Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4310486 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes | OT | 0 | A |
No es contemplen
Bloc 1: Música i pensament
T1. La música com a procés comunicatiu i sistema de valors. Implicacions en el pensament i l’activitat musical a l’aula.
T2. Conceptes bàsics d’etnomusicologia: enculturació, aculturació;apropiació; gènere; rellevància social; etnicitat; patrons de rebuig.
T3. La música com a fet social i cultural. La conceptualització del fet musical des de la perspectiva de la diversitat cultural i el context.
T4. Els elements del llenguatge musical i la seva aplicació didàctica.
T5. Tradició i música a l’aula.
T6. Conceptes clau al voltant de la música i el gènere.
T7. La música al batxillerat i l’anàlisi musical.
Bloc 2: Experiències i recursos pràctics per la música a l’aula
T1. TAC: tecnologia al servei de l’educació musical a secundària i batxillerat.
T2. Nous entorns d’aprenentatge.
T3. Metodologia i Projectes d’innovació a l’aula.
El mòdul té format de seminari i requereix la participació activa de l’estudiantat tant en les sessions conceptuals com en l’anàlisi dels projectes d’innovació presentats.
Mitjançant propostes pràctiques, es promourà la reflexió sobre els conceptes i s’explorarà la potencialitat de les eines exposades les quals seran revisades de manera crítica entre els i les participants del mòdul.
Tot i que el mòdul es planteja de forma presencial es contempla la possibilitat que, donada una situació d’excepcionalitat, es puguin realitzar sessions en entorn virtual. Així, la metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat Dirigida presencial | 65 | 2,6 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Tasques especialitzades i d'avaluació | 31 | 1,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats autònomes d'aprenentatge | 62 | 2,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
L’avaluació es compon de diferents tasques i activitats:
1) Una prova escrita destinada a avaluar l'adquisició de les competències teòrico-pràctiques del mòdul. (30%)
2) Un portafoli que inclourà diferents evidències d’aprenentatge d’ambdós blocs. (40%)
3) Desenvolupament d’un cas pràctic. (20%)
4) Treball continuat i participació activa en els dos blocs. (10%)
Per poder calcular la mitjana ponderada i superar el mòdul cal obtenir una qualificació de 4 o superior a la prova, al cas pràctic i al portafoli.
En cas de no obtenir la nota mínima final per aprovar el mòdul, es requerirà un treball específic com a mecanisme de recuperació.
Per aprovar aquest mòdul, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pugui accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Cas pràctic | 20% | 20 | 0,8 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Portafolio | 40% | 42 | 1,68 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9 |
Prova escrita | 30% | 25 | 1 | 2, 3, 4, 5, 6 |
Treball d'aula | 10% | 5 | 0,2 | 1, 2, 4, 5, 7, 9 |
Ayats, Jaume (2010) Las canciones olvidadas en los cancioneros de Catalunya: cómo se construyen las canciones de la nación imaginada. Jentilbaratz, Cuadernos de folklore. Donostia: Eusko Ikaskuntza.
Beard, David; Gloag, Kenneth (2005) Musicology, the key concepts. New York: Routledge.
Blacking, John (1994) Fins a quin punt l’home és músic?. Vic, Eumo Editorial.
Calmell, Cèsar (2014) “Bases para una filosofía de l'educació musical”, en Tecnología y creación musical. Barcelona: Edmilenio
Cámara de Landa, Enrique (2003) Etnomusicología, Madrid: ICCM.
Clúa, Isabel (2008) "¿Tiene género la cultura? Los estudios culturales y la teoría feminista" en Género y cultura popular, ed. por Isabel Clua. Bellaterra: Edicions UAB, 11-32
Cook, Nicholas (2001) De Madonna al canto gregoriano. Una muy breve introducción a la música. Madrid: Alianza Editorial.
Cruces, Francisco (Ed.) (2001) Las culturas musicales. Madrid: Trotta.
Díaz-Aguado, María José (2018). El aprendizaje cooperativo. De la teoría a la práctica. Madrid: Santillana.
Elliot, David J. (1995) Music matters. A new philosophy of music education. New York: Oxford University Press
Encabo, Enrique (Ed.) (2018) Más allá de la pantalla: Música, sonido e imagen. Sabadell: El Poblet Edicions.
Encabo, Enrique (Ed.) (2016) Música i cultura audiovisual: de la pantalla a l’aula. Murcia: Editum.
Geertz, Clifford (1973) The Interpretation of Cultures. New York: Basic Books.
Giráldez, Andrea (1998) Del sonido, al símbolo, a la teoría. Eufonía. Didáctica de la Música, 11, 7-14.
Giráldez, Andrea (2010) (Coord.), Música. Complementos de formación disciplinar. Barcelona: Graó.
Green, Lucy (2001) Música, género y educación. Madrid: Ediciones Morata
Hawkins, Stan (ed.) (2017) The Routledge Research Companion to Popular Music and Gender. New York: Routledge
Iglesias, Jesús, González Laura y Fernández-Río, Javier (Coords.) (2017) Aprendizaje cooperativo. Teoría y práctica en las diferentes áreas y materias del currículum. Madrid: Pirámide-Anaya.
Johnson, David W. y Johnson, Roger T. (2014). La evaluación en el aprendizaje cooperativo. Cómo mejorar la evaluación individual a través del grupo. Madrid: Ediciones SM.
MacPherson, Gary (Ed.) (2006) The child as a musician, Oxford: Oxford University press.
Martí i Pérez, Josep (1996). El folklorismo. Uso y abuso de la tradición, Barcelona: Ronsel.
Martí i Pérez, Josep (2000) Más allá del arte. La música como generadora de realidades sociales, Sant Cugat del Vallès, Deriva editorial.
North, Adrian, Hargreaves, David i O'neill, susan. (2010). The importance of music to adolescents. British Journal of Educational Psychology, 70 (2), 255-272.
Ovejero, Anastasio (2018). Aprendizaje cooperativo crítico. Mucho más que una eficaz técnica pedagógica. Madrid: Pirámide.
Pujolàs, Pere. (2009). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona: Graó.
Ramos, Pilar (2003) Feminismo y música. Introducción crítica. Madrid: Nareca
Rudolph, Thomas E. (1996) Teaching Music With Technology. Chicago: GIA Publications.
Rudolph,Tom; Richmond, Floyd; Mash, David and Williams, David (2002) The Technology Strategies for Music Education. Londres: Hal Leonard Publishing.
Schafer, Murray (1998). El compositor en el aula. Buenos Aires: Ricordi.
Small, Christopher (1980) Música. Sociedad. Educación. Madrid, Alianza editorial. Capítols 1 i 2.
Swanwick, Keith (1998) Música, pensamiento y educación. Morata. Madrid
Vilar, Josep Maria (1994) Recursos per aprendre a escoltar música. Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona.
Viñuela, Laura y Viñuela, Eduardo (2008). "Música popular y género" en Género y cultura popular, ed. por Isabel Clua. Bellaterra: Edicions UAB, 293-326