Geografia regional
Codi: 101589 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501002 Geografia i Ordenació del Territori | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mireia Baylina Ferré
- Correu electrònic:
- Mireia.Baylina@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
El coneixement previ necessari per a seguir l’assignatura és el domini de l’anglès a nivell de lectura i de comprensió oral.
Objectius
L’assignatura Geografia Regional forma part dels crèdits de formació bàsica del primer curs del Grau de Geografia, i té per objectiu donar una aproximació teòrica i metodològica a l’estudi regional en geografia.
El programa es divideix en dues parts: la primera part és una introducció a la geografia regional, i als llocs i les regions en un món canviant. Es pretén situar la perspectiva regional en el conjunt de la disciplina geogràfica i donar a conèixer les bases conceptuals de l’estudi de les regions, així com explicar l’evolució de l’organització regional del món. La segona part es dedica a l’anàlisi regional des de la concepció tradicional de la regió en el marc del possibilisme, fins a la consideració del cos com a lloc, en el context del postmodernisme. En aquest sentit, s’avança des de la geografia regional clàssica i els mètodes tradicionals d’investigació, fins arribar a l’anàlisi de l’anomenada “nova geografia regional” en el marc actual de la interrelació entre el global i el local.
En definitiva, l’assignatura vol mostrar la importància de la geografia regional en la història de la disciplina i en particular, de l’anàlisi regional en el món actual. La compressió del temps i de l’espai ha fet augmentar les diferències regionals i locals i cal evidenciar-ho; i per altra banda, malgrat l’abundància i disponibilitat d’informació s’evidencia un profund desconeixement dels territoris. Aquest coneixement és fonamental per explicar molts dels esdeveniments actuals al món i a totes les escales.
Els objectius més específics són:
- Entendre i valorar la importància del concepte de regió en geografia i les diferents accepcions segons les escoles de pensament geogràfic.
- Valorar el concepte de regió com un marc d’interacció social, econòmica, política i cultural.
- Comprendre i saber utilitzar el concepte actual de regió en el context de la interrelació entre el local i el global, i aplicar-lo a diferents escales d’anàlisi.
- Analitzar i proposar criteris de regionalització del territori.
- Valorar la importància dels estudis regionals en geografia.
- Desenvolupar les capacitats de treball autònom i de treball en equip.
Competències
- Aplicar mètodes i tècniques de treball de camp per adquirir un coneixement directe del territori.
- Desenvolupar les habilitats específiques relacionades amb el coneixement de les tècniques de treball, en especial les relacionades amb la obtenció, l'anàlisi, el tractament i l'expressió cartogràfica d'informació geogràfica, així com les que fan referència amb el treball de camp.
- Dominar el coneixement teòric necessari per plantejar problemes geogràfics de manera integrada i combinar un enfocament generalista amb una anàlisi especialitzada.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les principals dinàmiques del món actual des d'un vessant geogràfic.
- Contrastar i comparar dades geogràfiques rellevants.
- Copsar les relacions físiques i humanes a partir del coneixement directe del territori.
- Desenvolupar les habilitats pròpies del treball de camp, observar i elaborar els informes corresponents.
- Interpretar i elaborar documents cartogràfics d'informació geogràfica.
- Obtenir, tractar i analitzar dades geogràfiques.
- Participar en debats geogràfics respectant les opinions dels altres participants.
- Plantejar problemes sobre la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris aplicant coneixements de geografia regional.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
Continguts
I PART. REGIONS: TERRITORIS DISTINTIUS, INTERDEPENDENTS I CANVIANTS
Bloc 1. Introducció: Geografia regional, regionalització i regions en context
II PART. ANÀLISI REGIONAL: DEL CONCEPTE DE REGIÓ TRADICIONAL AL COS COM A LLOC
Bloc 2. El concepte de regió i la construcció de la geografia regional: L’escola regional francesa
Bloc 3. La perspectiva sistèmica i la geografia coremàtica
Bloc 4. La perspectiva de l’economia política
Bloc 5. La perspectiva cultural
Metodologia
Els continguts de l’assignatura es desenvoluparan a través de les següents activitats:
1) Lectura dels apunts i altres materials generats pel professorat (Grup 70)
2) Lectura d’articles i/o capítols de llibre
4) Pràctiques de curs
5) Fòrum en xarxa (Grup 70) de les lectures obligatòries
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 25 | 1 | 1, 2, 8 |
| Debats sobre les lectures | 10 | 0,4 | 4, 7, 8, 9 |
| Pràctiques de curs | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Proves escrites | 5 | 0,2 | 1, 2, 9 |
| Tutories individuals i en petits grups de seguiment de curs | 15 | 0,6 | 2, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 20 | 0,8 | 1, 2, 4, 8, 9 |
| Lectura individual dels textos obligatoris | 15 | 0,6 | 1, 2, 8, 9 |
| Realització de pràctiques | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Avaluació
|
|
L’avaluació de l’assignatura es farà de forma continuada a partir de dues proves escrites a mitjan i final de curs (35%), i una part pràctica (65%). Hi ha reavaluació de les proves escrites i d'una part (20%) de la part pràctica. La nota màxima en la reavaluació és de 5. Les persones que no es presentin a cap activitat avaluable (prova escrita o exercici pràctic) tindran un "No avaluable". Només que l'alumne/a es presenti a una activitat avaluable s'avaluarà l'assignatura.
