Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502443 Psicologia | OB | 2 | 2 |
No té prerequisits oficials però resulta convenient disposar de certs coneixements de lectura en anglès i haver aprovat les assignatures sobre processos psicològics de semestres anteriors.
En semestres anteriors s'han estudiat diferents processos psicològics inclosos percepció, atenció, motivació, emoció i aprenentatge. En aquesta assignatura s'estudien els sistemes, processos i tipus de representació de la memòria humana i la seva relació amb els processos estudiats anteriorment.
Així doncs, ens proposem que en finalitzar l'assignatura l'estudiant sigui capaç de:
Unitat 1. La memòria: Aspectes definitoris.
Tema 1. Definició de memòria.
Definició i concepte de memòria. La memòria dins dels processos cognitius. Principals aspectes del funcionament de la memòria. Memòria unitària o sistemes de memòria. Les fases de la memòria.
Tema 2. Mesura de la memòria.
Mesura de la memòria i els seus diferents paràmetres. La mesura de la memòria a través dels tests. Mesures directes i mesures indirectes.
Tema 3. Les grans tradicions en l’estudi de la memòria.
Ebbinghaus i Bartlett. El punt de vista cognitiu sobre la memòria.
Tema 4. Factors i variables que afecten el procés mnemònic.
Factors relacionats amb el subjecte. Factors temporals. Factors relacionats amb el material. Factors relacionats amb les estratègies. Factors contextuals. Estratègies mnemòniques: Mnemotècnies.
Unitat 2. Estructures i processos de la memòria.
Tema 5. Els sistemes de la memòria.
Els treballs pioners. Models multimagatzem. La memòria sensorial. La memòria a curt termini. La memòria de treball (working memory). La memòria a llarg termini.
Tema 6. Els processos de la memòria.
Models estructurals versus models processuals. Processos de codificació i registre. Processos de recuperació.
Tema 7. L’oblit.
Teories clàssiques sobre l’oblit: la repressió, el desús i la interferència. Punt de vista cognitiu sobre l’oblit. El punt de vista de Schacter.
Unitat 3. La representació de la informació en la memòria.
Tema 8. Memòria episòdica i memòria semàntica.
Diferències entre la memòria episòdica i la memòria semàntica. Els models o teories de la memòria semàntica. Models de xarxes. Models de trets.
Tema 9. La representació mental.
Conceptes i esquemes. La imatge mental com a representació mental. La teoria dual de Paivio. Debat sobre les representacions mentals.
Unitat 4. Altres línies de recerca sobre la memòria: camps d’aplicació actuals.
Tema 10. Aplicacions de la psicologia de la memòria.
La memòria quotidiana (record de cares, record d’escenes, la memòria autobiogràfica). L’aplicació de la memòria en el context judicial: exactitud de la memòria dels testimonis. La memòria en el context publicitari. Memòria y comprensió, memòria i lectura. La memòria en la vellesa. Desenvolupament i potenciació de la memòria.
ACTIVITAT DIRIGIDA
Classes teòriques, pràctiques i seminaris (31 %)
a) Classes magistrals amb suport multimèdia i debat en gran grup
b) Classes pràctiques de discussió de conceptes bàsics a través de petits exercicis i de realització d’experiments.
c) Seminaris de discussió de casos o articles en petit grup
ACTIVITAT SUPERVISADA
Tutories (5%)
ACTIVITAT AUTÒNOMA
Cerca, lectura i síntesi de documentació (12%)
Elaboració d’informes i presentació pública de treballs (24%)
Estudi (24%)
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
D1. Teoria en classes magistrals (grups 1/1) | 33 | 1,32 | 2, 4, 5, 8 |
D2. Seminaris de discussió (grups 1/4) | 2 | 0,08 | 3, 12 |
D3. Pràctiques de laboratori (grups 1/4) | 10 | 0,4 | 3, 9, 13, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
S1. Tutories presencials o/i virtuals | 7,5 | 0,3 | 2, 4, 5, 8, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
A1. Treball autònom | 93,5 | 3,74 | 2, 3, 4, 5, 8, 9, 12, 13, 14 |
Les competències d'aquesta assignatura seran avaluades mitjançant diferents evidències. De cadascuna de les evidencies s'indica el seu pes:
1) Evidència 1: informe escrit (pràctica 1) (15% de la nota final).
