Treball de fi de grau
Codi: 100631 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500248 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- María Jesús Machuca Ayuso
- Correu electrònic:
- MariaJesus.Machuca@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Prerequisits
- L'estudiant pot matricular-se del TFG un cop superats dos terços del pla d'estudis, és a dir, 160 crèdits ECTS.
- Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit.
- En el cas de l'expressió escrita, s'entén que l'estudiant redacta paràgrafs amb contingut ple. Es tindran en compte, òbviament, les faltes d'ortografia, la puntuació i l'estructura del discurs.
- Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Objectius
L'objectiu formatiu únic és la realització i la presentació d'un treball acadèmic, de síntesi, aplicat a qualsevol de les matèries del grau o a la seva interrelació.
En aquest treball s'inclouen dues activitats formatives:
1. La realització d'un treball escrit sobre un tema concret en el marc de les matèries incloses en el Pla d'estudis del grau. El text escrit del TFG ha de contenir, segons l'acordat entre el tutor i l'estudiant, el plantejament d'un marc teòric, un estat de la qüestió realitzat a partir de la recerca bibliogràfica, els criteris de selecció dels materials analitzats, l'anàlisi crítica, un apartat de conclusions i el llistat de referències bilbliogràfiques emprades en el treball.
2. La defensa oral i pública del treball davant d'un tribunal constituït específicament per a aquesta finalitat.
Competències
- Conèixer i utilitzar adequadament els recursos tradicionals i electrònics propis de la llengua i la literatura espanyoles i ser capaç d'elaborar un treball acadèmic amb aquests recursos.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Resultats d'aprenentatge
- Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Escollir un fenomen lingüístic o un aspecte literari que plantegi discussió.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Mantenir una conversa adequada al nivell de l'interlocutor.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Presentar, descriure i analitzar críticament una qüestió filològica, de manera adequada, oralment i per escrit.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Seleccionar críticament i sintetitzar de manera efectiva la bibliografia especialitzada sobre aspectes literaris i/o fenòmens lingüístics.
Continguts
Els estudis del Grau de Llengua i Literatura espanyoles han de concloure amb l'elaboració i defensa d'un treball final d'estudis: el Treball de Fi de Grau (TFG), de 6 crèdits ECTS. Aquest treball forma part de la formació complementària de quart curs que l'estudiant ha de cursar juntament amb els 54 crèdits optatius de l'oferta formativa de l'últim curs del Grau.
El Treball de Fi de Grau és un treball individual i autònom sota la supervisió d'un professor - tutor assignat d'entre els professors del grau. No podran presentar-se treballs realitzats en grup.
El Treball de Fi de Grau consisteix en la presentació per escrit i la defensa oral d'un tema referit a qualsevol de les matèries del Grau o a la seva interrelació. El text del TFG, juntament amb la seva presentació oral, permetran avaluar de forma global i sintètica el domini que posseeix l'alumne de les competències específiques i transversals associades al títol de Grau.
L'estudiant podrà seleccionar un tema relacionat amb Llengua espanyola, Literatura espanyola, Teoria de la Literatura i Literatura comparada o Lingüística, tenint en compte l'ampli llistat de temes que ofereix la titulació. Excepcionalment, podran proposar alguns temes que suposin la iniciació en la investigació lingüística o literària espanyoles.
Metodologia
1. PROCEDIMENT PER A L'ASSIGNACIÓ DE TREBALLS
1.1. L'estudiant haurà de seleccionar cinc temes del llistat que apareix al final d'aquesta Guia docent: "Llistat de temes. Estudis de Llengua, Literatura espanyoles i Teoria de la Literatura i Literatura comparada" o a la pàgina web de la Facultat de Lletres> Grau de Llengua i Literatura espanyoles> Pla d'Estudis> Treball Final de Grau.
Aquesta llista de temes ha estat subministrada pels professors del Departament susceptibles de tutoritzar el TFG. En alguns casos, el títol dels treballs pot ser orientatiu, per tal de concretar posteriorment amb l'estudiant l'aspecte que es pot desenvolupar, un cop s’hagi assignat el tutor.
1.2 L'estudiant enviarà a través d'un formulari que es facilitarà prèviament als alumnes en l'espai Moodle de l'assignatura les cinc propostes de tutor i de temes del Treball de Fi de Grau, segons ordre de prioritat, tenint en compte el calendari que es s'indica a continuació (apartat 2). Han de seleccionar-se, almenys, 3 tutors de tots els que apareixen a la llista. La coordinació assignarà els tutors als estudiants d'acord amb l'expedient acadèmic de l'alumnat matriculats. Es tindrà en compte que el nombre de TFG que dirigeixi un tutor sigui equilibrat entre tots professors que poden tutoritzar treballs i que un mateix tutor no supervisi més de 3 treballs entre tots els graus en què imparteix docència el Departament.
