Biotecnologia i societat
Codi: 100970 Crèdits: 3| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500253 Biotecnologia | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Josep Espluga Trenc
- Correu electrònic:
- JosepLluis.Espluga@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
En cas que hi hagi alumnes Erasmus, si ho sol·liciten el primer mes es farà en castellà.Prerequisits
No s'han previst.
Objectius
L’objectiu fonamental d’aquesta assignatura és reflexionar de manera sistemàtica sobre alguns dels principals debats socials generats per les noves biotecnologies i les seves aplicacions. De manera més concreta, es pretén:
- Aprendre conceptes sociològics bàsics.
- Teoritzar el tipus de societat en la qual les biotecnologies apareixen i es desenvolupen.
- Aprendre pautes per interpretar les respostes socials davant la biotecnologia.
- Analitzar els condicionants polítics, econòmics, socials o culturals que influeixen en el desenvolupament de les biotecnologies.
- Reflexionar sobre les relacions entre ciència, tecnologia i societat.
- Aprendre fonaments de bioètica.
Altres objectius del curs són:
- Iniciar-se en el raonament sociològic, la discussió i l’exposició d’idees sobre la realitat social d’una manera clara i precisa.
- Desenvolupar capacitats de treball en grup.
Competències
- Buscar i gestionar informació procedent de diverses fonts.
- Demostrar que es tenen criteris científics clars i objectius que permetin oferir a l'entorn social, econòmic i polític una imatge transparent i positiva de la biotecnologia i de les seves aplicacions.
- Fer una presentació oral, escrita i visual d'un treball a una audiència professional i no professional, tant en anglès com en les llengües pròpies.
- Llegir textos especialitzats tant a llengua anglesa com a les llengües pròpies.
- Pensar d'una forma integrada i abordar els problemes des de diferents perspectives.
- Raonar de forma crítica.
- Treballar de forma individual i en equip.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar el context social, l'estructura social i els principals actors socials involucrats en la biotecnologia i les seves aplicacions.
- Buscar i gestionar informació procedent de diverses fonts.
- Explicar els debats sobre la societat del risc, la percepció social de la ciència i la tecnologia, i els sistemes de valors, culturals i ideològics en què tenen lloc.
- Fer una presentació oral, escrita i visual d'un treball a una audiència professional i no professional, tant en anglès com en les llengües pròpies.
- Llegir textos especialitzats tant a llengua anglesa com a les llengües pròpies.
- Pensar d'una forma integrada i abordar els problemes des de diferents perspectives.
- Raonar de forma crítica.
- Treballar de forma individual i en equip.
Continguts
L'assignatura proveirà coneixements sobre els següents temes:
1- Conceptes bàsics de sociologia
1.1. Naturalesa i societat.
1.2. Individu i societat.
1.3. Estructura social, normes i valors. Desigualtat social i poder.
1.4. El debat sobre la naturalesa humana.
2- Caracterització de la societat contemporània
2.1. De la societat industrial a la societat postindustrial.
2.2. La societat del risc i la societat de la informació.
2.3. Paradigmes ideològics i sistemes polítics.
2.4. La globalització i l'aparició de les noves biotecnologies.
3- El concepte de risc
3.1. Percepció social dels riscos.
3.2. Comunicació de riscos.
3.3. Avaluació de riscos i el debat sobre el principi de precaució.
3.4. Ciència i política en la gestió de riscos.
4- Conflictes socials al voltant de la biotecnologia
4.1. Aplicacions agroalimentàries i transgènics.
4.2. Aplicacions vinculades a la salut.
4.3. Aplicacions vinculades a la reproducció humana. El debat de l'eugenèsia i de la discriminació social.
4.4. La biotecnologia aplicada a altres camps (ambiental, etc.).
5- Propostes des de la bioètica
5.1. Els principis de la bioètica
5.2. Les institucions de la bioètica
5.3. Ideologies i mecanismes de legitimació. Els corrents teòrics de la bioètica.
Metodologia
L'assignatura comptarà amb la següent metodologia docent:
1- Classes teòriques
El professorat realitzarà al llarg del curs diverses exposicions dels principals conceptes i propostes teòriques per a cada unitat d'estudi.
2- Seminaris
Els seminaris consistiran en la discussió, exposició i debat d'una sèrie de lectures seleccionades sobre els continguts temàtics de l'assignatura. A l'inici del curs el professor proveirà aquestes lectures i el calendari de discusions i debats. Es dividirà la classe en dos grups i a cada grup li tocarà fer la discussió en una data concreta.
