Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313767 Llengua Espanyola, Literatura Hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera | OT | 0 | 0 |
Atès que l'estudiant ha completat un grau, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen ocasionarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
De la mateixa manera, es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
En acabar el curs els estudiants han de ser capaços de:
1. El concepte de variació lingüística
1.1. La variació segons els diferents models teòrics
1.2. Diferents tipus de variació lingüística. La variació diatòpica o geogràfica, la variació social, la variació situacional i la variació diacrònica o temporal
1.3. Instruments per a l'estudi de la variació en espanyol
1.4. La variació i ELE
2. La variació des de la perspectiva diacrònica
2.1. Variació i canvi lingüístic
2.2. Característiques i mecanismes del canvi lingüístic.
2.3. Processos de gramaticalització i de lexicalització.
2.4. La variació com a continuum: relacions entre variació diacrònica i diatòpica
3. La variació des de la perspectiva pragmàtico-discursiva
3.1. Factors de la variació sincrònica del discurs
3.2. Discurs oral i discurs escrit
3.3. La comunicació interpersonal. La regulació de la relació entre els participants. Cooperació i cortesia
4. La variació fonètica en espanyol
4.1. La variació geogràfica, social i situacional
4.2. Fenòmens fònics del discurs oral
4.3. Variació pragmàtica i discurs oral
El/la alumne/a haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.
Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor amb la realització d'exercicis i amb la discussió de determinats aspectes relacionats amb els continguts, que comportaran la participació activa de l'alumnat. L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumnat es reparteix de la següent manera:
- Aquestes activitats estan distribuïdes en classes teòriques (57%), pràctiques (30%) i debats i discussió (13%)
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Discussió i debat | 6,8 | 0,27 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Pràctiques a l'aula | 15,7 | 0,63 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22 |
Lectures obligatòries | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de les activitats | 76 | 3,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
El/la professor/a avaluarà aquesta assignatura a partir de la realització de dues activitats que tindran un pes del 50% cadascuna.
L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà, per tant, a partir de la realització de dues activitats en què es valoraran els següents aspectes:
Per superar l'assignatura, s'hauran de realitzar totes les activitats. La nota mínima que es requereix per aprovar cadascuna de les proves i considerar-la en la mitjana haurà de ser igual o superior a 5 punts. La nota final s'obté de la suma de la qualificació de les dues activitats amb el seu respectiu percentatge.
Recuperació
Totes les activitats d'avaluació són recuperables.
L'estudiant/a haurà de recuperar obligatòriament una o les dues activitats si la mitjana obtinguda de la suma dels resultats és inferior a 3,5 punts.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat escrita 1 | 50 | 3,25 | 0,13 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Activitat escrita 2 | 50 | 3,25 | 0,13 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 20, 21 |
Austin, John Langshaw (1962): How to do Things with Words: The William James Lectures delivered at Harvard University in 1955. Ed. J. O. Urmson. Oxford: The Clarendon Press. Trad. esp. de G. Carrió i E. A. Rabossi, Palabras y acciones. Cómo hacer cosas con palabras. Buenos Aires: Paidós (Biblioteca del hombre contemporáneo, 229), 1971.
Brinton, Laurel J. i Elizabeth Closs Traugott (2005): Lexicalization and Language Change. Cambridge: Cambridge University Press.
Calsamiglia, Helena i Amparo Tusón (1999): Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Barcelona: Ariel (3ª ed. 2012).
Caravedo, Rocío (2003): "Problemas conceptuales y metodológicos de la lingüística de la variación", dins F. Moreno et al. (coords.): Lengua, variación y contexto. Estudios dedicados a Humberto López Morales. Madrid: Arco/Libros, vol. 2, pp. 541-557.
Company Company, Concepción (2003): “La gramaticalización en la historia del español”, Medievalia, 35, pp. 3-61. Disponible a http://www.concepcioncompany.com/
Company Company, Concepción (2012): “Historical morphosyntax and grammaticalization”, dins I. Hualde, A. Olarrea i E. Rourke (eds.): Handbook of Hispanic linguistics. London-New York: Blackwell, pp. 673-693. Disponible a http://www.concepcioncompany.com/
Company Company, Concepción (2016): "Sintaxis histórica y tradiciones discursivas. El género textual como macrolocus del cambio sintáctico", dins A. López Serena (ed.): El español a través del tiempo. Estudios ofrecidos a Rafael Cano Aguilar. Sevilla: Publicaciones de la Universidad de Sevilla, pp. 385-415. Disponible a http://www.concepcioncompany.com/
Congosto Martín, Yolanda (ed.) (2011): La prosodia en lenguas y variedades en el ámbito iberorrománico. Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, 9 (17). Madrid-Frankfurt: Iberoamericana Editorial Vervuert.
Elvira, Javier (2009): Evolución lingüística y cambio sintáctico. Bern: Peter Lang.
Elvira, Javier (2015): Lingüística histórica y cambio gramatical. Madrid: Síntesis.