1.3 Si l'estudiant s'interessa per un tema que no és al llistat, s'haurà de posar en contacte amb la coordinació del TFG, que l'orientarà sobre elpossible tutor i, si cal, el posarà en contacte amb un especialista en la matèria. Així mateix, es posarà en contacte amb la coordinació si està interessat en realitzar un treball cotutoritzat amb un professor d'un altre departament.
1.4 En casos excepcionals, el tutor pot acceptar o no la tutorització d'un TFG, així com l'estudiant podrà decidir si prefereix un tutor diferent al proposat en el llistat. En aquests casos, el tutor i / o l'alumne hauran de posar-ho en coneixement de la coordinació de l'assignatura, que té la comesa de gestionar l'adjudicació de temes i tutors.
1.5 Només en casos justificats (Erasmus ...), la tutorització d'un TFG es durà a terme de forma virtual, sempre que el tutor estigui d'acord en això i ho comuniqui a la coordinació del TFG. La defensa de TFG serà sempre presencial, exceptuant situacions excepcionals.
1.6. Si l'estudiant no s'ha posat en contacte amb el professor en la data determinada per al lliurament de la evidència 1 (Seguiment), es considerarà NO AVALUABLE i no podrà continuar amb les altres activitats d'avaluació.
1.7. En el cas que els alumnes dels graus combinats realitzin el treball amb els professors de la àrea de Teoria de la literatura i Literatura comparada, el treball podrà ser escrit en qualsevol llengua inclosa en el seu grau combinat, sempre que el tutor estigui d'acord i que la coordinació asseguri que els professors que avaluen el treball són competents en aquesta llengua. Per a això, l'estudiant s'encarregarà d'enviar un correu a la coordinació de l'assignatura informant de la llengua en la que redactarà el seu TFG.
2. CALENDARI
- Maig de 2021: La coordinació ja ha organitzat una sessió informativa per explicar als estudiants de tercer curs les especificitats i el procediment d'assignació dels TFG.
- Juliol de 2021: matrícula.
- Del 4 al 22 d’octubre de 2021: l’estudiant fa la tria de tutors i temes, tal com s'especifica en l'apartat anterior (1.2).
- Del 25 d’octubre al 18 de novembre de 2021: els coordinadors faran les assignacions.
- El 19 de novembre de 2021: es fan públiques en Moodle les assignacions.
- Durant el mes de desembre de 2021, l'estudiant i el tutor han de mantenir la primera entrevista. S'hi ha d'establir un cronograma de treball i el tutor explicarà a l'alumne el procediment que seguirà per la tutorització, el seguiment i l'avaluació.
- El 31 de març de 2022 l’estudiant haurà d'entregar l’Evidència 1 en Moodle: el cronograma de treball, l’esquema del treball i un llistat de referències bàsiques. La coordinació demanarà al tutor la nota de l'Evidència 1 (10% de la nota final).
- El 13 de juny de 2022: lliurament del TFG en Moodle abans de les 14:00 h. segons es consigna en l'apartat "Normes per a la presentació del TFG".
- A partir del 20 de juny es farà públic en Moodle el calendari de defensa i els tribunals dels TFG. En aquesta mateixa data la coordinació del TFG enviarà als tutors un correu demanant la nota dels TFG tutoritzats. El tutor enviarà la nota sobre 10 (Evidència 2: 50% de la nota final).
- Les sessions de defensa dels TFG se celebraran entre el 27 de juny i l’1 de juliol de 2022. El calendari específic de les defenses i els tribunals es publicaran a través de l'espai Moodle. La coordinació demanarà al tribunal la nota de la defensa (Evidència 3: 40% de la nota final)
-1r Semestre (cf. casos excepcionals al primer apartat de "Avaluació")
- 10 de setembre de 2021: data límit per sol·licitar fer el TFG al 1r semestre.
- Del 13 al 17 de setembre de 2021: assignació de temes i tutors.
- Dilluns 24 de gener de 2022: lliurament del TFG.
- Del 14 al 16 de febrer de 2022: defenses orals.
3. NORMES PER A LA PRESENTACIÓ DEL'TFG
-Els estudiants han d'enviar 3 documents a l'espai Moodle de l'assignatura.
