Lingüística aplicada a les patologies del llenguatge
Codi: 101731 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500893 Logopèdia | OB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joaquim Llisterri Boix
- Correu electrònic:
- Joaquim.Llisterri@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Io Salmons Llussa
Prerequisits
Es recomana poder llegir treballs en anglès sobre temes relacionats amb els continguts de l’assignatura.
Objectius
En l’assignatura, que s’emmarca en l’àmbit de la lingüística clínica, es plantegen, principalment, dos objectius: (1) oferir les bases lingüístiques que permetin comparar produccions lingüístiques típiques amb les alterades; i (2) identificar els trets lingüístics que caracteritzen les patologies de la parla i del llenguatge.
Competències
- Demostrar que es comprenen els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
- Demostrar que es comprenen i s'empren correctament la terminologia i la metodologia pròpies de la recerca logopèdica.
- Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.
- Utilitzar les tècniques i els instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informació.
- Valorar de manera crítica les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic en logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica.
- Valorar les produccions científiques que sostenen el desenvolupament professional del logopeda.
Resultats d'aprenentatge
- Descriure i explicar la utilitat de les tècniques utilitzades per la lingüística per avaluar els trastorns del llenguatge.
- Explicar les característiques lingüístiques de diferents trastorns del llenguatge.
- Explicar les característiques lingüístiques de persones amb trastorns del llenguatge i sense trastorns del llenguatge descrites en publicacions científiques.
- Fer una exploració del llenguatge a partir de les tècniques pròpies de la lingüística i utilitzar els resultats d'aquesta exploració per emetre un pronòstics d'evolució.
- Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.
- Utilitzar correctament la terminologia de la lingüística i la psicolingüística, així com la nomenclatura dels trastorns del llenguatge.
Continguts
1. Introducció a la lingüística clínica
2. Anàlisi fonètica de la parla patològica
L’Alfabet Fonètic Internacional i la classificació articulatòria dels sons de la parla. Descripció fonètica del català i del castellà. La transcripció fonètica de la parla amb alteracions.
3. Anàlisi fonològica de la parla patològica
L’anàlisi fonològica. Descripció fonològica del català i del castellà. L’anàlisi fonològica de la parla amb alteracions.
4. Morfologia, sintaxi i semàntica en les patologies del llenguatge
L’estructura morfosintàctica i semàntica de les llengües. Unitats, propietats, regles i estructures. Un model lingüístic d’adquisició.
5. Anàlisi morfològica, sintàctica i semàntica de les patologies del llenguatge
Patologia de l’adquisició: el trastorn específic del llenguatge. Patologies adquirides: l’afàsia. Altres patologies: síndrome de Williams, síndrome de Down, patologies de l’espectre autista.
Metodologia
En la metodologia docent emprada es combinen les sessions teòriques amb les de pràctiques. En les classes teòriques s’ofereixen els conceptes necessaris per a identificar les característiques lingüístiques de diferents patologies del llenguatge i de la parla. L’objectiu de les classes pràctiques és aplicar els coneixements teòrics a la valoració dels diferents elements del llenguatge i de la parla preservats o alterats.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà, mitjançant informació publicada a l’aula Moodle o enviada pel mitjà de comunicació habitual, el format presencial o virtual de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 21 | 0,84 | 1, 2, 3, 4, 6 |
| Classes pràctiques | 28 | 1,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Activitats autònomes | 95 | 3,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Avaluació
La qualificació final de l’assignatura s’obté a partir de tres evidències d’aprenentatge:
Ev1 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts del temes 1, 2 i 3 del programa de l’assignatura: 40 % de la qualificació final (primer període d’avaluació).
Ev2 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4 i 5 del programa de l’assignatura: 40 % de la qualificació final (segon període d’avaluació).
Ev3 - Prova escrita individual no presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors en començar l’assignatura: 20 % de la qualificació final (entre el primer i el segon període d’avaluació).
