Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313223 Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat | OT | 0 | 2 |
No hi ha prerequisits
El mòdul s'estructura en dos blocs que s'impartiran de manera simultània
Presentació del mòdul. Medicalització i psicologització
I.1. Historiar al subjecte I.
I.2. Historiar al subjecte II.
I.3. Historiar al subjecte III.
II.1. Ciència i pseudociència: les investigacions psíquiques.
II.2. Geni i Intel·ligència: els nens prodigi.
III.1. Història contemporània de les dones i gènere I.
III.2. Història contemporània de les dones i gènere II.
IV.1. Civilitzar l’inconscient: psicoanàlisi i higiene mental.
IV.2. Civilitzar l’inconscient: psicoanàlisis i dret.
V.1. La medició de la ment: antropometria i psicologia diferencial.
V.2. La medició de la ment: els usos dels tests psicològics.
VI.1. Els ésser humans com a objecte de recerca mèdica: els experiments inoculatius de ETS a poblacions vulnerables.
VI.2. El moviment de pacients en perspectiva històrica: la rebel·lió de les dones amb càncer de mama.
VII. Sessió final de síntesi.
Bloc 2. El procés de medicalització. Discursos científics i percepcions socials
Introducció. Salut, cultura i medicalització.
I. La salut pública i el procés demedicalització (segles XVIII-XIX)
1.1. De la malaltia individual a la salut col·lectiva.
1.2. La salut pública, l'ambientalisme hipocràtic i la "Idea Sanitària".
1.3. La tecnologia i la ciència en la medicina: el laboratori i el procés de medicalització.
1.4. Medicina i farmàcia: monopolització de sabers i marginació professional.
1.5. La colonialitat del poder científic: la medicina al Protectorat espanyol del Marroc.
II. El procés de medicalització en la societat de classes
2.1. Medicina social, classe obrera i revolució. Estratègies d'intervencionisme mèdic en la qüestió social.
2.2. La construcció de la cultura de la salut: l'Homo hygienicus i els processos civilitzatoris.
2.3. Les teories evolucionistes i el procés de medicalització.
2.4. La medicalització del delicte i els seus crítics.
III. La qüestió del gènere en els processos de medicalització
3.1. Elements que integren els sistemes de gènere: simbolisme de gènere, estructura de gènere i gènere individual.
3.2. La generització de la ciència i la medicina.
3.3. Les dones com a agents i objectes de (des)medicalització.
3.4. Mitjans de comunicació, gènere i medicalització.
La metodologia docent combina les sessions presencials (seminaris, classes magistrals, comentari de textos, cinefòrum ...), les lectures dels estudiants i la realització i presentació d'un treball de curs. S'utilitzarà la plataforma Campus Virtual de la UAB per a la comunicació i intercanvi entre els participants del mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions teòriques i pràctiques sobre els continguts del mòdul | 94 | 3,76 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories de suport per a la comprensió de la matèria i desenvolupament dels objectius | 64 | 2,56 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi individual, consulta de la bibliografia, preparació dels temes, resolució de problemes i realització de treballs | 198 | 7,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
La nota final del mòdul és conjunta. D'una banda es té en compte amb un 20% l'assistència continuada i la participació de cada alumne/a a classe en els debats sobre les lectures que es realitzen a l'aula. El 50% de la nota ve donada per la realització d'un treball escrit. El 30% restant resultarà de la defensa oral d'aquest treball.
En cas que les activitats i proves de l’assignatura no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de TEAMS, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació activa en clase i seminaris | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Defensa oral del treball/s | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Entrega d'informes/ treballs escrits | 50% | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
BARRAL, Mª José, et al. (1999) Interacciones ciencia y género. Discursos y prácticas científicas de mujeres, Barcelona, Icaria.
BARRÁN, J. P. et al. (1993) La medicalización de la sociedad. Montevideo, Ed. Nordan-Comunidad-Inst. Goethe de Montevideo.
BYNUM, C. W. (1995). Why All the Fuss about the Body? A Medievalist’s Perspective, Critical Inquiry, 22, 1-33.
CAMPOS, R.; MARTÍNEZ PÉREZ, J. & HUERTAS, R. (2000). Los ilegales de la naturaleza. Medicina y degeneracionismo en la España de la Restauración (1876-1923). Madrid: CSIC.
CARSON, J. (2007). The measure of merit. Princeton University Press.