- Document 1: un document en PDF del seu TFG que contingui la portada amb la signatura del tutor. La portada del TFG ha de contenir: nom de l'autor, títol del treball, Grau al qual pertany, curs acadèmic en què s'avalua i, com s'ha assenyalat, signatura del tutor. L'arxiu ha de ser nomenat amb el títol: Cognom_Nom.pdf
- Document 2: un document en el qual es consignen les metadades del TFG, tal com s'assenyala en l'arxiu "Procediment" col·locat en l'espai Moodle. Es tracta de les dades que s'han d'enviar a la Biblioteca d'Humanitats perquè els TFG siguin publicats a l'arxiu digital (DDD), en el cas que la nota mitjana entre la del tutor i la defensa sigui superior a 9 i l'alumne accedeixi a que el seu TFG sigui publicat.
- Document 3: un document d’autorització signat pel tutor i per l’estudiant conforme estan d’acord en què el TFG es publiqui en el DDD, en el cas que la nota mitjana entre la del tutor i la defensa sigui superior a 9 i l'alumne accedeixi a que el seu TFG sigui publicat.
-El TFG tindrà una extensió d'entre 4.000 i 9.000 paraules (15 i 25 pàgines) més bibliografia i annexos en format DINA 4, amb interlineat d'1,5, tipus Times New Roman 12.
-L’estudiant ha de seguir un únic model de documentació, prèviament pactat amb el professor, per a les cites bibliogràfiques i la bibliografia final del treball (sistema cita-nota, MLA, APA ...)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Tutories en grup i sessions informatives | 4 | 0,16 | 2, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories i correcció de borradors | 15 | 0,6 | 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de la proposta i del treball en els límits establerts (documentació, lecturse, síntesi i redacció) | 130 | 5,2 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9 |
Avaluació
SEGUIMENT
Com s'ha assenyalat en l'apartat dedicat al Calendari, l'estudiant pactarà a l’iniciar-se el període lectiu de l'assignatura el seguiment del seu TFG, especificant el nombre de tutories obligatòries i de lliuraments previstes pel tutor, així com la manera d'avaluació. És important que el tutor registri en una acta de format simple les tutories i lliuraments pactades. La coordinació disposa d'un document per a aquest propòsit, col·locat també en l'espai Moodle.
PLAGI
-El treball presentat en l'assignatura haurà de ser original i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'estudiant ha d'explicitar convenientment, segons els usos de la documentació bibliogràfica, l'autoria de totes les cites i l'ús de materials aliens. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen, ocasionarà automàticament la qualificació de suspens (0).
-Plagiar és copiar de fonts no identificades un text, sigui una sola frase o més, que es presenta com a producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d'internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), la qual cosa es considera una falta greu. Cal aprendre a respectar la propietat intel·lectual aliena i a referenciar sempre les fonts que s'utilitzen, i és imprescindible responsabilitzar-se de l'originalitat i autenticitat del text propi.
-L'estudiant ha d'adjuntar al final del seu TFG el document signat sobre l'autoria del contingut del seu treball, col·locat a l'espai Moodle de l'assignatura.
AVALUACIÓ
-L'avaluació del TFG es durà a terme només durant el període comprès entre finals de juny i principis de mes de juliol. El TFG és una assignatura de segon semestre. Només en casos excepcionals, i sempre que el tutor estigui d'acord, es podrà avaluar durant el primer semestre (convocatòria de febrer) i sempre que l'assignatura es matriculi per segona o tercera vegada i que no hi hagi modificat ni el tema ni el tutor.
-L'avaluació del treball serà sempre individual i consta de dues parts, ambdues obligatòries:
-El tutor del treball és el responsable de la primera part de l'avaluació, que representa un 60% de la nota final. Aquest 60% serà el resultat de sumar el percentatge d'avaluació de les diferents evidències lliurades al tutor. El tutor ha d'avaluar el resultat final del treball, a més del procés de seguiment de les activitats formatives, i, per això, tindrà en compte els resultats d'aprenentatge lligats a les competències indicades en la guia docent de l'assignatura. (Evidències 1 i 2 col·locades al Moodle de l'assignatura)
-Per poder realitzar la defensa oral del TFG és imprescindible que la nota del tutor sigui, com a mínim, d'un 3,5 /10.
