Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OB | 3 | 2 |
No hi ha prerequisits per a cursar aquesta assignatura.
Anàlisi Espacial i Models s’imparteix el Tercer Curs del Grau de Geografia i Ordenació del Territori.
Els objectius són:
BLOC 1. Introducció a la modelística i al mètode científic
BLOC 2. Teoria de Xarxes
BLOC 3. Models d’Interacció
BLOC 4. Models d’Assignació
BLOC 5. Programació Lineal i Mètode Simplex
BLOC 6. Models de Transport
BLOC 7. Model de Localització – Assignació (L – A) aplicat
L'assignatura està estructurada a partir d’activitats dirigides, supervisades i autònomes on l’alumne aprendrà a desenvolupar-se interactivament en els continguts de l’assignatura amb el suport del professorat, a diferents nivells.
Els continguts de l’assignatura es desenvoluparan mitjançant les següents activitats:
L’activitat pràctica s’estructura en dos eixos:
En els diferents exemples que es treballin es tindran en compte els aspectes de gènere.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes, pràctiques de laboratori d'informàtica i exàmens | 47 | 1,88 | 2, 3, 4 |
Tipus: Supervisades | |||
Supervisió de pràctiques i treball de curs | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal, pràctiques i treball de curs | 55 | 2,2 | 2, 3, 4, 5 |
Les activitats d'avaluació són les següents:
1 - Examen teòric i pràctic per a fer l'avaluació dels continguts. Consta de dos exàmens parcials amb una durada d'una hora i mitja amb un pes del 40% de la nota.
Valoració de l'examen: De la part teòrica es valorarà la pertinença de la resposta, l'assoliment del grau de coneixement sobre el tema. I, de la part pràctica es valorarà per separat el plantejament, la resolució i la interpretació dels resultats, així com la realització correcta dels càlculs. Per a aprovar l'examen s'ha de tenir un 5 a cada part de l'examen.
2 - La part pràctica, es realitzarà en grup, les activitats s'anirà lliurant durant el semestre:
2.1 - Pràctiques avaluatives amb un pes del 20% de la nota.
2.2 - Treball de curs amb un pes del 40% de la nota.
Valoració de les pràctiques: Els aspectes formals, el càlcul correcte dels indicadors (sempre i quan aquest sigui l'objectiu de la pràctica), l'adequada realització d'una anàlisi estructurada sobre els resultats obtinguts, la interpretació dels resultats, en el cas específic dels anàlisis dels textos es valorarà especialment la capacitat per extreure i exposar la informació més rellevant i relacionar-la amb els continguts de la matèria.
Valoració del treball de curs: Els aspectes formals, el plantejament dels objectius, del problema i dels models utilitzats per a una millora en la planificació dels serveis, la definició de les variables d'anàlisi, la resolució dels resultats, laseva interpretació, conclusions i la seva exposició pública.
L'avaluació continuada fa que sigui OBLIGATORI el lliurament de totes les activitats d'aprenentatge per a poder fer mitja.
Les pràctiques lliurades amb posterioritat a la data fixada pel calendari tindràn una puntuació màxima de 5.
Per a presentar-se a examen és necessari haver lliurat totes les pràctiques.
El lliurament del 70% de l'activitat de curs serà un Suspens. Aquelles persones que no arribin al 70% tindran un No Avaluable.
PLAGI
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
RECUPERACIÓ
Tan sols es podran presentar a la recuperació aquelles persones que hagin lliurat TOTES les evidències de la part pràctica (pràctiques i treball de curs). La recuperació és per aquelles part de l'examen que estiguin suspeses.
NOTA
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen teòric i pràctic | 40% | 3 | 0,12 | 1, 4 |
Pràctiques | 20% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3 |
Treball de curs | 40% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5 |
S'implementarà amb noves referències sobre el tema en cas que sigui necessari.
Bibliografia bàsica
HAGGET, P.(1988). Geografía. Una síntesis moderna. Barcelona: Editorial Omega.
HAGGET, P. et al. (1976). Análisis locacional en geografía. Barcelona: Gustavo Gili.
HAGGET, P. et al. (1977). Locational analysis in human geography. Vol. I: Locational models. Vol. II: Locational methods. London: Edward Arnold.
