Organització Constitucional de l'Estat
Codi: 102299 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500786 Dret | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- José Carlos Remotti Carbonell
- Correu electrònic:
- JoseCarlos.Remotti@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Equip docent
- Joan Lluís Pérez Francesch
- María Jesús García Morales
- José Carlos Remotti Carbonell
- Abel del Carmelo Andrade Ortiz
- José Algarrada Mengual
- Jorge Pedemonte Marino
- Ricard Brotat Jubert
- Mercè Sales Jardi
Prerequisits
L’assignatura Organització Constitucional de l’Estat no requereix d’uns coneixements o requisits previs al tractar-se d’una assignatura de primer curs del Grau de Dret, però es recomanable repassar coneixements adquirits al Batxillerat relacionats amb les matèries històriques, polítiques, jurídiques o d’actualitat desenvolupades a l’àmbit de les Ciències Socials.
Objectius
L'assignatura Organització Constitucional de l'Estat que s’imparteix al primer semestre del primer any del Grau de Dret, té el caràcter de bàsica/obligatòria. Es tracta d'una assignatura que contribueix a la formació integral de l'estudiant al permetre-li conèixer, analitzar, valorar l'organització, estructura, composició, límits, controls, funcions, funcionament i relacions dels diferents òrgans, institucions i poders públics. A tals efectes l'assignatura s'ha estructurat en dues grans parts que són detallades posteriorment en el programa de l'assignatura.
A manera de resum es pot assenyalar que en la primera part, s'abordarà de forma introductòria a l'Estat (sorgiment, causes, evolució fins i funcions); per a després estudiar la Constitució com marc normatiu de convivència democràtic i la determinació per ella dels principis estructurals de l'Estat com Social i Democràtic de Dret, amb una configuració territorial d'Estat Autonòmic i plenament integrat en la Unió Europea.
En la segona part, sota l'epígraf els òrgans constitucionals, s'abordarà l'estudi de l'organització, estructura, composició, límits, controls, funcions i funcionament i relacions dels diferents òrgans, institucions i poders públics dintre dels quals destaquem a la Prefectura de l'Estat, les Corts Generals, el Govern, les relacions entre les Corts i el Govern, el Poder Judicial i el Tribunal Constitucional. Tot això estudiat desde la consideració de l'Estat com una entitat constitucional complexa que es projecta en els diferents àmbits autonòmic, estatal i europeu.
Des de la perspectiva formativa, Organització Constitucional de l’Estat pretén de l’estudiant l’assoliment de diversos objectius entre els quals destaquen particularment:
- Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics, estructurals i generales del sistema constitucional i jurídic.
- Definir els fonaments constitucionals de l’organització institucional de l’Estat.
Competències
- Defensar i promoure els valors essencials de l'estat social i democràtic de dret.
- Demostrar que es comprenen i es coneixen les principals institucions polítiques i privades en la seva gènesi i en el seu conjunt amb els seus respectius.
- Demostrar que es té una consciència crítica en l'anàlisi de l'ordenament jurídic i el desenvolupament de la dialèctica jurídica.
- Gestionar informació de manera eficient: poder assimilar un volum de dades considerable en un tems limitat.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
- Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
- Redactar i formalitzar treballs, informes, escrits i dictàmens.
- Utilitzar diferents tecnologies de la informació i la comunicació.
Resultats d'aprenentatge
- Comprendre críticament els pressupòsits i els fonaments constitucionals de l'organització institucional.
- Comprendre la necessitat pròpia de qualsevol societat de dotar-se d'una determinada organització política que garanteixi una mínima convivència.
- Conèixer la funció desenvolupada pels valors superiors de l'ordenament com a clàusules d'obertura i tancament del sistema polític i jurídic.
- Defensar el rol que tenen els valors superiors en la configuració i el funcionament dels poders públics.
- Definir els fonaments constitucionals de l'organització institucional de l'estat, en els seus àmbits local, autonòmic, estatal i europeu.
- Definir l'estructura i la funció de la Constitució, els valors i els principis constitucionals, la seva eficàcia normativa, així com els continguts de l'estat social i democràtic de dret.
- Definir les funcions que ha desenvolupat, i que desenvolupa, l'estat avui dia.