-La segona part de l'avaluació, 40% de la nota final, l'efectua un tribunal constituït per dos professors, davant els quals es defensa oralment el treball. La defensa oral del treball és obligatòria i serà sempre presencial. En aquesta segona part l'estudiant realitzarà una exposició oral del seu treball que no excedirà els 15 minuts. Després de la defensa del TFG per l'estudiant, el tribunal podrà plantejar a l'alumne les preguntes que cregui oportunes. Per a l'avaluació d’aquesta segona part, el tribunal comptarà amb un document en què s'han d'assenyalar els aspectes que s'han de tenir en compte per a l'avaluació de les competències orals.
-La coordinació del TFG publicarà les notes a l'espai Moodle, segons el calendari previst.
-Un TFG es considerarà NO AVALUABLE si l’estudiant no s'ha posat en contacte amb el professor en la data determinada per al lliurament de la evidència 1 (Seguiment) i, per tant, no podrà continuar amb les altres activitats d'avaluació. També es considerarà NO AVALUABLE si l'estudiant, un cop entregat el seguiment, no ha lliurat cap dels altres ítems exposats en l'apartat Calendari d'aquesta guia docent. Si l'estudiant decideix no presentar el seu TFG en la convocatòria en què s'ha matriculat, ha de comunicar el més aviat possible al seu tutor i també a la coordinació del TFG.
-L'adjudicació de la qualificació màxima de matrícula d'honor serà atorgada per un tribunal extern de professors. La comissió tindrà en compte el 75% de la nota del TFG i el 25% de la nota de l'expedient de l'alumne dels dos últims cursos.
- El TFG no està subjecte a recuperació.
- El TFG està sotmès als mateixos processos de revisió ordinària i revisió extraordinària. Per això, cal que el tutor estableixi un seguiment clar per a l'avaluació i l'exposició escrita i que es faci de la mateixa manera per a la defensa oral. En aquest cas, el tribunal farà explícites les mancances de la part oral.
-En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Evaluació del treball escrit | 60% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
| Presentació oral | 40% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia
Manuales de escritura
BUSTOS GISBERT, J. M. (1996): La construcción de textos en español. Salamanca: Universidad de Salamanca.
CASSANY, D. (1995): La cocina de la escritura. Madrid: Anagrama, Colección Argumentos, 162. [Versión castellana, del autor de La cuina de la escriptura, Barcelona: Empúries, 1993].
CASSANY, D. (2007): Afilar el lapicero. Guía de redacción para profesionales. Madrid: Anagrama.
MONTOLÍO, E. (coord.) (2000): Manual práctico de escritura académica. Barcelona: Ariel. 3 vols.
NÚÑEZ LADEVÉZE, L. (1993): Teoría y práctica de la construcción del texto. Barcelona: Ariel.
REYES, G. (1998): Cómo escribir bien en español. Madrid: Arco/Libros.
WALKER, M. (2000): Cómo escribir trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa, trad. de José A. Álvarez.
Manuales sobre investigación
COROMINA, Eusebi, Xavier CASACUBERTA y Dolors QUINTANA (2002): El trabajo de investigación (traducción y adaptación al castellano de Luisa Cotoner). Vic-Barcelona: Eumo-Octaedro.
ECO, Umberto (1983): Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de investigación, estudio y escritura. Barcelona: Gedisa. [Versión castellana de Lucía baranda y Alberto Clavería Ibáñez].
HARVEY, Gordon (2001): Cómo se citan las fuentes. Madrid: Nuer Ediciones.
HOLTUS, Günter, Michael METZELTIN y Christina SCHMITT (eds.) (1988-2004): Lexikon der Romanistischen Linguistik. Tübingen: Niemeyer, 1988-2004.
LÁZARO CARRETER, Fernando (1963): Diccionario detérminos filológicos. Madrid: Gredos.
MONTEMAYOR HERNÁNDEZ, María Velia, María Consuelo GARCÍA TREVIÑO y Yolanda GARZA GORENA (2002): Guía para la investigación documental. México: Trillas.
ORNA, Elisabeth y Graham STEVENS (2001): Cómo usar la información en trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa.
PÖCKL, Wofgang, Franz RAINER y Bernhard PÖLL (2004): Introducción a la lingüística románica. Madrid: Gredos.
REGUEIRO, Mª Luisa y Daniel M. SÁEZ RIVERA (2013), El español académico. Guía práctica para la elaboración de textos académicos. Madrid: Arco-Libros.
SIERRA BRAVO, Restituto (1999): Tesis doctorales y trabajos de investigación científica; metodología general de su elaboración y documentación. Madrid: Paraninfo.
