Logo UAB
2020/2021

Orientaciones e Investigaciones en los Estudios Literarios Catalanes

Código: 42499 Créditos ECTS: 10
Titulación Tipo Curso Semestre
4313382 Estudios Avanzados de Lengua y Literatura Catalanas OT 0 1
La metodología docente y la evaluación propuestas en la guía pueden experimentar alguna modificación en función de las restricciones a la presencialidad que impongan las autoridades sanitarias.

Contacto

Nombre:
Enric Cassany Cels
Correo electrónico:
Enric.Cassany@uab.cat

Uso de idiomas

Lengua vehicular mayoritaria:
catalán (cat)

Equipo docente

Enric Cassany Cels

Equipo docente externo a la UAB

Joan Santanach (UB)

Prerequisitos


Los que se exigen para cursar el máster

Objetivos y contextualización

Este módulo ofrece instrumentos de análisis para comprender cómo se ha construido la historia de la literaura catalana y cómo funciona la valoración que realiza la crítica de la producción de los escritores. El objetivo es que el futuro investigador identifique las metodologías subyacentes a los conceptos de época, de período y de canon y la rentabilidad de estos conceptos para la comprensión de la literatura. Una vez establecidas las bases metodológicas se centrará en una época concreta y en el proceso de canonización de un escritor.

Competencias

  • Aplicar los métodos de investigación propios de los ámbitos lingüístico y literario.
  • Construir un discurso argumentado de valoración crítica de un análisis lingüístico o literario.
  • Contextualizar textos para su análisis y producción.
  • Demostrar una actitud de respeto hacia las opiniones, los valores, los comportamientos y las prácticas de otros investigadores y profesionales.
  • Que los estudiantes posean las habilidades de aprendizaje que les permitan continuar estudiando de un modo que habrá de ser en gran medida autodirigido o autónomo.

Resultados de aprendizaje

  1. Aplicar métodos de la literatura comparada al análisis de las obras de la literatura catalana.
  2. Conocer las características de la argumentación crítica y la valoración literaria.
  3. Demostrar conocimiento de los grandes movimientos históricos, culturales y literarios.
  4. Demostrar una actitud de respeto hacia las opiniones, los valores, los comportamientos y las prácticas de otros investigadores y profesionales.
  5. Distinguir y analizar metodologías historiográficas.
  6. Que los estudiantes posean las habilidades de aprendizaje que les permitan continuar estudiando de un modo que habrá de ser en gran medida autodirigido o autónomo.
  7. Relacionar obras literarias catalanas con las de otras literaturas.
  8. Situar obras literarias catalanas en su contexto histórico, cultural y literario en relación a otras tradiciones literarias europeas.
  9.  Demostrar conocimiento de la evolución literaria catalana.

Contenido

DOCENCIA EN LA UB:
										
											
										
											A) La construcción de la historia de la literatura catalana. Reinterpretaciones del canon.
										
											Joan Santanach- 5 créditos
										
											 
										
											1. «Las historias de la historia de la literatura». Aproximación panorámica y reflexiva a los principales hitos de la historia de la literatura catalana, y análisis de problemas y constantes en torno al establecimiento de un canon distribuido en varias etapas 
no siempre estables. 2. «Reinterpretación de los autores del canon: las novedades en la crítica». Relectura de algunos de los autores más destacados de la literatura catalana hasta el siglo XIX, prestando atención a las novedades de la crítica y en la reinterpretación de los
textos. Incursiones en la lírica de los trovadores y Cerverí de Girona, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Pedro el Ceremonioso, Ausiàs March, el Curial e Güelfa y Tirant lo Blanc. Cierre con sendas sesiones dedicadas a la literatura del Renacimiento y el Barroco,
y a Jacint Verdaguer.
DOCENCIA EN LA UAB: B) Valores e institucionalización de la literatura catalana contemporánea: el papel de la crítica Enric Cassany (UAB) -5 cr. 1. La valoración de la literatura contemporánea en el último tercio del ochocientos. 2. El papel de la crítica literaria en la institucionalización y orientación de la literatura contemporánea. Joan Sardà, Josep Yxart, Ramon D. Perés. 3. El patrón de la modernidad en la teoría y la crítica literarias desde el Modernismo. 4. La diferente contribución de los géneros a la institucionalización de la literatura catalana del siglo XX. El caso de la poesía. La línea Folguera-Riba.

Metodología

Clases expositivas, debates, realización de actividades prácticas, elaboración de trabajos y estudio personal.