- Descriure els orígens de l'estat, les seves característiques diferenciadores d'altres formes d'organització política, les diferents formes que pot assumir l'estat i les diverses funcions que desenvolupa.
- Descriure l'evolució de l'estat fins al moment actual.
- Descriure la funció desenvolupada per la Constitució com a marc de convivència democràtic.
- Diferenciar la posició jurídica dels valors, els principis i les regles constitucionals.
- Explicar la configuració de l'estat com social i democràtic de dret i el que això implica en la transformació de l'estat.
- Explicar que no és cert que qualsevol organització política d'una societat impliqui l'existència d'un estat.
- Exposar el funcionament dels diferents poders i institucions públics des del prisma jurídic democràtic constitucional.
- Gestionar informació de manera eficient: poder assimilar un volum de dades considerable en un tems limitat.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar i descriure les regles constitucionals sobre l'estructura, la composició, els límits, els controls, les funcions i el funcionament democràtic dels diferents òrgans, institucions i poders públics tant d'ordre estatal com d'ordre territorial autonòmic.
- Identificar la funció constitucional desenvolupada per cada un dels poders públics en els diferents àmbits.
- Identificar quins són els elements que configuren l'estat i quins són els que el diferencien d'altres organitzacions polítiques de la societat.
- Integrar, en qualsevol anàlisi que es faci, la complexitat institucional i jurídica des d'una perspectiva autonòmica, estatal i europea.
- Interpretar la complexitat juridicoinstitucional que integra òrgans de caràcter local, autonòmic, estatal i europeu que s'interrelacionen i s'autolimiten.
- Interpretar les regles de relació, separació i cooperació entre els diferents poders i institucions en els diversos àmbits, autonòmic, estatal i europeu.
- Redactar i formalitzar treballs, informes, escrits i dictàmens.
- Utilitzar diferents tecnologies de la informació i la comunicació.
- Utilitzar una metodologia d'anàlisi reflexiva i crítica des d'una perspectiva juridicoconstitucional.
- Valorar críticament el futur de l'estat com a forma d'organització de la societat.
- Valorar la democràcia, els valors constitucionals i els drets fonamentals com a fonament de l'ordre jurídic i polític.
Continguts
Part primera. - Principis constitucionals
Tema 1 . L'Estat
Els orígens històrics de l'Estat i els fonaments teòrics de l'Estat liberal-democràtic.- L’Estat com a forma d’organització política.- Els elements de l’Estat
Tema 2. - Constitucionalisme i Constitució
Origen i evolució del constitucionalisme: de l'Estat liberal a l'Estat democràtic i social.- Concepte i tipologies de Constitució.- El Poder Constituent
Tema 3. Marc històric de la Constitució espanyola.
El constitucionalisme històric espanyol.- La transició política i el procés constituent.- El significat de la Constitució de 1978: influències comparades.
Tema 4. Els principis estructurals de la Constitució
La forma d'Estat: l'Estat Social i democràtic de Dret.- L'organització territorial: l'Estat de les autonomies.- Implicacions constitucionals de la integració en la Unió Europea.
Part segona. Els òrgans constitucionals
Tema 5 . La Corona
La monarquia parlamentària com a forma de govern.- Legitimitat democràtica de la Corona.- L'estatut jurídic de la Corona.- Les funcions del Rei.
Tema 6 . L'Estat democràtic i la participació política
Democràcia representativa i directa.- Els partits polítics.- El mandat representatiu i el dret electoral.- La formes de democràcia directa: el referèndum.
Tema 7. Les Corts Generals
L’estructura bicameral: la composició del Congrés i del Senat.- L’autonomia parlamentària i el Reglament parlamentari.- L’estatut dels parlamentaris.- L’organització i el funcionament de les cambres.- Les funcions: legislativa, pressupostària i de control i d’impuls del govern.-
Tema 8. El Govern
El poder executiu i el Govern.- El Govern com òrgan constitucional i les seves funcions.- El Govern i l'Administració Pública.- Les relacions entre les Corts Generals i el Govern: la relació de confiança, responsabilitat política i control parlamentari.- La dissolució de les cambres.
Tema 9. El Poder Judicial.