3- Exposicions
Al llarg del curs cada alumne/a haurà de preparar una exposició pública a partir dels materials objecte de discussió i debat. Aquestes exposicions es faran en grup, tot seguint un calendari que s'establirà al principi del curs.
4- Treball autònom de l'alumne
Treballs de contrastació de lectures: Cada alumne/a haurà de fer un treball individual basat en els textos discutits a classe, complementats amb altres fonts obtingudes per l'alumnat.
5- Treball en grup
Els i les alumnes s'organitzaran en grups de 4 persones per a realitzar diverses discussions de lectures, cerca d'informació i exposicions públiques al llarg del curs.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 18 | 0,72 | 1, 3 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exposicions | 1 | 0,04 | 4 |
| Seminaris | 4 | 0,16 | 4, 5, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball autònom de l'alumne | 30 | 1,2 | 2, 7 |
| Treball en grup | 21 | 0,84 | 1, 3, 6, 8 |
Avaluació
L'avaluació de l'assignatura constarà de:
a) Un treball individual d'anàlisi de lectures i reflexió teòrica (50% de la nota final)
b) Una exposició en grup (presencial o virtual) (30% de la nota final)
c) Participació en discussions i debats a l'aula o en fòrums virtuals (20% de la nota final)
A l'inici del curs el professor donarà indicacions detallades sobre com fer cada activitat.
Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exposició en grup | 30% | 1 | 0,04 | 4, 8 |
| Participació en discussions i debats a l'aula | 20% | 0 | 0 | 1, 3, 6, 8 |
| Treball individual de discussió de lectures i reflexió teòrica | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 7 |
Bibliografia
Bibliografia principal:
Beck, U. (1998) La sociedad del riesgo. Barcelona: Paidós.
Espluga, J. (2005) Els debats socials de la biotecnologia. Barcelona: Fundació R. Campalans.
Hubbard, R.; Wald, E. (1999) El mito del gen. Madrid: Alianza.
Mukherjee, S. (2016) El gen. Una historia personal. Madrid: Debate.
Muñoz, E. (2001) Biotecnología y sociedad. Encuentros y desencuentros. Madrid: Cambridge University Press.
Ramírez, S. (2006) La sociologia. Barcelona: UOC.
Rifkin, J. (1999) El siglo de la biotecnología. Barcelona: Crítica.
Vallverdú, J. (2009) Bioética computacional. E-Biotecnología: simbiosis de valores. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
Bibliografia complementària:
Adam, B.; Beck, U.; Van Loon, J. (2000) The Risk Society and Beyond. London: Sage. [cap. 3, cap. 5, cap. 8]
Alvarez-Uría, F.; Varela, J. (2009) Sociología de las instituciones. Bases sociales y culturales de la conducta. Madrid: Morata.
Beck, U. (1998) ¿Qué es la globalización? Falacias del globalismo, respuestas a la globalización. Barcelona: Paidós.
Beck, U. (1998) Políticas ecológicas en la edad del riesgo. Barcelona: El Roure.
Bestard Camps, J. (2004) Tras la biología: La moralidad del parentesco y las nuevas tecnologías de reproducción. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Bourg, D.; Schlegel, J.L. (2004) Anticiparse a los riesgos. Barcelona: Ariel.
Bruce, S. (1999) Sociology. A very short introduction. Oxford: Oxford University Press.
Capra, F. (2002) Las conexiones ocultas. Implicaciones sociales, medioambientales, económicas ybiológicas de una nueva visión del mundo. Madrid: Anagrama.
Casado, M. (ed.) (1996) Materiales de Bioética y Derecho. Barcelona: Cedecs.
Castells, M. (1997) La era de la información. Madrid: Alianza.
Dausset, J.; Tomás Salvá, M. (2006) Hacia el hombre responsable. Diálogos sobre evolución genética y cultural. Barcelona: Publicacions i edicions de la UB.
DD.AA. (2004) Opinión pública y biotecnología. Sistema, núm 179-180 (número monogràfic).
De Marchi, B.; Pellizoni, L.; Ungaro, D. (2001) Il rischio ambientale. Bologna: Il Mulino. [cap. 5, cap. 7]
Fenoll, C. & González Candelas, F. (eds.) Transgénicos. Madrid: CSIC-La Catarata.
Gómez-Heras, J.M. (coord.) (2002) Dignidad de la vida y manipulación genética. Madrid: Biblioteca Nueva.
González García, M.I.; López Cerezo, J.A.; Luján, J.L. (1997) Ciencia, tecnología y sociedad. Barcelona: Ariel.