Actividades

Título Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Tipo: Dirigidas      
Asistencia y debates en clase 50 2 1, 4, 5, 7, 8
Tipo: Supervisadas      
Tutoritzación y orientaciones 70 2,8 2, 4, 5
Tipo: Autónomas      
Estudio y elaboración de trabajos 120 4,8 1, 2, 5, 7, 8

Evaluación


BLOQUE A (UB) Los alumnos serán llamados a preparar y asumir una de las sesiones propuestas de la segunda par del programa ( «Reinterpretación de los autores del canon: las novedades en la crítica»); también es posible, alternativamente, elegir otro autor o periodo, vinculado a los propios estudios, y ofrecer una sesión sobre la literatura de este autor o periodo y la forma en que ha sido leída por la crítica.

Peso en la evaluación: 50%

BLOQUE B (UAB) Cada estudiante preparará una exposición oral (Duración: de tres cuartos a una hora. Estas intervenciones, de las cuales se entregará un guión escrito de una extensión aproximada de cuatro páginas, consistirán en el análisis de varios textos críticos, la agrupación de los cuales se detallará al empezar el curso. Se tendrá en cuenta, también, la participación en los debates que tendrán lugar después de cada presentación.

Peso en la evaluación: 50%

Si las presentaciones e intervenciones no se pudieran llevar a cabo presencialmente se harían por videoconferencia

Actividades de evaluación

Título Peso Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Participación activa en classe y entrega de trabajos 100% 10 0,4 1, 2, 9, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Bibliografía

PARTE A

http://stel.ub.edu/mimesi/investigador.php?id=3

http://www.narpan.net

Ansaldi, Saverio, Spinoza et le Baroque. Infini, désir, multitude. Paris Éditions Kimé, 2001.

Badia, Lola, De Bernat Metge a Joan Roís de Corella, Barcelona: Quaderns Crema, 1988. “Col·lecció Assaig, 6”.

Badia, Lola (dir.), Literatura Catalana Medieval, 3 vols., 2013-2015. En Broch, Àlex (dir),Història de la Literatura Catalana, 8 vols (5 publicados), Enciclopèdia Catalana- Editorial Barcino- Ajuntament de Barcelona.

Beltrán Almería, Luis & Reig, José Antonio (eds.), Teorías de la historia literaria, Madrid: Arco libros, 2005.

Bertolucci, Valeria; Alvar, Carlos; Asperti, Stefano (eds.) (1999). Storia delle letterature medievali romanze. L'area iberica. Bari: Laterza, pàg. 325-481.

Boitani, Pietro; Mancini,Mario; Varvaro, Alberto (eds.) (1999-2004). Lo spazio letterario del Medioevo. 2 Il Medioevo volgare. 6 vols. Roma: Salerno Editrice.

Broch, Àlex (dir.).Història de la literatura catalana, IV (Literatura moderna. Renaixement, barroc i Il·lustració, dirigida por Josep Solervicens), Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Editorial Barcino - Ajuntament de Barcelona, 2017.
 
Broch, Àlex (dir.).Història de la literatura catalana, V (Literatura contemporània I. El Vuit-cents, dirigida por Enric Cassany i Josep M. Domingo), Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Editorial Barcino - Ajuntament de Barcelona, 2018.

Cabré, Lluís, Alejandro Coroleu i Jill Kraye, eds., Fourteenth-Century Classicism Petrarch and Bernat Metge, Londres - Torí: The Warburg Institute - Nino Aragno Editore,2012. “Warburg Institute Colloquia, 21”.

Cabré, Miriam, Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2010. “Col·lecció Blaquerna, 7”.

Cifuentes, Lluís, La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2006. “Col·lecció Blaquerna, 3”.

Friedlein, Roger, El diàleg en Ramon Llull: l’expressió literàriacom a estratègia apologètica, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2011. “Col·lecció Blaquerna, 8”.

Foucault, Michel. L'archéologie du savoir. Paris: Éditions Gallimard, 1966 (trad. al cast.: La arqueología del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009).

Foucault, Michel. Les mots et les choses. Paris: Éditions Gallimard, 1966 (trad. al cast.: Las palabras y las cosas. México: Siglo XXI, 1971).

Espadaler, Anton (2001). "La Catalogna dei re". En Boitani; Mancini; Varvaro 1999-2004.Vol. 1.II, pág. 873-933.

Hauf, Albert, D’Eiximenis a sor Isabel de Villena, Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval, València - Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana –Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990. “Biblioteca Sanchis Guarner, 19”.

Hempfer, Klaus. «Riflessioni sulla possibile (forma di) razionalità dell'interpretazione letteraria», en A.L. Moll & J. Solervicens (eds.), La poètica barroca a Europa. Un nou sistema epistemològic i estètic. Barcelona: Ed. Punctum & Mimesi, 21-40.