La jurisdicció i la resolució de conflictes.- El poder judicial com òrgan.- El poder judicial com funció: la potestat jurisdiccional.- El govern de la Justícia: el Consell General del Poder Judicial.
Tema 10. El Tribunal Constitucional
Composició, organització i funcionament del Tribunal Constitucional.- Les funcions del TribunalConstitucional.- Els conflictes entre òrgans constitucionals de l’Estat.
Metodologia
El procés d'aprenentatge se centra en el treball de l'estudiant, qui aprèn treballant individual i grupalment, sent la missió del professorat ajudar-lo en aquesta tasca subministrant-li informació i mostrant-li les tècniques i les fonts on es pot aconseguir.
El desenvolupament de la docència de l'assignatura i de la formació de l'estudiant es basa en les següents activitats:
1. Activitats dirigides:
1.1. Classes magistrals: on els estudiants adquireix a través de la transmissió de coneixements del professor / professora les bases conceptuals de la matèria i senta el marc jurídic normatiu i jurisprudencial.
1.2. Classes de seminari: com a espai d'aprenentatge on els estudiants assumeixen un rol preferentment actiu per a, juntament amb el professor /professora, analitzar i interpretar preguntes, qüestions o casos prèviament elaborats a fi de desenvolupar i consolidar el contingut essencial explicat en les classes teòriques.
2. Activitats supervisades: Es tracta d'activitats que els estudiants desenvoluparan en aula, amb la supervisió i suport del professor / professora. Es tracta de la solució d'algun supòsit pràctic en aula, elaboració d'algunes fitxes de sentències i / o normativa o bé de la realització d'esquemes o escrits de redacció desenvolupada d'alguns epígrafs de l'assignatura o de lectures complementàries de monografies o articles doctrinals.
3. Activitats autònomes: es tracta d'activitats en les quals l'estudiant s'organitza el temps i esforç de manera autònoma sigui de manera individual o grupal .
3.1 Estudi de l'assignatura.
3.2 Elaboració de documents d'activitats pràctiques: que seran lliurades i analitzades a l'aula. Es tracta de casos pràctics proposats amb antelació suficient pel professor o bé de l'elaboració de recensions crítica de llibres i lectures o fitxes de jurisprudència, normativa o de pel·lícules.
3.3 Cerca de bibliografia, jurisprudència i materials per a la resolució dels casos pràctics, complementar les qüestions teòriques
3.4. Elaboració de treballs de curs, informes, etc.
La docència de l'assignatura serà mixta: Les classes magistrals seran virtuals i els seminaris/pràctiques d'aula seran presencials.
L'assistència als seminaris, excepte en cas de causa justificada, serà obligatòria per als estudiants
La metodologia docent i l'avaluació podran experimentar alguna modificació en funció de les circumstàncies i especialment de les restriccions a la presencialitat que estableixin les autoritats sanitàries.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 18,5 | 0,74 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 19, 20, 21, 25, 26, 27 |
| Discussió i resolució de pràctiques, comentaris de textos, debats i seminaris | 22,5 | 0,9 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 23, 25, 26, 27 |
| Seminaris | 4 | 0,16 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi. Redacció de treballs. Lectura de textos. Cerca de documents i bibliografia. Elaboració de recensions, crítica de llibres i lectures o fitxes de jurisprudència, normativa o de pel·lícules. | 65 | 2,6 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27 |
Avaluació
Les competències d'aquestes matèries podran ser avaluades mitjançant: (1) exàmens; (2) l'elaboració de treballs la presentació dels quals podrà ser oral o per escrit a criteri del professor; (3) resolució de casos pràctics (4) Elaboració de recensions, crítica de llibres i lectures o fitxes de jurisprudència, normativa o de pel·lícules i (5) participació en classe.
El sistema d'avaluació tindrà en compte:
- Les proves escrites (exàmens) podran arribar, en conjunt, com a màxim fins al 50% de la nota final.Entre elles, es farà un examen final de tota l'assignatura per a comprovar l'adquisició global de les competències, habilitats i coneixements. Podrà haver-hi examen parcial. No es podrà superar l'assignatura mitjançant una única prova global.
