Orientacions i Recerques en els Estudis Literaris Catalans
Codi: 42499 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313382 Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Enric Cassany Cels
- Correu electrònic:
- Enric.Cassany@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
Equip docent
- Enric Cassany Cels
Equip docent extern a la UAB
- Joan Santanach (UB)
Prerequisits
Els que es demanen per fer el màster.
Objectius
Aquest mòdul ofereix instruments d’anàlisi per comprendre com s’ha construït la història de la literaura catalana i com funciona la valoració que realitza la crítica de la producció dels escriptors.
L’objectiu és que el futur investigador identifiqui les metodologies subjacents als conceptes d’època, de període i de cànon i la rendibilitat d’aquests conceptes per a la comprensió de la literatura. Un cop establertes les bases metodològiques se centrarà en una època concreta i en el procés de canonització d’un escriptor.
Competències
- Aplicar els mètodes d’investigació propis dels àmbits lingüístic i literari.
- Construir un discurs argumentat de valoració crítica d’una anàlisi lingüística o literària.
- Contextualitzar textos per analitzar-los i produir-los.
- Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar mètodes de la literatura comparada a l’anàlisi de les obres de la literatura catalana.
- Conèixer les característiques de l’argumentació crítica i la valoració literària.
- Demostrar coneixement de l’evolució literària catalana.
- Demostrar coneixement dels grans moviments històrics, culturals i literaris.
- Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
- Distingir i analitzar metodologies historiogràfiques.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Relacionar obres literàries catalanes amb les d’altres literatures.
- Situar obres literàries catalanes en el seu context històric, cultural i literari en relació amb altres tradicions literàries europees.
Continguts
DOCÈNCIA A LA UB:
A) La construcció de la història de la literatura catalana. Reinterpretacions del cànon.
Joan Santanach– 5 crèdits
1. «Les històries de la història de la literatura». Aproximació panoràmica i reflexiva a les principals fites de la història de la literatura catalana, i anàlisi de problemes i constants al voltant de l’establiment d’un cànon distribuït en diverses etapes no sempre estables.
2. «Reinterpretació dels autors del cànon: les novetats en la crítica». Relectura d'alguns dels autors més destacats de la literatura catalana fins al segle XIX, fent atenció a les novetats de la crítica i a la reinterpretació dels textos. Incursions en la lírica dels trobadors i Cerverí de Girona, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós, Ausiàs March, el Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanc. Tancament amb sengles sessions dedicades a la literatura del Renaixement i el Barroc, i a Jacint Verdaguer.
DOCÈNCIA A LA UAB:
B) Valors i institucionalització de la literatura catalana contemporània: el paper de la crítica
Enric Cassany (UAB)—5 cr.
1. La valoració de la literatura contemporània a l'últim terç del vuit-cents.
2. El paper de la crítica literària en la institucionalització i orientació de la literatura contemporània. Joan Sardà, Josep Yxart, Ramon D. Perés.
3. El patró de la modernitat en la teoria i la crítica literàries d'ençà del Modernisme.
4. La diferent contribució dels gèneres a la institucionalització de la literatura catalana del segle XX. El cas de la poesia. La línia Folguera-Riba.
Metodologia
Classes expositives, debats, realització d'activitats pràctiques, elaboració de treballs i estudi personal.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Assistència i debats a classe | 50 | 2 | 1, 5, 6, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutorització i orientacions | 70 | 2,8 | 2, 5, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i elaboració de treballs | 120 | 4,8 | 1, 2, 6, 8, 9 |
Avaluació
BLOC A (UB)
Els alumnes seran pregats de preparar i assumir una de les sessions proposades de la segona par del programa («Reinterpretació dels autors del cànon: les novetats en la crítica»); també és possible, alternativament, triar un altre autor o període, vinculat als propis estudis, i oferir una sessió sobre la literatura d’aquest autor o període i la manera com ha estat llegida per la crítica.
Pes en l'avaluació: 50%
BLOC B (UAB)
Cada estudiant prepararà una exposició oral (Durada: de tres quarts a una hora. Aquestes intervencions, de les quals es lliurarà 1 guió escrit d’una extensió aproximada de quatre pàgines, consistiran en l’anàlisi de diversos textos crítics, l’agrupació dels quals es detallarà en començar el curs.