March, Ausiàs, Per haver d’amor vida. Antologia comentada, eds. Francesc J. Gómez & Josep Pujol, Barcelona: Barcino, 2009. Col·lecció Barcino, 3.

Molas, Joaquin (1984). "Sobre la periodització en les h stòries generals de la literatura catalana". En Symposium in honorem prof. M. de Riquer. Barcelona: Universitat de Barcelona; Quaderns Crema., págs. 257-276.

Josep Pujol, La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el Tirant lo Blanc, Barcelona: Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002. “Textos i Estudis de Literatura Catalana,87”.

Requesens, Lluís de, Bernat Miquel, Martí Garcia, Rodrigo Dies, Lluís de Vila-Rasa, Francesc Sunyer, Sis poetes de la cort d’Alfons el Magnàmim, edición de Jaume Torró, Barcelona: Barcino, 2009. “Els Nostres Clàssics, 29”.

Riquer, Martí de - Comas, Antoni - Molas, Joaquim, Història de la Literatura Catalana, 11 vols., Barcelona: Ariel, 1964-1984.

Rubió i Balaguer, Jordi, Història de la Literatura Catalana, I. Obres Completes de Jordi Rubió i Balaguer, I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984. [Original esp. “Historia de la literatura catalana”. En Historia general de las literaturas hispánicas, I i II. Guillermo Díaz-Plaja, dir., Barcelona: Vergara, 1949].

Torroella Pere, Obra completa, 2 vols., edició de Francisco Rodríguez Risquete, Barcelona: Barcino, 2011. “Els Nostres Clàssics, 31-32”.

 

PARTE B

YXART I LA CRÍTICA DEL SEU TEMPS

(Con asterisco los títulos a los que se puede dar preferència)

*Manuel Aznar Soler, «Josep Yxart, crític del teatre espanyol», en Josep M. Domingo & Francesc Roig (ed.), Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona 23, 24 i 25 de novembre de 1995,Tarragona, Diputació de Tarragona, 2000, 137-153.

Laureà Bonet, «Josep Yxart i Galdós: una lectura de Realidad», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009, 11-36.

Rosa Cabré, «Epistolari Benito Pérez Galdós - Josep Yxart», Miscel·lània Pere Bohigas [=Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, III], Barcelona, Abadia de Montserrat, 1981, 187-218.

Rosa Cabré i Monné, «Cartes de Josep Yxart a Joan Sardà», Els Marges, 24 (gener 1982), 69-89.

*Rosa Cabré, «Josep Yxart: concepte de novel·la», en Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1986, 31-54.

*Rosa Cabré, «El concepte de literatura catalana en l’obra de Josep Yxart», Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, VI-VII (1988-1989), 87-95.

Rosa Cabré, «Josep Yxart: La decadencia de los Juegos Florales», ibíd., 255-294.

Rosa Cabré, «Memòria de Josep Yxart: l’home i el crític», dins Rosa Cabré (ed.), Obra completa de Josep Yxart. Vol. I. El año pasado (1886-1888), Tarragona / Barcelona, Ajuntament de Tarragona, Proa, 1995, 13-97.

Rosa Cabré, «Narcís Oller i Josep Yxart: entre la vida i la literatura (1868-1877)», en Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, 28, 29 i 30 de novembre de 1996, Valls, Cossetània, 1999, 55–88.

Rosa Cabré, José Yxart: crítica dispersa (1883–1893), Barcelona, Lumen, 1996.

Rosa Cabré, «Tradició i innovació en la crítica de Josep Yxart», en Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 19-53.

Rosa Cabré, «Leopoldo AlasyJosé Yxart: amistad y afinidades entre dos críticos muy a la moderna. Notas para la recepción de J. M. Guyau», en Antoni Vilanova & Adolfo Sotelo Vázquez (ed.), Leopoldo Alas «Clarín». Actas del Simposio Internacional (Barcelona, abril de 2001), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2002, 125-159.

*Rosa Cabré, «Josep Yxart i el teatre: raó i passió», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida, Punctum, 2009, 231-259.

*Rosa Cabré, «Josep Yxart lector de Frederic Soler. Dos comentaris crític d’Yxart sobre Soler, estudi i edició», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009..

Enric Cassany, «Introducció», en Josep Yxart, Novel·listes i narradors, Barcelona, Curial, 1991, 5-21.

Enric Cassany & Antonia Tayadella, Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelona (1866-1899), Barcelona, Curial /Abadia de Montserrat, 2001.

*Jordi Castellanos, «Josep Yxart» y «Nota sobre l’edició», en Josep Yxart, Entorn de la literatura catalana de la Restauració, Barcelona, Edicions. 62, 1980, 7-13.

