Logo UAB
2020/2021

Investigar en Educació I: Epistemologia, Fonamentació i Disseny

Codi: 43199 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4313815 Recerca en Educació OB 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Laura Arnau Sabates
Correu electrònic:
Laura.Arnau@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Altres indicacions sobre les llengües

Els estudiants seran atesos en català o castellà segons preferències. Una part de les lectures recomanades estan disponibles únicament en anglès.

Equip docent

Cristina Escobar Urmeneta
Mariona Espinet Blanch
Antoni Santisteban Fernández
Maria Montserrat Rifà Valls
Gemma Paris Romia
Lurdes Martínez Mínguez
Diego Castro Ceacero
Lluis Albarracin Gordo

Prerequisits

No hi ha prerequisits

Objectius

Aquest mòdul pretén introduir l'alumnat en les bases epistemològiques, els fonaments i el disseny en investigació en educació

Competències

  • Desenvolupar valors professionals que incloguin l’ètica pròpia de la recerca en educació, en particular el respecte a la diversitat d’opinions i de manera de ser i de fer.
  • Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la cerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i la comunicació de resultats.
  • Planificar recerques d'acord amb problemes relacionats amb la pràctica, tenint en compte els avenços teòrics en el camp de coneixement.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Reconèixer i avaluar les potencialitats i les limitacions dels instruments i de les estratègies metodològiques.
  • Reconèixer i relacionar els aspectes teòrics, empírics i socials del domini específic de recerca.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar les potencialitats i limitacions dels diferents instruments i estratègies de recollida de dades.
  2. Conèixer i respectar els principis ètics i deontològics de l'exercici de la investigació educativa en el registre i anàlisi de dades i el tractament dels participants en la recerca.
  3. Desenvolupar valors professionals que incloguin l’ètica pròpia de la recerca en educació, en particular el respecte a la diversitat d’opinions i de manera de ser i de fer.
  4. Elaborar el projecte d'investigació amb especificació d'objectius i qüestions d'investigació.
  5. Identificar dubtes, reptes, problemes i necessitats del moment en l'Educació.
  6. Identificar i seleccionar els mètodes d'investigació més idonis per a resoldre situacions problemàtiques reals.
  7. Identificar problemes a la pràctica i la seva rellevància, interès i oportunitat en el context educatiu.
  8. Identificar problemàtiques educatives i avaluar quines aproximacions metodològiques permeten donar-los resposta.
  9. Identificar referents teòrics i la seva adequació per interpretar problemàtiques pròpies de la recerca en educació.
  10. Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la recerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i comunicació de resultats.
  11. Jutjar les limitacions ètiques de l'aplicació de determinades estratègies metodològiques.
  12. Manejar eficaçment bases de dades i catàlegs bibliogràfics internacionals que permetin realitzar una revisió adequada dels marcs teòrics que sustenten una investigació.
  13. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  14. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  15. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  16. Revisar el paper que està jugant i pot jugar la investigació en la identificació de les problemàtiques actuals vinculades a l'educació.
  17. Seleccionar els marcs teòrics de referència per establir aquells que orienten la investigació.
  18. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  19. Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.

Continguts

• Introducció a la investigació en educació: significat, contextos i objectes:

- Marc epistemològic / filosòfic per a la investigació educativa

- Investigació educativa i mètode científic. La naturalesa del coneixement científic

- Paradigmes d'investigació

- Paradigmes emergents

- Mètodes quantitatius i qualitatius en investigació educativa. La complementarietat metodològica: mètodes mixtes.

 

• Plantejament del problema, marcs teòrics i contextuals de referència:

- Delimitació del problema. De la identificació del tema a la pregunta d'investigació

- El problema en el seu context teòric. La revisió de la literatura: fonts d'informació i referents teòrics.

 

• El disseny de la investigació:

- La presa de decisions: disseny i concreció de la proposta

- Fases del procés d'investigació

- El projecte de recerca

 

• Aspectes ètics i deontològics en el procés de recerca educativa

 

Metodologia

L'activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
• Classes magistrals / expositives
• Lectura d'articles i fonts documentals
• Anàlisi i discussió col · lectiva d'articles i fonts documentals
• Pràctiques d'aula:
     - Disseny d'investigacions i discussió de la pertinència i viabilitat
• Presentació / exposició oral de treballs.
• Tutories

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitats relacionades amb estudi personal, lectures complementàries, anàlisi de casos, cerca d'informació 78 3,12
Explicacions magistrals 20 0,8
Tallers/exercicis aula 12 0,48
Tutories individual / col • lectives 12 0,48
Tipus: Supervisades      
Elaboració treball individual (lectures, memòria final) 24 0,96
Exposició pública a plenari 4 0,16

Avaluació

  • L'avaluació del mòdul es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen.

