Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4316227 Filosofia Aplicada | OB | 0 | 1 |
No hi ha cap prerequisit.
En aquest mòdul es volen analitzar les qüestions i controvèrsies actuals de la bioètica, és a dir, els problemes ètics que plantegen el desenvolupament de les ciències i les tècniques aplicades a la vida humana. En primer lloc, cal aprofundir en els temes de la bioètica relacionats amb el naixement i la mort, els drets dels malalts, la investigació mèdica, la manipulació genètica i les desigualtats socials en salut. En segon lloc, cal analitzar els conflictes i dilemes que sorgeixen amb l’aplicació dels anomenats “principis de la bioètica”. En tercer lloc, hi ha l’objectiu que els estudiants prenguin consciència de la concepció moral de la persona que hi ha darrera dels plantejaments i corrents de la bioètica i la seva vinculació amb la democràcia i una societat plural. Finalment, es vol introduir als estudiants en el coneixement del sentit i ús dels codis ètics en medicina i el funcionament dels diversos comitès d’ètica mèdica i d’investigació que hi ha avui dia.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 17 | 0,68 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi, lectura i obtenció d'informació | 66 | 2,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
"L’avaluació serà continuada i conté tres elements: a) la presentació oral d’un tema (40% de la nota final), b) la presentació escrita d’un treball (40%) i c) la participació activa en els debats a l’aula (20% restant). La presentació oral serà sobre un tema dels primers del curs i serà avaluada pel docent que els imparteixi. El treball escrit serà sobre la resta del contingut del curs i serà avaluat per l’altra docent. La participació serà avaluada pels dos docents del curs. Cada docent marcarà una data i lloc per a la revisió de les proves avaluadores. Hi haurà també una data de recuperació que serà acordada amb la Facultat."
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació activa en debats a l'aula | 20% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Presentació oral d'un tema | 40% | 13 | 0,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Treball de mòdul | 40% | 13 | 0,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
ÁVILA, I. D. (comp..), La cuestión animal(ista), Ediciones desde Abajo, Bogotà, 2016.
BEISTEGUI, M. i altres, The Care of Life. Transdisciplinary Perspectives in Bioethics and Biopolitics, Rowman and Littlefield, London, 2015.
CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària), Malalts de salut? Reflexions al voltant de les noves demandes i les respostes del sistema sanitari, vol. 24, Suplement 1, 2on trimestre 2006.
CBC (Comité de Bioetica de Catalunya), La qualitat en els comités d’ètica asistencial, Barcelona, 2013.
CCBC (Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya), Jornada de debat. La medicalització creixent de la vida, Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2007.
DOVE, E. S. i altres, “Beyond individualism: is there a place for relational autonomy in clinical practice and research?”, Clinical Ethics, 2017, pp. 1-16.
LECAROS, J. A., “Ecological ethics: the road of responsibility towards global bioethics”, Ramon Llull Journal, nº 4, 2013, pp. 201-215.
LÓPEZ DE LA VIEJA, Mª. T., “Bioética feminista”, Dilemata, año 6, nº 15, 2014, pp. 143-152.
MARSICO, G., Bioética: voces de mujeres, Narcea S. A. Ediciones, Madrid, 2003.
PICHOT, A., La société pure. De Darwin à Hitler, Flammarion, París, 2000.
QUINTANAS, A. (ed.), El trasfondo biopolítico de la bioética, Documenta Universitaria, Girona, 2013.
ROSE, N., Politics of life itself: biomedicine, power and subjectivity in the twenty-first century, Princeton University Press, Princeton, 2006.
SAVULESCU, J., ¿Decisiones peligrosas?, Madrid: Tecnos, 2012.
SANDEL, M., Contra la perfección, Barcelona: Marbot, 2007.
VALLS-LLOVET, C., Mujeres, salud y poder, Ediciones Cátedra, Madrid, 2016.
V.A.V.A, Bioética y feminismo. Estudios multidisciplinares de género, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca, 2006.
WILKINSON, R. y PICKETT, K., Desigualdad. Un análisis de la (in)felicidad colectiva, Madrid: Turner, 2009.
WILLIAMS, L., “Human ecology, bio-ethics and Human rights in the anthropocene”, Studia Bioethica, vol. 8, nº 2, 2015, pp. 25-35.