Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503868 Comunicació de les Organitzacions | OB | 1 | A |
Aquesta assignatura no té prerequisits específics. Les classes s'impartiran preferentment en català, en alguns casos amb suport visual en castellà.
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb el respecte als drets fonamentals d’igualtat entre dones i homes, als drets humans i als valors d’una cultura de pau i buscarà promoure el creixement personal i el compromís professional amb un mateix i la comunitat i, tanmateix, com suggereix el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, “a mostrar les diferents realitats socials, no permetent la creació de continguts que puguin fomentar o justificar l’homofòbia, la bifòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, difonent la denúncia dels fets discriminatoris i presentant bones pràctiques en relació amb la igualtat i amb la no-discriminació” (Recomanacions sobre el tractament de les persones LGBTI als mitjans audiovisuals, CAC, 2017).
S'aborda el discurs en totes les seves etapes: el naixement d'una idea, la cerca de la informació que permeti fonamentar-la, l'elaboració de l'argument, la selecció i exposició depenent del mitjà i el posterior diàleg amb el receptor.
Els objectius generals s'agrupen en quatre àmbits:
1- Explicar com incrementar de forma selectiva el coneixement sobre una matèria;
2- Ajudar a construir un criteri d'elaboració, enfortint els elements rellevants;
3- Entendre com s'ha d'adaptar el discurs al mitjà seleccionat.
4- Plantejar estratègies per a una bidireccionalitat del discurs constructiu.
1. L’organització com a subjecte del discurs.
2. Els espais del discurs.
4. L’elocució del discurs.
5. El disseny del discurs de l’organització.
7. L’organització interpel·lada: la construcció del discurs audiovisual i els gèneres dialògics.
8. La construcció del discurs a l’era contemporània.
Es realitzaran sessions teòriques, el contingut de la primera part de les quals servirà per plantejar exercicis individuals a la segona part. També hi haurà sessions on els estudiants faran pràctiques en grup o duran a terme la realització de pràctiques encarregades prèviament. Els estudiants disposaran d’un portfoli en el que desaran els exercicis i podran observar la revisió dels mateixos. També es durà a terme sessions de tutories per realitzar seguiments individuals i col·lectius. Els estudiants hauran de fer dos exàmens teòrics durant el curs, un per a cada part del mateix.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions de pràctica de laboratori | 114 | 4,56 | 1, 2, 3 |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 24 | 0,96 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Sessions d'aula | 96 | 3,84 | 1, 4, 5, 6 |
L'esquema del model avaluatiu és el següent:
a) L’assignatura s’aprova si la mitja ponderada entre la nota obtinguda als exàmens teòrics, als exercicis pràctics individuals i als exercicis pràctics en grup és igual o superior a 5.
b) La teoria val un 40% de la nota final. Es fan dos controls al llarg del curs, el valor de cadascun dels quals és un 20%.
c) Les pràctiques individuals valen un 30% de la nota final. Per aprovar aquesta part cal fer un mínim d’un 60% de les pràctiques individuals realitzades durant el curs.
d) Les pràctiques en grup valen un 30% de la nota final. Per aprovar aquesta part cal fer un mínim d’un 60% de les pràctiques en grup realitzades durant el curs.
Sistema de recuperació
La teoria i un 10% de les pràctiques individuals seran recuperables. És a dir, un 50% serà recuperable. D'una banda, es farà un control de teoria similar als controls 1 i 2 del curs. D’altra banda, es plantejaran exercicis similars a les pràctiques individuals realitzades durant el curs per si es volen recuperar el 10% de pràctiques individuals recuperables.
a) Les pràctiques en grup valen un 30% de la nota final.
b) No es fa mitjana si la nota de pràctiques individuals és inferior a 3,5.
c) No es fa mitjana si la nota de pràctiques en grup és inferior a 3,5.
d) Té dret a reavaluació l'alumnat amb una nota compresa entre 3,5 i 4,9.
e) No es reavaluaran les activitats de pràctiques en grup que hagin estat suspeses.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació | 40 | 6 | 0,24 | 1, 3, 4, 5, 6 |
Sessions d'aula | 30 | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Sessions de pràctiques de laboratori | 30 | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4 |
Barroso, Jaime (2008): Realización audiovisual,Ed. Síntesis, Madrid.
Blanch, Margarita; Lázaro, Patricia (2010): Aula de locución, Ed. Cátedra, Madrid.
Breil, Xavier; Roger, Dídac (2013): [vídeo]. Aula Dona'm la teva mirada: fonaments del llenguatge audiovisual Mèdia: Objectiu Comunicació, Barcelona.
Castillo, José María (2016): Televisión, realización y lenguaje audiovisual, Instituto RTVE, Madrid.
Fernández Díez, Federico; Martínez, José (1999): Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Paidós, Barcelona.
Gutiérrez, Maria; Perona, Juan José (2002): Teoría y técnica del lenguaje radiofónico, Ed. Bosch, Barcelona.
McCaillon, Michael, (1998): El libro de la voz, Ediciones Urano, Barcelona.
Merayo, Arturo, (1998): Ed. Tecnos S. A. Madrid, 1998 Curso práctico de técnicas de comunicación oral.
Millerson, Gerard. (2009): . Ed. Omega, Barcelona. (Capítols 5, 6, 7, 17 i Realización y producción en televisión 18)
Morales Morante, Fernando (2013): Montaje audiovisual. Teoría, técnica y métodos de control, . Ed. UOC, Barcelona.
Comas Arnal, Eva (2009): La ràdio en essència. Els sons de la realitat a la ràdio informativa. Revista Trípodos, Barcelona
Huertas, Amparo; Perona, Juan José (1999): Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Ed.Bosch, Barcelona.
Rodero, Emma; Soengas, Xosé (2010): IORTV, Ficción radiofónica: como contar una historia en la radio. Madrid
Rodríguez Bravo, Angel, (2008): . La construcción de un voz radiofónica Audiovisual y Publicidad. Tesis doctoral. Universidad Autónoma de Barcelona, 2008.
Sepúlveda Barrios, F. : (1986) La lectura Expresiva, Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid.
Tirado Ruiz, J.A; Ruiz del Árbol, M; Albar, M.L., (2003): Técnicas para leer y escribir en radio y televisión Bosch S.A. Barcelona.
Trujillo, J.R.; García Gabaldón, J., (2004): . Teoría y técnicas. Negociación. Comunicación y cortesía verbal Ediciones 2010 S.L., Madrid.