Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500257 Criminologia | OT | 4 | 0 |
Cap especific.
Objectius generals:
1. Aplicar els coneixements sobre l’ investigació criminal a la pràctica professional pública o privada
2. Transmetre al públic especialitzat i a la societat en general respostes als problemes de criminalitat utilitzant els coneixements sobre l’ investigació criminal a la pràctica professional.
Objectius específics:
1.1. Conèixer els mètodes d’ anàlisis del risc en l’ àmbit de la seguretat pública i privada.
1.2. Aplicar els medis i procediments científics orientats a la prevenció del delicte en l'àmbit de la seguretat pública i privada
2.1. Entendre les idees bàsiques dels informes d’ inspeccions tècniques – policials
Els continguts que presentem tenen la seva gènesi en els objectius de l´ assignatura. Trobarem tres blocs diferenciats de continguts acadèmics: els conceptuals, els de tipus procedimental i l'actitudinals. Una vegada presentada la taxonomia dels continguts, aquests els dividirem en dos tipus, els teòrics que desenvoluparan els conceptes bàsics de manera ordenada, per tal de què l’alumne pugui adquirir una visió global, ample i coherent de la temàtica a tractar; i els pràctics on l´ alumne pugui relacionar els continguts teòrics amb la pràctica professional de la criminalística y la seguretat pública o privada. Els continguts de l’assignatura quedarien estructurats en dos grans bloc de coneixement interrelacionats entre ells. a) Bloc de Prevenció:
b) Bloc de criminalística forense teòric/pràctic en els àmbits:
|
La metodologia de les classes està fonamentada en el model de l’ Aprenentatge Basat en Problemes. (ABP), l’ aprenentatge cooperatiu i el mètode del cas.
Les sessions de treball podran ser teòriques, pràctiques o mixtes.
Les classes teòriques es fonamentaran en exposicions orals per part del professor complementats amb recursos didàctics audiovisual (PWP, vídeos, etc.) noves tecnologies (TIC), així com de bibliografia bàsica recomanada. En funció de l’espai on s´ imparteixin les classes (aula ordinària o aula especial) es portaran a terme activitats diferenciades de treball en grup.
Els crèdits pràctics consistiran en el seguiment casos real de delinqüència i el seu abordatge preventiu , on els alumnes hauran de concloure amb les seves propostes d’ intervenció al respecte. Es facilitarà als alumnes una guia pràctica d’aquests exercicis. De forma general i sintètica, el desenvolupament del programa incorporarà la combinació d’exposicions dels temes per part del professor i dels alumnes, aquesta última per potenciar la capacitat d' exposició oral davant d'una audiència, distribuïts en grups i/o seminaris, i l’ús de recursos varis de la tecnologia actual. La modalitat presencial permetrà els plantejaments teòrics de l’assignatura mitjançant les exposicions i l’anàlisi dels temes per part del professor i dels alumnes, així com el plantejament d’altres procediments com ara dinàmiques de grup, plenaris, grups cooperatius, etc. Les sessions pràctiques, per a les que s’utilitzaran els horaris reservats a l’assignatura, es portaran a terme mitjançant el treball individual i grupal del grup d’alumnes. Finalment, en el treball individual i de grup es requerirà la utilització de l’eina Campus Virtual.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
ABP | 93,5 | 3,74 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Aprenentatge colaboratiu | 29 | 1,16 | 10, 13, 14, 15, 16 |
Mètode del cas | 22,5 | 0,9 | 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
1. Sistema d'avaluació
Partirà d'un criteri basat en l'avaluació continua, fet que fa preceptiu l' assistència a classe i que ens permetrà mesurar el grau de competències específiques del programa que l' alumne ha assolit.
Es valoraran criteris generals com el nivell de participació de l'alumne, la capacitat de relacionar els contingut conceptuals amb els procedimentals emmarcat tot pels valors deontològics de la professió.
L'avaluació estarà constituïda per tres puntuacions avaluatives. Una primera que consisteix en la confecció telemàtica de un portfoli on quedarà recollit tot el contingut treballat a l'assignatura mitjançant l'explicació del professor, visualització de document gràfics, lectures, conclusions de treball grupal, etc. que hauran de ser complementats amb les referències bibliogràfiques obligatòries. El portfoli constituirà el 50% de la qualificació final. Una segona activitat avaluativa serà un treball final de curs que el seu contingut serà consensuat amb el professor de l'assignatura, el treball constituirà el 30% de la qualificació final i un ABP que valdrà un 20%.
Per superar l' assignatura caldrà haver superat satisfactòriament les tres activitats avaluatives.
2. Ponderació de les activitats:
Treball final (estudi del cas): 30 %
Prova teòrico-pràctica: Portfoli 50 %
ABP: 20 %
3. Condicions per a ser avaluat
Participar activament en les classes i en elstreballs grupals, així com confeccionar els treballs individuals o de grup.
