Logo UAB
2020/2021

Tècniques Arxivístiques

Codi: 42110 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4312208 Arxivística i Gestió de Documents OB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Giménez Martín
Correu electrònic:
Francesc.Gimenez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Altres indicacions sobre les llengües

S'utilitzaran materials i pàgines web en anglès i espanyol també

Equip docent

Andrea Rovira Bordonau

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit obligatori

Objectius


Aquest mòdul inclou dues línies formatives: "Sistemes de classificació i arxiu" i "Mètodes de descripció i recuperació de la informació / Tècniques arxivístiques"

 L1: "Sistemes de classificació i arxiu"

Introducció i objectiu vinculat a la línia formativa 

Aquesta línia formativa tracta d’un dels elements bàsics de la gestió documental, el sistema de classificació, tant en relació al seu valor com a les seves tipologies, les estratègies per implantar els sistemes de classificació corporatius, les eines complementàries i la relació amb els mètodes d’arxivament.

Tenint en compte la vinculació amb la realitat del dia a dia, associada al coneixement sobre els sistemes de classificació, es posarà especial èmfasi en la part pràctica, per tal de poder assolir els coneixements i estratègies bàsiques per poder tirar endavant l’aprovació i la gestió d’un sistema de classificació dins d’una organització, pública o privada. Per aprendre els paranys i els enginys necessaris per la seva aplicació, es  construirà un sistema de classificació a l’aula, creant un model des de l’inici, i tenint en compte tots els factors, externs i interns, que intervenen en la seva creació, gestió i manteniment

 L2: "Mètodes de descripció i recuperació de la informació"


Introducció i objectius formatius

L’assignatura introdueix a l’alumnat en el coneixement i en la pràctica de la tècnica arxivística de la descripció, indistintament del suport i format en què siguin elaborats els documents:

  • Aplicant tècniques i mètodes de descripció que permetin l’intercanvi de dades i de documents d’arxiu.
  • Adquirint les nocions elementals per a dissenyar i gestionar diferents sistemes de recuperació de la informació.

 

Competències

  • Analitzar, sintetitzar, organitzar i planificar els entorns i les actuacions de gestió.
  • Aplicar mètodes de descripció i recuperació dels documents.
  • Dissenyar sistemes de classificació dels documents.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Treballar de forma autònoma, resolent problemes i prenent decisions.
  • Treballar en equips de forma interdisciplinària.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar, sintetitzar, organitzar i planificar els entorns i les actuacions de gestió.
  2. Aplicar els principis generals d'elaboració de quadres de classificació.
  3. Crear instruments de descripció arxivística.
  4. Crear quadres de classificació i les eines de suport per a aplicar-los.
  5. Identificar els principis bàsics de la descripció arxivística.
  6. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  7. Reconèixer i aplicar les normes de descripció arxivística.
  8. Reconèixer sistemes i tipus de classificació.
  9. Treballar de forma autònoma, resolent problemes i prenent decisions.
  10. Treballar en equips de forma interdisciplinària.

Continguts

Continguts L1 "Sistemes de classificació i arxiu"

Unitat 1: Idees inicials: sistema de classificació

  • 1.1 Classificar VS ordenar
  • 1.2 Què és un sistema?

Unitat 2: Conceptes bàsics

  • 2.1 Què és un quadre de classificació?
  • 2.2 Nivells de classificació
  • 2.3 Tipus de quadres
  • 2.4 Què és un quadre de fons?
  • 2.5 Tipus documentals

Unitat 3: Com elaborar un sistema de classificació

  • 3.1 Per on començar? Mirem enfora
  • 3.2 Per on seguir? Mirem endins
  • 3.3 Lideratge
  • 3.4 Som-hi! Creació de l’estructura del QdC
  • 3.5 Crear les altres eines del sistema
  • 3.6 Operativa d'implantació
  • 3.7 Planificar l'actuació
  • 3.8 Formació, avaluació i millora continua

Unitat 4: Els sistemes d'arxivament

  • 4.1 Mètodes
  • 4.2 Aplicabilitat

Continguts L2: "Mètodes de descripció i recuperació de la informació"

  • 1.Conceptes i principis bàsics:

Que és la descripció arxivística i el seu marc normatiu

  • 2.La normalització de la descripció arxivística:

 Normes i estandars. ISAD (G), ISDF, ISDIAH, NODAC, NEDA, MDM, AIDA i altres normes.

  • 3.La Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC):

 La descripció de fons, de grups de sèries i sèries i d’unitats documentals compostes i simples.

  • 4. El control d’autoritats i la indexació:

 El control d’autoritats i la norma ISAAR(CPF).

 Els llenguatges documentals.

  • 5.Sistemes de recuperació de la informació

Els instruments tradicionals: guia, inventari, catàleg, índexs.

Sistemes de recuperació d’informació dels arxius.

  • 6.Metadades per a l'intercanvi d'informació

Esquema de metadades i llenguatges controlats.

Interoperabilitat, marc normatiu.

Metodologia

L1. Sistemes de classificació i arxiu

  • Es faran classes de desenvolupament temàtic que combinaran pràctica i teoria a forma igual, amb la idea que s'apliquin els conceptes de classificació i arxivament apresos a classe amb experiències pràctiques, tant de grup com individuals.
  • Aquestes han de servir de base per afrontar els dos treballs finals: un treball en grup i un individual on aplicar el QdC i tot el sistema de classificació i arxiu que l'envolta.
  • Tot això s'acompanyarà de visites i experiències reals de professionals que han aplicat sistemes als seus llocs de treball.