Per superar l’assignatura cal assolir una puntuació igual o superior a 5 en la mitjana ponderada de les puntuacions obtingudes en cada evidència d’aprenentatge. Les evidències no lliurades tenen una puntuació de zero i les lliurades es consideren aprovades si tenen una qualificació igual o superior a 5. Els únics elements considerats en l’avaluació de l’assignatura són els resultats obtinguts en les tres evidències d’aprenentatge. Els estudiants que lliurin evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40 % de la qualificació final) no podran constar a les actes com a “No avaluables”.
En el moment de realitzar cada activitat d’avaluació s’informarà l’alumnat sobre el procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per a poder realitzar la recuperació cal haver lliurat un conjunt d’evidències el pes de les quals equivalgui a un mínim de les 2/3 parts de la qualificació final de l'assignatura. La recuperació consistirà en una prova escrita sobre el contingut dels temes 1, 2, 3, 4 i 5 del programa de l’assignatura i sobre les lectures proposades. Aquesta prova serà l’únic element considerat per a la recuperació de l’assignatura.
Els estudiants de segona matrícula o posteriors seran avaluats seguint els criteris descrits en aquesta guia docent.
Les pautes d’avaluació de la Facultat de Psicologia es poden consultar a: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev1: Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 1, 2 i 3 del programa de l'assignatura | 40 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Ev2: Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4 i 5 del programa de l'assignatura | 40 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Ev3: Prova escrita individual no presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors | 20 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Bibliografia
En l’assignatura no s’empren manuals de referència. Els treballs que s’esmenten a continuació són obres de consulta que permeten aclarir conceptes i aprofundir en els temes tractats en el programa. Durant el curs es proporcionaran bibliografies més detallades per a cada tema.
Baastianse, R. i Thompson, C. K. (Ed.). (2012). Perspectives on agrammatism. Psychology Press. https://doi. org/10.4324/9780203120378
Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press. https://doi.org/10. 4324/9781315805573
Ball, M. J., Perkins, M. R., Müller, N. i Howard, S. (Ed.). (2008). The handbook of clinical linguistics. Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781444301007
Ball, M. J., Rahilly, J., Lowry, O. M., Bessell, N. i Lee, A. (2020). Phonetics for speech pathology (3a ed.). Equinox.
Crystal, D. i Varley, R. (1998). Introduction to language pathology (4a ed.). Whurr.
Damico, J. S., Müller, N. i Ball, M. J. (Ed.). (2010). The handbook of language and speech disorders. Wiley-Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781444318975
Friedmann, N. i Grodzinsky, Y. (1997). Tense and agreement in agrammatic production: Pruning the syntactic tree. Brain and Language, 56(3), 397–425. https://doi.org/10.1006/brln.1997.1795
Grodzinsky, Y. i Amunts, K. (Ed.). (2006). Broca’s region. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195177640.001.0001
Grodzinsky, Y. (2000). The neurology of syntax: Language use without Broca’s area. Behavioral and Brain Sciences, 23(1): 1–71. https://doi.org/10.1017/s0140525x00002399
Guasti, M. T. (2017). Language acquisition: The growth of grammar (2a ed.). The MIT Press.
Levy, Y. i Schaeffer, J. (Ed.). (2003). Language competence across populations: Toward a definition of specific language impairment. Psychology Press. https://doi.org/10.4324/9781410606792
Lidz, J., Snyder, W. i Pater, J. (Ed.). (2016). The Oxford handbook of developmental linguistics. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199601264.001.0001
Müller, N. (Ed.). (2006). Multilayered transcription. Plural Publishing.
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.
Quilis, A. (2012). Principios de fonología y fonética españolas (11a ed.). Arco/Libros.
Ryalls, J. i Behrens, S. J. (2000). Introduction to speech science: From basic theories to clinical applications. Allyn & Bacon.
Shriberg, L. D., Kent, R. D., McAllister, T. i Preston, J. L. (2019). Clinical phonetics (5a ed.). Pearson.