Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502444 Química | OT | 4 | 0 |
Per cursar aquesta assignatura s’haurà d’haver aprovat prèviament les assignatures “Estructura i reactivitat de compostos orgànics”, “Mètodes de síntesi” i “Laboratori de síntesi”.
L’objectiu general de l’assignatura de Química Biomolecular es dotar a l’alumne d’una visió general dels productes naturals (característiques estructurals i biosintètiques, ecològiques i les seves aplicacions com a font de compostos bioactius). Es proporcionarà unes nocions bàsiques sobre l’estructura química i la biosintesi dels productes naturals així com la seva funció i utilitat com a fàrmacs o i altres productos d'interes.
Els objectius formatius de l’assignatura es poden resumir en:
1. Comprendre i conèixer les estructures dels productes naturals del metabolisme secundari i la seva biosíntesi.
2. Conèixer la importància dels productes naturals per les seves activitats biològiques i farmacològiques
3. Conèixer la importància ecològica, farmacològica i la utilitat en general dels productes naturals
4. Proposar rutes biosintètiques raonables per a productes naturals
Programa
Rutes Biosintètiques
Metabolisme primari i secundari. Principals rutes biosintètiques: xiquimat, acetat, mevalonat. Mètodes utilitzats en la determinació seqüències biogenètiques.
Semioquímics
Química ecològica. Classificació dels semioquímics. Interaccions planta-insectes. Al.lelopatia. Fitoalexinas. Feromones
Àcids grassos i policètids
La hipòtesi de l’acetat. Àcids grassos saturats. Àcids grassos insaturats. Policètids aromàtics. Macròlids.
Derivats de l’Àcid Xiquímic
Compostos fenòlics. Aminoàcids aromàtics (triptòfan, fenilalanina, tirosina) i derivats. Transaminació, NIH shift. Àcids cinàmics i derivats. Aplicacions farmacològiques: L-DOPA, cloramfenicol, salicina com a model de l’aspirina. Lignans i lignina. Flavonoides.
Terpenoides
Clasificació estructural. La ruta de l'acetat-mevalonat. Monoterpens. Sesquiterpens. Diterpens. Esteroides. Colesterol
Metabolisme secundari dels aminoàcids
Formació prebiótica d’aminoàcids. Antibiòtics β-lactàmics Penicil·lines i cefalosporines.
Alcaloides I
Alcaloides derivats de l’ornitina, lisina i àcid nicotínic. Alcaloides derivats de la ruta del xiquímic. Efectes fisiològics i aplicacions farmacològiques d’alcaloides com la cocaïna, nicotina, hiosciamina, hioscina, atropina, efedrina, mescalina.
Alcaloides II
Alcaloides de tipus benzilisoquinolina. Alcaloides de l’opi (tebaïna, morfina, codeïna), efectes fisiològics i biosíntesi. El curare i l’estricnina. La quinina: el millor remei contra la malària. L’estimulant cafeïna.
D'acord amb el objectius de l'assignatura, l'alumne s'haurà de veure involucrat en un seguit d'activitats per a assolir els coneixements i competències establerts. Aquestes activitats es poden agrupar en tres tipologies diferents:
Classes teòriques presencials i virtuals: Els alumnes reben una sèrie de coneixements articulats exclusivament pel docent. Durant aquestes classes el professor transmetrà els coneixements bàsics de la matèria; coneixements que s’hauran de complementar amb el treball individual de l’alumne consultant la bibliografia que el professor li indicarà així com participant i realitzant les activitats programades. Aquestes classes són un tipus d’activitat que exigeix poca interacció amb l’estudiant; estan concebudes com un mètode fonamentalment unidireccional de transmissió de coneixements del professor cap a l’alumne. Durant les classes presencials es fomentarà però la participació dels estudiants a través de la dinamització de les classes mitjançant la resolució de casos i preguntes de manera habitual.
Classes de problemes presencials i virtuals: Es lliurarà un dossier d’exercicis que els alumnes hauran d’anar resolent al llarg del curs. Una part seleccionada d’aquests exercicis serà resolta pels professors de problemes per tal que els alumnes aprenguin la metodologia adequada per trobar les solucions. En aquestes sessions, es discutiran les solucions proposades pels alumnes, a partir del treball autònom desenvolupat de forma individual o en grup, per a exercicis i problemes plantejats prèviament. Durant aquest procés s’intentarà que la participació de l’alumnat sigui important. El professorat ajudarà a desenvolupar el sentit crític i el raonament lògic, per tal d’augmentar la capacitat dels alumnes de resoldre problemes.