L2. Mètodes de descripció i recuperació de la informació

  • Activitats presencials de caràcter teòric i pràctic que es desenvolupen a l'aula.
  • Treball individual de l’alumne i en grup.
  • Tutories individuals, quan s'escaigui.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
L1. Classes de desenvolupament temàtic 33 1,32 2, 4, 6, 8
L1. Elaboració de pràctiques de classificació en grup 5 0,2 1, 2, 4, 10
L1. Visites i experiències 3,5 0,14 8, 10
L2. Classes interactives i experiències 40 1,6 1, 3, 5, 6, 7, 10
Tipus: Supervisades      
L1. Evidències sobre el temari 6,5 0,26 1, 2, 4, 8, 9, 10
L2. Activitats pràctiques de descripció i recuperació de la informació 8 0,32 3, 5, 6, 7, 9, 10
Tipus: Autònomes      
L1 Estudi previ pel treball final 5 0,2 1, 2, 4, 6, 9
L2. Anàlisi i estudi de casos 5 0,2 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10

Avaluació

ACTIVITAT DE RECUPERACIÓ L1 i L2

Títol

Pes

Hores

ECTS

Resultats d’aprenentatge

Activitat de recuperació:

Treball analític sobre articles i estudis sobre classificació actuals

Treball analític sobre articles i estudis sobre descripció arxivística actuals 

100%

70

2,80

CB07, CB10, CE12.2, CE12.3, CT2, CT3, CT7

CB07, CB10, CE13.1, C313.2, CE13.3, CT2, CT3, CT7

 

A

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
L1. Activitats vinculades a evidències temari 10 8 0,32 1, 2, 4, 6, 8, 10
L1. Treball pràctic final en grup 20 32 1,28 1, 2, 4, 6, 8, 9, 10
L1. Treball pràctic final individual 20 32 1,28 1, 2, 4, 6, 8, 9
L2. Activitats vinculades al temari 15 20 0,8 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10
L2. Treball final pràctic de grup 20 32 1,28 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10
L2. Treball final pràctic individual 15 20 0,8 1, 3, 5, 6, 7, 9

Bibliografia

Bibliografia de referència L1

BARBADILLO 2007

BARBADILLO, Javier (2007). “Apuntes de clasificación archivística”. Legajos, Cuadernos de investigación archivística y gestión documental [Priego de Córdoba].

BARBADILLO 2010

BARBADILLO, Javier (2010). “Clasificaciones y relaciones funcionales de los documentos de archivo”. Tabula [Salamanca], núm. 13.

CANELA 2003

CANELA, Montserrat (2003). “Introducció al disseny, la implantació i el manteniment de sistemes de gestió dels documents administratius electrònics”. Lligall [Barcelona], núm. 21. 

CRUZ 2003

CRUZ MUNDET, José Ramon (2003). Manual de archivística. 5a edició. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

CRUZ 2006

CRUZ MUNDET, José Ramon (2006). La gestión de documentos en las organizaciones. Madrid: Ediciones Pirámide.

DELGADO 2010

DELGADO, Alejandro (2010). “Sistemas de clasificación en múltiples dimensiones: la experiencia del Archivo Municipal de Cartagena”.  Tabula [Salamanca], núm. 13.

DÍAZ 2010

DÍAZ RODRÍGUEZ, Alfonso (2010). “La clasificación como proceso de gestión de documentos”. Tabula [Salamanca], núm. 13.

DOMINGO 2009

DOMINGO, Joan (2009). “Els registres generals d’entrada i sortida de documents de les administracions públiques amb relació a la gestió documental”. Lligall [Barcelona], núm. 30.

FOSCARINI 2010

FOSCARINI, Fiorella (2010). “La clasificación de documentos basada en funciones”. Tabula [Salamanca], núm. 13.

HEREDIA 2010

HEREDIA, Antonia (2010). “Clasificación, cuadros de clasificación y e-gestión documental”. Tabula [Salamanca], núm. 13.

HEREDIA 2016

HEREDIA, Antonia (2016). “La gestión de los documentos en el corazón el cambio”. Tabula [Sevilla], núm. 20

ILERBAIG 2010

ILERBAIG, Juan (2010). “Clasificación de documentos y clasificación en biología”. Tabula [Salamanca], núm. 13.

ISO 9001

UNE-EN ISO 9001:2015. Sistemas de gestión de la calidad. Requisitos (ISO 9001:2015). Madrid: AENOR.

ISO 15489 (1)

UNE-ISO 15489-1:2016. Información y documentación. Gestión de documentos. Parte 1: Conceptos y principios.. Madrid: AENOR.

ISO 15489 (2)

UNE-ISO 15489-1:2016. Información y documentación. Gestión de documentos. Parte 2: Directrices. Madrid: AENOR.

ISO 30300

UNE-ISO 30300:2011. Información y documentación. Sistemas de gestión para los documentos. Fundamentos y vocabulario. Madrid: AENOR.

ISO 30301

UNE-ISO 30301:2011. Información y documentación. Sistemas de gestión para los documentos. Requisitos. Madrid: AENOR.

MUNDET 2003

MUNDET, José Ramon (2003). Manual de archivística. 5a edició. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

MUNDET 2006

MUNDET, José Ramon (2006). La gestión de documentos en las organizaciones. Madrid: Ediciones Pirámide.

PAEZ 2016

PÁEZ, Mateo A (2016). “La clasificación funcional: definición de un modelo”. Tria [Sevilla], núm. 20.

PUIG-PEY 2008

PUIG-REY, Antoni; GUIU, Pere; AGRAMUNT, Helena (2008). Circuits administratius. Disseny i millora. València: Associació d’Arxivers Valencians.