Es tindrà en compte, també, la participació en els debats que tindran lloc després de cada presentació.
Pes en l'avaluació: 50%
Si les presentacions i intervencions no es poguessin dur a terme presencialment es farien per videoconferència
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa a classe i lliurament de treballs | 100% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia
BLOC A
http://stel.ub.edu/mimesi/investigador.php?id=3
http://www.narpan.net
Ansaldi, Saverio, Spinoza et le Baroque. Infini, désir, multitude. Paris Éditions Kimé, 2001.
Badia, Lola, De Bernat Metge a Joan Roís de Corella, Barcelona: Quaderns Crema, 1988. “Col·lecció Assaig, 6”.
Badia, Lola (dir.), Literatura Catalana Medieval, 3 vols., 2013-2015. Dins de Broch, Àlex (dir),Història de la Literatura Catalana, 8 vols (5 publicats), Enciclopèdia Catalana- Editorial Barcino- Ajuntament de Barcelona.
Beltrán Almería, Luis & Reig, José Antonio (eds.), Teorías de la historia literaria, Madrid: Arco libros, 2005.
Bertolucci, Valeria; Alvar, Carlos; Asperti, Stefano (eds.) (1999). Storia delle letterature medievali romanze. L'area iberica. Bari: Laterza, pàg. 325-481.
Boitani, Pietro; Mancini,Mario; Varvaro, Alberto (eds.) (1999-2004). Lo spazio letterario del Medioevo. 2 Il Medioevo volgare. 6 vols. Roma: Salerno Editrice.
Cabré, Lluís, Alejandro Coroleu i Jill Kraye, eds., Fourteenth-Century Classicism Petrarch and Bernat Metge, Londres - Torí: The Warburg Institute - Nino Aragno Editore,2012.“Warburg Institute Colloquia, 21”.
Cabré, Miriam, Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2010. “Col·lecció Blaquerna, 7”.
Cifuentes, Lluís, La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2006. “Col·lecció Blaquerna, 3”.
Friedlein, Roger, El diàleg en Ramon Llull: l’expressió literària com a estratègia apologètica, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2011. “Col·lecció Blaquerna, 8”.
Foucault, Michel. L'archéologie du savoir. Paris: Éditions Gallimard, 1966 (trad. al castellà: La arqueología del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009).
Foucault, Michel. Les mots et les choses. Paris: Éditions Gallimard, 1966 (trad. al castellà: Las palabras y las cosas. México: Siglo XXI, 1971).
Espadaler, Anton (2001). "La Catalogna dei re". Dins Boitani; Mancini; Varvaro 1999-2004.Vol. 1.II, pàg. 873-933.
Hauf, Albert, D’Eiximenis a sor Isabel de Villena, Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval, València - Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana –Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990. “Biblioteca Sanchis Guarner, 19”.
Hempfer, Klaus. «Riflessioni sulla possibile (forma di) razionalità dell'interpretazione letteraria», dins A.L. Moll & J. Solervicens (eds.), La poètica barroca a Europa. Un nou sistema epistemològic i estètic. Barcelona: Ed. Punctum & Mimesi, 21-40.
March, Ausiàs, Per haver d’amor vida. Antologia comentada, eds. Francesc J. Gómez & Josep Pujol, Barcelona: Barcino, 2009. Col·lecció Barcino, 3.
Molas, Joaquin (1984). "Sobre la periodització en les h stòries generals de la literatura catalana". Dins Symposium in honorem prof. M. de Riquer. Barcelona: Universitat de Barcelona; Quaderns Crema., pàgs. 257-276.
Josep Pujol, La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el Tirant lo Blanc, Barcelona: Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002. “Textos i Estudis de Literatura Catalana,87”.
Requesens, Lluís de, Bernat Miquel, Martí Garcia, Rodrigo Dies, Lluís de Vila-Rasa, Francesc Sunyer, Sis poetes de la cort d’Alfons el Magnàmim, edició de Jaume Torró, Barcelona: Barcino, 2009. “Els Nostres Clàssics, 29”.
Riquer, Martí de - Comas, Antoni - Molas, Joaquim, Història de la Literatura Catalana, 11 vols., Barcelona: Ariel, 1964-1984.
Rubió i Balaguer, Jordi, Història de la Literatura Catalana, I. Obres Completes de Jordi Rubió i Balaguer, I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984. [Original esp. “Historia de la literatura catalana”. Dins Historia general de las literaturas hispánicas, I i II. Guillermo Díaz-Plaja, dir., Barcelona: Vergara, 1949].
Torroella Pere, Obra completa, 2 vols., edició de Francisco Rodríguez Risquete, Barcelona: Barcino, 2011. “Els Nostres Clàssics, 31-32”.
BLOC B
YXART I LA CRÍTICA DEL SEU TEMPS
(Amb asterisc els títols als quals es pot donar preferència)
*Manuel Aznar Soler, «Josep Yxart, crític del teatre espanyol», dins Josep M. Domingo i Francesc Roig (ed.), Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona 23, 24 i 25 de novembre de 1995,Tarragona, Diputació de Tarragona, 2000, 137-153.
Laureà Bonet, «Josep Yxart i Galdós: una lectura de Realidad», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009, 11-36.
Rosa Cabré, «Epistolari Benito Pérez Galdós - Josep Yxart», Miscel·lània Pere Bohigas [=Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, III], Barcelona, Abadia de Montserrat, 1981, 187-218.
Rosa Cabré i Monné, «Cartes de Josep Yxart a Joan Sardà», Els Marges, 24 (gener 1982), 69-89.
*Rosa Cabré, «Josep Yxart: concepte de novel·la», dins Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1986, 31-54.
*Rosa Cabré, «El concepte de literatura catalana en l’obra de Josep Yxart», Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, VI-VII (1988-1989), 87-95.
Rosa Cabré, «Josep Yxart: La decadencia de los Juegos Florales», ibíd., 255-294.
Rosa Cabré, «Memòria de Josep Yxart: l’home i el crític», dins Rosa Cabré (ed.), Obra completa de Josep Yxart. Vol. I. El año pasado (1886-1888), Tarragona / Barcelona, Ajuntament de Tarragona, Proa, 1995, 13-97.
Rosa Cabré, «Narcís Oller i Josep Yxart: entre la vida i la literatura (1868-1877)», dins Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls,28, 29 i 30 de novembre de 1996, Valls, Cossetània, 1999, 55–88.
Rosa Cabré, José Yxart: crítica dispersa (1883–1893), Barcelona, Lumen, 1996.
Rosa Cabré, «Tradició i innovació en la crítica de Josep Yxart», dins Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 19-53.
Rosa Cabré, «Leopoldo Alas yJosé Yxart: amistad y afinidades entre dos críticos muy a la moderna. Notas para la recepción de J. M. Guyau», dins Antoni Vilanova i Adolfo Sotelo Vázquez (ed.), Leopoldo Alas «Clarín». Actas del Simposio Internacional (Barcelona, abril de 2001), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2002, 125-159.
*Rosa Cabré, «Josep Yxart i el teatre: raó i passió», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009, 231-259.
*Rosa Cabré, «Josep Yxart lector de Frederic Soler. Dos comentaris crític d’Yxart sobre Soler, estudi i edició», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009..
Enric Cassany, «Introducció», dins Josep Yxart, Novel·listes i narradors, Barcelona, Curial, 1991, 5-21.
Enric Cassany i Antonia Tayadella, Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelona (1866-1899), Barcelona, Curial /Abadia de Montserrat, 2001.
*Jordi Castellanos, «Josep Yxart» i «Nota sobre l’edició», dins Josep Yxart, Entorn de la literatura catalana de la Restauració, Barcelona, Edicions. 62, 1980, 7-13.
*Jordi Castellanos, «Ramon D. Perés i l’actitud modernista», L’Avenç, 125 (abril 1989), 16-21.
*Pere Farrés, «Una proposta de Josep Yxart: del drama històric al drama líric», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’estça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009.
Jordi Ginebra, «Actitud lingü.stica de Josep Yxart, Joan Sardà iNarcís Oller», dins Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 155-181.
*Jordi Malé i Pegueroles, «La praxi crítica de Josep Yxart (El Año Pasado, 1886-1890)», Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 79-94.