De les proves escrites es valorarà el nivell de coneixement del tema, la pertinència de la resposta, la capacitat de relacionar idees, la claredat explicativa i l’argumentació; de la part pràctica, la capacitat d’anàlisi, la reflexió crítica, l’aportació personal, la capacitat de síntesi dels resultats, la claredat en l’exposició i la presentació formal. De la participació en els debats es valorarà l’exposició d’idees i el seguiment del debat.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació en els debats | 20% | 15 | 0,6 | 7, 8 |
| Proves escrites | 35% | 5 | 0,2 | 1, 2, 9 |
| Pràctiques de curs | 45% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8 |
Bibliografia
ALBET, Abel (1993), “La nueva geografía regional o la construcción social de la región” a Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 13: 11-29
ALBET, Abel (2001), “¿Regiones singulares o regiones sin lugares? Reconsiderando el estudio de lo regional y lo local en el contexto de la geografía postmoderna”, Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 32: 35-52
ALBET, Abel & GARCIA RAMON, Maria Dolors (1998), “Teoria i mètodes de la geografia regional”, a M. Pallarès & A. Tulla (eds.), Geografia Regional, Universitat Oberta de Catalunya, pp. 9-59
ALLEN, John & MASSEY, Doreen & COCHRANE, Allan (1998), Rethinking the region, London, Routledge
BOLETÍN DE LA ASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES (1980), La región y la geografía española, Valladolid, Asociación de Geógrafos Españoles
BOLETÍN DE LA ASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES (2001), Región y Geografía regional, 32, Murcia, Asociación de Geógrafos Españoles
BURGUEÑO, Jesús (2003), Història de la divisió comarcal, Barcelona, Rafael Dalmau
BUTTIMER, Anne (1980), Sociedad y medio en la tradición geográfica francesa, Vilassar de Mar, Oikos-Tau
CASTILLO, José Manuel (1993), Análisis geográfico regional y región. Entre la tradición geográfica y las tendencias disciplinares recientes, Maracena (Granada), Instituto de Estudios Almerienses
CLAVAL, Paul (1990), “La nova regió a final del segle XX”, La regionalització del territori i els ens intermedis Barcelona, Diputació de Barcelona, pp. 125-130
CLAVAL, Paul (1993), Initiation à la géographie régionale, Paris, Nathan Université
CRESSWELL, Tim (2005), Place. A short introduction, Oxford, Blackwell
DE BLIJ, H.J. & MULLER, Peter O. (2005), Concepts and regions in Geography, Hoboken, NJ, John Wiley and sons
DURAND, Marie-Françoise et al. (2008), Atlas de la globalización, València, Publicacions de la Universitat de València
FRÉMONT, Armand (1976), La région, espace veçu, Paris, PUF
GARCIA RAMON, Maria Dolors; NOGUÉ, Joan & ALBET, Abel (1992), La práctica de la geografía en España, Vilassar de Mar, Oikos-Tau
GILBERT, Anne (1988), “The new regional geography in English and French speaking countries” a Progress in Human Geography, 12 (2): 208-228
HIGUERAS ARNAL, Antonio M. (2003), Teoría y método de la geografía. Introducción al análisis geográfico regional, Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, Colección textos docentes, 99
HOLLOWAY, Lewis & HUBBARD, Phil (2001), People and place. The extraordinary geographies of everyday life, Harlow, Prentice Hall
JOHSTON, R.J. et al. (1990), Regional Geography. Current developments and future prospects, London, Routledge
JÖNSSON, C; TÄGIL, S. & TÖRNQVIST, G. (2000), Organizing European space, London, Sage
KEATING, M. (1998), The new regionalism in Western Europe, Cheltenham, Edward Elgar
LE GALÈS, P. & LEQUESNE, C. (1998), Regions in Europe, London, Routledge
MARSTON, Sallie; KNOX, Paul & LIVERMAN, Diana (2002), World regions in global contexts. Peoples, places and environments, Upper Saddle River, NJ, Prentice Hall
MASSEY, Doreen (1984), “Introduction. Geography matters” a D. Massey & J. Allen (eds.), Geography matters! A reader, Cambridge, Cambridge University Press/The Open University
MASSEY, Doreen (2005), For space, London, Sage
MENDEZ, Ricardo & MOLINERO, Fernando (2002), Espacios y sociedades. Introducción a la geografía regional del mundo, Barcelona, Ariel
NOGUÉ, Joan (1989), “Espacio, lugar, región: hacia una nueva perspectiva geográfica regional”, Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 9: 63-79
ORTEGA VALCÁRCEL, José (2000), Los horizontes de la geografía. Teoría de la geografía, Barcelona, Ariel
PAASI, A. (1995), Constructing territories, boundaries and regional identities, a T. Forsberg (ed.), Contested territory,Aldershot, Edward Elgar, pp. 42-61
PALLARÈS, Montserrat & TULLA, Antoni F. (1999), Geografía Regional, Barcelona,Ediuoc, Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya
PUDUP, M.B. (1988), “Arguments within regional geography”, Progress in Human Geography, 12 (3): 369-390
PULSIPHER, Linda M. & PULSIPHER, Alex (2006), World Regional Geography. Global patterns, local lives, New York, W.H Freeman and co.
RIUDOR, Lluís (1989), “L’herència vidaliana en la geografia espanyola”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 20: 21-34
SOLÉ I SABARÍS, Lluís (1975), “La regió: estudi i concepte” a Miscell.ània Pau Vila, Barcelona, Societat Catalana de Geografia/Editorial Montblanc, pp. 413-477
SOTELO, José Antonio (2001), Estudiar la región, Madrid, Fundación Infodal
STORPER, Michael (1997), The regional world. Territorial development in a global economy, New York, The Guilford Press
TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA (1990), Regió i geografia regional, 21, Barcelona, Societat Catalana de Geografia/Institut d’Estudis Catalans
VILA, Pau (1926), La Cerdanya, Barcelona, Barcino