*Jordi Castellanos, «Ramon D. Perés i l’actitud modernista», L’Avenç, 125 (abril 1989), 16-21.

*Pere Farrés, «Una proposta de Josep Yxart: del drama històric al drama líric», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009.

Jordi Ginebra, «Actitud lingüística de Josep Yxart, Joan Sardà iNarcís Oller», en Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 155-181.

*Jordi Malé i Pegueroles, «La praxi crítica de Josep Yxart (El Año Pasado, 1886-1890)», Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 79-94.

Manuel de Montoliu, José Yxart. El gran crítico del renacimiento literario catalán, Tarragona, Diputación Provincial, 1956.

*Maria Solà, Joan Sardà, crític literari de la Restauració, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2006.

*Adolfo Sotelo Vázquez, «Josep Yxart y el teatro español finisecular», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps,

Lleida,Punctum, 2009.

Magí Sunyer, «La llista d’Yxart. Els drames jurídics», en Josep M. Domingo & FrancescRoig (ed.),Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 121-135.

Magí Sunyer, «Josep Yxart i el teatre històric», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009.

*Antònia Tayadella, «Introducció», en Joan Sardà, Art i veritat. Crítiques de novel·la vuicentista, Curial, Barcelona, 1997, 5-21.

Joan Triadú, «Josep Yxart en el seu temps», en La literatura catalana i el poble, Barcelona, Selecta, 1961, 34-47.

Josep Yxart, Escrits autobiogràfics (a cura de Rosa Cabré), Lleida, Punctum, 2007.

 

RIBA

[Con asterisco los títulos que se reieren más directamente a la crítica ribiana]

 

Manuel Balasch, Carles Riba. La vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra, Barcelona, Edicions del Mall, 1987.

Joan Ferraté, Carles Riba, avui, Barcelona, Alpha, 1955.

*Joan Ferraté, Papers sobre Carles Riba, Barcelona, Quaderns Crema, 1993.

Olívia Gassol, "Carles Riba, un model d’intel·lectual per a una cultura en crisi. Els anys 50", en La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporani, Lleida, Punctum, 2007 (p. 351-363)

*Carles-Jordi Guardiola i Artur Quintana, “El carteig Karl Vossler-Carles Riba”, Zeitschrift für Katalanistik, Frankfurt amMain, 3 (1990), 167-212.

http://www.traces.uab.es/tracesbd/zfk/1990/zfk_a1990v3p167.pdf

*Vicenç Llorca, “La crítica ribiana: un instint en pensament”, Actes del II Simposi Carles Riba. (Carles Riba: 100 anys), Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona : Abadia

de Montserrat, 1995, 53-64.

Jordi Malé, Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries (1913-1920), Barcelona,La Magrana,1995.

Jordi Malé, Poètica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme 1920-1938, Barcelona, La Magrana, 2001.

Jordi Malé, «“He parlat i per això he cregut.” La darrera poètica de Riba, entre Plató, sant Agustí, Paul Valéry i Ernst Cassirer», Els Marges, 71 (desembre 2002), 107-125.

*Jordi Malé, “Crítica”, en Les idees literàries al període d’entreguerres. Antologia de textos (ed. de J. Malé), 807-809.

Jaume Medina, “La crítica literària i la història de la literatura”, en J. Molas (dir.), Història de la literatura catalana, X, Barcelona, Ariel, 1987, 201-211.

*Jaume Medina, L’obra de Carles Riba, Barcelona, Teide, 1990.

*Jaume Medina, “Karl Vossler i Catalunya”, Miscel·lània Joan Bastardas-1, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989. p. 245-294.

*Jaume Medina, “Un text de Riba sobre Karl Vossler? “, Reduccions, núm. 38 (maig de 1988),94-95 http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/47009/58040

*Carles Miralles, “Etapes i camins del criticisme ribià”, en Id., Sobre Riba, 33-37.

*Carles Miralles, “Karl Vossler / Carles Riba”, Reduccions. Vic, Núm. 23-24 (1984, Setembre-novembre), p. 44-49

http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/46627/57882

*Giuseppe E. Sansone, «Introducció», dins CarlesRiba, Obres completes II: Assaigs crítics, Barcelona, Edicions 62, 1967, 5-32. [Ed. de Joan-Lluís Marfany.]

*Maurici Serrahima, «Carles Riba (1893-1959)», en íd.,  Dotze mestres, Barcelona, Destino, 1972,307-332.

*Enric Sullà, «Carles Riba», en Joaquim Molas (dir.), Història de la literatura catalana, IX, Barcelona, Ariel, 1987, 271-327.