Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educació Infantil | OT | 4 | 0 |
És molt recomanable que l’estudiant hagi cursat i utilitzi els coneixements de les següents assignatures:
- Les matemàtiques en el currículum d’infantil.
- La pràctica matemàtica a l’aula d’Educació Infantil.
Es tracta d’una assignatura optativa de quart curs que està centrada en una didàctica específica. S’imparteix quan l’alumnat ja ha fet tota la formació bàsica i es cursa a continuació de “Les matemàtiques en el currículum d’infantil” i “La pràctica matemàtica a l’aula d’Educació Infantil”. És per això que l’assignatura: Joc i activitat matemàtica en educació infantil, vol aprofundir en els coneixements de didàctica de la matemàtica a l’educació infantil i al cicle inicial de primària.
Aquesta assignatura se centra en el coneixement pràctic del currículum matemàtic d’infantil i cicle inicial de primària, però també es repassaran diferents continguts matemàtics d'edats més avançades. La dinàmica d'aula serà en format taller on es viurà en primera persona el que suposa el 'repte matemàtic', l'aprendre a partir de qüestions obertes, el treball cooperatiu i l'aprenenttage a partir de manipulació de materials seleccionats.
La metodologia d'aquesta assignatura és en un format de Taller. Aprendreu 'fent'. Cada sessió se centrarà en la manipulació de materials didàctics diversos. Es potencia molt l'autonomia i la creativitat dels alumnes, al mateix temps el treball cooperatiu. També caldrà reflexionar i consignar per escrit el més rellevant de cada sessió.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial gran grup | 45 | 1,8 | 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Anàlisi de materials i d'experiències d'aula | 30 | 1,2 | 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitat autònoma | 75 | 3 | 8, 9 |
Es realitzarà una part d'avaluació individual i una en grup. La individual consisteix en un diari de cada sessió més les ampliacions que l'estudiant consideri. El treball en grup consisteix en preparar i dur a terme una sessió del taller de joc i activitat lúdica per la resta de companys. En cas de no poder-se realitzar aquest taller se substituirà per dos tallers destinants a infants de 0-6 anys.
L’assistència a classe és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a totes les classes per ser avaluat (es contempla un 20% màxim d’incidències), en cas contrari es considerarà no presentat. També es considerarà no presentat l’estudiant que no hagi lliurat totes les activitats d’avaluació en els terminis establerts. Els resultats de cada una de les avaluacions es retornaran a l'alumnat en el termini màxim de 3 setmanes després de la seva entrega, i s’oferirà una data de revisió en els 10 dies següents a la seva publicació.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l’estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua vehicular que consta a la guia docent. En cas de plagi l'assignatura queda suspesa.
L'avaluació és continua, caldrà lliurar el document individual el darrer dia de curs. La reavaluació es farà la primera setmana de juliol.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Autoavaluació | 20 | 0 | 0 | 2, 6, 9, 10, 11, 12, 13 |
Disseny i aplicació d'una sessió al taller | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Treball individual. Diari de les sessions | 50 | 0 | 0 | 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Ansel, B. (1998). Descubriendo Polydron. Explorar, Crear, Comprender. London: Polydron Limited.
Bruner, J. (1983). Juego, pensamiento y lenguaje . Dins: J. Bruner, Acción Pensamineto y lenguaje. Compilación de J.L. Linaza. Madrid: Alianza editorial.
Cascallana, M.T. (1988). Regletas Cuisenaire. Dins: Iniciación a la matemática, Materiales y recursos didácticos (pp. 94-112). Madrid: Santillana.
Castelnuovo, E. (1981). La Geometria. Barcelona: Ketres.
Champdavoine, L. (1985). Les mathématiques par les jeux, petite et moyenne section. Paris: Fernand Nathan.
Champdavoine, L. (1985). Les mathématiques par les jeux, grande section et C.P. Paris: Fernand Nathan.
Carbó, L. (2000). Un proyecto de números. Cuadernos de pedagogia, 290, 20-23.
Carbó, L. (2004). Los juegos de punteria: una propuesta lúdica para el aprendizaje de la numeración. Dins: Matemáticas recreativas. (pp.63-73). Barcelona: Graó.
Costa, A., Edo, M. Font i M. Forrellad, H. (1998). Disseny, aplicació i avaluació d'un taller de jocs matemàtics al cicle inicial de primària. Perspectiva Escolar, 226, 60-67.
Edo, M. (1996). Taller de jocs al cicle inicial: Disseny, experimentació i avaluació d'una situació didàctica per a la construcció conjunta de coneixements matemàtics. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Treball de recerca de Doctorat en didàctica de les Ciències i les Matemàtiques del Departament de didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals.
Edo, M. (1998). Juegos y matemáticas. Una experiencia creación y análisi de un contexto para en el ciclo inicial de primaria. UNO, Revista de Didáctica de las Matemáticas, 18, 21-37.
Edo, M. (2003). Jocs només per calcular. Amb els petits es pot anar més enllà? Perspectiva Escolar, 273, 14-21.
Edo, M. (2003). Juegos matemáticos. Documentación para el taller, Desarrollo curricular. Dins C. Tomás i M. Casas (eds.). Educación Primaria. Orientaciones y Recursos. Barcelona: Praxis, CD-Rom 59 pag.
Edo, M. (2004). Taller de juegos y matemáticas en el ciclo inicial de primaria, Desarrollo curricular. Dins: C. Tomás i M. Casas (eds.). Educación Primaria. Orientaciones y Recursos. Barcelona: Praxis, CD-Rom 13 pàg.
Edo, M., Blanch, S. i Anton, M. (2016). El joc a la primera infància. Barcelona: Octaedro.
Edo, M., Revelles, S. (2004). Situaciones matemáticas potencialmente significativas. Dins: M. Antón i B. Moll, (eds), Educación infantil. Orientación y recursos (0-6 años) (pp.103-179). Barcelona: Praxis.
Edo, M. i Masoliver, C. (2008). Una tienda en clase. Creación y análisis de un contextopara aprendizajes matemáticos. UNO, Revista de Didácticade las Matemáticas, 47, 20-36.
Edo, M., Balbás, S. i Masip, A. (2009). Identificación y comparación de formas y longitudes. Niños de cuatro años y la escultura “Live bac!”. A J. Giménez (Ed.) La proporción: arte y matemáticas, (pp. 123-140). Barcelona: Graó.
Grup Almosta (1988). Més de 7 materials per a l’aprenentatge de la matemàtica. Barcelona: Rosa Sensat.
Mira, M. (2004). Conexion. Alicante: Miniland.
Moriana, B. i Bravo, R. Regletas Cuissenaire en Infantil de 5 años. Recuperat de http://www.juntadeandalucia.es/averroes/vertie/createaching/TUCCI_WEBS/TCregletas_inf05/TCregletas0.htm
Muñoz, M.C. Las regletas Cuisenaire, los números en color. Recuperat de http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/2743/Maria%20de%20la%20Cinta%20Munoz.Recurso.pdf?sequence=2
Pecci, M.C., Herrero, T., López, M. i Mozos, A. (2010). El juego infantil y su metodología. Cayfosa: Mc Graw Hill.
Sanchez, P. (2011). Jugamos con las regletas en educación infantil. Recuperat de http://www.youtube.com/watch?v=jFiITKVMT4Y