Metodologia de la recerca en ciències socials
Codi: 101614 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Antonio Miguel Solana Solana
- Correu electrònic:
- AntonioMiguel.Solana@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
|
No hi ha cap requisit específic per cursar aquesta assignatura
|
Objectius
L’objectiu de l’assignatura és que els estudiants raonin sistemàticament sobre els procediments que implica el desenvolupament d’un treball de recerca en ciències socials, posant èmfasi en elements d’epistemologia, metodologia general del procés de recerca i en l’estudi dels principals mètodes quantitatius i qualitatius
Competències
- Analitzar i explicar els esdeveniments del món actual des d'un punt de vista geogràfic.
- Dominar el coneixement teòric necessari per plantejar problemes geogràfics de manera integrada i combinar un enfocament generalista amb una anàlisi especialitzada.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Contrastar i comparar dades geogràfiques rellevants.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Interpretar els esdeveniments del món actual a partir del coneixement del pensament geogràfic.
- Participar en debats geogràfics respectant les opinions dels altres participants.
- Plantejar problemes sobre la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris aplicant coneixements de geografia regional.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
Continguts
- La ciència social. La recerca
- Consideracions epistemològiques (teoria)
- Positivisme, Hermenèutica/Fenomenologia
- Paradigmes
- Debats científics i geografia
- Consideracions metodològiques (mètode)
- Inductivisme-deductivisme
- Debat quantitatiu-qualitatiu
- Triangulació metodològica
- Estructurant la recerca: conceptualització i mesura, operacionalització, índex, escales i tipologies
- Consideracions ètiques
- Procés de recerca
- Plantejament de la recerca. Pregunta inicial. Antecedents
- Objectius/Hipòtesis/Preguntes de recerca
- Disseny metodològic de la recerca
- Anàlisi de la informació
- Difusió dels resultats
- Mètodes
- Mètodes quantitatius: l’entrevista amb qüestionari. Mostreig
- Mètodes qualitatius: l’observació
- Mètodes qualitatius: l’entrevista
- Mètodes qualitativus: passeig/deriva i mapeig col.lectiu
- Anàlisi de documents i altres mètodes
Metodologia
|
Les classes teòriques sobre conceptes i elements teòriques es complementaran amb el treball sobre projectes reals de recerca, la qual cosa permetrà els estudiants reflexionar sobre els problemes i les dificultats que planteja la recerca en ciències socials. Els estudiants hauran de construir de forma paral·lela a les sessions de docència un projecte de recerca original (acotació temàtica, objectius, antecedents i mètodes utilitzats) com a part del procés de formació en aquesta assignatura. Serà obligatòria la lectura d’una sèrie de textos bàsics sobre reflexió epistemològica, disseny de recerca i mètodes. El procés d’aprenentatge i adquisició de competències serà supervisat pel professor a través de tutories individuals i/o de grup. El professorat de l’assignatura estarà a disposició dels alumnes per a resoldre els dubtes i seguir l’evolució de l’esmentat procés d’aprenentatge i adquisició de competències de l’alumnat. Tota la informació gràfica utilitzada pel professor en les classes teòriques i els seminaris així com els diferents materials elaborats pels estudiants estaran disponibles al Campus Virtual. A més el campus virtual serà l’espai que vehicularà la informació relacionada amb l’organització de l’assignatura. La modalitat de geografia en xarxa seguirà el mateix índex i es treballaran els mateixos contingut que en la modalitat presencial. Les activitats que no es puguin fer presencialment s’adaptaran a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els exercicis, projectes i classes teòriques es realitzaran a través d’eines virtulals, com tutorials, vídeos, sessions de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast. |
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal i realització de ressenyes i treballs | 52 | 2,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Avaluació
L’avaluació de l’assignatura es basarà en l’avaluació continuada del procés d’adquisició de coneixements i competències per part de l’alumne i constarà de :
Examen (40% nota)
Treball de curs (40%)
Exercici complementari, participació a classe/fòrums (20%)
Per aprovar el curs, s’han d’aprovar (mínim de 5) cadascuna de les diferents parts que formen part del procés d’avaluació. Constarà com a suspès l’estudiant que, presentant el conjunt de pràctiques, el treball i l’examen, no superi un 5. Constarà com a “no avaluable” l’estudiant que hagi lliurat una part dels materials.
Aquesta assignatura es planteja seguir un mètode d’avaluació continua. La realització d’aquesta assignatura comporta seguir el calendari de lliurament marcat pel professorat. És obligatori el compliment estricte de les dates de lliurament fixades en el calendari de pràctiques i treballs. Es penalitzarà el lliurament fora de termini amb una reducció del 20% de la nota cada dia.
Hi ha convocatòria de re-avaluació final per aquells alumnes que han seguit el curs i s’han presentat a l’examen final.
