Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 0 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 0 |
2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 | 0 |
2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 | 0 |
2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 3 | 0 |
2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 4 | 0 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 | 0 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 | 0 |
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 | 0 |
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 | 0 |
No s’escau.
Descripció sociolingüística de la Galícia actual i breu anàlisi històric. L’elaboració de la llengua estàndard. El procés cap a la normalització lingüística.
I. Descripció sociolingüística de la Galícia actual i breu anàlisi històric.
II. Origen i formació de l'idioma gallec.
III. El període medieval.
IV. Els Séculos Escuros.
V. El període contemporani.
En termes generals, es dirigirà l’aprenentatge mitjançant el següent conjunt de tècniques i accions:
1) Classes magistrals amb suport de TIC i lectures en grup.
2) Introducció de la sessió, presentació del text, valoració i discussió crítica col·lectiva.
3) Tutories de suport per a la realització dels treballs (presentacions, ressenyes).
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques amb TIC; realització de treballs en Campus Virtual, anàlisi, valoració i discussió de documents escrits, problemes, casos pràctics i avaluació | 52 | 2,08 | 1, 2, 4, 5, 6, 9, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 20, 21 |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació de treballs i tutories | 15 | 0,6 | 2, 3, 8, 13, 15, 19, 20, 21 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de llibres de text, dossiers, textos i realització de treballs | 70 | 2,8 | 2, 3, 6, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 20, 21 |
En la correcció de les activitats i proves d’avaluació es tindrà en compte que s’hagi obtingut un grau d’assoliment suficient de les competències segons els resultats d’aprenentatge esperats, que s’estableixen en aquesta Guia docent.
El sistema d'avaluació s'organitzarà en tres mòduls:
1) Proves escrites sobre els continguts teòrics de la matèria.
2) Lliurament de treballs individuals.
3) Presentacions públiques i debat de textos.
L’avaluació del curs serà contínua, i inclourà la feina feta al llarg del curs, tant les diverses proves com els treballs lliurats durant tot el semestre.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Es considerarà com a ‘no avaluable’ si l’estudiant hagi realitzat menys de 2/3 parts de les activitats d'avaluació.
Per participar a la recuperació, l'estudiant ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes dels quals equivalgui a un mínim de les 2/3 parts de la qualificació total. Tindran dret a recuperació els estudiants que tinguin una nota mitjana igual o superior a 3'5. Algunes tasques no es poden repetir (participació a classe, presentacions orals, exercicis fets a classe).
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s'informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
EL PLAGI: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
CASOS PARTICULARS: L'alumnat amb escolarització prèvia en llengua, literatura i cultura gallegues haurà de complir les mateixes condicions d’avaluació que la resta d’estudiants, fins i tot si la professora el dispensa d’assistir a classe. La responsabilitat del seguiment de les activitats formatives i d’avaluació recau exclusivament en l’estudiant.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Lliurament de treballs individuals | 30% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
Presentacions públiques i debat de textos | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 18 |
Proves escrites sobre els continguts teòrics de la matèria | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 5, 9, 10, 12, 14, 17, 18 |
ÁLVAREZ BLANCO, Rosario; MONTEAGUDO, Henrique (eds.) (2005). Norma lingüística e variación. Unha perspectiva desde o galego. Santiago de Compostela: Consello da Cultura Galega / ILG. Disponible a: http://consellodacultura.gal/mediateca/pubs.pdf/norma_lingua.pdf
ÁLVAREZ DE LA GRANJA, María; GONZÁLEZ SEOANE, Ernesto (eds.) (2003). A estandarización do léxico. Santiago de Compostela: Consello da Cultura Galega / ILG. Disponible a: http://consellodacultura.gal/mediateca/extras/estandarizacion.pdf
BARREIRO FERNÁNDEZ, X.R. (1981). Historia contemporánea de Galicia. Vigo: Galaxia.
