Dinàmiques territorials i del paisatge
Codi: 101595 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OT | 3 | 1 |
| 2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Albert Pèlachs Mañosa
- Correu electrònic:
- Albert.Pelachs@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent extern a la UAB
- Raquel Cunill Artigas
Prerequisits
És molt important recordar els coneixements adquirits a les assignatures de SIG (MIRAMON i/o ARCGIS) cursades anteriorment.
Objectius
Aquest curs presenta als i les estudiants alguns dels conceptes geogràfics del paisatge.
L'objectiu principal és analitzar i interpretar un paisatge a partir de les metodologies i teories proposades pels Catàlegs de Paisatge de Catalunya.
Competències
- Geografia i Ordenació del Territori
- Actuar i intervenir en el territori i en la seva gestió, i mostrar el caràcter aplicat i experimental de la formació geogràfica.
- Analitzar i interpretar els paisatges.
- Aplicar mètodes i tècniques de treball de camp per adquirir un coneixement directe del territori.
- Dominar les diverses formes d'adquisició i gestió de la informació geogràfica com a instrument d'interpretació territorial i, en especial, dels mapes i de les imatges d'observació de la Terra.
- Identificar les relacions espacials a diferents escales territorials, a través de les relacions entre naturalesa i societat, i a través de la dimensió temporal.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Resultats d'aprenentatge
- Classificar els diferents mètodes d'adquisició d'informació geogràfica com a instrument d'interpretació del paisatge.
- Combinar mètodes i tècniques de treball de camp per adquirir un coneixement directe sobre el medi físic.
- Descriure i interpretar els canvis al paisatge.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
- Interpretar els canvis del paisatge a través de les relacions espacials a diferents escales territorials a partir de les relacions entre naturalesa i societat.
- Interpretar les dinàmiques territorials i del paisatge.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
Continguts
| Fases Operatives del Treball | Unitats Docents | Temes |
| 1. La teoria i la pràctica del paisatge | UD 1. Fonaments teòrics | Tema 1. Definició de Paisatge. Història |
| UD 2. La Normativa del Paisatge. | Tema 2. El conveni europeu del paisatge | |
|
2. Identificació i caracterització del paisatge |
UD 3. Les Unitats de Paisatge | Tema 3. Les unitats de paisatge |
| UD 4. La Dinàmica espacial i temporal del paisatge | Tema 4. La Geohistòria | |
| UD 5. Valoració del Geosistema | Tema 5. La valoració del sistema natural | |
| 3. Avaluació del paisatge | UD 6. Valoració del Territori | Tema 6. Els valors productius (espai socioeconòmic) |
| Tema 7. Les activitats humanes i els Usos del Sòl | ||
| UD 7. Valoració del Paisatge | Tema 8. Els valors estètics i socials |
En aquesta assignatura es tindrà en compte la perspectiva de gènere en els aspectes següents:
- No permetre un ús sexista del llenguatge a les contribucions orals i escrites de l’alumnat.
- Posar a la bibliografia els noms complets dels autors i autores, en comptes de només la inicial.
Metodologia
Treball individual
- Lectures individuals d'articles
- Discusió i anàlisi crítica
Treball en grup (màxim 3 membres) a la pàgina wiki i al laboratori de SIG
Cada grup escollirà el programari de SIG que consideri més adequat pel desenvolupament del treball
Escala comarcal
- Definició de les Unitats de Paisatge
Escala municipal
- Identificació de valors natruals (Geosistema)
- Identificació de valors socioeconòmics (Territori)
- Identificació de valors de comportament social (Paisatge)
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes Teòriques | 50 | 2 | 1, 3, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Pràctiques de SIG al laboratori | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Pràctiques individuals | 67,5 | 2,7 | 2, 4, 5, 6, 8, 9 |
Avaluació
Les notes finals seran calculades de la manera següent:
Teoria (50%)
- Examen pacial 1: 10%
- Examen parcial 2: 10%
- Examen parcial 3: 10%
- Esquema de síntesi teòric: 20%
Pràctiques (50%)
- Presentació oral (30%): Unitats de paisatges, identificació de valors naturals, socioeconòmics i culturals a més de propostes aplicades
- Treball pràctic i entregues parcials al wiki (20%)
S’ha de tenir en compte el següent:
1) Els exàmens són OBLIGATORIS.