2) Evidència 2: prova escrita tipus test (tema 1 a 5) (35% de la nota final)
3) Evidència 3: presentació oral article pràctiques (15% de la nota final).
4) Evidència 4: prova escrita tipus test (tema 6 a 10) (35% de la nota final).
5) Evidència 5: treball addicional (optatiu) (10% que s'afegirà a la nota final)
TAULA EVIDÈNCIES D'APRENENTATGE:
Codi evidència |
Denominació | Pes |
Format (oral, escrit o ambdós) |
Autoria (individual, col·lectiva o ambdues) |
Via (presencial, virtual o ambdues) |
Setmana |
EV1 | Informe pràctica 1 | 15% |
escrit |
individual | presencial | 5/6* |
EV2 | Prova escrita 1 | 35% | escrit | individual | presencial | 1er periode avaluatiu |
EV3 | Presentació oral Pràctiques | 15% | oral | col·lectiva | presencial | 13/14* |
EV4 | Prova escrita 2 | 35% | escrit | individual | presencial | 2on periode avaluatiu |
EV5 | Treball optatiu | 10% | escrit | individual | ambdues | 15 |
REC | Recuperació | escrit | individual | presencial | periode de recuperacions |
* segons grup de pràctiques
S'establiran uns mínims d'acompliment a partir dels quals l'estudiant estarà en condicions de superar l'assignatura (un 5.0 com a nota mínima).
L'estudiant que, a final de curs, no hagi arribat a lliurar el 40 % del percentatge de les evidències d'avaluació (exclosa l'evidència número 5) obtindrà la qualificació de NO AVALUABLE.
Un cop l'estudiant ha superat aquest 40 % del percentatge en la presentació de les evidències d'avaluació, obté unaqualificació diferent de NO AVALUABLE.
Per aprovar és necessari que la mitjana aritmètica de les evidències 2 i 4 (proves escrites) doni un mínim de 5. Les notes obtingudes en les evidències 1 i 3 (pràctiques) no es computaran fins haver assolit aquesta nota de 5 com a mínim en les proves escrites (EV2 i EV4). Una vegada assolit aquest criteri, caldrà que el còmput de percentatges de les diferents evidències (EV1,EV2,EV3 i EV4) doni un mínim de 5 per a poder aprovar.
Hi ha la possibilitat de fer una evidència optativa per pujar nota (evidència 5). La nota obtinguda en aquesta evidència només s'aplicarà en el cas de teniruna nota igual o superior a 5 una vegada obtinguda la nota final de totes les evidències obligatòries,i a més quan aquesta evidència obtingui una nota mínima de 5 (aprovat). Això vol dir que tots els treballs que tinguin una nota inferior a 5 no podran sumar cap punt addicional. Les persones que tinguin intenció de fer el treball optatiu hauran d'enviar una proposta detallada amb la descripció de la metodologia, la mostra i els materials que es faran servir. Aquesta proposta detallada s'haurà d'enviar al professor responsable (josep.baques@uab.cat) fins al 21 de març (data límit). Posteriorment el professor responsable els farà saber si la proposta està acceptada o si han de fer modificacions.
Podran anar a la recuperació els/les estudiants que:
En cas d'haver d'anar a la recuperació, l'estudiant podrà recuperar aquell parcial (EV2 i/o EV4) en el que no hagi assolit el mínim de 5.
L'estudiant de Grau de segona matrícula o més (és a dir, repetidor de l'assignatura) podrà escollir entre fer una avaluació continuada o una única prova final de síntesi. En cas que opti per una única provafinal de síntesi cal que ho comuniqui al coordinador/-ra del'assignatura abans de la data de l'evidència2. La prova de síntesi és una prova única i, per tant, no té possibilitat de recuperació. La prova final de síntesi consta de 50 preguntes tipus test i es fa el mateix dia que l'EV4.
Enllaç a les pautesd'avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
1. Informe escrit pràctiques (evidència 1) | 15% | 0 | 0 | 1, 3, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14 |
2. Prova escrita tipus test (evidència 2) | 35 % | 2 | 0,08 | 2, 4, 5, 8, 12 |
3. Presentació oral article pràctiques (evidència 3) | 15% | 0 | 0 | 3, 11, 12, 13 |
4. Prova escrita tipus test (evidència 4) | 35 % | 2 | 0,08 | 1, 4, 8, 12 |
5. Treball adicional optatiu (evidència 5) | 10 % | 0 | 0 | 1, 3 |
Bibliografia fonamental:
RUIZ-VARGAS, J.M. (2010). Manual de Psicología de la memoria. Madrid: Síntesis.