TOLCHINSKI LANDSMAN, Liliana, Mª José RUBIO HURTADO y Anna ESCOFET ROIG (2002): Tesis, tesinas y otras tesituras. De la pregunta de investigación a la defensa de la tesis. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
TRIGO ARANDA, Vicente (2002): Escribir y presentar trabajos en clase. Madrid: Prentice-Hall.
LLISTAT DE TEMES (2021-2022)
GRAU DE LLENGUA I LITERATURA ESPANYOLES
LENGUA ESPAÑOLA
Lourdes Aguilar
1. Análisis de la relación entre los actos de habla y los eventos prosódicos en un corpus de diálogos.
2. Estudio de los elementos paralingüísticos (interjecciones, pausas llenas, disfluencias) que se emplean en el habla de diálogo.
3. Estudio de la tipología acentual (acentos prominentes y secundarios) en situaciones de diálogo.
4. Identidad y entonación. Estilos de entonación. El papel de la voz en la evaluación de los discursos.
5. Ejes de reforzamiento y debilitamiento en las consonantes. Procesos fonéticos y fonológicos del español en el habla espontánea.
6. Comparación interlingüística (castellano-catalán) de fenómenos prosódicos.
Cristina Buenafuentes
1. La morfología (léxica o flexiva) a la luz de la variación (temporal, geográfica, social y/o situacional)
2. La morfología y su reflejo lexicográfico (perspectiva sincrónica y/o diacrónica)
3. Morfosintaxis histórica del español
4. La actualización de contenidos sobre morfología o clases de palabras en las asignaturas de lengua de Secundaria y Bachillerato.
Gloria Clavería
1. Historia de la lengua española: el español moderno.
2. El léxico del español: perspectivas sincrónica y/o diacrónica, peninsular y/o americano.
3. Los italianismos del español: perspectivas sincrónica y diacrónica.
4. Historia de la lexicografía. Estudio de cualquier aspecto relacionado con los diccionarios antiguos: lexicografía académica y lexicografía no académica (monolingüe y bilingüe).
5. El castellano en Cataluña (siglos XVIII y XIX) a través de la documentación no literaria.
Jéssica Córdoba
1. Fenómenos de ambigüedad semántica en los titulares de los medios de comunicación escrita.
2. Errores lingüísticos en los medios de comunicación digitales.
Margarita Freixas
1. Recursos lingüísticos de la lengua literaria en la prensa español.
2. Estudio de las características de la lexicografía didáctica: los diccionarios de ELE y los diccionarios escolares.
3. Recepción de la variación y asentamiento de normas en las obras lexicográficas.
4. Variación y norma: estudio de casos de variación desde el punto de vista diacrónico.
Ángel Gallego
1. Teoría sintáctica. Análisis de un fenómeno sintáctico del español o de cualquier lengua natural (en comparación o no con el español).
2. Variación lingüística. Análisis comparativo de un fenómeno microparamétrico / dialectal (de lenguas (o variantes de una lengua) relacionadas filogenéticamente) o macroparamétrico (de lenguas no relacionadas filogenéticamente).
3. La actualización de contenidos gramaticales en las asignaturas de lengua de Secundaria y Bachillerato.
4. Gramática y escritura. Errores de escritura con base gramatical: análisis y estrategias didácticas para solucionarlos.
5. Aproximaciones interdisciplinarias al lenguaje. Estudio de una propiedad universal del lenguaje (composicionalidad, conservatividad, concordancia, control, desplazamiento, etc.) mediante herramientas de la lingüística y de otras disciplinas.
Joseph García Rodríguez
1. Fraseología contrastiva (español-otra lengua). Análisis de unidades fraseológicas tanto desde una perspectiva sincrónica como diacrónica.
2. Fraseología y lexicografía monolingüe, bilingüe y/o didáctica: estado de la cuestión, tratamiento y propuestas de aplicación.
3. Fenómenos de contacto de lenguas (español-catalán) en los medios de comunicación.
4. Español como lengua extranjera: análisis de algún aspecto relacionado con el léxico o la fraseología.
Cecilio Garriga
1. Los diccionarios especializados.
2. El diccionario de uso3. Lenguas de especialidad.
María Machuca/Antonio Ríos
1. Categorías fonéticas y fonológicas de los fonemas en posición final de sílaba.
2. Manifestaciones fonéticas de los sonidos fricativos en contacto.
3. Las métricas rítmicas del español en el habla espontánea y en la lectura de textos.
4. Influencia del tempo en las pausas que realizan los hablantes en lectura.
5. Fenómenos de hesitación en el habla espontánea.
6. Parámetros acústicos y perceptivos del acento en habla espontánea.
7. Estudios fonéticos contrastivos en hablantes bilingües.
Carme de la Mota
Los temas se inscriben en tres ámbitos generales: (a) análisis del discurso, (b) oratoria actual y (c) fonética y fonología de la prosodia. El tema concreto se acordará mediante una tutoría a partir de las siguientes grandes líneas.