Classes pràctiques: Es realitzaran pràctiques de laboratori (4 sessions de 4 h cadascuna) relacionades amb les temàtiques de l’assignatura mitjançant les quals l’alumne es familiaritzarà amb una sèrie de tècniques bàsiques de laboratori referents a la manipulació de productes i reactius químics així com la utilització de petit equipament i tècniques instrumentals. El treball de laboratori serà supervisat pel professor qui avaluarà els alumnes considerant la seva atenció i rendiment en el laboratori així com els informes i quadern de laboratori realitzats. L'estudiant que es vegi involucrat en un incident que pugui tenir conseqüències greus de seguretat podrà ser expulsat del laboratori i suspendre l'assignatura.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de pràctiques | 16 | 0,64 | 1, 5, 13, 14, 15, 17, 22, 23, 25, 26, 27, 31, 34, 35, 36, 37, 39 |
Classes teòriques | 35 | 1,4 | 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 12, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 28, 34 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 5 | 0,2 | 7, 12, 16, 22, 29, 30, 34 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i resolució de problemes | 87,2 | 3,49 | 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 16, 18, 19, 20, 21, 28, 32, 33, 38 |
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades de manera continua mitjançant dos mòduls, que inclouen proves escrites i practiques de laboratori, els quals tindran assignat un pes específic en la qualificació final.
És necessari obtenir una qualificació ≥5,0 en l’avaluació global per aprovar l’assignatura.
Els no-presentats:
Un alumne rep la qualificació de no-presentat si no ha acudit ni a cap prova escrita ni a les pràctiques del laboratori.
1. Mòdul de proves escrites (85%)
Constaran de dos exàmens parcials de realització obligatòria. Per aprovar per parcials, s’haurà de tenir una nota mínima de 5,0 punts en cadascú i la nota final serà el promig simple de les notes dels dos parcials. Pels estudiants que no superin un o els dos parcials hi haurà una repesca. En aquest cas, la qualificació serà el promig ponderat de la prova escrita final (90%) i de les notes obtingudes a las dues proves parcials (10% restant). És necessari obtenir una qualificació mínima de 5 punts en la prova escrita final per aprovar l'asignatura.
Aquests exàmens estaran constituïts principalment per exercicis pràctics a resoldre i algunes qüestions teòriques curtes.
1.a) Primer examen parcial
Es realitzarà un primer examen parcial, que recollirà aproximadament el 40% de la matèria de l’assignatura.
1.b) Segon examen parcial
La segona prova d’avaluació de l’assignatura es farà una vegada acabades les classes teòriques i pot incloure alguns dels conceptes que ja s’hagin avaluat en el primer examen parcial així com de les classes pràctiques.
1.c) Repesca
S’efectuarà desprès dels dos parcials i inclourà tota la matèria del curs.* Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en els exàmens parcials.
*Els alumnes que no aprovin per curs, però hagin obtingut una nota mínima de 7 punts sobre 10 en algun del exàmens parcials quedaran exempts de fer la recuperació de la part corresponent i se’ls hi mantindrà aquesta nota a efectes de fer la mitjana amb les altres notes de l’avaluació.
2. Mòdul de laboratori (15%)
Les practiques son obligatòries. Es lliuraran informes sobre les pràctiques realitzades i es valoraran les habilitats del estudiant al laboratori.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Mòdul de laboratori | 15% | 1,1 | 0,04 | 1, 3, 6, 13, 14, 15, 16, 17, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 35, 36, 37, 38, 39 |
Mòdul de proves escrites | 85% | 5,7 | 0,23 | 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 18, 19, 20, 21, 30, 32, 33, 34 |
Natural Products: Their Chemistry and Biological Significance.J. Mann, R.S. Davidson, J.B. Hbbs, D.V. Banthorphe and J.B. Harborne. Pearson Education Limited. 1994. ISBN 0-582-06009-5.
Medicinal Natural Products. A Biosynthetic Approach, P.M. Dewick, Jonh Wiley & Sons, 2002. A la Biblioteca de Ciències hi és la versió en format electrònic.