FERNÁNDEZ, M. A. / M. A. Rodríguez (coord.) (1994). Lingua inicial e competencia lingüística en Galicia. A Coruña: RAG.
FERNÁNDEZ, M. A. E M. A. Rodríguez (coord.) (1995). Usos lingüísticos en Galicia. A Coruña: RAG.
FERNÁNDEZ, M. A. E M. A. Rodríguez (coord.) (1996). Actitudes lingüísticas en Galicia. A Coruña: RAG.
FERREIRO, Manuel. (1996). Gramática histórica galega. Fonética e Morfosintaxe. Santiago de Compostela: Laiovento.
FERREIRO, Manuel (2001). Gramática histórica galega. Lexicoloxía. Santiago de Compostela: Laiovento.
FREIXEIRO MATO, X. R. (2006). Lingua, nación e identidade. Bertamiráns: Laiovento.
IGLESIAS ÁLVAREZ, Ana (2003). Falar galego: “no veo por qué”. Aproximación cualitativa á situación sociolingüística de Galicia. Vigo: Xerais.
LABRAÑA, Sabela(2000). “Identidade e usos lingüísticos. Segunda xeración de inmigrantes galegos en Cataluña”. A: GONZÁLEZ, Helena; LOSADA, Elena; RIQUER, Isabel de (eds.): Professor Basilio Losada: ensinar a pensar con liberdade e risco. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp. 463-471.
KABATEK, Johannes (2000). Os Falantes como lingüistas: tradición, innovación e interferencias no galego actual. Bello, María Xesús (trad.); Regueira, Xosé Luís (prol.). Vigo: Edicións Xerais de Galicia.
MARIÑO PAZ, Ramón (1998). Historia da lingua galega. Santiago de Compostela: Sotelo Blanco.
MARIÑO PAZ, R. (2003). O Idioma galego no limiar da súa renacenza: estudo lingüístico de textos pregaleguistas. A Coruña: Área de Filoloxía Galega, Departamento de Galego-Portugués, Francés e Lingüística.
MIGUÉLEZ – CARBALLEIRA, Helena (2014). Galiza, um povo sentimental?: género, política e cultura no imaginário nacional galego. Santiago de Compostela: Através Editora.
MONTEAGUDO, H. (1993). "A lingua galega no século XVI". En: P. Díaz Fernández (coord.) Fray Antonio de Guevara e a cultura do Renacemento en Galicia. Lugo: Deputación Provincial, vol. 1, páxs. 25-38.
MONTEAGUDO, H. (1999). Historia social da lingua galega. Vigo: Galaxia.
PENSADO TOMÉ, J. L. (1989). "O galego no século da Ilustración". En: Grial 102, páx. 183-198.
PORTAS, M. (1997 [1991]). Lingua e sociedade na Galiza. A Coruña: Bahía.
PREGO VÁZQUEZ, Gabriela (2004). “Alternancia lingüística e construcción dunha nova clase social na Galicia rururbana”. Actas do II Simposio Internacional sobre o Bilingüismo (Vigo, outubro de 2002). Vigo: Universidade de Vigo, pp. 1579-1592.
REGUEIRA, Xosé Luís (2009). “Cambios fonéticos e fonolóxicos no galego contemporáneo”. Estudos de lingüística galega. Vol. I, pp. 147-167. Disponible a: ˂http://dx.doi.org/10.3309/1989-578X-09-8>
RODRÍGUEZ ALONSO, M. (2004). O Españolismo lingüístico. A Coruña: Espiral Maior.
SARMIENTO, M. (1995). Coloquio de vintecatro galegos rústicos. Ed. de R. Mariño. Santiago de Compostela: Consello da Cultura Galega.
VÁZQUEZ CORREDOIRA, F. (1998). A Construção da língua portuguesa frente ao castelhano: o galego como exemplo a contrário. Santiago de Compostela: Laiovento.
VILLARES, R. (2004). Historia de Galicia. Vigo: Galaxia.
Referències a internet: