Logo UAB
2020/2021

Orientations and Investigation in Catalan Literary Studies

Code: 42499 ECTS Credits: 10
Degree Type Year Semester
4313382 Advanced Studies in Catalan Language and Literature OT 0 1
The proposed teaching and assessment methodology that appear in the guide may be subject to changes as a result of the restrictions to face-to-face class attendance imposed by the health authorities.

Contact

Name:
Enric Cassany Cels
Email:
Enric.Cassany@uab.cat

Use of Languages

Principal working language:
catalan (cat)

Teachers

Enric Cassany Cels

External teachers

Joan Santanach (UB)

Prerequisites


Those who are asked to study the master's degree

Objectives and Contextualisation

This module offers analytical tools to understand how the history of Catalan literature has been built and how the critical evaluation of the production of the writers works. The aim is for the future researcher to identify the methodologies underlying the concepts of age, period and canon and the usefulness of these concepts for the understanding of literature. Once the methodological bases are established, it will focus on a specific age and the process of canonizing a writer.

Competences

  • Apply the research methods of linguistics and literary studies.
  • Construct a well-argued critical evaluation of a linguistic or literary analysis.
  • Contextualise texts for analysis and production.
  • Continue the learning process, to a large extent autonomously
  • Show respect for the opinions, values, behaviours, and practice of other researchers and professionals.

Learning Outcomes

  1. Compare the different methodological approaches to the study of linguistic typology, the main typological classifications of natural languages and the theoretical principles underpinning the typologies.
  2. Continue the learning process, to a large extent autonomously
  3. Display knowledge of the great historical, cultural and literary movements.
  4. Distinguish and analyse historiographic methodologies
  5. Know the characteristics of critical argumentation and literary appraisal.
  6. Relate Catalan literary works to those of other literatures.
  7. Show respect for the opinions, values, behaviours, and practice of other researchers and professionals.
  8. Situate Catalan literary works in their historical, cultural and literary context, in relation to other European literary traditions.
  9.  Display knowledge of Catalan literary evolution .

Content

TEACHING AT THE UB:
										
											
										
											A) The construction of the history of Catalan literature. Reinterpretations of the canon.
										
											Joan Santanach– 5 credits
										
											 
										
											1. «The stories of the history of literature». A panoramic and reflective approach to the main milestones in the history of Catalan literature, and an analysis of problems and constants around the establishment of a canon distributed in various stages that 
are not always stable.
										
											
										
											2. «Reinterpretation of the authors of the canon: the novelties in the critique». Rereading of some of the most outstanding authors of Catalan literature up to the 19th century, paying attention to the novelties of criticism and the reinterpretation of texts. 
Incursions into the lyric of the troubadours and Cerverí de Girona, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós, Ausiàs March, el Curial e Güelfa and el Tirant lo Blanc. Closing with two sessions dedicated to Renaissance and Baroque literature, and 
Jacint Verdaguer.
										
											
TEACHING AT THE UAB:
										
											
										
											 B) Values and institutionalization of contemporary Catalan literature: the role of criticism
										
											 Enric Cassany (UAB) —5 cr.
										
											 
										
											1. The valuation of contemporary literature in the last third of the eighties.
										
											2. The role of literary criticism in the institutionalization and orientation of contemporary literature. Joan Sardà, Josep Yxart, Ramon D. Perés.
										
											3. The pattern of modernity in literary theory and criticism since Modernism.
										
											4. The different contribution of genres to the institutionalization of twentieth-century Catalan literature. The case of poetry. The Folguera-Riba line.

Methodology

Lectures, debates, exercises, writing assignments and personal study.

Activities

Title Hours ECTS Learning Outcomes
Type: Directed      
Participation and debates in class 50 2 1, 7, 4, 6, 8
Type: Supervised      
Supervision and coaching 70 2.8 5, 7, 4
Type: Autonomous      
Study and writing assignments 120 4.8 1, 5, 4, 6, 8

Assessment

BLOCK A (UB)
										
											Students will be invited to prepare and take on one of the proposed sessions of the second pair of the program (“Reinterpretation of the authors of the canon: the novelties in the critique”); it is also possible, alternativel, to choose another author 
or period, linked to one’s own studies, and to offer a session on the literature of that author or period and how it has been read by critics.
										
											Weight in the evaluation: 50%
										
											
										
											BLOCK B (UAB)
										
											Each student will prepare an oral presentation (Duration: from three quarters to an hour. These interventions, of which 1 written script of an approximate length of four pages will be delivered, will consist of the analysis 
of several critical texts, that will be detailed at the beginning of the course. Participation in the discussions that will take place after each presentation will also be taken into account.
										
											Weight in the evaluation: 50%
										
											 
										
											 
										
											 If the presentations and interventions could not be carried out in person, they would be made by videoconference.

Assessment Activities

Title Weighting Hours ECTS Learning Outcomes
Participation in class and writing assignments 100% 10 0.4 1, 5, 9, 3, 7, 4, 2, 6, 8

Bibliography

PART A

http://stel.ub.edu/mimesi/investigador.php?id=3

http://www.narpan.net

Ansaldi, Saverio, Spinoza et le Baroque. Infini, désir, multitude. Paris Éditions Kimé, 2001.

Badia, Lola, De Bernat Metge a Joan Roís de Corella, Barcelona: Quaderns Crema, 1988. “Col·lecció Assaig, 6”.

Badia, Lola (dir.), Literatura Catalana Medieval, 3 vols., 2013-2015. Dins de Broch, Àlex (dir),Història de la Literatura Catalana, 8 vols (5 publicats), Enciclopèdia Catalana- Editorial Barcino- Ajuntament de Barcelona.

Beltrán Almería, Luis & Reig, José Antonio (eds.), Teorías de la historia literaria, Madrid: Arco libros, 2005.

Bertolucci, Valeria; Alvar, Carlos; Asperti, Stefano (eds.) (1999). Storia delle letterature medievali romanze. L'area iberica. Bari: Laterza, pàg. 325-481.

Boitani, Pietro; Mancini,Mario; Varvaro, Alberto (eds.) (1999-2004). Lo spazio letterario del Medioevo. 2 Il Medioevo volgare. 6 vols. Roma: Salerno Editrice.

Broch, Àlex (dir.).Història de la literatura catalana, IV (Literatura moderna. Renaixement, barroc i Il·lustració, dir. by Josep Solervicens), Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Editorial Barcino - Ajuntament de Barcelona, 2017.
 
Broch, Àlex (dir.).Història de la literatura catalana, V (Literatura contemporània I. El Vuit-cents, dir. by Enric Cassany i Josep M. Domingo), Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Editorial Barcino - Ajuntament de Barcelona, 2018.

Cabré, Lluís, Alejandro Coroleu i Jill Kraye, eds., Fourteenth-Century Classicism Petrarch and Bernat Metge, Londres - Torí: The Warburg Institute - Nino Aragno Editore,2012. “Warburg Institute Colloquia, 21”.

Cabré, Miriam, Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2010. “Col·lecció Blaquerna, 7”.

Cifuentes, Lluís, La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2006. “Col·lecció Blaquerna, 3”.

Friedlein, Roger, El diàleg en Ramon Llull: l’expressió literària com a estratègia apologètica, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2011. “Col·lecció Blaquerna, 8”.

Foucault, Michel. L'archéologie du savoir. Paris: Éditions Gallimard, 1966 (trad. al castellà: La arqueología del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009).

Foucault, Michel. Les mots et les choses. Paris: Éditions Gallimard, 1966 (trad. al castellà: Las palabras y las cosas. México: Siglo XXI, 1971).

Espadaler, Anton (2001). "La Catalogna dei re". Dins Boitani; Mancini; Varvaro 1999-2004.Vol. 1.II, pàg. 873-933.

Hauf, Albert, D’Eiximenis a sor Isabel de Villena, Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval, València - Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana –Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990. “Biblioteca Sanchis Guarner, 19”.

Hempfer, Klaus. «Riflessioni sulla possibile (forma di) razionalità dell'interpretazione letteraria», dins A.L. Moll & J. Solervicens (eds.), La poètica barroca a Europa. Un nou sistema epistemològic i estètic. Barcelona: Ed. Punctum & Mimesi, 21-40.

March, Ausiàs, Per haver d’amor vida. Antologia comentada, eds. Francesc J. Gómez & Josep Pujol, Barcelona: Barcino, 2009. Col·lecció Barcino, 3.

Molas, Joaquin (1984). "Sobre la periodització en les h stòries generals de la literatura catalana". Dins Symposium in honorem prof. M. de Riquer. Barcelona: Universitat de Barcelona; Quaderns Crema., pàgs. 257-276.

Josep Pujol, La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el Tirant lo Blanc, Barcelona: Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002. “Textos i Estudis de Literatura Catalana,87”.

Requesens, Lluís de, Bernat Miquel, Martí Garcia, Rodrigo Dies, Lluís de Vila-Rasa, Francesc Sunyer, Sis poetes de la cort d’Alfons el Magnàmim, edició de Jaume Torró, Barcelona: Barcino, 2009. “Els Nostres Clàssics, 29”.

Riquer, Martí de - Comas, Antoni - Molas, Joaquim, Història de la Literatura Catalana, 11 vols., Barcelona: Ariel, 1964-1984.

Rubió i Balaguer, Jordi, Història de la Literatura Catalana, I. Obres Completes de Jordi Rubió i Balaguer, I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984. [Original esp. “Historia de la literatura catalana”. Dins Historia general de las literaturas hispánicas, I i II. Guillermo Díaz-Plaja, dir., Barcelona: Vergara, 1949].

Torroella Pere, Obra completa, 2 vols., edició de Francisco Rodríguez Risquete, Barcelona: Barcino, 2011. “Els Nostres Clàssics, 31-32”.

 

PART B

YXART I LA CRÍTICA DEL SEU TEMPS

(Amb asterisc els títols als quals es pot donar preferència)

*Manuel Aznar Soler, «Josep Yxart, crític del teatre espanyol», dins Josep M. Domingo i Francesc Roig (ed.), Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona 23, 24 i 25 de novembre de 1995,Tarragona, Diputació de Tarragona, 2000, 137-153.

Laureà Bonet, «Josep Yxart i Galdós: una lectura de Realidad», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009, 11-36.

Rosa Cabré, «Epistolari Benito Pérez Galdós - Josep Yxart», Miscel·lània Pere Bohigas [=Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, III], Barcelona, Abadia de Montserrat, 1981, 187-218.

Rosa Cabré i Monné, «Cartes de Josep Yxart a Joan Sardà», Els Marges, 24 (gener 1982), 69-89.

*Rosa Cabré, «Josep Yxart: concepte de novel·la», dins Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1986, 31-54.

*Rosa Cabré, «El concepte de literatura catalana en l’obra de Josep Yxart», Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, VI-VII (1988-1989), 87-95.

Rosa Cabré, «Josep Yxart: La decadencia de los Juegos Florales», ibíd., 255-294.

Rosa Cabré, «Memòria de Josep Yxart: l’home i el crític», dins Rosa Cabré (ed.), Obra completa de Josep Yxart. Vol. I. El año pasado (1886-1888), Tarragona / Barcelona, Ajuntament de Tarragona, Proa, 1995, 13-97.

Rosa Cabré, «Narcís Oller i Josep Yxart: entre la vida i la literatura (1868-1877)», dins Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, 28, 29 i30 de novembre de 1996, Valls, Cossetània, 1999, 55–88.

Rosa Cabré, José Yxart: crítica dispersa (1883–1893), Barcelona, Lumen, 1996.

Rosa Cabré, «Tradició i innovació en la crítica de Josep Yxart», dins Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 19-53.

Rosa Cabré, «Leopoldo Alas yJosé Yxart: amistad y afinidades entre dos críticos muy a la moderna. Notas para la recepción de J. M. Guyau», dins Antoni Vilanova i Adolfo Sotelo Vázquez (ed.), Leopoldo Alas «Clarín». Actas del Simposio Internacional (Barcelona, abril de 2001), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2002, 125-159.

*Rosa Cabré, «Josep Yxart i el teatre: raó i passió», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009, 231-259.

*Rosa Cabré, «Josep Yxart lector de Frederic Soler. Dos comentaris crític d’Yxart sobre Soler, estudi i edició», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009..

Enric Cassany, «Introducció», dins Josep Yxart, Novel·listes i narradors, Barcelona, Curial, 1991, 5-21.

Enric Cassany i Antonia Tayadella, Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelona (1866-1899), Barcelona, Curial /Abadia de Montserrat, 2001.

*Jordi Castellanos, «Josep Yxart» i «Nota sobre l’edició», dins Josep Yxart, Entorn de la literatura catalana de la Restauració, Barcelona, Edicions. 62, 1980, 7-13.

*Jordi Castellanos, «Ramon D. Perés il’actitud modernista», L’Avenç, 125 (abril 1989), 16-21.

*Pere Farrés, «Una proposta de Josep Yxart: del drama històric al drama líric», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’estça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009.

Jordi Ginebra, «Actitud lingü.stica de Josep Yxart, Joan Sardà iNarcís Oller», dins Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 155-181.

*Jordi Malé i Pegueroles, «La praxi crítica de Josep Yxart (El Año Pasado, 1886-1890)», Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 79-94.

Manuel de Montoliu, José Yxart. El gran crítico del renacimiento literario catalán, Tarragona, Diputación Provincial, 1956.

*Maria Solà, Joan Sardà, crític literari de la Restauració, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2006.

*Adolfo Sotelo Vázquez, «Josep Yxart y el teatro español finisecular», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps,

Lleida,Punctum, 2009.

Magí Sunyer, «La llista d’Yxart. Els drames jurídics», dins Josep M. Domingo i Francesc Roig (ed.), Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 121-135.

Magí Sunyer, «Josep Yxart i el teatre històric», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009.

*Antònia Tayadella, «Introducció», dins Joan Sardà, Art i veritat. Crítiques de novel·la vuicentista, Curial, Barcelona, 1997, 5-21.

Joan Triadú, «Josep Yxart en el seu temps», dins La literatura catalana i el poble, Barcelona, Selecta, 1961, 34-47.

Josep Yxart, Escrits autobiogràfics (a cura de Rosa Cabré), Lleida, Punctum, 2007.

 

RIBA

[Amb asterisc, els títols que fan referència més directa a la crítica ribiana]

 

Manuel Balasch, Carles Riba. La vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra, Barcelona, Edicions del Mall, 1987.

Joan Ferraté, Carles Riba, avui, Barcelona, Alpha, 1955.

*Joan Ferraté, Papers sobre Carles Riba, Barcelona, Quaderns Crema, 1993.

Olívia Gassol, "Carles Riba, un model d’intel·lectual per a una cultura en crisi. Els anys 50", dins La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporani, Lleida, Punctum, 2007 (p. 351-363)

*Carles-Jordi Guardiola i Artur Quintana, “El carteig Karl Vossler-Carles Riba”, Zeitschrift für Katalanistik, Frankfurt am Main, núm. 3 (1990), 167-212.

http://www.traces.uab.es/tracesbd/zfk/1990/zfk_a1990v3p167.pdf

*Vicenç Llorca, “La crítica ribiana: un instint en pensament”, Actes del II Simposi Carles Riba. (Carles Riba: 100 anys), Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona : Abadia

de Montserrat, 1995, 53-64.

Jordi Malé, Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries (1913-1920), Barcelona,La Magrana, 1995.

Jordi Malé, Poètica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme 1920-1938, Barcelona, La Magrana, 2001.

Jordi Malé, «“He parlat i per això he cregut.” La darrera poètica de Riba, entre Plató, sant Agustí, Paul Valéry i Ernst Cassirer», Els Marges, 71 (desembre 2002), 107-125.

*Jordi Malé, “Crítica”, dins Les idees literàries al període d’entreguerres. Antologia de textos (a cura de J. Malé), 807-809.

Jaume Medina, “La crítica literària i la història de la literatura”, dins J: Molas (dir.), Història de la literatura catalana, X, Barcelona, Ariel, 1987, 201-211.

*Jaume Medina, L’obra de Carles Riba, Barcelona, Teide, 1990.

*Jaume Medina, “Karl Vossler i Catalunya”, Miscel·lània Joan Bastardas-1, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989. p. 245-294.

*Jaume Medina, “Un text de Riba sobre Karl Vossler? “, Reduccions, núm. 38 (maig de 1988), 94-95 http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/47009/58040

*Carles Miralles, “Etapes i camins del criticisme ribià”, dins Id., Sobre Riba, 33-37.

*Carles Miralles, “Karl Vossler / Carles Riba”, Reduccions. Vic, Núm. 23-24 (1984, Setembre-novembre), p. 44-49

http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/46627/57882

*Giuseppe E. Sansone, «Introducció», dins Carles Riba, Obres completes II: Assaigs crítics, Barcelona, Edicions 62, 1967, 5-32. [Edició a cura de Joan-Lluís Marfany.]

*Maurici Serrahima, «Carles Riba (1893-1959)», dins íd.,  Dotze mestres, Barcelona, Destino, 1972,307-332.

*Enric Sullà, «Carles Riba», dins Joaquim Molas (dir.), Història de la literatura catalana, IX, Barcelona, Ariel, 1987, 271-327.