1. Análisis del discurso en tiempos de pandemia.
2. La construcción discursiva de la identidad: identidad profesional, identidad de género.
3. Análisis pragmático del discurso (perspectiva cognitiva y sociocultural): enfoque comunicativo.
4. Análisis de la conversación.
5. Oratoria actual: análisis del discurso político, análisis del discurso académico.
6. Oratoria, locución y voz profesional.
7. Relaciones entre prosodia, pragmática y discurso.
Laura Muñoz
1. Estudio de una parcela léxica del español a partir de los procesos de formación de palabras.
2. Herramientas informáticas para el estudio diacrónico o sincrónico de la lengua.
3. Elaboración de un glosario terminológico sobre un área especializada.
4. Neología y productividad en el español (perspectiva diacrónica y sincrónica).
María Ohannesian
1. La derivación apreciativa.
2. Análisis y comparación de procesos morfofonológicos entre diferentes variedades del castellano.
3. Análisis y comparación de procesos morfofonológicos entre el castellano y el catalán o el castellano y otras lenguas.
4. Estudio de los procesos morfofonológicos que intervienen en la formación de neologismos.
Ana Paz
1. Cambios semánticos en el uso de los verbos de movimiento en la historia del español.
2. Metáforas y metonimias en unidades fraseológicas con verbos de movimiento en español.
Dolors Poch
1. Aspectos fonéticos del bilingüismo español / catalán.
2. Recursos lingüísticos de la lengua literaria.
3. Aspectos lingüísticos de la traducción literaria
4. El español como lengua extranjera (imprescindible haber cursado la asignatura de El español como lengua extranjera)
Marta Prat
1.Contacto de lenguas y lexicografía (perspectiva sincrónica y/o diacrónica).
2. Lexicología o fraseología en losmedios de comunicación: campos semánticos específicos.
3. La lexicografía monolingüe didáctica (diferentes niveles educativos): selección de aspectos concretos.
Matthias Raab
1. Morfología histórica y formación de palabras.
2. Lingüística contrastiva castellano / lenguas románicas - lenguas germánicas.
3. Análisis semántico del discurso político.
4. Análisis semántico del discurso periodístico deportivo.
5. Dialectología histórica
6. El aragonés en las redes sociales.
Yolanda Rodríguez
1. Historiografía gramatical. Selección de un fenómeno gramatical y análisis del tratamiento de que ha sido objeto por parte de las gramáticas o diccionarios.
2. Relaciones entre lengua y literatura. Análisis de un fenómeno gramatical (sensu lato) a través de textos literarios.
3. Análisis contrastivo entre lenguas. Análisis comparativo de un fenómeno gramatical en español y catalán, español e inglés...
4. Análisis crítico de propuestas teóricas contrastadas. Análisis crítico del tratamiento de un fenómeno gramatical a partir de la lectura de dos o más trabajos que presenten propuestas teóricas divergentes para dar cuenta del mismo.
5. Investigación basadaen el manejo de corpus. Análisis de un determinado fenómeno gramatical cuyas características puedan ser acotadas con una relativa facilidad por medio del manejode bases de datos.
6. El español L2. Estudio de algún aspecto relevante de la gramáticadel español como L2.
7. Estudio de aspectos gramaticales y pragmáticos en el discurso. Elaboración de un trabajo en el que se aborde la relevancia de fenómenos gramaticales y no gramaticales en la confección de un discurso.
Carlos Sánchez
1. Análisis contrastivo de los cambios gramaticales entre el español medieval y el clásico.
2. Norma gramatical y cambio lingüístico en la historia del español.
3. Procesos de gramaticalización en español actual.
4. Cambio lingüístico y periodización en la historia del español.
5. Metáfora y metonimia en la lexicalización de unidades fraseológicas en español.
6. El cambio gramatical a la luz de los diccionarios del español.
LITERATURA ESPAÑOLA E HISPANOAMERICANA
Montserrat Amores
1. Análisis de un aspecto de una o varias novelas de escritores románticos o realistas y naturalistas españoles (Leopoldo Alas, Pedro Antonio de Alarcón, Benito Pérez Galdós, José María de Pereda, Benito Pérez Galdós, Jacinto Octavio Picón)
2. Análisis de un aspecto de una selección de cuentos, artículos de costumbres, relatos de viajes o artículos periodísticos de algún escritor del siglo XIX.