SAIZ, D., SAIZ. M. i BAQUES, J. (1996). Psicología de la memoria. Manual de Prácticas. Barcelona: Avesta.
Bibliografia complentària en castellà:
Baddeley, A. (1982). Su memoria: Cómo conocerla y dominarla. Madrid: Debate, 1984.
Baddeley, A.D. (1998). Memoria Humana. Teoría y práctica. Madrid: McGraw Hill, 1999.
Baddeley, A.D., Eysenck, M.W. i Anderson, M.C. (2009). Memoria. Madrid: Alianza, 2010.
Mayor, J. i De Vega, M. (1992). Memoria y representación. Madrid: Alhambra.
Ruiz Rodríguez, R. M. (2003). Las caras de la memoria. Madrid: Pearson Educación, S.A.
Ruiz-Vargas, J.M. (1991). Psicología de la memoria. Madrid: Alianza.
Ruiz-Vargas, J.M. (1994). La memoria humana. Función y estructura. Madrid: Alianza.
Ruiz-Vargas, J.M. (2002) Recordar y olvidar. Madrid: Trotta.
Sáiz, D. i Sáiz, M. (1989). Una introducción a los estudios de la memoria. Barcelona: Avesta.
Schacter, D.L. (1996). En busca de la memoria. El cerebro, la mente y el pasado. Barcelona. Ediciones B, 1999.
Schacter, D. L. (2003) Los siete pecados de la memoria: la memoria es la clave de la inteligencia, ¿cómo puedes mejorarla?. Barcelona: Ariel, S.A.
Sebastian, Mª V. (1983). Lecturas de Psicología de la memoria. Madrid: Alianza Universidad Textos.
Smith, E.E. i Kosslyn, S.M (2009) Procesos cognitivos. Modelos y bases neurales. Madrid: Pearson-Prentice Hall.
Bibliografia general anglès:
Baddeley, A. (2004). Your memory: A user's guide.Firefly Books Ltd.
Baddeley, A. (2009). Memory. Hove/New York: Psychology Press.
Baddley, A., Aggleton, J., Conway, M. (Eds) (2002). Episodic Memory. New Directions in Research. Oxford: Oxford Univ. Press.
Baddeley, A.D., Kopleman, M. D., Wilson, B. A. (2002). The Handbook of Memory Disorders. Second Edition. Chichester (UK): John Wiley and Sons. Ltd.
Berrios, G. E., Hodges, J. et al. (2000). Memory disorders in psychiatric practice. New York: Cambridge University Press.
Cowan, N. (2005). Working Memory Capacity. Psychology Press (UK).
Durso, F.T., Nickerson, R.S. et al. (1999). Handbook of Applied Cognition. Chichester: John Wiley and Sons.
Kandel, E. R. (2006). In Search of Memory: The Emergence of a New Science of Mind. W. W. Norton.
Miyake, A., Shah, P. (1999). Models of working memory: Mechanisms of active maintenance and executive control. Cambridge: Cambridge University Press.
Morris, P. i Gruneberg, M. (eds.) (1994). Theoretical aspects of memory. London: Routletge.
Parkin, A. (1999). Memory: a guide for professionals. Chichester: John Wiley & Sons.
Schacter, D.L. (1996). Searching for memory: the brain, the mind and the past. New York: Basic Books.
Schacter, D.L. (2001). The seven sins of memory: How the mind forgets and remembers. New York: Houghton Mifflin Co.
Schacter, D. L. i Scarry, E. (ed.) (2000). Memory, brain, and belief. Cambridge,US: Harvard University Press.
Schacter, D.L. i Tulving, E. (1994). Memory systems. Cambridge: MIT Press.
Saito, A. et al (ed.) (2000). Bartlett, culture and cognition. Philadelphia, PA, US: Psychology Press/Taylor & Francis.
Tulving, E. (ed) et al. (2000). Memory, consciousness, and the brain: The Tallinn Conference.Philadelphia, PA, US: Psychology Press/Taylor & Francis.
Tulving, E. i Craik, F. I. M. (eds.) (2000). The Oxford handbook of memory. New York: Oxford University Press.
WEBGRAFIA:
https://www.youtube.com/watch?v=reZ4YrgjuRo