Manuel de Montoliu, José Yxart. El gran crítico del renacimiento literario catalán, Tarragona, Diputación Provincial, 1956.
*Maria Solà, Joan Sardà, crític literari de la Restauració, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2006.
*Adolfo Sotelo Vázquez, «Josep Yxart y el teatro español finisecular», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps,
Lleida,Punctum, 2009.
Magí Sunyer, «La llista d’Yxart. Els drames jurídics», dins Josep M. Domingo i Francesc Roig (ed.), Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 121-135.
Magí Sunyer, «Josep Yxart i el teatre històric», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009.
*Antònia Tayadella, «Introducció», dins Joan Sardà, Art i veritat. Crítiques denovel·la vuicentista, Curial, Barcelona, 1997, 5-21.
Joan Triadú, «Josep Yxart en el seu temps», dins La literatura catalana i el poble, Barcelona, Selecta, 1961, 34-47.
Josep Yxart, Escrits autobiogràfics (a cura de Rosa Cabré), Lleida, Punctum, 2007.
RIBA
[Amb asterisc, els títols que fan referència més directa a la crítica ribiana]
Manuel Balasch, Carles Riba. La vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra, Barcelona, Edicions del Mall, 1987.
Joan Ferraté, Carles Riba, avui, Barcelona, Alpha, 1955.
*Joan Ferraté, Papers sobre Carles Riba, Barcelona, Quaderns Crema, 1993.
Olívia Gassol, "Carles Riba, un model d’intel·lectual per a una cultura en crisi. Els anys 50", dins La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporani, Lleida, Punctum, 2007 (p. 351-363)
*Carles-Jordi Guardiola i Artur Quintana, “El carteig Karl Vossler-Carles Riba”, Zeitschrift für Katalanistik, Frankfurt am Main, núm. 3 (1990), 167-212.
http://www.traces.uab.es/tracesbd/zfk/1990/zfk_a1990v3p167.pdf
*Vicenç Llorca, “La crítica ribiana: un instint en pensament”, Actes del II Simposi Carles Riba. (Carles Riba: 100 anys), Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona : Abadia
de Montserrat, 1995, 53-64.
Jordi Malé, Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries (1913-1920), Barcelona,La Magrana, 1995.
Jordi Malé, Poètica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme 1920-1938, Barcelona, La Magrana, 2001.
Jordi Malé, «“He parlat i per això he cregut.” La darrera poètica de Riba, entrePlató, sant Agustí, Paul Valéry i Ernst Cassirer», Els Marges, 71 (desembre 2002), 107-125.
*Jordi Malé, “Crítica”, dins Les idees literàries al període d’entreguerres. Antologia de textos (a cura de J. Malé), 807-809.
Jaume Medina, “La crítica literària i la història de la literatura”, dins J: Molas (dir.), Història de la literatura catalana, X, Barcelona, Ariel, 1987, 201-211.
*Jaume Medina, L’obra de Carles Riba, Barcelona, Teide, 1990.
*Jaume Medina, “Karl Vossler i Catalunya”, Miscel·lània Joan Bastardas-1, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989. p. 245-294.
*Jaume Medina, “Un text de Riba sobre Karl Vossler? “, Reduccions, núm. 38 (maig de 1988), 94-95 http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/47009/58040
*Carles Miralles, “Etapes i camins del criticisme ribià”, dins Id., Sobre Riba, 33-37.
*Carles Miralles, “Karl Vossler / Carles Riba”, Reduccions. Vic, Núm. 23-24 (1984, Setembre-novembre), p. 44-49
http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/46627/57882
*Giuseppe E. Sansone, «Introducció», dins Carles Riba, Obres completes II: Assaigs crítics, Barcelona, Edicions 62, 1967, 5-32. [Edició a cura de Joan-Lluís Marfany.]
*Maurici Serrahima, «Carles Riba (1893-1959)», dins íd., Dotze mestres, Barcelona, Destino, 1972,307-332.
*Enric Sullà, «Carles Riba», dins Joaquim Molas (dir.), Història de la literatura catalana, IX, Barcelona, Ariel, 1987, 271-327.