2) La nota mínima per fer mitjana en els exàmens finals és 4.
3) El lliurament de 50% de les tasques d'avaluació (treball/exercici/examen) exclou la possibilitat d’obtenir la qualificació de No avaluable com a nota final del curs.
4) MOLT IMPORTANT: El plagi total o parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l’exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades d’un text, sigui una sola frase o més, que es fa passar per producció pròpia (AIXÒ INCLOU COPIAR FRASES O FRAGMENTS D’INTERNET I AFEGIR-LOS SENSE MODIFICACIONS AL TEXT QUE ES PRESENTA COM A PROPI), i és una ofensa greu. Cal aprendre a respectar la propietat intel·lectual aliena i a identificar sempre les fonts que es puguin fer servir, i és imprescindible responsabilitzar-se de l’originalitat i autenticitat del text propi.
5) L’alumne de Grau té dret a una reavaluació dels exàmens.
Procediment de revisió de les qualificacions:
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s’informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Desenvolupament de les proves o tests
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Esquema de síntesis teòric | 20% | 1 | 0,04 | 4 |
| Presentació oral (power point) | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Quadern d'exercicis (wiki) | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9 |
| Tres examens parcials dels articles | 30% | 2 | 0,08 | 4, 9 |
Bibliografia
Unitat 1. Fonaments Teòrics del Paisatge
- Bertrand, Georges (2001). “Le paysage et la géographie: un nouveau rendez-vous”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 50, p. 57-68.
- Martínez de Pisón, Eduardo (1998). “Ímágenes del paisaje en la Generación del 98”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 46, p. 197-218.
- Bolòs, Maria de (1981). "Problemática actual de los estudios de paisaje integrado". Revista de Geografia, 15 (1-2), p. 45-68.
Lectures recomanades:
- Bolòs , Maria de (dir.) (1992). Manual de Ciencia del Paisaje, Barcelona: Masson. Capítulos 1 y 2.
- Martínez de Pison, Eduardo (1998). "El concepto de paisaje como instrumento de conocimiento ambiental". Paisaje y Medio Ambiente. Salamanca, Fundación Duques de Soria, Grupo Endesa y Universidad de Valladolid: 9-28.
- Muñoz, Julio (1998). “Paisaje y Geosistema. Una aproximación desde la geografía física”. Paisaje y Medio Ambiente. Salamanca, Fundación Duques de Soria, Grupo Endesa y Universidad de Valladolid: 45-55.
Unitat 2. La llei 8/2005 del paisatge de Catalunya
- Llei 8/2005 de 8 de juny de protecció, gestió i ordenació del paisatge
- Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.
- Nogué, Joan i Sala, Pere. (2009). “Los Catálogos de Paisaje”. En: Busquets, J. y Cortina, A. (editores). Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje. Barcelona, Ariel: 397-426.
Lectures recomanades:
- Cortina, Albert (2009). “La regulación jurídica del paisaje”. En: Busquets, J. y Cortina, A. (editores). Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje. Barcelona, Ariel: 317-346.
Unitat 3. La Unitat de Paisatge
- Serra, Josep Ma.; Pèlachs, Albert; Ninyerola, Miquel; Llorens, Jordi; Cristòbal, Jordi; Vera, Ana (2008). “El GTP com a mètode per al disseny d’unitats de paisatge”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 65: 155-167.
- Serrano, David (2012). "Consideraciones entorno al concepto de unidad de paisaje y sistematización de propuestas". Estudios Geograficos. Vol LXXIII, 272: 215-237.
Lectures recomanades:
- Bolòs , Maria de (dir.) (1992). Manual de Ciencia del Paisaje, Barcelona: Masson.
- Pérez-Chacón, Emma (2002). "Unidades de Paisaje: Aproximación científica y aplicaciones". En: Zoido, F. y Venegas, C. (coordinadores). Paisaje y ordenación del territorio. Sevilla, Junta de Andalucía. Consejería de Obras Públicas y Transportes y Fundación Duques de Soria: 122-135.
- Venegas, Carmen y Rodríguez, Javier (2002). "Valoración de los paisajes monumentales. Una propuesta metodológica para la integración paisajística de los conjuntos históricos." En: Zoido, F. y Venegas, C. (coord.) (2002). Paisaje y ordenación del territorio. Sevilla, Junta de Andalucía. Consejería de Obras Públicas y Fund. Duques Soria: 153-180.