3. Análisis comparativo de un aspecto una novela española y una europea del siglo XIX.
4. Análisisde revistas ilustradas o artículos periodísticos de la prensa española o mexicana del siglo XIX.
Germán Cánovas
1. Análisis de los problemas de escritura en el alumnado de Secundaria.
2. Propuestas didácticas para la mejora de la escritura en el aula de Secundaria.
3. Propuestas didácticas paralaenseñanzade poesía contemporánea en el aula de Secundaria.
4. Trabajo monográfico (autor, tema o género) de poesía contemporánea española (1950-2018).
Beatriz Ferrús
1. El 'yo' en las crónicas de Indias (un cronista a concretar).
2. Sor Juana, figura del Barroco de Indias.
3. Testimonio, memoria y post-memoria en la literatura hispanoamericana (a concretar).
4. El boom de la literatura hispanoamericana (a concretar)
5. Novela histórica en Hispanoamérica (a concretar)
6. Imágenes de mujer en la construcción nacional del XIX (a concretar).
7. Rubén Darío, figura del modernismo
8. Literatura de mujeres en América Latina (a concretar).
José Ramón López
1. Las vanguardias poéticas (1910-1939) (a concretar).
2. El teatro de Federico García Lorca (a concretar).
3. Literatura del exilio republicano de 1939 (a concretar).
4. Poesía de posguerra (1939-1970) (a concretar)
5. Poesía española actual (1970-2020) (a concretar).
6. Representaciones del Holocausto en la literatura española (a concretar).
Rebeca Martín López
1. Cuento de los siglos XIX y XX
2. Narrativa fantástica de los siglos XIX y XX
3. Causas célebres: crimen, prensa y literatura
4. Edición y anotación de textos literarios
5. Novela española actual
Francisca Montiel Rayo
1. La literatura del exilio republicano de 1939: narrativa (análisis de una novela, un libro de relatos o de cuentos).
2. La literatura del exilio republicano de 1939: escrituras del yo (análisis de un libro de memorias, una autobiografía, undiario o un epistolario).
3. Narrativa de posguerra: Análisis de una novela o de un volumen de cuentos.
4. Narrativa actual: Análisis de una novela ode un volumen de cuentos.
Bienvenido Morros
1. Edición y comentario de textos poéticos inéditos tanto medievales como de los Siglos de Oro. Selección de textos breves que pueden o no ser transmitidos por más de un testimonio.
2. Los grados del amor en la literatura medieval.
3. Las polémicas literarias en torno al género de la épica en los Siglos de Oro.
4. La mitología en la prosa alfonsí. Selección de un mito aún no estudiado en relación a la obra historiográfica de Alfonso X.
5. Los orígenes medievales del mito de don Juan Tenorio.
6. La figura de los reyes medievales en el teatro de Lope de Vega. Selección de obras y personajes históricos, como Alfonso XI o Pedro I, y su función en diferentes dramaturgos.
7. Los sonetos de aniversario en la poesía de los Siglos de Oro.
8. Flora y el tema del rapto en la literatura española: origen y sus diferentes versiones.
9. Nuevas fuentes sobre la leyenda de los amantes de Teruel en el Renacimiento.
10. La influencia de la Vita Nuova de Dante en la literatura española medieval.
Elena Ritondale
1. Literatura hispanoamericana (sobre todo contemporánea, pero no sólo).
2. Literatura mexicana.
3. Literatura fronteriza y estudios fronterizos.
4. La crónica y el periodismo literario latinoamericano como géneros “híbridos”.
5. Literatura y violencia; la “narcocultura”.
6. Literatura y jóvenes; literatura y mujeres; literatura y movimientos sociales (sobre todo en México).
Omar Sanz
1. Poesía, prosa y teatro medieval.
2. Mester de clerecía: Gonzalo de Berceo, Libro de Alexandre, Libro de Apolonio, etc.
3. Libro de buen amor.
4. La Celestina, El conde Lucanor, Poema de mio Cid, etc.
5. Temas, motivos, autores y géneros medievales.
6. Poesía, prosa y teatro del Siglo de Oro.
7. Fray Luis de León, Lope de Vega, Cervantes, etc.
8. La novela del Siglo de Oro: sentimental, pastoril, bizantina, caballerías, etc.
9. Temas, motivos y autores del Renacimiento.
10.Temas, motivos y autores del Barroco.
Agustín Sánchez Aguilar
1.El Cid: historia y leyenda.
