Logo UAB
2020/2021

Antropologia i Filosofia de l'Educació

Codi: 103520 Crèdits: 9
Titulació Tipus Curs Semestre
2500260 Educació Social FB 2 A
2500261 Pedagogia FB 2 A
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Joan-Carles Mèlich Sangrà
Correu electrònic:
JoanCarles.Melich@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Marta Bertrán Tarrés
Roser Girós Calpe

Prerequisits

No hi ha prerequists.

Objectius

L'assignatura "Educació i societat" recull els àmbits d'antropologia i filosofia de l'educació necessaris en la
formació de pedagogs i educadors socials. Es tracta, en primer lloc, de pensar diferents temes bàsics de
filosofia i antropologia des d'una mirada pedagògica i, en un segon moment, d'introduir-se en els principals
autors i textos contemporanis que han reflexionat i fet recerca en educació. Finalment l'assignatura també té
per objectiu analitzar críticament la societat actual des de diverses perspectives filosòfiques i el coneixement
antropològic.

L'assignatura "Antropologia i Filosofia de l'Educació" recull els àmbits d'antropologia i filosofia de l'educació necessaris en la formació de pedagogs i educadors socials. Es tracta, en primer lloc, de pensar diferents temes bàsics de pedagogia des d'una mirada filosòfica i antropològica i, en un segon moment, d'introduir-se en els principals autors i textos contemporanis que han reflexionat i fet recerca en educació. Finalment l'assignatura també té per objectiu analitzar críticament la societat actual des de diverses perspectives filosòfiques i el coneixement  antropològic, així com també una perspectiva de gènere.

Competències

    Educació Social
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
  • Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
  • Conèixer i aplicar processos de recollida de la informació, anàlisi, tractament i valoració d'aquesta, per a la millora de la pròpia pràctica professional i la fonamentació de l'acció professional.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
  • Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Utilitzar informació i coneixement de les diferents fonts i contextos (informes, articles, etc.) propis de les ciències socials.
    Pedagogia
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
  • Analitzar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics, ambientals i legals que conformen situacions i propostes educatives i formatives.
  • Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i formatives i la seva incidència en la formació integral.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar plantejaments i problemes educatius, indagar sobre ells: obtenir, registrar, tractar i interpretar informació rellevant per emetre judicis argumentats que permetin millorar la pràctica educativa i formativa.
  • Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adoptar una actitud i un comportament ètic en relació a les fonts de coneixement i obtenció de dades primàries.
  2. Analitzar la realitat educativa actual aplicant els conceptes filosòfics i antropològics adequadament.
  3. Aproximació a la realitat educativa a través de l'aplicació de tècniques d'obtenció de dades primàries en accions educatives, descriure'ls etnogràficament i analitzar-los críticament.
  4. Aproximació als contextos educatius a través de fonts de teories filosòfiques i antropològiques.
  5. Conèixer les principals teories filosòfiques i antropològiques i els seus conceptes associats més importants.
  6. Demostrar un coneixement acadèmic de les diferents llengües en ús.
  7. Desenvolupar assaigs o exposicions que reflexin la creació d'un raonament autònom propi i ben fonamentat a través de diferents fonts de coneixement.
  8. Discernir les particularitats educatives d'entorns i subjectes segons diferents variables (cicle vital, sexe, grup social).
  9. Dominar diferents tècniques d'obtenció d'informació primària o secundària.
  10. Mantenir una actitud reflexiva i crítica sobre els límits de l'actuació professional.
  11. Mostrar coneixement de les diversitats socioculturals i les possibilitats d'aproximació antropològica.
  12. Realitzar propostes filosòfico-pedagògiques per a la millora de l'acció educativa.
  13. Saber defensar les pròpies idees sense utilitzar elements valoratius.
  14. Saber defensar o refutar l'adscripció o ús de paradigmes filosòfics i antropològics en funció d'interessos propis i objectes d'interès educatius.
  15. Tenir una actitud i utilitzar un llenguatge respectuosos amb totes les diversitats.
  16. Utilitzar fonts d'informació diverses i adequades.
  17. Utilitzar un llenguatge apropiat i de respecte amb la multiplicitat de minories socials i culturals.

Continguts

ANTROPOLOGIA DE L'EDUCACIÓ

1. La transmisió cultural a les societats complexes
1.1 Antropologia i cultura 
1.2 Enculturació i cicle vital 
1.3 Transmisió cultural i educació 
2. Aculturació i desigualtats educatives
2.1 Educació, migracions i minories 
2.2 Génere i identitat en institucions educatives

2.3 Cultura d'iguals i educació

3. Etnografia i educació 
3.1 La investigació etnogràfica 
3.2 Etnografia per a la millora educativa 
3.3 Textos etnogràfics

 

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ


1. Metafísica i genealogia: Nietzsche i Freud

2. Educació i memòria

3. Pedagogia de la mort

4. La formació de la identitat

5. Ètica i educació
 

Metodologia

El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa s'ha
planificat la metodologia de l'assignatura tal i com es mostra en el quadre que hi ha a continuació:

El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa que s'ha planificat la metodologia de l'assignatura.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Presencial en gran grup 45 1,8 2, 3, 4, 5, 12
Seminaris 23 0,92 6, 7, 9, 13, 16, 17
Tipus: Supervisades      
Tasques supervisades 45 1,8 2, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 14, 16, 17
Tipus: Autònomes      
Treball autònom (lectures, treballs) 112 4,48 1, 2, 3, 4, 5, 8, 10, 11, 12, 14, 15

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es

 

mostren en la graella que hi ha a continuació.

