Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500893 Logopèdia | FB | 1 | 1 |
No hi ha prerequesitis específics per cursar aquesta assignatura.
L’assignatura de Lingüística té per objectiu general introduir l'alumnat de Logopèdia en l’estudi científic del llenguatge. L’objectiu més específic d’aquesta assignatura de formació bàsica és oferir les eines teòriques i conceptuals bàsiques de l’anàlisi lingüística per tal que l'estudiant pugui, més endavant, cursar amb garanties les assignatures més especialitzades del grau on s’aprofundeix en els aspectes específics que caracteritzen la conducta lingüística dels parlants que pateixen alguna patologia associada al llenguatge.
|
La metodologia seguida a l'assignatura se centra en l'aprenentatge per resolució de problemes i es complementa amb altres tipus d'activitats. |
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà, mitjançant informació publicada a l’aula Moodle o enviada pel mitjà de comunicació habitual, el format presencial o virtual de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Comentari del treball pràctic | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 5, 7 |
Sessions teòriques | 40,5 | 1,62 | 2, 3, 4, 5, 7 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i resolució de problemes | 43,5 | 1,74 | 5 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació i estudi | 40 | 1,6 | 1, 3, 4, 5, 6 |
L'avaluació serà continuada i s'articularà al llarg de tres eixos bàsics:
1.- Els exàmens parcials: els alumnes hauran de fer dos exàmens parcials escrits i individuals, cadascun corresponent a la meitat del temari aproximadament i amb un pes del 35% de la nota total. Cada parcial es puntuarà sobre 10 i no presentar-se comportarà una qualificació de 0 per a aquell parcial. La nota resultant del càlcul de la mitjana aritmètica dels dos parcials representa el 70% de la nota final.
2.- Pràctiques d'aula: en les sessions establertes a tal efecte (setmanes 5-19), els alumnes hauran de resoldre individualment una pràctica escrita a l'aula. Les pràctiques d'aula es qualificaran sobre 10 i no entregar-les comportarà una qualificació de 0. Un cop realitzades totes les pràctiques, se'n calcularà la mitjana aritmètica. El valor resultant representarà el 20% de la nota final.
3.- Resolució de problemes i exercicis pràctics a l'aula virtual amb un pes del 10% de la nota final.
Per a superar l’assignatura cal assolir una puntuació igual o superior a 5 en la mitjana ponderada de les puntuacions obtingudes en cada activitat d’avaluació. Per al còmput d’aquesta mitjana és imprescindible haver realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Un estudiant que hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) no podrà constar en actes com a 'no avaluable'.
REAVALUACIÓ:
Només tindrà dret a recuperació qui hagi estat prèviament avaluat enun conjunt d'activitats el pes de les qualsequivalgui a unmínim de duesterceres parts de la qualificació total de l'assignatura. La recuperació consistirà en un examen final que cobreixi el temari d'aquells exàmens parcials on no s'hagués assolit una nota de 5. El càlcul de la nota final es farà seguint el mateix procediment que en l'avaluació ordinària. En cas que s'hagin de recuperar els dos parcials, la qualificació final de l'assignatura serà la de l'examen de recuperació. Les pràctiques i altres activitats en cap cas seran objecte de recuperació.
PROVA DE SÍNTESI:
Tal com preveuel punt 6 de les Pautes d'Avaluació de la Facultat, qui es trobi en situació de segona matrícula (o superior) podrà optar a fer una única prova de síntesi que consistirà en una sèrie de preguntes o problemes similars als dels exàmens parcials. La prova de síntesi no es pot recuperar i la qualificació final serà la d'aquesta mateixa prova.
Les pautes d'avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia es poden consultar a: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen parcial 1 | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3 |
Examen parcial 2 | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3 |
Exercicis | 10 | 10 | 0,4 | 3, 4, 7 |
Pràctiques d'aula | 20% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
BIBLIOGRAFIA FONAMENTAL
Balari, S. i Gavarró, A. (2007). Bases biològiques del llenguatge. Bellaterra: Publicacions de la UAB.
Fromkin, V. (2000). Linguistics. An introduction to linguistic theory. Oxford: Blackwell.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Bonet, E. (1998). Fonologia catalana. Barcelona: Ariel Lingüística.
Bosque, I. i J. Gutiérrez-Rexach (2009). Fundamentos de sintaxis formal. Madrid: Ediciones Akal.
Brown, K. (ed.) (2006). Encyclopaedia of Language and Linguistics. Amsterdam: Elsevier.
Guasti, M.T. (2002). Language acquisition. The growth of grammar. Cambridge: The MIT Press.
Fromkin, V., Rodman, R. i Hyams, N. (2011). An introduction to language (9a ed.). Boston, MA: Cengage Learning.
Hauser, M. D., Chomsky, N., i Fitch, W. T. (2002). The faculty of language: what is it, who has it, and how did it evolve? Science, 298, 1569-1579.
Larson, R. (2010) Grammar as Science. Cambridge, Mass. & London: The MIT Press.
Radford, A., M. Atkinson, D. Britain, H. Clahsen i A. Spencer (1999) Linguistics. An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press.
.