QUILEZ 2011

QUÍLEZ, Julio (2011). “Aproximació a les ontologies. Definició i construcció. Aplicacions en el camp de l’arxivística”. Lligall [Barcelona-Andorra la Vella], núm. 32.

ROBERGE 1992

ROBERGE, Michel (1992). La gestió dels documents administratius. Barcelona: Diputació de Barcelona-AAC (traducció al català: Miquel Casademont).

SERRA 2006

SERRA, Jordi (2006) “Com elaborar un quadre de classificació funcional”.  Material docent de l’assignatura: Sistemes de gestió de la documentació administrativa, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona: 2006.   En línia a:

http://eprints.rclis.org/9310/

SERRA 2007

SERRA, Jordi; CASELLAS, Montserrat (2007). “Un model d’implantació d’un sistema de gestió documental: el projecte DursiGED”. BiD [Barcelona], núm. 18.

En línia a: http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=18serra.htm  

 

Webgrafia

Identificació

Recurs

DGABMP, 2016a

Quadre de classificació per a la documentació municipal

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/00_actualitat/Cpublica_classif_munpal/QdCM_1.pdf

DGABMP, 2016b

Quadre de classificació i el catàleg de processos/sèries

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/00_actualitat/Cpublica_classif_munpal/Cataleg_1.pdf

DGABMP, 2016c

Índex del catàleg de processos/sèries

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/00_actualitat/Cpublica_classif_munpal/Index-del-cataleg_1.pdf

DGABMP, 2016d

Guia breu del model de Quadre de classificació de la documentació municipal

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/00_actualitat/Cpublica_classif_munpal/201607_Guia_Breu.pdf

DGABMP, 2015a

Guia de classificació de documents del sistema general de gestió  de la documentació administrativa

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/07_marc_normatiu/legislacio_de_catalunya/instruccions_GD/Quadre_de_classificacio/20150327_guia_QdCF.pdf

DGABMP, 2015b

Guia d’utilització del quadre de tipus documentals

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/09_publicacions/altres_publicacions/Guia-de-tipus-documentals.pdf

 

L2. BIBLIOGRAFIA RECOMANADA 

Identificació

Recurs

 

HEREDIA, 1982

HEREDIA HERRERA, Antonia. Manual de instrumentos de descripción documental. Sevilla: Diputación Provincial de Sevilla, 1982. 

PESCADOR, 1986

PESCADOR DEL HOYO, Mª del Carmen. El archivo:instrumentos de trabajo. Madrid: Norma, 1986. 

CAMACHO, 1991

CAMACHO, Eduardo; SALGADO, Francisco. Planificación de los instrumentos de descripción en el archivo de oficina. Irargi. Artxibistika Aldizkaria – Revista de Archivística. 1991, núm. IV, p. 416-429. 

DUCHEIN, 1991

DUCHEIN, Michel. La evolución de las técnicas de descripción archivística ¿Qué descripción para qué archivos?. Irargi. Artxibistika Aldizkaria – Revista de Archivística. 1991, núm. IV, p. 42-52. 

 

GALLEGO, 1991

GALLEGO, Olga; LÓPEZ, Pedro. La descripción documental en fondos de archivos o series cerradas. Irargi.ArtxibistikaAldizkaria – RevistadeArchivística. 1991, núm. IV, p. 208-258. 

 

HEREDIA, 1991

HEREDIA HERRERA, Antonia. Estado de la cuestión sobre instrumentos descriptivos y normas de descripción. Irargi.ArtxibistikaAldizkaria – RevistadeArchivística. 1991, núm. IV, p. 184-204. 

LÓPEZ, 1991

LÓPEZ GÓMEZ, Pedro. Una llave maestra para el acceso a los archivos: el catálogo de instrumentos de descripción documental. BoletíndeANABAD. julio-diciembre 1991, t. XLI, núm. 3-4, p. 149-155. 

STIBBE, 1992

STIBBE, Hugo. Implementing the Concept of Fonds: Primary Access Point, Multilevel Description and Authority Control. Archivaria. 1992, núm. 34, p. 109-137. 

 

PIEYNS, 1993

PIEYNS, Jean. Automatització dels instruments de descripció. Lligall. 1993, núm. 6, p. 57-78. 

FAVIER, 1995

FAVIER, Jean (ed). La pratique archivistique française. 2ª ed. París: Archives Nationales, 1995. 

 

MAGRINYÀ, 1995

MAGRINYÀ i RULL, Anna. Programari de descripció i gestió d'arxius (GAC). Arxius.Butlletí del Servei d'Arxius. hivern 1995, núm. 8, p. 1-2.

DUCHEIN, 1998

DUCHEIN, Michel. Le principe de provenance et la pratique du tri, du classement et de la description en archivistique contemporaine. Lligall. 1998, núm. 12, p. 87-100. 

 

CARNICER, 1999

CARNICER, Mª Dolores; GENERELO, Juan José; TRAVESÍ, Carlos. La descripción normalizada en una aplicación de gestión integral de archivos: el proyecto  IGEA/ALBALÁ. Tabula. 1999, núm. 4, p. 197-211. 

MAFTEI, 1999

MAFTEI, Nicolas. Requisitos de una aplicación informática para descripciones multinivel y representaciones en contexto. Tabula. 1999, núm. 4, p. 171-187. 

MARTÍNEZ, 1999

MARTÍNEZ GARCÍA, Luís. “Los principios de la descripción archivística”. Boletín de la ANABAD, t.49, nº 1 (1999), p. 51-108.

