Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 3 | 1 |
Els/les estudiants amb nivell C1 són capaços de: comprendre una àmplia gamma de textos llargs i complexos, i reconèixer-ne el sentit implícit; expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat sense haver de cercar d'una manera gaire evident paraules o expressions; utilitzar la llengua de manera flexible i eficaç amb objectius socials, acadèmics i professionals; produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes complexos, i demostrar un ús controlat d'estructures organitzatives, connectors i mecanismes de cohesió.
La competència de traducció no es limita a substituir paraules d'una llengua per paraules d'una altra llengua, sinó que comporta una sèrie de subcompetències tant lingüístiques com extralingüístiques interrelacionades entre si. Els/les traductors/es, com a mediadors entre cultures i llengües, han de ser capaços d'entendre les referències culturals.
La competència intercultural en traducció implica un coneixement i una comprensió profunds de la cultura d'origen i de la cultura meta, així com habilitats per a realitzar comparacions entre cultures i una actitud oberta, flexible i adaptable. La identificació, comprensió i traducció dels "culturemes" (referències culturals) és una tasca complexa que requereix pràctica i entrenament.
En acabar l'assignatura l'estudiant serà capaç de:
Els "culturemes" designen diversos tipus de fenòmens relacionats amb:
1. La cultura natural: toponímia, clima, espècies vives, recursos naturals, paisatges, llocs, etc.
2. La cultura material: art, arquitectura, monuments, indumentària i qualsevol altre objecte.
3. La cultura social, històrica i folklòrica: fets i personatges històrics, llegendes, festivitats, creences populars, etc.; convencions i hàbits socials : valors morals, regles de cortesia, gestualitat, maneres a taula, activitats de la vida quotidiana, etc.; la organització social: sistema polític, judicial i educatiu, etc.
4. La cultura religiosa i espiritualitat.
5. La cultura conceptual.
6. La cultura lingüística: proverbis, interjeccions, expressions idiomàtiques, renecs i insults, etc.
7. Les interferències culturals.
-Totes les activitats tenen una data límit d'entrega que s'ha de respectar seguint el calendari establert.
-El treball que faran els estudiants es reparteix entre l'assistència a classe, la recerca i l'anàlisi d'informació i la realització d'exercicis.
-Les lectures tenen per objectiu la realització de tasques de traducció.
-Els treballs pràctics es retornaran a l'estudiant amb comentaris i observacions que l'ajudaran a millorar.
-Les principals eines de treball seran: el material docent del curs, les lectures complementàries i el calendari de treball.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Produccions orals i escrites | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 5, 9, 10, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Produccions orals i escrites supervisades | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 9, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 60 | 2,4 | 3, 6, 7, 8 |
La informació referent a l'avaluació és només orientativa. El/la docent proporcionarà un descriptiu detallat en començar el semestre.
Revisió
Abans de tancar l'acta, el/la docent publicarà les qualificacions finals i la data/hora de revisió de l'avaluació.
Recuperació
Els/les estudiants podran fer la recuperació sempre i quan hagin lliurat almenys el 66.6% (2 terços) dels treballs i proves d'avaluació i hagin obtingut una nota no inferior a 3.5.
El/la docent informarà detalladament els/les estudiants del sistema de recuperació. El/la docent podrà demanar la recuperació de totes i cadascuna de les proves no superades o no realitzades o bé proposar una prova única de recuperació.
No avaluable
Es considerarà com a ‘no avaluable’ l’alumne que hagi lliurat menys d’un 30% dels treballs i proves obligatoris.
Plagi, còpia, suplantació d'identitat
En cas de plagi, còpia, suplantació d'identitat, etc. en una prova, la qualificació de l'exercici serà de “0”. Si es detecta una reincidència, la qualificació final del curs serà de “0”
En cas de plagi, còpia, suplantació d'identitat, etc., l'estudiant no podrà repetir ni recuperar la prova.