 

Pe poder superar l'assignatura cal treure com a mínim un 4 sobre 10 en una de les dues parts (bé

 

antropologia, bé filosofia) a partir d'aquí es pot fer mitja amb l'altre part.

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Per poder superar l'assignatura cal treure com a mínim un 5 sobre 10 en cadascuna de les dues proves escrites (Antropologia i Filosofia). Hi haurà una recuperació per a les proves escrites, però no del treball de les lectures. La nota de la recuperació no podrà ser superior a 5. El professorat farà pública les qualificacions al Moodle en un periode no superior a les tres setmanes. La còpia o plagi d'un examen o treball es considera un 0 en l'activitat.

DATES AVALUACIÓ:

GRUP 1: Prova escrita Antropologia: 21/01/2021; Prova escrita Filosofia: 06/05/2021. Recuperació prova escrita (d'Antropologia i Filosofia): 03/062021

GRUP 2: Prova escrita Antropologia: 08/01/2021; Prova escrita Filosofia: 07/05/2021. Recuperació prova escrita (d'Antropologia i Filosofia): 04/06/2021

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Comentari de text d'Antropologia 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17
Examen de Filosofia 50% 0 0 1, 4, 5, 6, 10, 14, 15, 17
Treball sobre les lectures 20% 0 0 1, 3, 6, 7, 9, 11, 13, 14, 16, 17

Bibliografia

Alcalde, José Eugenio Abajo, i Silvia Carrasco Pons. "La situación escolar del alumnado de minorías étnicas: el modelo explicativo ecológico-cultural de John Ogbu." RECERCA. Revista de Pensament y Anàlisi 11 (2011): 71-92.

Adorno, Theodor W. Consignas. La educación después de Auschwitz. Buenos Aires: Amorrortu, 1988.


Baier, Annette. Moral prejudices. Essays on Ethics. Harvard University Press: Cambridge. 1993.

Beauvoir, Simone.  El segundo sexo. Madrid: Cátedra, 2017.

Braidotti, Rosi. Por una política afirmativa. Itinerarios éticos. Barcelona: Gedisa, 2018.

Butler, Judith. Deshacer el género. Barcelona: Paidós, 2006.


Foucault, Michel. El orden del discurso. Barcelona: Tusquets, 1999.


Foucault, Michel. La voluntad de saber. Madrid: Siglo XXI, 1993.


Freud, Sigmund. El malestar en la cultura. Madrid: Alianza, 2005.


Heidegger, Martin. Ser y tiempo. Madrid: Trotta, 2005.

Helller, Agnès. El món, el nostre món. Barcelona: Arcàdia, 2020.


Hustvedt, Siri. La mujer que mira a los hombres que miran a las mujeres. Barcelona: Seix Barral, 2017.

Jordan, Ellen. "Los niños peleones y sus fantasías lúdicas: La construcción de la masculinidad en la temprana edad escolar." Géneros prófugos: feminismo y educación. Universidad Nacional Autónoma de México, 1999.

Joyce, James. Dublineses. Los muertos. Madrid: Alianza, 2011.


Lévinas, Emmanuel. Ética e infinito. Madrid: Trotta, 2015.


Mead, Margaret. Adolescencia y cultura en Samoa. Barcelona: Paidós, 1990.


Mèlich, Joan-Carles. La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana. Barcelona: Tusquets, 2019.


Nietzsche, Friedrich.Así habló Zaratustra. Madrid: Alianza, 2011.

Pagès, Anna. Cenar con Diotima. Filosofía y feminidad. Barcelona: Herder, 2018.


Proust, Marcel. Por el camino de Swann. En busca del tiempo perdido 1. Madrid: Alianza, 2011.

Rockwell, Elsie. La relación entre etnografía y teoría en la investigación educativa. México: Dirección de Investigación en Educación (die), CINVESTAV,1980.

Velasco, Hononio, F. Javier García, i Ángel Díaz de Rada. Lecturas de antropología para educadores. El ámbito de la Antropología de la Educación y de la etnografía escolar. Madrid: Trotta, 1993.

Whiting, Beatrice B. Six cultures: studies of child rearing. Nueva York: Wiley & Sons, 1963.

Willis, Paul. Aprendiendo a trabajar. Cómo los chicos de la clase obrera consiguen trabajos de la clase obrera. Madrid: Akal 1977.

Woods, Peter. Género, cultura y etnia en la escuela. Informes etnográficos.Barcelona: Paidós, 1995.


Woolf, Virginia. Les ones. Sabadell: La Temerària, 2016.


Woolf, Virgina. La senyora Dalloway. Barcelona: La Magrana, 2013.


Zambrano, María. Filosofía y poesía. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1993.