González Valenzuela, J. (2007) Dilemas de bioética. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
Habermas, J. (2002) El futuro de la naturaleza humana ¿Hacia una eugenesia liberal?. Barcelona: Paidós.
Harris, J. (1998) Supermán y la mujer maravillosa. Las dimensiones éticas de la biotecnología humana. Madrid: Tecnos.
Herrera, R., Cazorla, M.J. (eds.) (2004) Aspectos legales de la agricultura transgénica. Almería: Universidad de Almería.
Horlick-Jones, T.; Walls, J.; Rowe, G.; Pidgeon, N.; Poortinga, W.; Murdock, G.; O’Riordan, T. (2006) The GM Debate. Risk, politics and public engagement. London: Routledge.
Ibáñez, T. (ed.) (1989) El conocimiento de la realidad social. Barcelona: Sendai. [cap. 6]
Ibarra, A. & López Cerezo, J.A. (2001) Desafíos y tensiones actuales en Ciencia, Tecnología y Sociedad. Madrid: Biblioteca Nueva.
Lamo de Espinosa, E.; González García, J.M.; Torres Albero, C. (1994) La sociología del conocimiento y de la ciencia. Madrid: Alianza. [cap. 1]
Lash, S.; Szerszynski, B; Wynne, B. (eds.) (1996) Risk, Environment and Modernity. Towards a New Ecology. London: Sage. [cap. 2]
Lemkow, L. (2001) Sociología ambiental. Barcelona: Icària.
Lewontin, R.C.; Rose, S.; Kamin, L.J. (1987) No está en los genes. Racismo, genética e ideología. Barcelona: Crítica.
López Cerezo, J.A.; Luján, J.L. (2000) Ciencia y política del riesgo. Madrid: Alianza.
Marris, C.; Wynne, B.; Simmons, P.; Weldon, S. (2002) Public Perceptions of Agricultural Biotechnologies in Europe. Final Report of the PABE research project. Commission of European Communities. [ www.pabe.net ]
Méndez Baiges, V. (2007) Bioètica i Dret. Barcelona: UOC.
Miguélez, F.; García, T.; Rebollo, O.; Sánchez, C.; Romero, A. (1997) Desigualtat i canvi. L’estructura social contemporània. Barcelona: Proa-UAB.
Moscovici, S. (1977) Essai sur l’histoire humaine de la nature. Paris: Flammarion.
Mosterín, J. (2006) La naturaleza humana. Madrid: Espasa Calpe.
Murphy, T.F. (2004) Case studies in biomedical research ethics. Cambridge (Mass): MIT.
Ocariz-Braña, J. (1988) Historia sencilla del pensamiento político. Madrid: Rialp.
Osset, M. (2000) Ingeniería genética y derechos humanos. Barcelona: Icària.
Parker, J. (ed.) (2003) Social Theory. A basic Tool Kit.Basingstoke, Hampshire:Palgrave Macmillan.
PEALS (2003) The People’s report on GM crops. Newcastle-upon-Tyne: Policy Ethics and Life Sciences Research Institute. [ www.gmjury.org ]
Petersen, A. & Bunton, R. (2002) The new genetics and the public’s health. London: Routledge.
Quivy, R.; Van Campenhoudt, L. (1997) Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder.
Rambla, X. (coord.) (2008) Les fractures de l’estructura social. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
Resnik, D.B. (2004) Owning the Genome. A moral analysis of DNA patenting. Albany: State Unniversity of New York Press.
Ridley, M. (2004) ¿Qué nos hace humanos?. Madrid: Santillana.
Riechmann, J. & Tickner, J. (coords.) (2001) El principio de precaución. Barcelona: Icària.
Riechmann, J. (2004) Transgénicos: el haz y el envés. Una perspectiva crítica. Madrid: La Catarata.
Robin, M.M. (2008) El mundo según Monsanto. Barcelona: Península.
Sàdaba, J. (2004) Principios de bioética laica. Barcelona: Gedisa.
Sandel, M. (2007) Contra la perfección. Barcelona: Marbot.
Sapolsky, R.M. (2007) El mono enamorado. Barcelona: Paidós.
Shiva, V. (2001) Biopiratería. El saqueo de la naturaleza y del conocimiento. Barcelona: Icària.
Shiva, V. (2003) Cosecha robada. El secuestro del suministro mundial de alimentos. Barcelona: Paidós.
Trefil, J. (2004) Gestionemos la naturaleza. Barcelona: Antoni Bosch Editor.
Valls, R. (2003) Ética para la bioética. Barcelona: Gedisa.