HARVEY, D. (1983). Teorías, leyes y modelos en geografía. Madrid: Alianza universidad.
HILLIER, S. I LIEBERMAN, G. (1994). Introducción a la investigación de operaciones. México DF: McGraw-Hill.
POTRYKOWSKI, M. I TAYLOR, Z. (1982). Geografía del transporte. Barcelona: Ariel.
ROBINSON, G.M. (1998). Methods and techniques in human geography. New York: Wiley.
SEGUÍ, J.M. i PETRUS, J.M.. (1991). Geografía de redes y sistemas de transporte. Madrid: Síntesis.
TULLA, A.F. (1976). “Aportació metodològica al model de potencial de població. El mètode de cercle doble versus el mètode del cercle únic”. Documents d’Anàlisi Territorial, 2.
Bibliografia Complementària
ABLER, R. et al. [Eds.] (1972). Spatial Organization. The Geographer’s View of the World. London: Prentice-Hall International, Inc.
ALEGRE, P. i TULLA, A.F. (1986). “Métodos de cuantificación aplicados a la planificación territorial yurbana”. Asociación de Geógrafos Españoles [Ed] Métodos cuantitativos en geografía: enseñanza, investigación y planeamiento. Madrid: A.G.E; pp. 240-267.
ARACIL, J. (1983). Introducción a la dinámica de sistemas. Madrid: Alianza Univ. Textos.
BAYLISS-SMITH, T.P. (1982). The Ecology of Agricultural Systems. Cambridge: Cambridge University Press.
BRADFORD, M.G. i KENT, W.A. (1982). Human Geography. Theories and their applications. Oxford: Oxford University Press.
BOSQUE SENDRA, J. i MORENO, A. (2004). Sistemas de Información Geográfica y localización de instalaciones y equipamientos. Madrid: Ra-Ma.
BRONSON, R. (1982). Operations research. New York: Schaum’s Outline Series.
BUNGE, M. (1983). La investigación científica. Barcelona: Ariel.
CARR, M. (1987). Patterns. Process and change in human geography. London: Macmillan Education.
CHISHOLM, M (1968). Geografía y Economía. Vilassar de Mar: Oikos-Tau.
CHORLEY, R. i HAGGETT, P. (1971). La geografía y los modelos socioeconómicos. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, col. Nuevo Urbanismo.
GAMIR, A.; RUIZ, M. i SEGUÍ, J.M. (1995). Prácticas de análisis espacial. Vilassar: Oikos-Tau.
HAYNES, K.E. et al. (1984). Gravity and spatial interaction models. London: SAGE.
HILLIER, Frederick S. i LIEBERMAN, G.J. (1980). Introduction to Operations Research. Oakland: Holden-Day, Inc.
JOHNSTON, R.J. et al [Eds.]. (1988). The dictionary of human geography. Oxford: Basil Blackwell, 2nd edition.
KILLEN, J. (1983). Mathematical programming methods for geographers and planners. London and New York: Croom Helm and St. Martin’s Press.
MALING, D.H. (1989). Measurements from maps. Principles and methods of cartometry. Oxford: Pergamon Press.
MATTHEWS, H. I FOSTER, I. (1989). Geographical data. Sources, presentation and analysis. Oxford: Oxford University Press.
MCMILLAN, B. [Ed.]. (1989). Remodeling geography. Oxford: Basil Blackwell Inc.
MINSHULL, R. (1975). An introduction to models in geography. London: Longman.
O’BRIEN, L. (1992). Introducing quantitative geography. London: Routledge.
PARDINAS, F. (1969). Metodología y técnicas de investigación en ciencias sociales. México: Siglo XXI editores SA.
TAYLOR, P. J. (1977). Quantitative methods in geography. Prospect Heights. An Introduction to Spatial Analysis. Boston: Houghton Mifflin Company.
THOMAS, R.W. i HUGGET, R.J. (1980). Modelling in geography. A mathematical approach. London: Harper & Row, Publishers.
WRIGLEY, N. i BENNETT, R.J. [Eds.]. (1981). Quantitative geography. London: Routledge & Kegan Paul.