- La realització de casos pràctics (informes, ressenyes, escrits jurídics, dictàmens...) individuals o en grup podrán tenir un pes global entre el 20% i el 40%.
- La realització individual o grupal de treballs sobre un tema objecte de l'assignatura o relacionat amb ella assignat pel professor o professora (i la possible presentació pública) podrán tenir un pes global entre el 10% i el 30%.
- L'assistència i participació en classe. Es tracta de participació activa al llarg de l'assignatura, de qualitat, jurídicament fonamentada, adequada i pertinent als temes tractats, i diferent a la realitzada en les classes pràctiques. Podrà tenir un pes global entre el 0 i el 10%.
- Elaboració de recensions, crítica de llibres i lectures o fitxes de jurisprudència, normativa o de pel·lícules. Podrà tenir un pes global entre el 0 i el 10%.
El professor coordinador de cada grup a l'inici del curs presentarà el programade l'assignatura previst en aquesta guia, indicant els temes que es tocaran. Així també presentarà el cronograma d'activitats docents i pràctiques, i concretarà el sistema d'avaluació continuada i fixarà el percentatge assignat a cadascuna de les activitats seleccionades, així com el sistema de reavaluació de les activitats suspeses. La reavaluació només podrà realitzar-se si l'alumne ha seguit l'avaluació continuada. Tals indicacions seran exposades al campus virtual /Moodle.
Un alumne que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'examen. Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi plagi obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Elaboració de recensions, crítica de llibres, monogràfiques o control de lectures, Fitxes de jurisprudència, legislació o de vídeos o pel·lícules. realitzades de manera individual o grupal | 0-10% | 7 | 0,28 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 23, 25, 26, 27 |
| Participació activa i qualitat de les intervencions en els debats i discussions diferent a la realitzada en els seminaris /pràctiques | 0-10% | 4 | 0,16 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 19, 20, 21, 25, 26, 27 |
| Prova escrita – Examen Final | 0-50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
| Prova escrita – Examen Parcial (opcional a criterio del profesorado de cada grupo) | 0-25% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27 |
| Realització de Treball individual o grupal sobre un tema objecte de l'assignatura o relacionat amb ella assignat pel professor o professora (i la possible presentació pública) | 10-30% | 10 | 0,4 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27 |
| Realització de pràctiques individuals o en grup: Avaluació continuada | 20-40% | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27 |
Bibliografia
Bibliografia i materials
A) Manuals de referència:
* ARAGÓN REYES, Manuel. (ed.) Temas básicos de Derecho Constitucional, Civitas, Madrid.
* APARICIO PÉREZ, Miguel Angel. (dir.)- BARCELÓ, M., Manual de Derecho Constitucional, Atelier, Barcelona.
* BALAGUER CALLEJÓN, Francisco (y otros) Derecho Constitucional, 2 vols., Tecnos. Madrid.
* CASTELLÀ, Josep María (ed.): Derecho constitucional básico, Hygens, Barcelona.
* FOSSAS, E.- PÉREZ FRANCESC, Joan Lluís Lliçons de Dret Constitucional, Proa, Barcelona.
* LÓPEZ GUERRA, Luis, ESPÍN, Eduardo, (y otros), Derecho Constitucional, Tiant lo Blanch, Valencia, vol 1 y vol II
* MOLAS, Isidre. Derecho Constitucional, Tecnos. Madrid.
* PÉREZ ROYO, Javier. Curso de Derecho Constitucional, Marcial Pons, Madrid.
B) Textos Legals:
* ALBERTÍ, Enoch - GONZALEZ, Markus. Leyes políticas del Estado, Civitas, Madrid.
C) Comentaris a la Constitució
* CASAS BAAMONDE, María Emilia- RODRIGUEZ-PIÑERO, Manuel. Comentarios a la Constitución, Wolkers Kluwer, 2008
* GARRIDO FALLA, Francisco (dir.) Comentarios a la Constitución. Civitas, Madrid.
* ALZAGA VILLAAMIL, Oscar. Comentarios a la Constitución Española Edersa, Madrid.
Enllaços web
http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/matriz.htm Materials de Dret Constitucional.
http://www.iustel.com Informació normativa, jurisprudencial i doctrinal.
www.westlaw.es. Base de dades westlaw.