  • La nota final serà la mitjana ponderada de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà requisit imprescindible obtenir una qualificació mínima del 4 en cadascuna de les tasques d'avaluació previstes.

  • L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l’estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.

  • El procediment de revisió de les proves es realitzarà de forma individual. Les reclamacions es realitzaran per escrit a través del Moodle.

La còpia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que implica suspendre l'assignatura. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a un altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d'un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html).

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats i treballs escrits realitzats durant el desenvolupament del Mòdul I. 40% - 50% 0 0 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19
Assistència i participació en les sessions 10% - 15% 0 0 5, 19
Informe d'aprenentage i presentació oral del treball final del mòdul. 40% - 50% 0 0 3, 4, 5, 9, 12, 15, 16, 17

Bibliografia

Albert, M.J. (2007). La investigación Educativa. Madrid: McGraw Hill

American Psychological Association. (2019). Concise Guide to APA Style (7th Edition). American Psychological Association.

Arnal, J., Del Rincón, D., & Latorre, A. (1992). Investigación educativa. Barcelona: Labor.

Arnau, L., & Sala, J. (2020). La revisión de la literatura científica: pautas, procedimientos y criterios de calidad. DDD: https://ddd.uab.cat/record/222109

Bericat, E. (1998). La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social. Barcelona: Ariel.

Bisquerra, R. (coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla.

Carr, W., & Kemmis, S. (1988). Teoría crítica de la enseñanza. Barcelona. España: Martínez Roca.

Cohen, L., Manion, L., & Morrison, K. (2007). Research Methods in Education (6th edition).  Nova York: Taylor & Francis

Creswell J.W., & Creswell, J.D. (2018). Research Design: Qualitative, Quantitative and Mixed Methods Approaches (5th edition). California: SAGE Publications

Chalmers, A.F. (1989). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Madrid: Siglo XXI.

Denzin, N. K. (2008). The new paradigm dialogs and qualitative inquiry. International Journal of Qualitative Studies in Education, 21(4), 315–325. 

Feyerabend, P. (1986). Tratado contra el método. Madrid: Tecnos.

Foucault, M. (1999). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets.

Gadamer, H.G. (2001). Verdad y método. Salamanca: Sígueme.

Gadamer, H.G. (2002). Verdad y método II. Salamanca: Sígueme.

Habermas, J. (1982). Conocimiento e Interés. Madrid: Ed. Taurus

Habermas, J. (1990). La lógica de las ciencias sociales. Madrid: Tecnos.

Hernández, R., Fernández, C. & Baptista, P. (2014). Metodología de la investigación. McGraw-Hill.

Hernandez-Sampieri, R., & Mendoza, C. (2018). Metodología de la Investigación. Las rutas cuantitativa, cualitativa y mixta. México: McGraw Hill Educación

Kraft, V. (1977). El Círculo de Viena. Madrid: Taurus.

Kuhn, T. S. (1987). La estructura de las revoluciones científicas. Madrid: FCE.

Lakatos, I. (1989). La metodología de los programas de investigación científica. Madrid: Alianza.

Leavy, P. (2017). Research design: Quantitative, qualitative, mixed methods, arts-based, and community-based participatory research approaches. New York: Guilford Publications.

León, O., & Montero, I. (2015). Métodos de investigación en psicología y educación: las tradiciones cuantitativa y cualitativa (4ª ed.). Madrid: McGrawHill.

McMillan, J. H., & Schumacher, S. (2010). Research in education: evidence-based inquiry (7th ed.). Pearson

McKenney, S., & Reeves, T. C. (2018). Conducting educational design research. London: Routledge.

Mertens, D.M., & Ginsberg, P.E. (Eds.) (2009).The Handbook of Social Research Ethics. CA: Sage

Opie, C., & Brown, D. (Eds.) (2019). Getting started in your Educational Research. Sage

Popper, K. R. (1985). La lògica de la investigació científica. Barcelona: Ed. 62.

Popper, K. R. (1989). Conjeturas y refutaciones. El desarrollo del conocimiento científico. Barcelona: Paidós.

Punch, K.F. (2009). Research Methods in Education. Los Angeles, CA: SAGE.

Rodríguez Gómez, G., Gil Flores, J., & García E. (1996). Metodología de la investigación cualitativa. Málaga: Aljibe.

Sala, J., & Arnau, L. (2014). El planteamiento del problema, las preguntas y los objetivos de la investigación: criterios de redacción y check list para formular correctamente. DDD: https://ddd.uab.cat/record/126350

Thonney, T. (2011). Teaching the Conventions of Academic Discourse.  Teaching English in the Two-Year College, 38(4), 347-362.

Van Manen, M. (2003). Investigación educativa y experiencia vivida: ciencia humana para una pedagogía de la acción y la sensibilidad. Idea Books.