Casos especials
Els estudiants francòfons hauran de complir les mateixes condicions que la resta d'estudiants.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercicis i proves escrites | 45% | 6 | 0,24 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 11 |
Exercicis i proves orals | 45% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Participació activa de l'alumne | 10% | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 5, 9, 10, 11 |
Bibliographie
Adoumié, Vincent (dir.). Géographie de la France. Hachette, 2013.
Avezou, Laurent. 100 Questions sur les mythes de l'histoire de France. Les Éditions de La Boétie, 2013.
Bancel, Nicolas. et al. Ruptures postcoloniales. Les nouveaux visages de la société française. La Découverte, 2010.
Blanchard, Pascal et al. Décolonisations françaises. La chute d'un empire. Éditions de la Martinière, 2020.
Blanchard, Pascal. La France noire. La Découverte, 2011.
Blum Le Coat, Jean-Yves (dir.). Les immigrés en France. La Documentation française, 2014.
Boucheron, Patrick. (dir.). Histoire mondiale de la France. Le Seuil, 2017.
Citron, Suzanne. L'histoire de France autrement. Éditions de l'Atelier, 1992.
Citron, Suzanne. Le mythe national. L'histoire de France revisitée. Éditions de l'Atelier, 2008.
Cordonnier, Jean-Louis. Traduction et culture. Didier, 1995.
Être Français. Le Monde, hors-série, mars 2016.
Greffe, Xavier et al. La politique culturelle en France. La Documentation française, 2015.
Marchon, Olivier. Atlas de la France incroyable. Autrement, 2014.
Morrison, Donald ; Compagnon, Antoine. Que reste-t-il de la culture française?. Denoël, 2008.
Noiriel, Gérard. Une histoire populaire de la France. De la Guerre de Cent Ans à nos jours. Agone, 2018.
Nora, Pierre (éd.). Les lieux de mémoire. Tome 1. LaRépublique; Tome 2. La Nation; T. 3. Les France. Gallimard, 1984-1992.
Prédal, René. Histoire du cinéma français. Des origines à nos jours. Nouveau monde éds., 2013.
Rochet, Caroline. Comment (ne pas) devenir Parisien. Leduc.s éditions, 2010.
Spear, Thomas C. (ed.). La culture française vue d'ici et d'ailleurs. Treize auteurs témoignent. Karthala, 2002.
Waline, Charles et al. Les institutions de la France en questions. La Documentation française, 2013.
Yahi, Naïma. et al. La France arabo-orientale. La Découverte, 2013.
Webographie
Presse, radio, télévision
Le Monde: http://www.lemonde.fr/
Libération: http://www.liberation.fr/
Courrier international: http://www.courrierinternational.com
Le Figaro, http://www.lefigaro.fr
Les Inrockuptibles: http://www.lesinrocks.com/
L'Express: www.lexpress.fr/
Le Point: www.lepoint.fr/
Le Nouvel Observateur: http://tempsreel.nouvelobs.com/
Marianne: http://www.marianne.net/
Charlie Hebdo: http://charliehebdo.fr/
Africultures: http://www.africultures.com/
France Culture : https://www.franceculture.fr/
France Inter : https://www.franceinter.fr/
Radio France Internationale : https://www.rfi.fr/fr/
Arte: http://www.arte.tv/fr
TV5 monde : http://www.tv5.org/TV5Site/enseigner-apprendre-francais/accueil_apprendre.php Arte: http://www.arte.tv/fr/70.html/
Institut National de l'Audiovisuel (INA): http://www.ina.fr/
Divers
Atlas sonore des langues régionales de France : https://atlas.limsi.fr/
BNF: http://classes.bnf.fr/index.php/
Encyclopédie Larousse en ligne : https://www.larousse.fr/encyclopedie
Hérodote. Le média de l'Histoire : https://www.herodote.net/
L'Histoire pour tous : https://www.histoire-pour-tous.fr/
La documentation française : www.ladocumentationfrancaise.fr/
Lumni enseignement : https://enseignants.lumni.fr/