Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | OB | 3 | 1 |
Un prerequisit addient serà una distinció prèvia ben clara sobre la distància entre la informació i l'opinió, així com haver assolit habilitats en l'execució de gèneres periodístics interpretatius. No cal dir que s'espera de tot l' estudiantat un excel·lent nivell de llengua que permeti estalviar problemes expressius per aquesta causa.
El curs no es planteja (només) amb l'objectiu de fer un repàs escuet dels anomenats gèneres d'opinió. En primer lloc, perquè la genologia de l'opinió explícita és prou ambigua, cosa que es pot comprovar amb qualsevol llibre dels molts que hi ha sobre aquesta matèria. En segon lloc, perquè considerem més eficaç orientar el procés d'instrucció en l'escriptura cap a la retòrica i l'argumentació –així com, d'una forma menys important, cap a les altres bases textuals. Aquestes bases són el substrat indefugible del qual es nodreixen les infinites variants formals dels gèneres d'opinió.
L'alumne que sigui competent en l'elaboració i el desenvolupament d'arguments es veurà en condicions d'enfrontar-se al repte d'escriure un editorial, una columna personal o una anàlisi. El curs –malgrat la seva limitació temporal- també inclou un repàs de les constants i les variables dels gèneres d'opinió argumentals més consolidats: l'editorial, les formes de l'anàlisi i la crítica.
Objectius per als alumnes
Solvència en la reflexió sobre el concepte de gèneres del discurs: què és un gènere? Com funciona i evoluciona?
Coneixement de les constants i les variables de les formes genèriques d'anàlisi i d’opinió explícita.
Anàlisi argumentada de la separació tradicional entre fets i opinió: vigència i crítica.
Domini dels recursos expressius, de composició i d’estil, propis de:
l'argumentació
l'exposició
la narració
1. Els gèneres discursius
La tradició canònica i normativa enfront de la descriptiva. Definició de gènere discursiu (Bakhtin): forma de l'enunciació relativament estable. Innovació i tradició en els gèneres. Els gèneres periodístics i els gèneres d'opinió explícita.
2. La distinció entre informar i opinar: la genologia periodística
El paradigma positivista: facts are sacred, comments are free. Les formes de l'opinió implícita a la premsa informativa: la inclusió del context en el text. Proposta d'un periodisme interpretatiu de qualitat. L'anàlisi com a forma informativa contextualitzadora.
3. Retòrica i argumentació: l'articulisme d'opinió explícita i d'anàlisi o comentari expert.
3.1 La retòrica clàssica: l'art de trobar allò més persuasiu en cada tema (Aristòtil). Les parts de la retòrica: inventio, dispositio i elocutio (memoria i actio) Les parts del discurs argumentatiu (dispositio) . Les formes de l’elocutio. La detecció de fal·làcies i de punts febles de l'argumentació. L'elaboració de proves i exemples. La construcció de sil·logismes (inventio). El desenvolupament del text.
3.2 Aplicació de la retòrica a l'escriptura de textos periodístics d'anàlisi i d’opinió. El comentari analític d'expert: lacontextualitació orientativa. L'article editorial. L'article d'opinió personal o columna.
4. La crítica
El to analític i contextualitzador. El didactisme: recursos d'argumentació i descripció.
El curs es desenvoluparà en sessions de teoria i de pràctica. A la teoria es desenvoluparà el temari teòric on line (curs semipresencial per la Covid-19), amb sessions magistrals, activitats d'aula i participació, com ara qüestionaris de lectures o debats. La perspectiva de gènere es tindrà en compte a l'hora d'escollir els textos. L'apartat teòric es completarà amb lectures obligatòries.
Les pràctiques seran de seguiment de l'evolució de cada alumne individualment i de valoració del progrés aconseguit i totes són avaluables. L’alumne tindrà sempre constància de quan està elaborant un treball puntuable. Als seminaris es controlarà l'assistència i s'enfocaran a allò que necessite més presencialitat. Les pràctiques cercaran d'interrelacionar els continguts sobre persuasió i procediments de composició i estil amb l'escriptura d'alguns dels gèneres més representatius del periodisme d'opinió, així com de reflexionar sobre el propi treball i reforçar les peces en allò que resulti encara millorable.
Es valorarà l'especialització temàtica personal dins dels gèneres persuasius.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions aula | 20 | 0,8 | 2, 3, 5, 6, 7 |
Sessions pràctica laboratori | 22,5 | 0,9 | 7, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 9,5 | 0,38 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9 |
Tutories | 9,5 | 0,38 | 6, 7, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures i estudi | 26,5 | 1,06 | 2, 3 |
Preparació de les pràctiques | 22 | 0,88 | 3, 5, 10 |
El sistema d'avaluació serà continu i valorarà els progressos de l'alumnat en els seus textos pel que fa a la pràctica, que suposa tres quartes parts del valor de la nota final.
La pràctica s'avalua per un sistema continu i progressiu, en què cal superar cada gènere (article, anàlisi), que tindran una nota numèrica. Si el calendari ho permet, cada gènere s'avaluarà dos cops durant el curs. La nota final s'obté ponderant cada gènere i valorant una progressió positiva o negativa global del curs. En ser un sistema continu, la recuperació es farà dels gèneres que hagin quedat sense superar durant el curs. Només es pot recuperar allò que s'hagi avaluat prèviament i si s'ha fet un 60% de participació.
La part teòrica s'avaluarà amb dues proves: un test que es podrà recuperar i un comentari de text que está exclòs de recuperació i al qual només es poden presentar els qui hagen superat el test.
Per poder recuperar la part teòrica caldrà una nota mínima de 3 en la primera convocatòria.
Tanmateix, per aprovar l'assignatura cal superar tant la teoria com la pràctica per separat.
Cal destacar que la detecció de plagis en els textos suposarà un suspens immediat de la pràctica o de l'assignatura, segons decideixilal professora. També els problemes lingüístics poden ser penalitzats.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual, on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i a qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen final | 30% | 2 | 0,08 | 2, 3, 5, 7 |
Exercicis pràctics | 70% | 38 | 1,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10 |
Aristòtil (1998) Retòrica. Poètica. Barcelona: Edicions 62.
Cassany, Daniel (1992) Descriure escriure. Barcelona: Empúries.
Cassany, Daniel (1995) La cuina de l'escriptura. Barcelona: Empúries.
Chillón, Albert (1994) La literatura de fets. Barcelona: Llibres de l'Índex
García Damborenea, Ricardo (2000) Uso de razón. Diccionario de falacias. Madrid: Bibliotea Nueva.
Lodge, David (1998) L'art de la ficció. Barcelona: Edicions 62.
Marina, Juan Antonio (1992) Elogio y refutación del ingenio. Barcelona: Anagrama.
Miranda Alonso, T. (2002) Argumentos. Alcoi: Publicacions de la UV.
Pastor, Lluís (2008) Escriptura sexi. Barcelona: Editorial UOC.
Sàez, Ferran (2003) Comunicació i argumentació. Barcelona: Trípodos.
Teruel, Elvira (1997) Retòrica, informació i metàfora. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Servei de Publicacions de la UAB – Aldea Global.
Vega Reñón, Luis (2003) Si de argumentar se trata. Barcelona. Montesinos.
Weston, Anthony (1994) Las claves de la argumentación. Barcelona. Ariel.