CRANE, T. & PATTERSON, S. (2000). History of the Mind-Body Problem. London: Routledge
CUNNINGHAM, A.; ANDREWS, B. (Eds.) (1997) Western Medicine as Contested Knowledge. Manchester, Manchester University Press.
DESCARTES, R. (1641/1996): Meditations on First Philosophy, transl. by J. Cottingham. Cambridge, chap. II and VI
ELIAS, N. (1987) El proceso de la civilización. Investigaciones sociogenéticas y psicogenéticas, México-Madrid-Buenos Aires, Fondo de Cultura Económica
FRIEDEN, T. & COLLINS, F. (2010). Intentional infection of vulnerable populations in 1946-1948, American Medical Association.
HARAWAY, D. J. (1995) Ciencia, ciborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza, Madrid, Cátedra.
HARDING, S. (1995) Ciencia y feminismo, Madrid, Ediciones Morata.
HATFIELD, G. (1995): Remaking the Science of the Mind. Inventing Human Science. Hg. von C. Fox, R. Porter & R. Wokler. Berkeley, 184-231.
HORWITZ, A. y WAKEFIELD, J. The loss of sadness:. How psychiatry transformed normal sorrow into depressive disorder ( New York: Oxford University Press, 2007).
HUERTAS, R.; CAMPOS, R. (1992) (eds.) Medicina social y clase obrera en España. 2 vols., Madrid, Fundación de Investigaciones Marxistas.
HUERTAS, R. (1998). Clasificar y educar. Historia natural y social de la deficiencia mental.Madrid: CSIC.
JACKSON, S. W. (1999). Care of the psyche: a history of psychological healing. London: Yale University Press.
JONES, J. (1993). The Tuskegee syphilis experiment. A Moral Astigmatism. En: S. Harding (Ed.) The "racial" economy of science: Toward a democratic future (pp. 276-286). Bloomington-Indianapolis: Indiana University Press.
KANT, I. (1786): Metaphysical Foundations of Natural Science. In: Kant, I. (2002): Theoretical Philosophy after 1781, ed. H.E. Allison and P. Heath. Cambridge, pp. 183-187.
KELLER, E. F. (1991) Reflexiones sobre género y ciencia, Valencia, Edicions Alfons el magnánim.
KITANAKA, J. Depression in Japan: Psychiatric Cures for a Society in Distress (Princeton: Princeton University Press, 2011).
KLEINMAN, A. y GOOD, B., eds., Culture and depression : studies in the anthropology and cross-cultural psychiatry of affect and disorder (Berkeley: University of California Press, 1985).
KLIBANSKY, R., PANOFSKY, E., SAXL, F., Saturno y la melancolía: estudios de historia de la filosofía de la naturaleza, la religión y el arte [1964], trad. B. Fernández-Campoamor (Madrid, Alianza, 1991, reed. 2011).
LABISCH, A. (1992) Homo Hygienicus. Gesundheit und Medizin in der Neuzeit. Frankfurt., Campus Verlag.
MIGNOLO, W. (2003) Historias locales, diseños globales: colonialidad, conocimientos subalternos y pensamiento fronterizo. Madrid, Akal.
PORTER, D. (1999) Health, Civilization, and the State. A History of Public Health from Ancient to Modern Times. London, Routledge.
RICHARDS, R. (1987). Darwin and the emergence of evolutionary theories of mind and behavior. Chicago: University of Chicago Press.
RODRÍGUEZ OCAÑA, E. (1992) Por la Salud de las Naciones. Higiene, Microbiología y Medicina Social. Madrid, Editorial Akal.
RODRÍGUEZ OCAÑA, E. (2005) Salud pública en España. Ciencia, profesión y política, siglos XVIII-XX. Granada, Editorial Universidad de Granada.
SCHIEBINGER, L. (2004) ¿Tiene sexo la mente? Las mujeres en los orígenes de la ciencia moderna, Madrid, Cátedra. Smith, R. (1997). The Norton History of the Human Sciences. New York: Norton
STUCHTEY, B.(Ed.) (2005) Scienceacrossthe European Empires, 1800-1950. Oxford, Oxford University Press.
STAROBINSKI, J. (2012). L’Encre de la mélancolie. Paris: Editions du Seuil.
STURM, T. & ASH, M. (2007). Psychology’s territories: historical and contemporary perspective from different disciplines. Mahwah: Lawrence Erlbaum.