 

PERPINYÀ, 2000

PERPINYÀ i MORERA, Remei. L’aplicació de les tecnologies de la informació als arxius catalans [en línia]. BiD:textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Desembre 2000, núm. 5  http://www.ub.es/biblio/bid/05perpin.htm

AGELET, 2001

AGELET, Ferran; CARRASCAL, Andreu; MARTÍNEZ, Betlem. Recursos a Internet per a la descripció arxivística. Lligall. 2001, núm. 17, p. 89-114. 

 

BOADAS, 2001

BOADAS, Joan i altres. La descripció arxivística a Catalunya: estat de la qüestió. Lligall. 2001, núm. 17, p. 23-46. 

 

BONAL, 2001

BONAL ZAZO, José Luis. La descripción archivística normalizada:origen, fundamentos, principios y técnicas. Gijón: Ediciones Trea, 2001. 

 

MARTÍN, 2001

MARTÍN SUQUÍA, Ramón. Sistemas de recuperación de la información en los archivos: un anàlisis de situación y perspectivas. Lligall. 2001, núm. 17. p. 47-72. 

CUNNINGHAM,2004

CUNNINGHAM, Adrian. "Describiendo los archivos en contexto: el sistema de “series” australiano". Tabula. 2004, núm. 7, p. 55-67. 

 

STEVENSON, 2004

STEVENSON, Jane. Creación y entrega de descripciones archivísticas en el centro archivístico conocido como “Archives Hub”. Tabula. 2004, núm. 7, p. 39-43. 

GREENE, 2005

GREENE, Mark; MEISSNER, Dennis “More Product, Less Process: Revamping Traditional Archival Processing”.  AmericanArchivist 68, no. 2 (Fall/Winter 2005), 208-263.

 

URIBE, 2005

URIBE, Francesc; GARCIA-FRANQUESA, Eulàlia. La interoperativitat de les eines de descripció de museus, arxius i biblioteques. Lligall. 2005, núm. 24, p. 223-239. 

DELGADO, 2007

DELGADO GÓMEZ, Alejandro. El Centro y la equis:una introducción a la descripción archivística contemporánea. Cartagena : Concejalía de Cultura : 3000 Informática, 2007

 

CAPELL, 2009

CAPELL, Emília; COROMINAS, Mariona (coord.). Manual d’Arxivística i Gestió Documental. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009. 

 

PUIG, 2008

Puig Ustrell, Pere. LosPergaminos:Quésonycómosetratan. Gijón: Trea, 2008.

DESCRIPCIÓ, 2010

La descripció arxivística com ho fem?.IX Jornada d'Estudi i Debat. Associació d'Arxivers de Catalunya, 2010. http://www.arxivers.com/serveis/formacio/jornades-destudi-i-debat.html#IX JED

QUÍLEZ, 2010

Quílez Mata, Julio Luis. “ Elaboració i manteniment d'esquemesd'elements de metadades: una aproximació a aquest concepte i tractament automatitzat”. Lligall:revistacatalanad’arxivística, 2010, núm. 31, p. 63-81.

QUÍLEZ, 2011

Quílez Mata, Julio Luis. “ Aproximació a les ontologies: definició i construcció. Aplicacions en el camp de l’Arxivística”. Lligall:revistacatalanad’arxivística, 2011, núm. 32, p. 105-156.

GIMÉNEZ-CHORNET, 2011

GIMÉNEZ-CHORNET, Vicent. “La recuperació de la informació en els arxius en línia”. BiD:textosuniversitarisdebiblioteconomiaidocumentació, núm. 27 (desembre 2011). http://www.ub.edu/bid/27/gimenez1.htm

SAAVEDRA, 2011

Saavedra Bendito, Pau. Los Documentos Audiovisuales: Qué son y cómo se tratan. Gijón: Trea.

CUNNINGHAM, 2012

CUNNINGHAM. Adrian; MILLAR, Laura; REED, Barbara. “Peter J. Scott and the australian ‘series’ system:  Its origins, features, rationale, impact and continuing relevance “. International Congress on Archives, Brisbane, Australia, 23 August 2012. 

MACNEIL, 2012

MacNeil, Heather. “What finding aids do: archival description as rhetorical genre in traditional and web-based environments”. Archival Science (2012) 12:485–500

 

MOYANO, 2013

MOYANO COLLADO, J. “La descripción archivística: de los instrumentos de descripción hacia la web semàntica”. Anales de documentación, 16(2), 2013. 

RUIZ, 2013

RUIZ ASTIZ, J. “La concepción del archivo en la sociedad de la información: PARES como motor del cambio”. Revista General de Información y Documentación, Norteamérica, 23, abr. 2013. Disponible en: <http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/65-96>. Fecha de acceso: 10 feb. 2014.

ALFIER, 2013

ALFIER, A. & FELICIATI, P. “Cambio de paradigma en el próximo decenio: el desafío de la Web para los instrumentos de descripción de los archivos”. Tábula, 16, 2013 pp.33–49.

WOOD, 2014

WOOD, Stacy; Carbone, Kathy; Cifor, Marika; Gilliland, Anne; Punzalan, Ricardo. Mobilizing records: re-framing archival description to support human rights. ArchivalScience, 14(3-4), 2014. pp.397–419.

GRACY, 2015

GRACY, K.F. Archival description and linked data: a preliminary study of opportunities and implementation challenges. ArchivalScience, 15, 2015. pp.1–56.

AGENJO Y HERNÁNDEZ, 2016

AGENJO BULLÓN, Xavier y HERNÁNDEZ CARRASCAL, Francisca (2016). “EAD3, registros de autoridad, datos abiertos y linked open data”. Tábula, n. 19, pp. 331-348.