Els alumnes que no es presentin a l’examen final i no aportin justificant mèdic es consideraran “no avaluables”. L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ en lloc de ‘Suspens’ si només ha lliurat part dels exercicis del mòdul.
Totes les tasques reavaluades (inclós l'examen) tindran una nota màxima de 5.
La copia o plagi de material, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l'activitat. En cas de reincidènciaes suspendrà tota l'assignatura. Les activitats d’avaluació qualificades amb 0 per irregularitats comeses per l’estudiant no es podran recuperar. Recordem que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part deltreball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, siguin en paper o enformat digital. Veure documentació de la UAB sobre "plagi" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor/a informarà l’alumnat (moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que les activitats d’avaluació no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examens | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Exercicis complementaris | 20% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Treballs | 40% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Bibliografia
Bibliografia general
(A banda de la bibliografia general, s’indicarà al llarg del curs bibliografia específica per a cadascú dels principals temes tractats a classe)
Ayllón Pino, B. (2010), “Consejos prácticos para realizar una buena investigación” a E. Echart Muñoz, R. Cabezas Valencia, J.A. Sotillo Lorenzo (coords.), Metodología de investigación en cooperación para el desarrollo. Madrid: Catarata, pp. 57-74.
Babbie, E. (2010, 12è edició), The practise of social research, Wadsworth.
Brunet, I., Pastor, I., & Belzúnegui, A. (2002). Tècniques d'investigació social: Fonaments epistemològics i metodològics. Barcelona: Pòrtic.
Bryman, A. (2004). Social research methods (2nd ed.). New York (US): Oxford University Press.
Capel, H. (1981), Filosofía y ciencia de la Geografía contemporánea. Barcelona: Barcanova.
Cea D’Ancona, M.A. (1996), Metodología cuantitativa: estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Síntesis
Cook, I. (1997), “Participant Observation” a R. Flowerdew, D. Martin (eds) Methods in Human Geography - a guide for students doing a research project. Longman: Essex, pp. 127-150.
Corbetta, P. (2007), Metodología y técnicas de investigación social. Madrid: McGraw-Hill.
Cloke, P. et al (2004), Practising human geography. Londres: Sage
Creswell, John W. (2003), Research design: Qualitative, quantitative, and mixed method approaches, Sage, Thousand Oaks (CA).
Denzin, N. K., & Lincoln, Y. S. (Eds.). (2000). Handbook of qualitative research (2nd ed.). Thousand Oaks, California (US): SAGE PublicationsLtd.
Echart Muñoz, E., Cabezas Valencia R., Fernández García, M. (2010) "La estructura del proceso de investigación". a Echart Muñoz, E., Cabezas Valencia R., Sotillo Lorenzo, J. Á. Metodología de investigación en cooperación para el desarrollo. Madrid: Catarata, pp. 75-122.
Eco, U. (1977). Come si fa una tesi di laurea (1a ed.). Milano: Bompiani.
Estruch, J. (1992), "El conflicte quantitatiu/qualitatiu: un fals problema" a Técniques qualitatives en Ciències Socials. Cicle de conferències, Barcelona: Societat Catalana de Sociologia, pp. 7-16.
Flowerdew, R. (1997), Methods in Human Geography. A guide for students doing a research project, Harlow, Prentice Hall.
García Ballesteros, A., coord. (1998), Métodos y técnicas cualitativas en geografía social, Barcelona: Oikos-tau.
Guasch, O. (1997), Observación participante, Madrid, CIS.
Harper, D. (2002) "Talking about pictures: a case for photo elicitation", Visual Studies 17(1): pp. 13-26.
Hay, I. (ed.) (2005), Qualitative research methods in Human Geography. Oxford: Oxford University Press.
Kitching, Rob; Tate, Nicholas J. (2000), Conducting research into Human Geography. Theory, methodology and practice, Harlow, Prentice Hall.
Pujadas Muñoz, J.J. (1992), El método biogràfico: el uso de las historias de vida en ciencias sociales, Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.
Quivy, R., & Campenhoudt, L. V. (2001). Manual de recerca en ciències socials (2a ed.). Barcelona: Herder..
Rodríguez Osuna, J. (2005), Métodos de muestreo. Casos practices, Madrid: CIS.
Rose, G. (2008), “Using photographs as illustrations in Human Geography”, Journal of Geography in Higher Education, 32 (1), pp. 151-160.
Silverman, D. (Ed) (1997). Qualitative research: Theory, method and practice. London: Sage.
Taylor, S.J.; Bogdan, R. (1992), Introducción a los métodos cualitativos de investigación. La búsqueda de significados, Barcelona [etc], Paidos (or. anglés, NY 1984).
Valles, Miguel S. (1999), Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional, Madrid: Síntesis.
Valles, Miguel S. (2002), Entrevistas cualitativas, Madrid: CIS.
Vilagrasa, J. (1989), "Novela, espacio y paisaje. Sugerencias para una geosofía estética", Estudios Geográficos, 191, pp. 271-285