328900.pdf)  

 

  

Ivàlua (Avaluació IV) Docents pendents de concreció

 

Ús i utilitat de l’avaluació

En la primera part d’aquesta sessió es repassen els coneixements adquirits al llarg del curs i es reprèn una revisió general de la Teoria del Canvi per repensar com l’avaluació pot contribuir a la millora de la política pública. Per això es combina la perspectiva de la viabilitat de l’avaluació amb la de la seva rellevància i utilitat.

Institucionalització i us dels resultats de l’avaluació: com incorporar l’avaluació a la presa de decisions públiques?

A la segona part d’aquesta sessió analitza en primer lloc de quina manera els responsables de les polítiques incorporen els resultats de les avaluacions com a elements de millora de les polítiques de les que en son responsables; en segon lloc identifica què fan i què poden fer les administracions públiques de forma general perquè les avaluacions de polítiques públiques s’incorporin de forma sistemàtica i arrelin com element de la presa de decisions pública.

Lectures obligatòries:

Eina practica Ivàlua  2.1. Com puc formular bones preguntes d’avaluació? (disponible a https://mailchi.mp/ivalua.cat/ivalua-actualitat-abril-maig-2021 )

Eina practica Ivàlua 2.3. Com puc elaborar un pla d'avaluacions? (disponible a https://mailchi.mp/ivalua.cat/ivalua-actualitat-abril-maig-2021 )

Revista European Public Mosaic de l’EAPC:

http://www.gencat.cat/eapc/epum/N4/index.html 

Atlas de la institucionalització de l’avaluació

https://www.researchgate.net/publication/273339192_The_institutionalization_of_evaluation_matters_Updating_the_International_Atlas_of_Evaluation_10_years_later

 

 

Ismael Blanco: Polítiques urbanes i rehabilitació de barris

Ricard Gomà: Municipalisme i govern local

 

Objectius:

Analitzarem el paper de les polítiques públiques urbanes en les dinàmiques de transformació social, econòmica i mediambiental en el context de la globalització. Definirem les polítiques urbanes com a polítiques multinivell, multidimensionals i basades en relacions cooperatives entre actors públics, privats i comunitaris. Identificarem els components principals de la “nova agenda urbana” a les que les polítiques urbanes han de fer front. Discutirem sobre el pes específic dels governs locals en el marc de les polítiques urbanes i sobre el paper del nou municipalisme. Posarem l’accent en dos àmbits de política pública urbana com a àmbits en els que fer aterrar totes les reflexions assenyalades: les polítiques de transformació de barris i les polítiques socials de proximitat. 

Preguntes:

Quina importància hem de donar a les ciutats i a les polítiques urbanes en un món globalitzat?

 Quin paper té l’espai urbà en la reproducció de les desigualtats socials i quina incidència hi poden tenir les polítiques de transformació de barris?

 Quina importància tenen avui les polítiques socials de proximitat?

  

Lectures: 

Blanco, I., Subirats, J. (2012) "Políticas urbanas en España. Dinámicas de transformación y retos ante la crisis" a Geopolíticas 3(1): 15- 33 http://revistas.ucm.es/index.php/GEOP/article/download/39304/38729

Blanco, I., Gomà, R., Subirats, J. (2018) "El nuevo municipalismo: derecho a la ciudad y comunes urbanos". GAPP. Nueva Época. Num. 20. https://revistasonline.inap.es/index.php/GAPP/article/view/10491 

Nel·lo, O., Blanco, I. (2015) La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona. Pla EstratègicMetropolità de Barcelona. https://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf

Antón, F., Porcel, S. (coords.) (2021) Metrópolis, vulnerabilidad urbana y políticas de mejora de barrios. Número monográfico. Revista PAPERS, 63. https://iermb.uab.cat/es/revistapapers/n-63-metropolis-vulnerabilidad-urbana-y-politicas-de-mejora-de-barrios/ 

Gomà, R. (2020) Derechos sociales y derecho a la ciudad. Municipalismo, bienestar de proximidad y agenda urbana. VIII INFORME FOESSA. Documento de trabajo 6.6 https://www.foessa.es/main-files/uploads/sites/16/2019/05/6.6.pdf 

 

Avaluació: 

A classe s'especificarà l'exercici en base al qual s'avaluarà la sessió.