Escandell Vidal, Mª Victoria (1996): Introducción a la pragmática. Nueva edición actualizada. Barcelona: Ariel.
Escandell-Vidal, Mª Victoria (2014): La comunicación. Lengua, cognición y sociedad. Madrid: Akal.
Fernández Ordóñez, Inés (2019): “Las variantes de lengua: un concepto tan necesario como necesitado de formalización”, dins E. Malato i A. Mazzucchi (eds.), La critica del testo. Problemi di metodo ed esperienze di lavoro. Trent’anni dopo in vista del settecentenario della morte di Dante. Roma: Salerno Editrice, pp. 375-403.
Garachana, Mar (2015): “Teoría de la gramaticalización. Estado de la cuestión”, dins J. Mª García Martín (dir.), Actas del IX Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española. Madrid-Berlín: Iberoamericana-Vervuert, vol. I, pp. 331-360.
García, Carmen i María Elena Placencia (dirs.) (2011): Estudios de variación pragmática en español. Buenos Aires: Dunken.
Gil Fernández, Juana (2007): Fonética para profesores de español: De la teoría a la práctica. Madrid: Arco/Libros [Capítols 4 i 5].
Grice, Herbert Paul (1975): "Logic and Conversation", dins P. Cole i J. L. Morgan (eds.), Syntax and semantics, vol. 3, Speech Acts. New York: Academic Press, pp. 41-58.
Heine, Bernd i Heiko Narrog (eds.) (2011): The Oxford Handbook of Grammaticalization. Oxford: OUP.
Hernández, Esther i Pedro Martín Butragueño (2015): “Qué es variación lingüística”, dins H. Hernández i P. Martín Butragueño (eds.), Variación y diversidad lingüística: Hacia una teoría convergente. México: El Colegio de México: pp. 397-465.
Hualde, José Ignacio i Pilar Prieto (2015): “Intonational Variation in Spanish: European and American Varieties”, dins Sonia Frota i Pilar Prieto (eds.), Intonational Variation in Romance. Oxford: Oxford University Press: pp. 350-391.
Leech, Geoffrey Neil (1983): Principles of Pragmatics. Londres: Longman.
Leonetti, Manuel (1993): "Implicaturas generalizadas y relevancia", Revista Española de Lingüística, 23, pp. 107-139.
Levinson, Stephen C. (1983): Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press. Vers. cast. de A. Rubiés Mirabet, Pragmática. Barcelona: Teide, 1989.
Levinson, Stephen C. (2000): Significados presumibles. La teoría de la implicaturaconversacional generalizada. Madrid: Gredos. 2004.
Martín Butragueño, Pedro (2004): “El contacto de dialectos como motor del cambio lingüístico”, en El cambio lingüístico. Métodos y problemas. México: El Colegio de México, pp. 81-144.
Moreno Fernández, Francisco (1997): “¿Qué español hay que enseñar? Modelos lingüísticos en la enseñanza de español/LE”, Cuadernos Cervantes, 14, pp. 7-15.
Moreno Fernández, Francisco (2005): Principios de sociolingüística y sociología del lenguaje. Barcelona: Ariel. (2.ª ed. actualitzada).
Moreno Fernández, Francisco (2010): Las variedades de la lengua española y su enseñanza. Madrid: Arco/Libros.
Navarro Tomás, Tomás (1944): Manual de entonación española. New York: Spanish Institute in the United States. Cuarta edición: Madrid: Guadarrama (Punto Omega, 175), 1974.
Placencia, Maria Elena (2016): “Variación pragmática”, dins J. Gutiérrez-Rexach (ed.) Enciclopedia de Lingüística Hispánica. Londres-Nueva York: Routledge, pp. 797-808.
Pons, Salvador (2004): Conceptos y aplicaciones de la Teoría de la Relevancia. Madrid: Arcos Libros.
Real Academia de la Lengua Española i Asociación de Academias de la Lengua Española (2009): Nueva gramática de la lengua española. Madrid: Espasa, 3 vols.
Reyes, Graciela (1990): La pragmática lingüística. El estudio del uso del lenguaje. Barcelona: Montesinos.
Reyes, Graciela (1995): El abecé de la pragmática. Madrid: Arco Libros.
Santos Domínguez, Luis A. i Rosa Mª Espinosa Elorza (1996): Manual de semántica histórica. Madrid: Síntesis (Lingüística, 21).
Searle, John Rogers (1969): Speech Acts: An Essay in the Philosophy of Language. Cambridge: Cambridge University Press.
Sosa, Juan Manuel (1999): La entonación del español. Su estructura fónica, variabilidad y dialectología. Madrid: Cátedra (Lingüística).
Sperber, Dan i Deirdre Wilson (1986): Relevance. Communication and Cognition. Cambridge: Havard University press.
Tusón, Amparo (1995): El análisis de la conversación. Barcelona: Ariel.
Wharton, Tim (2012): “Pragmatics and prosody”, dins K. Allan i K. Jaszczolt (eds.): The Cambridge Handbook of Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press (Cambridge Handbooks in Language and Linguistics), pp. 567-584.