LLANES, 2016

Llanes Padrón, Dunia. (2016). La Descripción Archivística En Los Tiempos Posmodernos: Conceptos, Principios y Normas. Marilia; Sao Paulo: Oficina Universitaria : Cultura Académica. Retrieved from https://www.marilia.unesp.br/Home/Publicacoes/la-description_ebook.pdf

 

Normalitzaciódeladescripció(ordrecronològic)

 

HENSEN, 1989

HENSEN, Steven L (ed). Archives, personal papers and manuscripts: a cataloguing manual for archival repositories, historical societies and manuscript libraries (APPM). Chicago: Society of American Archivist, 1989. 

 

RAD, 1990

Rules for Archival Description.Ottawa: Bureau of Canadian Archivists, 1990. 

 

CHABOT, 1991

CHABOT, Victorin. Las normas de descripción en Canadá. Irargi.Artxibistika Aldizkaria – Revista de Archivística. 1991, núm. IV, p. 102-104. 

 

KITCHING, 1993

KITCHING, Christopher. La normalització de la descripció arxivístiva. Lligall. 1993, núm. 6, p. 43-55. 

 

RUFÍ, 1997

RUFÍ i PAGÈS, Jaume. “Els models i la norma: fonts de la normalització internacional de la descripció arxivística”. Lligall. 1997, núm. 11, p. 89-114. 

 

ESTEBAN, 1998

ESTEBAN, Miguel Angel; GAY, Pilar. La normalización de la descripción y la recuperación de información en los archivos: vino viejo en odres nuevos. BoletíndelaANABAD. 1998, t. XLVIII, núm. 1, p. 9-26. 

 

STIBBE, 1998

STIBBE, Hugo L.P: Standardising description: The Experience of Using ISAD (G). Lligall. 1998, núm. 12,p. 132-152. 

 

CARBAJO, 1999

CARBAJO MARTÍN, Victoriano-Antonio. El proceso de la normalización: Los trabajos desarrollados por el CIA para redactar las normas ISAD(G) e ISAAR(CPF). Tabula. 1999, núm. 4, p. 31-39.

 

TRAVESÍ, 1999

TRAVESÍ de DIEGO, Carlos. La normalización antes de la norma: los Estados Unidos, Canadá y Gran Bretaña. Tabula. 1999, núm. 4, p. 11-29. 

 

COOK, 2000

COOK, Michael; PROCTER, Margaret. Manual of Archival Description(MAD2). 3ª ed. Aldershot: Gower, 2000. 

 

CIA/CDS, 2001

CIA/CDS. Directrices para la preparación y presentación de instrumentos de descripción. 2001. http://www.icacds.org.uk/eng/findingaids.htm 

DELGADO, 2002

DELGADO GÓMEZ, Alejandro. “Normalización de la descripción archivística: ¿Un debate sin sentido? El profesional de la información, vol. 11, nº 1 (2002, p. 68-69)

 

LLANSÓ, 2004

LLANSÓ, Joaquim; COSTANILLA, Lucía. “Normas internacionales y normas institucionales. Aplicación en un sistema institucional de archivos”. Tabula. 2004, núm. 7, p. 123-140. 

 

SARGENT, 2004

SARGENT, Dick. “Organización archivística y normas en el Reino Unido: planes para la implantación de las normas ISAAR(CPF) y EAC”. Tabula. 2004, núm. 7, p. 35-37. 

 

VITALI, 2004

VITALI, Stefano. El esfuerzo de normalización internacional. Tabula. 2004, núm. 7, p. 11-22. 

 

CERMENO, 2005

CERMENO i MARTORELL, Lluís. Una primera visió sobre la normalització internacional en gestió de documents. Arxius. Butlletí de la Subdirecció general d'Arxius. Primavera 2005, núm. 42, p. 2-5. 

 

TABULA, 2008

Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León, núm. 11. Salamanca. 2008. “Ahogados en un mar de siglas. Estándares para la gestión, descripción y acceso a los recursos archivísticos. V Congreso de Archivos de Castilla y León. León, 1/3 de octubre de 2008”.

 

BARROSO, 2008

BARROSO, Anabella; CASTILLO, Cristina; ROMERO ANDONEGI, Asier. “Los trabajos de normalización descriptiva en el AHEB-BEHA: aplicaciones prácticas y nuevos retos”. Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León.2008, núm. 11, p. 205-234. 

 

DUFF, 2008

DUFF, Wendy M. “Normas de descripción archivística”. Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León.2008, núm. 11, p. 51-64. 

 

FERNÁNDEZ, 2008

FERNÁNDEZ SUÁREZ, Esperanza. “Sistema de descripción normalizada en el Archivo Municipal de León”. Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León.2008, núm. 11, p. 155-176. 

 

FOX, 2008

FOX, Michel J. “Resolviendo el rompecabezas de las normas de descripción: encajando las piezas”. Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León.2008, núm. 11, p. 19-50. 

 

GTCCL, 2008

GRUPO DE TRABAJO SOBRE CONVENCIONES DE CASTILLA Y LEÓN. “Elaboración de convenciones para la aplicación de las normas de descripción archivística a fondos, formatos y materiales específicos”. Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León.2008, núm. 11, p. 131-144.

 

HERNÁNDEZ, 2008

HERNÁNDEZ, Alicia; RODRÍGUEZ, Fátima. “Elaboración de una norma interna de descripción de documentos”. Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León.2008, núm. 11, p. 195-203. 