2. El cuentoen la Edad Media.
3. Cultura popular y tradición culta en el Quijote.
4. Procesos de creación en el teatro español del Siglo de Oro.
5. La mitología clásica en la literatura española
Alba Saura Clares
1. Literatura dramática española y latinoamericana.
2. Teatro europeo y latinoamericano.
3. Violencia, memoria y posmemoria en la literatura latinoamericana.
4. El cuento latinoamericano del siglo XX.
Guillermo Serés
1. La poesía de tipo tradicional en San Juan de la Cruz y Santa Teresa de Jesús.
2. La Epístola moral a Fabio: fuentes, sentido y estructura.
3. La poesía mitológica del conde de Villamediana.
4. Géneros narrativos en el Quijote. Función y distribución.
5. Evolución de la novela cortesana del siglo XVII.
6. Literatura colonial: épica y crónicas.
7. La cuentística medieval
Ramón Valdés
1. Literatura y Humanidades Digitales.
2. Edición crítica digital (edición de una obra o fragmento).
3. Crítica textual e informática.
4. La difusión del patrimonio teatral clásico español.
5. Teatro español del Siglo de Oro.
6. Pervivencias, representaciones, refundiciones y versiones del teatro del Siglo de Oro hasta el día de hoy.
7. Estudios comparados en Literatura española del Siglo de Oro y literaturas inglesa / francesa / italiana y latina.
8. Sátira.
9. La difusión y representacióndel teatro del Siglo de Oro en Alemania, Inglaterra, Italia, en Hispanoamérica o en cualquier otro país del mundo.
Fernando Valls
1. Narrativa española (1936-2016): novela, novela corta, cuento y microrrelato.
2. El microrrelato enHispanoamérica.
3. El retratoyel autorretrato en laliteratura española de los siglos XX y XXI.
4. La literatura de humor: Jardiel Poncela, Edgar Neville, José López Rubio y Miguel Mihura.
5. La narrativa breve (novela corta, cuento y microrrelato) del exilio republicano español.
6. La obra literaria de Roberto Bolaño.
TEORIA DE LA LITERATURA Y LITERATURA COMPARADA
Jéssica Faciabén
1. Rescrituras/adaptaciones literarias en las series de televisión actuales: Once upon a time, The handmaid’s tale, Fingersmith, Black Mirror, etc.
2. Autor-lector en el espacio digital.
3. El travestismo literario/en literatura.
4. Análisis de textos inter y transmediales.
5. Literatura y nuevas tecnologías.
6. Ciber/feminismos.
7. Géneros y sexualidades on/outline.
8. Representación e identidades digitales.
9. Cultura digital y nuevos mass media.
Pere Ballart
1. Anàlisi estilística i retòrica de textos poètics i narratius moderns i contemporanis.
2. Estudis sobre poesia catalana i espanyola contemporànies.
3. Ironia, sàtira i paròdia.
4. Òpera i literatura.
Jordi Julià
Meri Torras
María José Vega
1. Análisis comparativo de obras, temas, géneros o técnicas literarias.
Jordi Julià
1.Poesia contemporània: temes, formes o comparacions.
2. Teatre contemporani: temes, formesocomparacions .
3. Adaptacions cinematogràfiques d’obres de teatre.
4. La identitat literària: impostura, pseudonímia i heteronímia.
5. Poesia i exili contemporani.
6. Literatura i arts.
Antonio Penedo
1. Estudios Culturales en general: fenómenos artísticos y/o sociales estudiados desde la Literatura Comparada y la transdisciplinariedad.
2. Análisis de fenómenos artísticos desde la cibercultura en la era digital.
3. Analísis de la ciencia-ficción, lo fantástico o lo maravilloso en literatura, cine, series televisivas y nuevos medios audiovisuales.
4. Reflexiones filosóficas (hermenéuticas y postestructurales) de diferentes fenómenos artísticos.
Meri Torras
1. Estudio comparativo de las representaciones fílmicas y literarias del cuerpo, desde una perspectiva del género, etnia y sexualidad.
2. Estudio de la recepción de un/a autor/a dentro de un contexto cultural determinado.
3. Las amistades peligrosas entre las mujeres y los animales.
4. Literatura y capacitismo: la representación de los cuerpos con diversidad funcional en los textos literarios y culturales.
5. Cuerpos disconformes y representaciones resistentes.
6. Ficciones de autor o cuando la autoría misma es objeto de metareflexión literaria.
Programari
El programari específic depen del tema i tutor triats per l'alumnat.