4. Requisits per a superar l'assignatura
Cal tenir un nota mínima de 5 en cadascuna de les tres activitats avaluatives que conformen l’avaluació.
5. Recuperacions
Atenent a la metodologia avaluativa utilitzada fonamentada en exposicions i continguts teòrics-pràctics, si un alumne no supera alguna de les tres activitats tindrà possibilitat de recuperar.
6. Altres aspectes a considerar:
Al llarg del procés avaluatiu, s’orientarà a l’estudiant sobre les evidències a presentar, si es cau.
D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball o prova escrita es penalitzarà amb un 0 com a nota de l’evidència perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
L'assistència a les sessions presencials és obligatòria, l'estudiant ha d'assistir a un mínim del 80%. En cas contrari l'avaluació correspondrà a un NP.
Es lliurarà als alumnes el resoltats de la correcció de les evidències avaluatives en un plaç màxim de 30 dies.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
ABP | 20 | 1 | 0,04 | 13, 14, 15, 16 |
Estudi de Cas | 30 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Portfoli | 50 | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 18 |
BIBLIOGRAFÍA DE CONSULTA I AMPLIACIÓ:
Anadón, M.J. (2010). Manual de Criminalística y ciencias forenses. Madrid: E. Tébar.
Angoso, A. et al. (2012) Ciencias de la investigación Criminal. Salamanca: CISE.
Antón, F. (2005). Iniciación a la dactiloscopia y otras técnicas policiales. Valencia: Tirant lo Blanch.
Barberá, A. (1998). Policía Científica. Valencia: Tirant lo Blanch.
Bosquet, S. (2015). Criminalística forense. Valencia: Tirant lo Blanch.
Buquet, A. ( 2011). Manuel de criminalistique moderne et de police scientifique.París: PUF.
Cornazo, M.P. et alt. (2017). Química Forense. Madrid: U.N.E.D.
García, N. (2003). Libertad Vigilada: El espionaje de las comunicaciones. Barcelona: Ediciones B.
Giménez-Salinas, A., González, J.L. (2015). Investigación Criminal: Principios, técnicas y aplicaciones. Madrid: LID Editorial.
Graham, I. (1996). Investigación Criminal. Barcelona: Ed. Edelvives.
Gutiérrez, A. , Lopez, C. (2018). Monográfico de Derecho Criminológico. Valladolid: SECCIF.
M.A.P.F.R.E. (2005). Guía para las investigaciones sobre incendios y explosiones. Madrid: M.A.P.F.R.E.
Owen, D. (2009). El libro de los forenses. Barcelona: Oceano.
Peña, A. (1970). Técnicas de la inspección ocular en el lugar del delito. Madrid: Gráficas Valencia.
Rámila, J. (2010). La ciencia contra el crimen. Madrid: Nowtilus.
Rodriguez, A et al. (2013) La investigación policial y sus consecuencias jurídicas. Madrid: Dykinson.
Sánchez, M. (2008). Manual para el director de seguridad. Madrid: ETSA.
BIBLIOGRAFÍA OBLIGATORIA
Moreno, F.J. & Aznar, M. (2019). ¿Es posible contaminar con rastros biológicos la escena del crimen para inculpar un inocente? Quadernos de Criminología, 47, 30-37
Moreno, F.J. (2014). El hurtohormiga. Revista VSXXI, 18, 18-19.
Moreno, F.J. (2014). Psicópatas. Revista VSXXI, 16, 15–19
Moreno, F.J. (2014). Cataluña, ala cabeza del femicidio. Revista VSXXI.10, 17-20.
Moreno, F.J. (2014).Cuando los niños se convierten en un deseo sexual. Revista VSXXI, 8, 18-23.
Moreno, F.J. (2014). El suicidio, una conducta en incremento. Revista VSXXI, 7, 20-25.
Moreno, F.J. (2014). El perfil del violador. Revista VSXXI, 6, 23-28.
Moreno, F.J. (2014). Drogas Emergentes. Revista VSXXI, 13, 44 – 46.
Moreno, F.J (2013) Burundanga la droga de los violadores. Revista VSXXI, 1, 12-17
Moreno, F.J. (2013). Carteristas y su modus operandi. Revista VSXXI, 3, 34-36.
Moreno, F.J. (2010). Reorientación actual en el consumo de sustancias psicotrópicas: la etnobotánica. Revista del Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña. 226, 18–22.
Moreno, F.J. (2006). Perfil psicológico de los pedófilos. Revista psicología jurídica.org., 54, 16-19
Moreno, F.J. (2003). Psicópatas infantojuveniles. Revista del Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña, 184, 15 – 20.