RUNA, 2008

RUNA, Lucilia; PENTEADO, Pedro. Surfeando de sigla en sigla. La Dirección General de Archivos (DGARQ) y la normalización de la descripción en Portugal. Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León.2008, núm. 11, p. 65-96. 

SIBILLE, 2008

SIBILLE, Claire. La descripción archivística en Francia, entre normas y prácticas. Tabula.Estudios archivísticos de Castilla yL eón.2008, núm. 11, p. 97-112. 

BARBADILLO, 2011

BARBADILLO ALONSO, Javier. Las normas de descripción archivística:qué son y cómo se aplican. Gijon: Trea, 2011.

GUEGUEN, 2013

GUEGUEN, G.; MARQUES DA FONSECA, V.M.; PITTI, D.; SIBILLE DE GRIMOÜARD, C. “Hacia un modelo conceptual internacional de descripción archivística: un informe preliminar del grupo de expertos en Descripción Archivística del Consejo Internacional de Archivos”. Métodos de Información (MEI), II Época, vol 4, 7 (2013), p. 155-172.

En inglés: Toward an International Conceptual Model for Archival Description: A Preliminary Report from the International Council on Archives’ Experts Group on Archival Description." TheAmericanArchivist. Vol. 76, Num. 2, 2013. pp 566-583

GARTNER, 2015

GARTNER, Richard. “An XML Schema for Enhancing the Semantic Interoperability of Archival Description.” ArchivalScience,15 (2014): 295–313. Web.

  

ISAD(G)

HEREDIA, 1995

HEREDIA HERRERA, A. La norma ISAD(G) y su terminología. Análisis, estudio y alternativas. Madrid: Arco/libros, 1995. 

MUÑOZ, 1995

MUÑOZ FELIU, Miguel C. ISAD(G) hacia un estándar internacional de descripción archivística. Métodosdeinformación, 1995, núm. 8, p. 26-31. 

MARTÍNEZ, 1997

MARTÍNEZ GARCÍA, Luis. La Norma Internacional de Descripción Archivística, origen, principios y desarrollo. En Xornadas de arquivos, bibliotecas e museos de Galicia. A Coruña: Xunta de Galicia, 1997. 

ALCALDE, 1999

ALCALDE MARTÍN-CALERO, Carlos. La informatización de los instrumentos de trabajo y la norma ISAD(G). Tabula. 1999, núm. 4, p. 189-195. 

QUÍLEZ, 1999

QUÍLEZ MATA, Julio Luis. L'aplicació de la norma ISAD(G) als fons parroquials de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Lligall. 1999, núm. 15, p. 259-287. 

SANTOS, 1999

SANTOS CANALEJO, Elisa Carolina de. Comentarios a la norma ISAD(G). España. Tabula. 1999, núm. 4, p. 127-137. 

STIBBE, 1999

STIBBE, Hugo. Standardising Description: the Experience of using ISAD (G). Lligall. 1999, núm. 12, p. 133-152. 

HEREDIA, 2000

HEREDIA HERRERA, Antonia. La nueva versión de la norma ISAD(G). Archivamos. 2000, núm. 36-37, p. 5-11. 

LOBATO, 2000

LOBATO YANES, Elena. Una década de normalizació, dos versiones de ISAD(G). Archivamos. 2000, núm. 36-37, p. 12-15. 

PALAYRET, 2001

PALAYRET, Jean-Marie. Normalitzar les descripcions dels arxius de la Unió Europea: l'experiència de la utilització dels estàndards ISAD (G) als Arxius Històrics de les Comunitats Europees. Lligall. 2001, núm. 17, p. 143-150. 

VITALI, 2001

VITALI, Stefano. El desenvolupament d’estàndards de descripció internacionals i la segona edició de la norma ISAD(G). Lligall. 2001, núm, 17, p. 13-22. 

BARBADILLO, 2004

BARBADILLO, ALONSO, Javier. La ISAD(G) y la clasificación archivística. [en línia]. En XV Jornadas de archivos municipales de Madrid:la descripción multinivel en los archivos municipales:la norma ISAD(G). Móstoles: Comunidad de Madrid, 2004. 

LATORRE, 2004

LATORRE TAFANELL, Roser. La ISAD(G) y la gestión documental.  [en línia].En XV Jornadas de archivos municipales de Madrid:la descripción multinivel en los archivos municipales:la norma ISAD(G). Móstoles: Comunidad de Madrid, 2004.

EGAD, 2016

Expert Group for Archival Description. (2016). Records incontexts.A conceptual model for archivald escription. Constultation draft v0.1, (September). http://doi.org/10.1017/S0940739197000234 

 

NODAC

COMITÈ NODAC,

2001

COMITÈ NODAC. El projecte de norma de descripció arxivística de Catalunya. Projecte NODAC. Butlletíinformatiudel’Associaciód’ArxiversdeCatalunya. octubre-desembre 2001, núm. 62, p. 1.

ELVIRA,2005

ELVIRA i SILLERAS, Maria. El procés d’elaboració d’una norma de descripció arxivística: de la ISAD(G) a la NODAC. Primera part [en línia]. Bid:textosuniversitarisdebiblioteconomiaidocumentació.desembre 2005, núm. 15, http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos. php?fichero=15elvira.htm 

COMITÈ DE NORMES, 2006

COMITÈ DE NORMES. La Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC): un repte acomplert. Arxius. Butlletí de la Subdircció general d'Arxius. Primavera 2006, núm. 46, p. 3-5. 

NODAC, 2007

NormadedescripcióArxivísticadeCatalunya(NODAC)2007. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Associació d’Arxivers de Catalunya, maig de 2007. (Arxivística i gestió documental. Eines,1).