Unitat 4. La Dinàmica Espacial i Temporal del Paisatge
- Pèlachs, Albert (2006). “Algunes reflexions sobre geografia, paisatge i geohistòria ambiental”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 48: 179-192.
- Badia, Anna; Cristòbal, Jordi; Cunill, Raquel; Pèlachs, Albert; Serra, Anna (2008). “L’estudi del canvi d’usos del sòl a partir de la georeferenciació de tres fonts d’informació gràfiques dels anys cinquanta: un exemple als Pirineus de Lleida”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia 65: 3-14
Lecturas recomanades:
- Marull, Joan; Pino, Joan; Tello, Enric y Mallarach, Josep Ma. (2006). “Análisis estructural y funcional de la transformación del paisaje agrario en el Vallès durante los últimos 150 años (1853-2004): relaciones con el uso sostenible del territorio”. Áreas 25: 105-126.
Unitat 5. Valoració del Geosistema
- Pino, Joan i Rodà, Ferran (2009). "L’ecologia del paisatge: un nou marc de treball per la ciencia de la conservació”. Butlletí Institució Catalana d’Història Natural, 67: 5-20.
- Vila, Josep; Varga, Diegol; Llausàs, Albert; Ribas, Anna (2006). "Conceptos y métodos fundamentales en ecología del paisaje (landscape ecology). Una interpretación desde la geografía. Documents d'Anàlisi Geogràfica 48: 151-166.
Lectures recomanades:
- Rafa, Miquel (coord). (2000). Com funcionen les vies verdes? Un manual d'ecologia del paisatge. Manlleu, Fundació Territori i Paisatge (traducción de LA VOLA de How Greenways work? de Jonathan M. Labaree)
Unitat 6. Valoració del Territori
- Busquets, J.; Cortina, A. (2005). “La Carta del paisatge de I'Alt Penedès: un instrument de concertació d'estratègies de gestió del paisatge”. Espais, 50: 104-111. - Pallarès, M.; Tulla, A.F.; Badia, A.; Vera, A.; Serra, P. (2004). "Taxonomías de áreas del Pirineo Catalán: Aproximación metodológica al análisis de variables socioterritoriales". Geofocus 4; p. 209-245.
Lectures recomanades:
- Serra, Josep Ma.; Pèlachs, Albert; Ninyerola, Miquel; Llorens, Jordi; Cristòbal, Jordi; Vera, Ana (2008). “El GTP com a mètode per al disseny d’unitats de paisatge”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia 65: 155-167.
- Busquets, Jaume; Cortina, Albert (coord.) Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje. Barcelona. Ariel.
Unitat 7. Valoració del Paisatge
- Nogué, Joan (2005). "Paisatge i identitat territorial en un context de globalització". Treballs de la Societat Catalana de Geografia 60: 173-183.
- Mendizàbal, Enric (2009). “Aproximació a la geografia històrica i cultural dels paisatges de Catalunya”. Cercles. Revista d’història cultural, 12: 104-128
Lectures recomanades:
- Roger, Alain (2000). Breu tractat del paisatge. Història de la invenció del paisatge i denúncia dels malentesos actuals sobre la natura. Barcelona. La Campana
- Nogué, Joan (2005). "Paisatge i identitat territorial en un context de globalització". Treballs de la Societat Catalana de Geografia 60:173-183.
Altres referències bibliogràfiques:
- Busquets, Jaume; Cortina, Albert (coord.) Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje. Barcelona. Ariel.
- Jiménez Olivencia, Yolanda (coordinadora) (2008). “La Convención Europea del Paisaje. Desarrollos prácticos”. Cuadernos Geográficos, 43(2):monográfico.
- Mata, Rafael y Tarroja, Àlexandre. (coordinadores).(2006). El paisaje y la gestión del territorio. Barcelona, Diputación de Barcelona
- Nogué, Joan, Puigbert, Laura; Bretcha, Gemma (ed.) (2009). Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives. Plecs de Paisatge. Eines 1. Olot, Observatori del Paisatge de Catalunya.
- Zoido, Florencio y Venegas, Carmen (coordinadores) (2002). Paisaje y ordenación del territorio. Sevilla, Junta de Andalucía. Consejería de Obras Públicas y Transportes y Fundación Duques de Soria.