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Temes/Arxius/Banners/arxius/NODACpublicada.pdf 

ARXIUS, 2007

 “La publicació de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC)”. Arxius.ButlletídelaSubdircciógenerald'Arxius. Estiu 2007, núm. 50, p.1-3.

 

AIDA

TARRAUBELLA,

2001

TARRAUBELLA, X. i altres. “El mètode de descripció de l'Arxiu Municipal de Barcelona: un exemple de creació d'un sistema integrat i normalitzat de descripció”. Lligall. 2001, núm. 17, p. 117-142. 

ALBERCH, 2003a

ALBERCH, Ramon (dir.). Manual del mètode de descripció del sistema AIDA. Barcelona:  Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal, 2003. 

ALBERCH, 2003b

ALBERCH, Ramon i altres. La definició i la implantació d’un sistema de gestió integral de documents i arxius a l’Ajuntament de Barcelona. Lligall. 2003, núm. 21, p. 185-221. 

SERCHS, 2004

SERCHS i SERRA, Jordi. El sistema AIDA y el método de descripción documental del Ayuntamiento de Barcelona. Tabula. 2004, núm. 7, p. 143-150. 

 

MDM

CARNICER, 1999

CARNICER, Mª Dolores; GENERELO, Juan José. Hacia una aplicación uniforme de ISAD(G): los niveles de descripción. Tabula. 1999, núm. 4, p. 139-170. 

BONAL, 2000

BONAL, José Luis; GENERELO, Juan José; TRAVESÍ, Carlos. ¿Para qué sirve un manual de descripción? El proyecto MDM. Archivamos. 2n i 3r trimestre 2000, núm. 36-37, p. 16-21. 

BONAL, 2001

BONAL, José Luis;GENERELO, Juan José; TRAVESÍ, Carlos. Manual de Descripción Multinivel. Propuesta de adaptación de las normasi nternacionales de descripció narchivística. Salamanca: Junta de Castilla y León. Consejería de Educación y Cultura, 2001. 

  

NEDA

HEREDIA, 2006

HEREDIA, Antonia. “La norma española de descripción archivística (NEDA): reflexines”. Boletín de la ANABAD, t. 56, nº 2, 2006, p. 11-30

SANTAMARÍA, 2006

SANTAMARÍA GALLO, Abelardo. La Norma Española de Descripción Archivística (NEDA): Anàlisis y propuesta de desarrollo [en línia]. Madrid, Subdirección General de los Archivos Estatales, 27 de julio de 2006. http://www.mcu.es/archivos/docs/NedaAnalisis.pdf [consulta:6, febrer, 2012] 

SANTAMARÍA, 2007

SANTAMARÍA GALLO, Abelardo. Desarrollo de las Normas españolas de descripción archivística (NEDA). Jornada Técnica “Desarrollo y Creación de las Nuevas Normas Internacionales de Descripción Archivística” [en línia]. Madrid, Subdirección General de los Archivos Estatales, 30 de mayo de 2007. http://www.mcu.es/archivos/MC/CNEDA/Documentos.html 

SANTAMARÍA, 2012

SANTAMARÍA, Abelardo: Report on the work of CNEDA (2007-2012): Toward a conceptual model for archival description in Spain. 2012, julio, 11. Texto completo en inglés

NEDA-MC, 2017

 COMISIÓN DE NORMAS ESPAÑOLAS DE DESCRIPCIÓN ARCHIVÍSTICA (CNEDA). Neda-MC. Modelo conceptual de descripción archivística: entidades, relaciones y atributos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2017. Consultar en el següent enllaç. 

 

NOGADA

GTAG, 2008

GRUPO DE TRABAJO DE ARCHIVEROS DE GALICIA. Otra aportación a la normalización: la norma galega de descripción arquivística (NOGADA). Tabula.EstudiosarchivísticosdeCastillayLeón.2008, núm. 11, p. 113-130. 

GTAG, 2010

GRUPO DE TRABAJO DE ARCHIVEROS DE GALICIA. Norma galega de descripción arquivística . Xunta de Galicia, 2010. http://www.aefp.org.es/NS/Documentos/NormasDescriptivas/NOGADAcas_v1(febrero2010).pdf

 

NormesEAD/EAC

FOX, 1997

FOX, Michael. Implementing Encoged Archival Description: An Overview of Administrative and Technical Considerations. TheAmericanArchivist. 1997, vol. 60, núm. 3, p. 330-343.  

KIESLING, 1997

KIESLING, Kris. EAD as an Archival Descriptive Standard. TheAmericanArchivist. 1997, vol. 60, núm. 3, p. 344-354. 

RUTH, 1997

RUTH, Janice E. Encoged Archival Description: A Structural Overview. TheAmericanArchivist. 1997, vol. 60, núm. 3, p. 310-329. 

GONZÁLEZ, 1998

GONZÁLEZ, Pedro. Nuevas perspectivas en la descripción archivística. En Congreso Internacional sobre sistemas de información histórica.Ponencias. Vitoria: Juntas Generales de Álava, 1998, p. 113-143. 

SANTAMARÍA, 1999

SANTAMARÍA GALLO. Abelardo. Codificación de instrumentos de descripción archivísticos con SGML/XML: la norma EAD v.1.0. Tabula. 1999, núm. 4, p. 69-125. 

SAA, 2000

Society of American Archivists. Encoded Archival Description Working Group. EAD:descripciónarchivísticacodificada; traducción de la Fundación Histórica Tavera. [Madrid]: Fundación Histórica Tavera, cop. 2000. 

KIESLING, 2001

KIESLING, Kristi L.R. Descripción Archivística Codificada (EAD): desarrollo y potencial internacional. Lligall. 2001, 17, p. 73-88

DELGADO, 2003

DELGADO GÓMEZ, Pedro. Normalización de la descripción archivística: introducción a Encoded Archival Description(EAD). Cartagena: Ayuntamiento de Cartagena; 3000 Informática, 2003. 

KRISTIANSSON, 2004

KRISTIANSSON, Göran. El uso de EAD y EAC en el sistema de información archivística (ARKIS) el Archivo Nacional Sueco. Tabula. 2004, núm. 7, p. 45-53. 

OTTOSSON, 2004

OTTOSSON, Per-Gunnar. EAC y el desarrollo de pasarelas nacionales y europeas a los archivos.Tabula. 2004, núm. 7, p. 25-32. 

SERRA, 2006

SERRA SERRA, Jordi. Nou programari lliure de gestió d’arxius. Butlletí informatiu de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, octubre-desembre 2006, núm. 82. 

MENNE-HARITZ,

2007

MENNE-HARITZ, Angelika. Les normesd’intercanvi d’informació com a eina de comunicació bàsica. Lligall.2007, núm. 26, p. 221-242.

 

 

Controld’autoritats/ISAAR(CPF)/

ORTEGO, 1999

ORTEGO,M. Pilar; BONAL, José Luis. El control de autoridades y la normalización de los puntos de acceso en los archivos. Tabula. 1999, núm. 4, p. 41-68. 

DESANTES, 2003

DESANTES FERNÁNDEZ, Blanca. Trabajos realizados por el Comité Internacional de Normas (ICA/CDS) para la elaboración de la segunda versión de la norma ISAAR(CPF). Archivamos. 1er y 2º trimestre 2003, núm. 47-48, p. 16-21. 

GTAA 1, 2004

GRUPO DE TRABAJO DE AUTORIDADES DE ARAGÓN. Compartir autoridades: la experiencia aragonesa. Tabula. 2004, núm. 7, p. 89-105. 

GTAA 2, 2004

GRUPO DE TRABAJO DE AUTORIDADES DE ARAGÓN. La normalización y el control de los puntos de acceso en la descripción archivística: fórmulas de colaboración para el control de autoridades. En XV Jornadas de archivos municipales de Madrid:la descripción multinivel en los archivos municipales:la normaI SAD(G). Móstoles: Comunidad de Madrid, 2004, p. 283-313. 

JIMÉNEZ, 2004

JIMÉNEZ, Jesús; GARCÍA, Rosa. El catálogo de autoridades: creación y gestión en unidades documentales. Gijón: Trea, 2004. 

GRANGE, 2008

GRANGE, Didier. De la teoría a la práctica: reflexiones en torno a la puesta en marcha de ISAAR (CPF) y de EAC en el Archivo de la Ciudad de Ginebra. Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León.2008, núm. 11, p. 179-194. 

ARANOR, 2008

GRUPO DE TRABAJO DE AUTORIDADES DE ARAGÓN (GTAA). ARANOR.Norma Aragonesa para la descripción de autoridades de archivos.Zaragoza:Gobierno de Aragón.Departamento de Educación, Cultura y Deporte,2008.

BAYO, 2010

BAYÓ, Gemma; MORA, Glòria; TARRAUBELLA, Xavier. Manual d’indexació de descriptors onomàstics i geogràfics del Sistema AIDA. Barcelona: Ajuntament. Arxiu Municipal, 2010. http://bit.ly/114MePP

 

Indexació/Tesaurus/Llenguatges documentals

SLYPE, 1991

SLYPE, Georges van. Los lenguajes de indización: concepción, construcción y utilización en los sistemas documentales.Madrid: Fundación Guzmán Sánchez Ruipérez: Piramide, 1991. 

LANCASTER, 1995

LANCASTER. Frederick W. El control del vocabulario en la recuperación de información. Valencia: Universitat de València, 1995. 

SANTOS, 1998

SANTOS CANALEJO, Elisa Carolina de. La indización en la recuperación de la información. Lligall. 1998, núm. 12, p. 116-131. 

GAMM, 1999

GRUPO DE ARCHIVEROS MUNICIPALES DE MADRID. Materiales para un Tesauro de Archivos Municipales.Madrid: Consejeria de Cultura de la Comunidad de Madrid, 1999. 

MARTÍN, 2001

MARTÍN SUQUÍA, Ramón. Sistemas de recuperación de la información en los archivos: un anàlisis de situación y perspectivas. Lligall. 2001, núm. 17, p. 47-69. 

MERLOS, 2001

MERLOS, Mª Magdalena, VILLARREAL, Eugenio. El tesauro de archivos municipales. Método y experiencias del grupo de archiveros municipales de Madrid. Lligall. 2001, núm. 17, p. 151-164.  

ARGUDO, 2006

ARGUDO, Sílvia; BURGUILLOS, Ferran. El control del vocabulari. En Anàlisi del contingut i fonaments dels llenguatges documentals.Barcelona: Universitat de Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2006. 

SANCHEZ, 2012

Sánchez-Cuadrado, Sonia; Colmenero-Ruiz, María Jesús; Moreiro, José-Antonio. Tesauros: estándares y recomendaciones. El Profesional de la Información, 2012, mayo-junio, v. 21, n. 3, pp. 229-235.

 

 WEBGRAFIA

Identificació Recurs
PAE- ENI

Esquema Nacional de Interoperabilidad

https://administracionelectronica.gob.es/ctt/eni#.XwuChigzbIU